Durant gairebé 40 anys Franco va governar Espanya amb mà de ferro. Des de la victòria en abril de 1939 fins la seua mort el 20 de novembre de 1975 el Caudillo va dirigir un règim totalitari de caire nacionalcatolicista que, tot i patir les seues crisis internes, va mantenir la seua essència antidemocràtica fins el final.

En l’actualitat, després d’un període de Transició i de la proclamació de la Democràcia (1978), vivim un moment on els nous valors i principis ciutadans, així com els nous marcs legislatius afavoreixen el debat públic per abordar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències del Franquisme en la idiosincràsia de l’Espanya actual.

Els protagonistes de l’exposició són els objectes que ens permeten analitzar l’omnipresència dels símbols i les consignes d’un règim totalitari, nascut d’un colp d’estat, en la vida quotidiana, en l’educació a les escoles o en els rols de gènere als escenaris privats i públics. La cultura material del franquisme esdevé un exemple paradigmàtic de les polítiques d’adoctrinament, censura i repressió que caracteritzaren la gran maquinària que el règim militar franquista va instaurar a Espanya.

L’objectiu principal és oferir una visió didàctica i transversal de la cultura material del franquisme per donar a conèixer, especialment a les generacions que ja han nascut en Democràcia, els mecanismes que va posar en marxa la dictadura per reescriure la història del nostre passat més recent i per tal de legitimar-se.

Presentació

L'ETNO. Museu Valencià d’Etnologia , com a institució encarregada de divulgar la cultura tradicional valenciana i la diversitat, impulsa el projecte La caixa dels rècords. Memòries d’una vida a partir de les seues col·leccions, dins del programa Friendly Museums-Museus Inclusius de la Diputació de València.

La caixa dels rècords. Memòries d’una vida és un projecte basat en la teràpia grupal de reminiscència, una tècnica d’estimulació emocional. A través de la memòria autobiogràfica s’afavoreix l’evocació de records personals i d’experiències viscudes, revivint-les en el moment present, la qual cosa activa l’evocació d’emocions plaents en els participants. 

Per a aconseguir aquest objectiu s’utilitzen recursos i objectes relacionats amb la vida quotidiana, que serveixen com a claus delimitadores del record. Aquests objectes constitueixen, majoritàriament, la base del fons patrimonial del Museu Valencià d’Etnologia. A través d’aquest procés s’aconsegueix que els participants reafirmen el seu autoconeixement i la seua pròpia identitat. A més, s’afavoreixen les relacions interpersonals i l’estimulació de les capacitats cognitives dels participants. 

Desenvolupament de l'activitat

L’activitat en grup consta de tres fases: 

• Contacte previ amb el centre de referència per a arreplegar informació autobiogràfica general de grup (oficis, edats, procedència, formació, aficions, etc.) i presentar la unitat temàtica de treball més adequada. 
• La sessió. Trobada amb el grup en què propiciarem la participació a través del treball d’evocació amb objectes de la vida quotidiana relacionats amb la unitat temàtica acordada. La unitat temàtica és una proposta de treball de les sessions generada al voltant d’un tema concret. En ella se seleccionen els objectes, les fotografies i els recursos més adequats per al desenvolupament del tema. També s’indiquen els possibles recorreguts temàtics i les qüestions relacionades, a fi de suscitar interés i emocions positives entre els participants. La sessió s’organitza en diferents moments: presentació dels participants, exhibició d’objectes i fotografies, evocació de records, experiències i emocions, participació de tots els assistents, introducció de temes relacionats o col·laterals i aproximació al present.
• Contacte posterior. Valoració-informe de l’activitat efectuat amb el centre de referència per a establir les actuacions de millora. El centre de referència i l'ETNO. Museu Valencià d’Etnologia poden concertar fins a dues sessions successives al voltant de la mateixa unitat temàtica amb el mateix grup de treball.

Organització de les sessions

• Duració: 60 minuts.
• Participants: de 8 a 10 persones (totes elles entre un GDS 1-4).
• Lloc: L’activitat podrà desenvolupar-se en el Museu Valencià d’Etnologia o en el centre de referència. En aquest cas l’equip de didàctica del museu es desplaçarà al centre. 
• Durant la sessió el grup estarà acompanyat en tot moment pel personal de seu centre de referència.

Dirigit a persones amb Alzheimer o altres demències en estat inicial, com també per a persones majors amb dèficits cognitius associats a l’envelliment normatiu. 

Projecte realitzat per Maria Raga i l’equip de didàctica de l'ETNO. Museu Valencià d’Etnologia. Per al desenvolupament d’aquest projecte el Museu ha comptat amb l’assessorament de la doctora Rita Redondo i la col·laboració de Javier Bendicho (Associació Cotlas), ambdós especialistes en psicologia de l’envelliment.

• Escoles amb tallers i activitats a realitzar en els centres o el museu.
• Biblioteques i museus locals.
• Famílies, en tallers dels diumenges d'octubre i novembre.

• Difondre l’imaginari popular valencià sobre la por.
• Fomentar la lectura i el coneixement de la literatura popular valenciana.
• Treballar l’emoció de la por.
• Promoure l’ús de les biblioteques.
• Propiciar la recopilació local de llegendes i rondalles.

 

RECURSOS

1.- Unitats didàctiques per a escoles: Espanta la por a l'escola.  Proposta dirigida a al·lumnat i professorat en la qual es treballen els personatges tradicionals de la por en tots els cursos d'Infantil i Primaria i en totes les àrees de coneixement.

2.- Descripció de personatges. En eixe document podreu conèixer les característiques de cadascún dels personatges de l'imaginari valencià de la por. 

3.- Bibliografia sobre la por per a xiquetes i xiquets.

4.- Contes de la col·lecció Espanta la por.

5.- Videotutorials de les disfreses infantils.

• La Bruixa
• El Drac
• El Gegant
• L'Home del sac
• Quarantamaula
• Queixalets 

6.- Figures per a acolorir (3er d'Educació Infantil - 2on d'Educació Primària).

7.- Audios

• La cançó La Tarasca (audio), creada pel CEFIRE d'Educació Infantil i interpretada per: Maria Bazal Chacón, soprano; Agustín Giménez Cerveró, violí; Almudena Marín Porta, clarinet; Toni Ligero Calvete, piano.
• Saps que fa por a la por?. Autor: Sergi Morales. 
• Les bruixes. Autor: Pau de la Torre. 
• La biblioteca. Autor: Pau de la Torre. 
• Al refugi dels monstres. Autor: Pau de la Torre. 
• Som donyets. Autor: Pau de la Torre. 
• Espanta la por. Autor: Pau de la Torre (cançó del vídeo clip)