Presentació

L'ETNO. Museu Valencià d’Etnologia , com a institució encarregada de divulgar la cultura tradicional valenciana i la diversitat, impulsa el projecte La caixa dels rècords. Memòries d’una vida a partir de les seues col·leccions, dins del programa Friendly Museums-Museus Inclusius de la Diputació de València.

La caixa dels rècords. Memòries d’una vida és un projecte basat en la teràpia grupal de reminiscència, una tècnica d’estimulació emocional. A través de la memòria autobiogràfica s’afavoreix l’evocació de records personals i d’experiències viscudes, revivint-les en el moment present, la qual cosa activa l’evocació d’emocions plaents en els participants. 

Per a aconseguir aquest objectiu s’utilitzen recursos i objectes relacionats amb la vida quotidiana, que serveixen com a claus delimitadores del record. Aquests objectes constitueixen, majoritàriament, la base del fons patrimonial del Museu Valencià d’Etnologia. A través d’aquest procés s’aconsegueix que els participants reafirmen el seu autoconeixement i la seua pròpia identitat. A més, s’afavoreixen les relacions interpersonals i l’estimulació de les capacitats cognitives dels participants. 

Desenvolupament de l'activitat

L’activitat en grup consta de tres fases: 

• Contacte previ amb el centre de referència per a arreplegar informació autobiogràfica general de grup (oficis, edats, procedència, formació, aficions, etc.) i presentar la unitat temàtica de treball més adequada. 
• La sessió. Trobada amb el grup en què propiciarem la participació a través del treball d’evocació amb objectes de la vida quotidiana relacionats amb la unitat temàtica acordada. La unitat temàtica és una proposta de treball de les sessions generada al voltant d’un tema concret. En ella se seleccionen els objectes, les fotografies i els recursos més adequats per al desenvolupament del tema. També s’indiquen els possibles recorreguts temàtics i les qüestions relacionades, a fi de suscitar interés i emocions positives entre els participants. La sessió s’organitza en diferents moments: presentació dels participants, exhibició d’objectes i fotografies, evocació de records, experiències i emocions, participació de tots els assistents, introducció de temes relacionats o col·laterals i aproximació al present.
• Contacte posterior. Valoració-informe de l’activitat efectuat amb el centre de referència per a establir les actuacions de millora. El centre de referència i l'ETNO. Museu Valencià d’Etnologia poden concertar fins a dues sessions successives al voltant de la mateixa unitat temàtica amb el mateix grup de treball.

Organització de les sessions

• Duració: 60 minuts.
• Participants: de 8 a 10 persones (totes elles entre un GDS 1-4).
• Lloc: L’activitat podrà desenvolupar-se en el Museu Valencià d’Etnologia o en el centre de referència. En aquest cas l’equip de didàctica del museu es desplaçarà al centre. 
• Durant la sessió el grup estarà acompanyat en tot moment pel personal de seu centre de referència.

Dirigit a persones amb Alzheimer o altres demències en estat inicial, com també per a persones majors amb dèficits cognitius associats a l’envelliment normatiu. 

Projecte realitzat per Maria Raga i l’equip de didàctica de l'ETNO. Museu Valencià d’Etnologia. Per al desenvolupament d’aquest projecte el Museu ha comptat amb l’assessorament de la doctora Rita Redondo i la col·laboració de Javier Bendicho (Associació Cotlas), ambdós especialistes en psicologia de l’envelliment.

• Escoles amb tallers i activitats a realitzar en els centres o el museu.
• Biblioteques i museus locals.
• Famílies, en tallers dels diumenges d'octubre i novembre.

• Difondre l’imaginari popular valencià sobre la por.
• Fomentar la lectura i el coneixement de la literatura popular valenciana.
• Treballar l’emoció de la por.
• Promoure l’ús de les biblioteques.
• Propiciar la recopilació local de llegendes i rondalles.

Visites guiades per public escolar i adult a l'exposició "Imatges de Mort", realitzades per l'equip de didàctica del museu. Aquestes visites s'emmarquen dins del festival València Negra

En l'època en què naix la fotografia, el 1839, la societat occidental mantenia un diàleg estret amb tot allò relacionat amb la mort. No obstant això, i com es pot veure en aquesta exposició, la tradició del retrat de difunts va ser una pràctica que es va vincular amb el ritu funerari de forma quasi natural i espontània, cercant de conservar l'última imatge d'un ésser estimat. Així doncs, aquesta tradició es perllonga fins als nostres dies. Aquesta exposició mostra l'evolució tipològica i cronològica d'aquesta pràctica tot presentant peces del territori valencià, de la costa mediterrània, juntament amb alguns exemples europeus i americans que permeten donar, d'una banda, una visió de les particularitats d'aquest tipus de retrats en la regió, però també les similituds que trobem en aquest gènere retratístic siga el que siga el seu lloc de procedència.

Normes generals de les visites guiades
:

Activitat gratuïta.


Places limitades a 25 persones per sessió

Horari i dies:

Del 4 a l'11 de maig

Matins: de 10:00 a 14:00

Vesprades: divendres 4, dimecres 9 i divendres 11 de maig: de 17:00 a 18:00

Inscripció:

Per a inscriure's és necessari remetre un correu electrònic a didactica.etnologia@dival.es. o en el telèfon 963 883 578, així com Indicar el nombre de persones a participar.

L’organització comunicarà la recepció de la inscripció i confirmarà la participació.



Són moltes les mirades que ens brinda el Cabanyal i que observem a través de les fotografies de l'Arxiu de la Família Vidal. En aquesta ocasió, aquests fotògrafs ens traslladen a l'essència del Cabanyal, una mirada infestada de tonalitats i enquadraments per a conèixer l'ànima d'un barri únic a través de la puresa dels ulls dels seus veïns, dels personatges anònims que van viure i van treballar en els seus carrers, dels estiuejants que es van acostar fins a la seua platja o dels treballadors que van arribar fins al barri per a treballar en el port.

La pesca i les activitats relacionades amb ella han sigut la principal ocupació dels veïns del Cabanyal. Al seu al voltant ha transcorregut la vida i s'ha construït una identitat social clarament diferenciada que es reflecteix en el llenguatge, els costums, les formes de sociabilitat i, com no, en la seua fesomia. El que hui coneixem amb el nom genèric de Cabanyal és el barri més singular de la ciutat de València, una singularitat de la qual són plenament conscients els seus veïns, i de la qual se senten orgullosos. 

D'aquesta singularitat pretén fer-se ressò la nostra mostra, que abasta quasi tot el segle XX, un període clau en la història del Cabanyal. Les primeres fotografies es remunten a 1900, és a dir, només tres anys després de la seua incorporació a la ciutat, i l'última de 1991, quan s'efectuaven les obres del passeig Marítim i s'acaben d'enterrar les vies del tren. 

Les fotografies reflecteixen fidelment la singularitat del Cabanyal, el seu caràcter, la seua idiosincràsia, el seu cos social, la seua arquitectura... Són, per tant, testimoniatge de la tenacitat d'un poble per mantenir vives les tradicions i els costums propis, malgrat les traves que van haver de superar durant aqueixa època.

I a tu què et fa por? El més segur és que a la teua iaia, de menuda, li feia por el Butoni, la Quarantamaula o l’Home del Sac i al teu iaio, potser, el Saginer, el Moro Mussa o l’Home dels Nassos. I tu, alguna vegada n’has sentit parlar?

Al voltant de Tots Sants, la Biblioteca i el Departament de Didàctica del Museu Valencià d’Etnologia hem organitzat un fum d’activitats per donar a conéixer els monstres valencians a grans i menuts: una exposició amb visites guiades, un concert, un torneig de cartes, una viquimarató...

Organitza: Biblioteca i Departament de Didàctica del Museu Valencià d’Etnologia

Col·labora: Andana editorial, Amical Wikimedia i Homoludicus

Dates: del 16 d'octubre al 6 de novembre de 2016