L'exposició mostra al visitant una col·lecció d'imatges de l'agència de premsa EFE relacionades amb la història del València Club de Futbol .

Picassent

L'arxiu de la Primera Guerra Mundial narra el periple d'un oficial pel front deixant constància dels paisatges de la guerra, dels dirigents i els dirigits. L'arxiu va ser rescatat en un mercat ambulant de Tànger en 1999, estant custodiat en deu petites caixes de fusta. Cadascuna de les caixes contenia unes cinquanta plaques de vidre. Tots són negatius estereoscòpics, una especialitat fotografica que permetia veure les fotos en tres dimensions. El fet que siguen els originals negatius indica que pertanyien al propi fotògraf, no podent ser còpies comercials, que lògicament sempre eren en positiu. De fet, aquestes imatges són completament inèdites i mai van eixir de l'àmbit domèstic del seu autor.

Les fotos vn ser fetes entre 1916 a 1935. L'arxiu és divideix en dos grans blocs: el relatiu a la Primera Guerra Mundial, que reflecteix l'estada de l'autor en el front en 254 imatges, i el referent a la postguerra fins a 1935, que retrata a la família en les seues excursions, vacances, etc. en 224 fotografies.

Les imatges de la Guerra Mundial són d'un valor estètic i històric incalculable. Recorrent l'anomenat Front Occidental, l'oficial s'entreté a capturar tots els aspectes de la contesa, dels moments banals i curiosos als cruels i descarnats. En el seu automòbil descobert, tant retrata armes estranyes com a soldats abatuts. És la visió de l'oficialitat en guerra, analítica i distant, però amb un olfacte estètic excepcional.

L'estat de conservació de l'arxiu és bo, variant de l'acceptable a l'excel·lent amb escasses excepcions. Actualment es troba completament restaurat, catalogat i digitalitzat amb una càmera d'alta resolució mitjançant un procediment no agressiu. Després de la seua conversió digital ha sigut estudiat històricament imatge a imatge.

El foc és part del sentiment que sembla consumir. Qui no s'ha trobat alguna vegada absort, atiant el foc embolicat en el seu candent crepitar?

El foc és un intens historiador del món o, almenys, un actor recurrent. Les nostres festes són una foguera viva que manté el foc com abans el feien les Vestals. A foc lent estenem els preparatius fins a engalanar amb flames la nit àlgida de la festa. Pretensiosos, ens vestim de dimonis jugant amb el foc.

I encara que els orígens anaren més moderats, el foc ha estés les seues flames com si foren braços, fins a completar les festes valencianes tal com les entenem hui dia. I és que només feia falta una xicoteta espurna per a provocar este incendi.

Però més enllà de la metàfora, sens dubte, una relació ardent unix el Foc i la Festa. D'eixa ardent relació s'ocupa l'exposició Rituals de festa i foc del fotògraf David Cantillo Orozco, produïda pel Museu Valencìa d’Etnologia.