Obra de l’ontinyentí Segi Gómez i Soler i del sociòleg Antonio Ariño: “‘La festa mare. Les festes en una era postcristiana’ és una ‘re-visita’ a l’etnografia valenciana a partir del treball del professor Ariño ‘Festes, rituals i creences’ publicat fa trenta anys i que va significar en aquell moment un punt d’inflexió en els estudis etnogràfics pel seu caràcter científic, distanciat del folclorisme descriptiu i autocomplaent tradicional. Passat el temps, vista la ràpida evolució de la societat, i per tant, de les celebracions festives, el professor va decidir d’elaborar un nou estudi en què es constata ‘el canvi absolut que ha tingut la festa, paral·lel al d’una societat on la religió ja no és el centre dels canvis sociofestius ni qui justifica les variacions d’uns rituals que han pres camins diversos’.

A ‘La festa mare’, els dos especialistes en el món festiu valencià palesen la menor influència real de l’Església en la festa, sense perdre-hi presència, i alhora l’increment que han tingut les celebracions en quantitat i en formes. El llibre explica ‘què s’entén per festa, com es redefineix el ritu i des de quin calendari festiu i humà es parteix’, i analitza ‘la sintaxi i la semàntica festiva, els subjectes celebrants i els organitzatius, per a estudiar la immensa revitalització del fet festiu’, detalla l’estudiós ontinyentí.

Durant aquests 30 anys s’ha viscut un canvi en el model de societat que inevitablement s’ha traslladat a la festa, un canvi que s’ha traduït de maneres molt diferents i que ha tingut conseqüències també molt diverses. Així, s’han produït recuperacions de festes tradicionals com són el Corpus Christi o les romeries, l’expansió o difusió de certs models festius (Moros i Cristians i Falles), la invenció i generalització de festes (la Tomatina, els Dimonis i els Nanos i Gegants), la metamorfosi festiva o l’adaptació a nous contextos (el cas extraordinari de les festes de Sant Antoni Abat), i el pas del ritual agrari a la festa postmoderna.

Com a part de l’univers festiu, s’hi fa una anàlisi de la festa teatral i de la teatralització festiva, del foc i de la festa i la música festiva, i s’hi ofereixen referències amples a l’oganització social i l’associacionisme festiu i el fenòmen de la patrimonialització festiva. (Del bloc de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida).