Potser costa creure-ho, però fa tres-cents anys, a la nostra ciutat, era quasi tan comuna prendre's un gelat o un granissat en un calorós dia d'estiu com pot ser-ho hui. I això malgrat que encara faltava un segle perquè s'inventara la primera màquina capaç de generar fred artificialment... Però, si no existien els congeladors, com ho feien?
Durant l'Edat Moderna es va articular a València un comerç del fred que, mitjançant una xarxa de subministraments complexa, va permetre el proveïment regular de neu a les insaciables ciutats. Este comerç va deixar un ric i desconegut patrimoni: a les muntanyes, la major xarxa de pous, neveres i ventisquers del Mediterrani; i en els arxius, innombrables documents que reflectixen un consum massiu de neu en gelats, begudes fredes i granissats.
En este taller explorarem les dos petjades a través de dos sessions de caràcter pràctic a la Sala Secà i Muntanya de L’ETNO: primer recorrerem virtualment les nostres muntanyes
per a descobrir este patrimoni físic, i després ens posarem en les botes de
l'historiador, seguint en els documents el funcionament d'este fascinant comerç.
- Els paisatges gelats per Jorge Cruz Orozco (ETNO): Conservar el fred: la xarxa de neveres i congestes valencianes en el segle XVIII.
- Les petjades de tinta per Andrés Borrás Benavente (UV): Del pou a la taula: Proveïment, negoci i consum de neu a la València de 1700.
