Narra l'Odissea que Penélope esperava Ulisses pacientment teixint de dia el que desfeia de nit per a preservar la fidelitat al seu espòs. Encara que ja en l'època clàssica la dona va estar associada al tèxtil, aquesta associació ha sigut intermitent
al llarg de la història. En època medieval, per exemple, els tallers tèxtils solien estar conformats per unitats familiars d'homes i dones que treballaven per igual, encara que el titular del negoci sempre era el patriarca de la família. No obstant això, amb el transcurs dels segles, i especialment arribat el segle XIX, es va anar establint de nou l'associació de la costura amb la feminitat. La dona ideal, “l'àngel de la llar”, havia de saber cosir, no per a dedicar-se professionalment a això, sinó com mera “labor femenina”, una labor silenciosa, submisa i repetitiva. La costura es va convertir així en un mitjà per a educar a les dones dins dels paràmetres d'aqueix ideal femení segons el qual el segon sexe havia de quedar reclòs entre les quatre parets de la llar i estar supeditat sempre a un home, el pare primer i el marit després.
