En una de les sales de l'exposició de l'àmbit “Secà i Muntanya”, podem apreciar una fotografia en blanc i negre impresa sobre un panell il·luminat al ritme d'un xotis que sona de fons. En la fotografia, uns homes miren dempeus parelles d'homes i dones que ballen en el que sembla una típica revetla de poble. Eixos homes que miren, passius, les parelles actives, són els fadrins del poble, els que no han sigut casats a temps i esperen, pacientment, que alguna xica els traga a ballar. Són homes d'uns trenta anys, que han sobrepassat l'edat núbil: els “incasables” del poble. Darrere de la fotografia es poden apreciar, quan el panell està il·luminat, alguns objectes que formaven part de l'imaginari d'aqueixa societat, en la qual els fadrins acudien als balls per a no ballar: una navalla, per a acudir ben afaitats i amb la cara llavada, una boina, accessori masculí imprescindible, i una petaca en la butxaca per a consumir cigarrets mentre s'observa a les parelles ballar. La música, la imatge i els objectes són acompanyats, a més, per un fragment del text de Pierre Bourdieu El ball dels fadrins, en el qual el sociòleg analitza, dècades abans de l'existència dels estudis de gènere, i partint del celibat dels primogènits, la institució del matrimoni com una qüestió més de les “relacions entre els sexes”.
