La televisió, com la resta de mitjans de comunicació de masses de la segona meitat del segle XX, va ser una arma de la dictadura franquista per a modelar l'opinió pública i la manera de vida de la ciutadania. El nou mitjà sotmetia a espectadors i espectadores a un flux continu d'imatges que, a diferència de les pel·lícules reproduïdes al cinema, s'introduïen directament en les llars espanyoles. Generalment, la programació televisiva buscava l'entreteniment i la banalització, però entre els seus concursos, magazins i sèries penetraven els estereotips dels rols de gènere i, encara que molt menys explícitament, també es colaven sexualitats i gèneres que es van considerar delicte fins a 1979.
