Com succeeix en totes les cultures, les valencianes i els valencians s'enfronten a un futur identitari indefinit, en debat permanent entre un món culturalment cada vegada més homogeni i el desig de mantenir costums i pràctiques que consideren propis i que els arrelen a un territori i a una societat.
Totes les identitats culturals —des de la valenciana fins l’europea— estan subjectes a contradiccions, a tensions i a manca d'unanimitat. Mentre hi ha qui les veu com un fet positiu, n'hi ha d'altres que les detesten; mentre alguns defensen només la seua, amb postulats excloents, d'altres prefereixen la multiculturalitat. El que sembla clar és que, lluny de ser una qüestió tancada, la identitat cultural esta en continua evolució, en un diàleg constant entre les diferents sensibilitats presents a la societat.
A l’exposició permanent de L’ETNO, No és fàcil ser valencià/na proposem reflexionar al voltant d'aquestes qüestions prenent com a referent la societat valenciana, des de la fi del món preindustrial fins als nostres dies. L'exposició s'ha organitzat en tres àmbits i en cadascun s'aborda un tema: la Ciutat, on es plantegen qüestions que han de veure amb la tensió entre el global i el local; les Hortes i les Marjals, on es parla d'alguns estereotips al voltant de la cultura valenciana; i el Secà i la Muntanya, on es fa referència a temes poc coneguts de les terres de l'interior valencià.
