Està però no es veu
Allò que no es veu és tan important com allò que es veu. De vegades més. Els valencians i les valencianes no hem estat només habitants de les barraques de l'horta, com indica el tòpic. La major part del nostre territori és terra de secans i de muntanyes, que ha generat una cultura específica adaptada a un entorn gens fàcil.
Una forma de vida singular que ha quedat quasi invisible als ulls de la majoria, com ha passat amb els seus i les seues protagonistes. Parlem d'un territori oblidat, orfe dels usos i activitats tradicionals, que ocupa un lloc subsidiari en els plans de futur.