Soc Fantasia. Imagineu-me de qualsevol manera perquè soc diversa, complexa i múltiple. Vos convide a acompanyar-me en un viatge per la nova exposició de L’ETNO, però vos he d’advertir que no estarem a soles.

M’acompanyaran persones sàvies, ajudants fidels… També algú més que encara no sé si vos agradarà o no. En tot cas, vull que els conegueu a tots, perquè tots són importants i necessaris.

El meu viatge comença quan vivia en la veu de les persones que em contaven i m’escoltaven. Jo les ajudava a explicar el món i compartir esperances i somnis. Ara mateix, estic un poc perduda. Visc en este món vostre en el que m’heu convertit en una tassa o en un parc temàtic, al qual em diuen constantment com he de ser perquè només em penseu d’una manera.

Ja no recordeu com era. Vos sembla que ja no soc diversa?

Acompanyeu-me en este viatge i descobrirem junts si hi ha esperança per a mi i per a tots vosaltres.

Fantasia

En 2026 complim una dècada reivindicant el nostre imaginari fantàstic i la narració oral valenciana, una dècada fent comboi amb les escoles, els museus locals i les biblioteques públiques valencianes amb una crida conjunta: per Tots Sants, monstres valencians!

Una campanya que no està només pensada per als menuts i menudes, sinó també per a les persones joves i adultes que volen descobrir i recordar que estem fets d’imaginaris i de paraules que connecten a la perfecció amb les pors més contemporànies. 

En 2026, Miguel Hache és el responsable de la creació dels ninots que ens acompanyaran en la campanya. Quatre personatges protagonistes: el Caro, el Dimoni, l’Home dels Nassos i la bubota, que celebraran amb nosaltres els 10 anys d’Espanta la por. 

Espanta la por se celebra no només a L’ETNO, sinó també a moltes poblacions valencianes, gràcies a la participació de les biblioteques públiques i els museus locals. Consulta el mapa dels centre adherits. 

Hem preparat activitats per a totes les edats dins de L’ETNO i també fora de les nostres parets. I no oblideu mai que més d’un centenar de biblioteques i museus valencians celebren Espanta la por amb nosaltres cada any, consulta el mapa de centres adherits. 

Novetats de 2026

• La publicació del nou conte d’Espanta la por
• La reedició de la Guia inacabada de la fantasia valenciana

Espanta la por ha estat reconegut amb el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura 2025

L’ETNO presenta a la Fira del Llibre de València l'últim número de la col·lecció Patrimoni Etnològic Local, Del bancal al setrill: estudi etnolingüístic de l’olivera i l’oli.

Intervindrà la seua autora, Roser Cabrera, que estarà acompanyada pel lingüista Emili Casanova i el director de L’ETNO, Joan Seguí. 

Del bancal al setrill és una obra clau per entendre la cultura de l’olivera i de l’oli al territori valencià. Quasi quaranta anys després, Roser Cabrera reprén la investigació que amplia l’àmbit geogràfic, incorpora noves generacions d’informants i analitza la convivència entre sistemes tradicionals i moderns, com les almàsseres de centrifugació contínua o la producció d’oli ecològic. 

Amb una mirada etnogràfica i lingüística, l’obra fixa un lèxic tradicional en risc de desaparició i contribueix a preservar un valuós patrimoni cultural immaterial.

ETNOPOBLES és una fira de museus locals que pretén presentar l’activitat cultural d’estos museus entre la ciutadania de València, i per extensió l’activitat i manifestacions culturals característiques de cada municipi.

Per una banda hi hauran estands corresponents a cadascun dels museus (22 estands) on cada museu oferirà informació sobre la seua activitat. Per altra banda la FIRA comptarà amb un nodrit programa d’activitats realitzades a proposta de cada museu/municipi. Així la ETNOPOBLES tindrà tallers, presentacions, conferències, exhibicions, demostracions culinàries, cates de vins, etc, fins un total de 30 activitats durant  el cap setmana.  

La FIRA es dirigeix a públic familiar i l'accés és lliure fins a completar aforament.

PARTICIPEN:

20 Museus de la província de Valencia: 

• Museu Internacional de Titelles, Albaida
• Museu del Palmito-MUPA, Aldaia
• Museu Valencià de la Festa, Algemesí
• Museu de l'horta, Almàssera
• Museo Etnológico, Alpuente
• EtnoMUMA, Alzira
• Ecomuseo, Aras de los Olmos
• Ecomuseo, Bicorp
• Centro de Interpretación del Torico, Chiva
• Museu de la Pilota, el Genovés
• Museu Històric-Etnològic, la Font de la Figuera
• Museu de la Casa del Pou, la Llosa de Ranes
• Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, Ontinyent
• Museu de la Rajoleria, Paiporta
• Museu de Cassoleria Àngel Domínguez, Potries
• Museu de l’Aigua Molí Nou, Quartell
• Museo Municipal, Requena 
• Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, Torrent
• Museo Municipal, Utiel
• Colección Museográfica de Yátova. 

MUSEUS CONVIDATS

1 Museu de la Província de Castelló:

• Museu de la Pedra en Sec, Vilafranca

1 Museus de la Província d’Alacant: 

• Museu Valencià del Paper, Banyeres de Mariola

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.

Anar pels carrers del poble, era vore les dones feinejant a casa. Espolsaven, agranaven, arruixaven, entraven les cassoles recollides al forn… però era també sentir els sorolls d’unes altres faenes: martellets, màquines de cosir, tisores de podar… Eren faenes que convertien les cases en tallers, remunerades però poc reconegudes.

De portes endins mostra alguns dels treballs que les dones han fet dins de casa per a les empreses de la Vall d’Albaida que durant dècades derivaren bona part de la mà d’obra a les veïnes del poble. Una pràctica estesa també fora de la comarca, i dels registres oficials. El documental, doncs, “obri les portes” dels tallers improvisats que van contribuir al desenvolupament econòmic de la comarca a partir dels anys 1960, així com de l’economia familiar mateixa. A través del testimoni d’onze dones de diferents edats i treballs distints, descobrim com conciliaven les faenes dins de la llar: la retribuïda i la de mestressa de casa.

Lluïsa Gallego i Mariola Montosa, docents i membres de l’IEVA, són les responsables del guió i la direcció de De portes endins. Dones vida i treball a la Vall d’Albaida, el segon documental produït per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) dedicat a la vida de les dones a la nostra comarca.

L’audiovisual, nascut amb l’objectiu de visibilitzar-ne els treballs ”invisibles”, és fruit de la col·laboració de diverses membres de l’associació.

Es tracten els seguents temes:

• El pas de l’escola al món laboral. El sistema educatiu i el modus vivendi de la societat de l’època permetia que les dones començaren a treballar abans de tindre l’edat oficial.
• El matrimoni i la maternitat. La conciliació ha sigut i és un dels principals problemes que tenen les dones per a exercir una professió regular. Tanmateix, treballar en casa els permetia de tindre cura de la família i fer les tasques de la llar.
•  El temps d’oci. Treballar i fer de mare i esposa dins de casa no va ser sinònim, però, de temps lliure ni de vacances.

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.
• 

El 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb la finalitat de «reconduir el món pel camí de la sostenibilitat i la resiliència». Els objectius proposats s’assenten sobre tres pilars: el creixement econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient, segons es van establir en la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible el 2002.

La cultura, no obstant això, «font de sentit i d’energia, de creativitat i innovació i un recurs per a respondre als desafiaments i trobar solucions apropiades», tal com la va definir la UNESCO, el 2013, en la seua Declaració de Hangzhou: situar la cultura en el centre de les polítiques de desenvolupament sostenible, no s’ha considerat un pilar necessari. Aquesta absència de la cultura en els ODS ha sigut criticada per diferents institucions, com ho mostra la campanya #culture2030goal.

Així, aquestes jornades tenen una doble finalitat. D’una banda, mostrar i demostrar la necessitat d’incorporar la cultura en els objectius i les metes sobre la sostenibilitat. I, d’una altra, subratllar el paper dels museus i les infraestructures patrimonials a l’hora de promoure i impulsar la sostenibilitat i la vitalitat cultural al territori.

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa. 
 

Conferència: Subjectes diversos. Investigació antropològica i Diversitat Funcional 

Subjectes diversos és una invitació a repensar la pròpia categoria de subjecte antropològic mitjançant una conversa a tres de les antropòlogues Raquel Sánchez Padilla, Ángela Calero Valverde i Teresa Vicente Rabanaque que formen part del grup d'investigació "DIVERSITATS. Antropologia i Diversitat Funcional". La idea és recordar i reviure les aventures i desventures que les tres investigadores han experimentat al llarg dels anys investigant la Diversitat Funcional com a categoria social.

Les tres investigadores formen part de l'equip multidisciplinari Diversitats. Antropologia i Diversitat Funcional, que té com a objectiu principal estudiar la diversitat funcional com a categoria social, que naix després d'una trajectòria de col·laboració en diversos projectes i contractes d'investigació relacionats amb l'accessibilitat, l'oci inclusiu i la diversitat funcional.

En col·laboració amb AVA (Associació Valenciana d'Antropologia).