Quan un marge de pedra ha fet solsida, les pedres cauen i s’escampen. El marge no desapareix, però deixa de subjectar la terra… Com si foren un marge, les comunitats que formaven molts pobles del món rural valencià han patit una solsida a partir de la segona meitat del segle XX produïda per una emigració de població derivada dels canvis induïts per la industrialització, la concentració de serveis i les oportunitats laborals i formatives a les ciutats.

Deixar el poble ha resultat atractiu. La pèrdua de població, juntament amb els canvis socials i econòmics dels darrers decennis, han acabat transformant l’engranatge sociocultural que sustentava estes comunitats rurals.

Hui, estes comunitats han començat a rebre població. Este fenomen es produeix perquè la mirada que les societats urbanes projecten sobre tota la ruralitat ha canviat, baix els nous paradigmes de sostenibilitat, natura i oci. Mudar-se o tornar a un poble ha resultat atractiu davant la pandèmia o l’encariment desbocat de l’habitatge a les ciutats. Els nous pobladors però, porten unes maneres de viure i d’entendre el món que són més urbanes que rurals. La solsida es refà, però la comunitat que es conforma ja no és la mateixa. 

Solsida: transformació de les comunitats rurals valencianes és un projecte expositiu de L’ETNO que té com objectiu proposar una reflexió al voltant del canvi sociocultural que ha transformat la imatge “d’allò rural” i les maneres de fer i veure de les persones que han habitat i habiten les comunitats rurals valencianes. En un moment en el que el present i el futur dels territoris i els habitants dels pobles del rural esta sovint en les notícies per parlar de qüestions com la “despoblació” o  “la gestió del territori”; en un moment en que la crisi habitacional de les ciutats i els ritmes frenètics de la vida urbana semblen posar en dubte les ciutats com espais ideals per “progressar”, l’exposició “SOLSIDA” pretén reflexionar sobre els processos econòmics i socials que han activat l’abandonament rural des de mitjans del segle passat i les actuals corrents de re-definició de tot allò vinculat a el món rural i la identitat que genera.

El guió pretén descriure en una primera part alguns aspectes de les comunitats rurals “tradicionals” com la diversitat front a l’homogeneïtat, el sentit de grup, etc. Tot seguit, la mostra ens convida a analitzar l’atractiu social i sobretot econòmic que durant la segona meitat del segle XX despertà la ciutat com espai de modernitat i futur econòmic. En este àmbit s’expliquen els efectes de la davallada demogràfica que provocà l’èxode rural i l’impuls de patrimonialització que la desaparició d’unes formes de vida pretesament tradicionals provoquen en institucions com els museus d’etnologia. Finalment, s’hi fa referència a les polítiques públiques de gestió dels territoris abandonats (gestió del paisatge però també de l’econòmica), i a l’hora als processos de re-conformació (acomodació) que les comunitats rurals estan experimentant amb l’arribada de nous pobladors d’origen i perspectives urbanes. 

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.

Anar pels carrers del poble, era vore les dones feinejant a casa. Espolsaven, agranaven, arruixaven, entraven les cassoles recollides al forn… però era també sentir els sorolls d’unes altres faenes: martellets, màquines de cosir, tisores de podar… Eren faenes que convertien les cases en tallers, remunerades però poc reconegudes.

De portes endins mostra alguns dels treballs que les dones han fet dins de casa per a les empreses de la Vall d’Albaida que durant dècades derivaren bona part de la mà d’obra a les veïnes del poble. Una pràctica estesa també fora de la comarca, i dels registres oficials. El documental, doncs, “obri les portes” dels tallers improvisats que van contribuir al desenvolupament econòmic de la comarca a partir dels anys 1960, així com de l’economia familiar mateixa. A través del testimoni d’onze dones de diferents edats i treballs distints, descobrim com conciliaven les faenes dins de la llar: la retribuïda i la de mestressa de casa.

Lluïsa Gallego i Mariola Montosa, docents i membres de l’IEVA, són les responsables del guió i la direcció de De portes endins. Dones vida i treball a la Vall d’Albaida, el segon documental produït per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) dedicat a la vida de les dones a la nostra comarca.

L’audiovisual, nascut amb l’objectiu de visibilitzar-ne els treballs ”invisibles”, és fruit de la col·laboració de diverses membres de l’associació.

Es tracten els seguents temes:

• El pas de l’escola al món laboral. El sistema educatiu i el modus vivendi de la societat de l’època permetia que les dones començaren a treballar abans de tindre l’edat oficial.
• El matrimoni i la maternitat. La conciliació ha sigut i és un dels principals problemes que tenen les dones per a exercir una professió regular. Tanmateix, treballar en casa els permetia de tindre cura de la família i fer les tasques de la llar.
•  El temps d’oci. Treballar i fer de mare i esposa dins de casa no va ser sinònim, però, de temps lliure ni de vacances.

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.
• 

El 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb la finalitat de «reconduir el món pel camí de la sostenibilitat i la resiliència». Els objectius proposats s’assenten sobre tres pilars: el creixement econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient, segons es van establir en la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible el 2002.

La cultura, no obstant això, «font de sentit i d’energia, de creativitat i innovació i un recurs per a respondre als desafiaments i trobar solucions apropiades», tal com la va definir la UNESCO, el 2013, en la seua Declaració de Hangzhou: situar la cultura en el centre de les polítiques de desenvolupament sostenible, no s’ha considerat un pilar necessari. Aquesta absència de la cultura en els ODS ha sigut criticada per diferents institucions, com ho mostra la campanya #culture2030goal.

Així, aquestes jornades tenen una doble finalitat. D’una banda, mostrar i demostrar la necessitat d’incorporar la cultura en els objectius i les metes sobre la sostenibilitat. I, d’una altra, subratllar el paper dels museus i les infraestructures patrimonials a l’hora de promoure i impulsar la sostenibilitat i la vitalitat cultural al territori.

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa. 
 

«Confío en que salgas y dejes que te ocurran cuentos, es decir, vida, y que trabajes con estos cuentos de tu vida —la tuya, no la de otra persona—, que los riegues con tu sangre y tus lágrimas y tu risa hasta que florezcan, hasta que tú misma florezcas». 
(Clarissa Pinkola Estés) 

És ben sabut que les dones, des de sempre, contaven contes. Elles han sigut les qui més i millor han conservat la memòria viva de la tradició oral. I ho han fet als escenaris de l’àmbit domèstic acompanyant tasques de cura, alimentació i entreteniment dels seus éssers estimats, amb la paraula contada i cantada, recreant la paraula-carícia o la paraula provocadora de curiositat i inquietud.

També ho han fet, fora de casa, conversant o animant tasques col·lectives agrícoles i ramaderes. Hi havia molts moments propicis al llarg del dia per a deixar que, al costat de la mirada que travessa segles i s’afona en llunyanies, la paraula viva fora dita. Era tan comú que les dones contaren històries que es va acabar encunyant, de manera poc encertada, l’expressió «contes de velles». 

Però les dones no s’han limitat a fer-ho en la intimitat de les cases o en els espais de treball. Elles han sigut i són protagonistes indiscutibles de la pervivència i la revitalització de la paraula en tots els àmbits de la vida. Els hem d’agrair que romanga viu este art, este tresor, este ofici de contar contes. 

Des d’AL CALIU DELS PARAULES prestarem una atenció especial al paper que les dones han jugat en la creació de contes i històries. Ho farem amb Marina Sanfilippo, una experta en oralitat artística i popular, i amb Victoria Gullón, Nuria Urrioz i Emma López, tres grans contistes que en esta huitena edició ens acompanyaran per a gaudir d’històries, romanços i cançons al caliu de les fogueres, i per descomptat, de les paraules.

PROGRAMA
Dissabte, 3 de febrer

19.30 h «Mujeres, cuentos y otras maravillas» 
Xarrada-col·loqui amb Marina Sanfilippo, coordinadora del Seminario Permanente sobre Literatura y Mujer de la Facultat de Filologia de la UNED i component de la Càtedra de Patrimoni Cultural Immaterial Europeu (Universitat de Valladolid).

21.00 h Sopar de pa i porta 
Sopar en tres fogueres amb endevinalles i brindis. 
Les persones participants hauran de portar el sopar i l’organització proporcionarà la picadeta i la beguda. 

22.00 h «Palabrasas»
Contalles simultànies en tres fogueres. 

23.30 h. Comiat
Celebració conjunta amb balls i cants.

Contistes:

Victoria Gullón (romanços), Nuria Urrioz i Emma López

Idea, projecte i coordinació:

Vicent Cortés-Vividor del conte.