La por és un dels impulsos més antics de la humanitat. Com a mecanisme de supervivència de l'espècie, ens ha permés reconèixer el perill, fugir o enfrontar-lo. No obstant això, en les societats contemporànies —especialment en occident— moltes de les amenaces físiques que van marcar la nostra existència han sigut amansides amb sistemes de protecció, seguretat i benestar que atenuen el risc immediat: real, percebut o imaginat.

En este escenari, la por no desapareix: es transforma. Si el cos ja no està en perill constant, el que entra en tensió no és només la seguretat -representada per les reixes, tancaments i tanques domèstiques i frontereres- sinó també la identitat. Apareix llavors un temor menys visible però igualment poderós: la por a allò que qüestiona el que creiem ser. Nacionalitat, raça, ètnia, gènere, classe, pertinença; construccions que organitzen la nostra posició en el món i que, en confrontar-se amb “l'altre”, revelen el seu caràcter mal·leable o fràgil.

Esta instal·lació forma part d'un projecte més ampli on s'explora eixa frontera física i imaginària que ens separa a “nosaltres” dels “altres”, especialment de les poblacions procedents del sud global. Una mostra que convida a reflexionar sobre com la por es desplaça del pla físic al simbòlic, i de com l'art pot convertir-se en un lloc per a reconèixer, tensionar i redefinir els límits de la nostra identitat. 

UN VENTALL D'AROMES

Molts han sigut els artistes i les formacions participants en les 23 edicions del festival ETNOMUSIC; totes, compromeses amb la difusió de la música d’arrel i el folklore llegits en clau contemporània i interpretats des del present. Així i tot, en poques edicions s’ha presentat un programa tan divers i —per què no?— tan eclèctic com el que oferim enguany. No sols per les procedències de les propostes —que configuren un mapa que abasta des de les nostres comarques cap a l’extrem oriental de la Mediterrània, des de la França més pròxima (Occitània) fins a Castella o Galícia—, sinó per les múltiples mirades i vincles amb la música tradicional, carregats d’aromes associats al jazz, a la música clàssica i el pop, que s’endinsen en territoris sonors de difícil qualificació en què l’origen i el punt de partida són l’única empremta definida que s’eixampla cap a marcs rics en textures i colors.

A principis de maig, la formació de Matthieu Saglio ens presentarà una proposta multicultural i una àmplia varietat de sons en part explicades per les diverses procedències dels seus acompanyants, que acobla amb fluïdesa les músiques del Brasil, la d’Àfrica, la clàssica i el jazz. El festival continuarà amb Magalí Sare, que ens oferirà un concert dedicat als cants tradicionals de les dones en l’àmbit europeu. Després viatjarem a França per a conéixer una càlida immersió reivindicativa en els ritmes tradicionals occitans de la mà del duo Cocanha. El programa es completarà amb el grup valencià Krama, que aportarà una ferma mescla de sons inspirats en les tradicions gregues i valencianes, i amb Gala i Ovidio, un nou duo d’experimentats artistes que partix de la tradició gallega per a portar-nos a terrenys innovadors que aprofiten els recursos de la cançó pop i l’electrònica.

Com cada any, el festival inclou un concert familiar del XXX aniversari de la formació valenciana Rodamons, en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València) i eixirà als municipis de la província, amb un programa compost per un grup valencià i un grup castellà. El grup valencià Citra ens mostrarà el costat més clàssic i pròxim de la música dels nostres pobles i l’internacionalment reconegut grup Vigüela ens presentarà la música d’arrel castellana en tota la seua dimensió.
 

PROGRAMACIÓ A L'ETNO

• MATTHIEU SAGLIO QUARTET. 7 de maig, 20.15 h
• MAGALÍ SARE. Descasada    14 de maig, 20.15 h
• COCANHA. Flame folclòre   21 de maig, 20.15 h
• RODAMONS. Bestioles i bestioletes: amics en el camí 24 de maig, 11.30 h
• KRAMA. Stanbrook  28 de maig, 20.15 h
• GALA I OVIDIO. Que parece un principio  30 de maig 20.15 h
   

ETNOMUSIC ALS POBLES

• Citra. Sense aditius. La Pobla de Vallbona
• Vigüela. Yatova

Una exposició sobre el vincle de l'home amb la mar, un llaç tan antic com la mateixa humanitat
A través de l'extraordinari arxiu fotogràfic del pioner de la fotografia submarina i del busseig autònom Jesús Navarro, realitzat entre 1959 i 1969, l'exposició recupera un món ja desaparegut ple de monstres marins: ens trobem davant algunes de les primeres fotografies submarines de la història de tot l'estat.

Per altra banda, ens presenta l'almadrava: un univers aquàtic —tan fascinant com hostil— de sal, arena, ferro, fusta i sang. Este antic art de pesca de la tonyina roja fa confluir una tradició atlàntica i mediterrània de gairebé tres mil anys d'antiguitat que, en els últims 700, va tindre com a indiscutible figura d'autoritat als valencians i, en concret, als capitans d'almadrava, o arraixos, de Benidorm. El seu mestratge i perícia, una saviesa acumulada durant generacions i transmesa amb orgull de pares a fills, els va acreditar durant segles com els millors en un ofici tan complex i colossal com és l'almadrava.

A través dels testimoniatges directes d'alguns dels protagonistes de les imatges, arreplegats durant díhuit anys pel comissari de l'exposició, així com dels textos del mateix Jesús Navarro publicats en la revista Cris, revista de la mar, podem reviure moltes d'anècdotes sobre les vides d'uns homes i dones que durant sis mesos abandonaven les seues llars per necessitat, en èxode anual, per a embarcar-se en una aventura incerta en el sud llunyà.

Disciplines com la història, l'etnografia, l'antropologia, la filologia, la biologia, l'oceanografia, l'ecologia i fins i tot la numismàtica sobrevolen el projecte, completant el seu contingut i dotant-lo de rigor científic. La tasca de recuperació de la memòria oral s'ha realitzat in extremis, a punt de desaparéixer per sempre, perquè la majoria dels seus protagonistes han mort des que va començar el projecte en 2007.

Jesús Navarro es va convertir en testimoni privilegiat d'un punt d'inflexió en la història: el canvi de paradigma de la mar èpica en una mar domesticada, indolent i mansa que va transformar als habitants de Benidorm.

La pròxima vegada que algú mal informat es referisca al Benidorm antic com un «poblet de pescadors», caldrà matisar-li les paraules i La mar èpica. Els almadravers de Benidorm a les fotografies de Jesús Navarro, ens ajudarà a traure-ho del seu error. Encara que, si volem ser indulgents podrem dir-li que sí, però pescadors de peixos grans!

El safrà, introduït a la península pels àrabs, va arrelar com una espècia imprescindible de la gastronomia valenciana i com a bé valuós del comerç mediterrani. Més enllà del seu valor culinari, la seua producció ha estat un fet etnològic: un cicle agrícola marcat pel calendari, la collita a l’alba i el saber fer, transmés de generació en generació. Un treball minuciós -fins a 200.000 flors per obtindre un sol quilo- que parla de comunitats llauradores, de ritmes de vida i d’identitat.

Als segles XIX i XX es va configurar una ruta comercial singular. Mentre moltes espècies viatjaven d’Orient cap a Occident, el safrà d’ací emprenia el camí invers cap a l’Índia, la Xina, el Japó o Amèrica. Este flux va projectar al món l’aroma i el prestigi del safrà hispànic, i també el paper dels mercaders i magatzems del Vinalopó. Hui, les empreses centenàries de Novelda continuen liderant este comerç global, hereues d’una tradició que combina indústria, família i territori.

La Col·lecció David Beltrà convida a recórrer visualment esta història: marques, llinatges i trajectes que fan visible la Ruta del Safrà, un relat on la cultura material, la memòria del treball i una manera valenciana d’entendre el món s’entrellacen.

ETNOPOBLES és una fira de museus locals que pretén presentar l’activitat cultural d’estos museus entre la ciutadania de València, i per extensió l’activitat i manifestacions culturals característiques de cada municipi.

Per una banda hi hauran estands corresponents a cadascun dels museus (22 estands) on cada museu oferirà informació sobre la seua activitat. Per altra banda la FIRA comptarà amb un nodrit programa d’activitats realitzades a proposta de cada museu/municipi. Així la ETNOPOBLES tindrà tallers, presentacions, conferències, exhibicions, demostracions culinàries, cates de vins, etc, fins un total de 30 activitats durant  el cap setmana.  

La FIRA es dirigeix a públic familiar i l'accés és lliure fins a completar aforament.

PARTICIPEN:

20 Museus de la província de Valencia: 

• Museu Internacional de Titelles, Albaida
• Museu del Palmito-MUPA, Aldaia
• Museu Valencià de la Festa, Algemesí
• Museu de l'horta, Almàssera
• Museo Etnológico, Alpuente
• EtnoMUMA, Alzira
• Ecomuseo, Aras de los Olmos
• Ecomuseo, Bicorp
• Centro de Interpretación del Torico, Chiva
• Museu de la Pilota, el Genovés
• Museu Històric-Etnològic, la Font de la Figuera
• Museu de la Casa del Pou, la Llosa de Ranes
• Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, Ontinyent
• Museu de la Rajoleria, Paiporta
• Museu de Cassoleria Àngel Domínguez, Potries
• Museu de l’Aigua Molí Nou, Quartell
• Museo Municipal, Requena 
• Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, Torrent
• Museo Municipal, Utiel
• Colección Museográfica de Yátova. 

MUSEUS CONVIDATS

1 Museu de la Província de Castelló:

• Museu de la Pedra en Sec, Vilafranca

1 Museus de la Província d’Alacant: 

• Museu Valencià del Paper, Banyeres de Mariola

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.

Anar pels carrers del poble, era vore les dones feinejant a casa. Espolsaven, agranaven, arruixaven, entraven les cassoles recollides al forn… però era també sentir els sorolls d’unes altres faenes: martellets, màquines de cosir, tisores de podar… Eren faenes que convertien les cases en tallers, remunerades però poc reconegudes.

De portes endins mostra alguns dels treballs que les dones han fet dins de casa per a les empreses de la Vall d’Albaida que durant dècades derivaren bona part de la mà d’obra a les veïnes del poble. Una pràctica estesa també fora de la comarca, i dels registres oficials. El documental, doncs, “obri les portes” dels tallers improvisats que van contribuir al desenvolupament econòmic de la comarca a partir dels anys 1960, així com de l’economia familiar mateixa. A través del testimoni d’onze dones de diferents edats i treballs distints, descobrim com conciliaven les faenes dins de la llar: la retribuïda i la de mestressa de casa.

Lluïsa Gallego i Mariola Montosa, docents i membres de l’IEVA, són les responsables del guió i la direcció de De portes endins. Dones vida i treball a la Vall d’Albaida, el segon documental produït per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) dedicat a la vida de les dones a la nostra comarca.

L’audiovisual, nascut amb l’objectiu de visibilitzar-ne els treballs ”invisibles”, és fruit de la col·laboració de diverses membres de l’associació.

Es tracten els seguents temes:

• El pas de l’escola al món laboral. El sistema educatiu i el modus vivendi de la societat de l’època permetia que les dones començaren a treballar abans de tindre l’edat oficial.
• El matrimoni i la maternitat. La conciliació ha sigut i és un dels principals problemes que tenen les dones per a exercir una professió regular. Tanmateix, treballar en casa els permetia de tindre cura de la família i fer les tasques de la llar.
•  El temps d’oci. Treballar i fer de mare i esposa dins de casa no va ser sinònim, però, de temps lliure ni de vacances.

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.
• 

El 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb la finalitat de «reconduir el món pel camí de la sostenibilitat i la resiliència». Els objectius proposats s’assenten sobre tres pilars: el creixement econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient, segons es van establir en la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible el 2002.

La cultura, no obstant això, «font de sentit i d’energia, de creativitat i innovació i un recurs per a respondre als desafiaments i trobar solucions apropiades», tal com la va definir la UNESCO, el 2013, en la seua Declaració de Hangzhou: situar la cultura en el centre de les polítiques de desenvolupament sostenible, no s’ha considerat un pilar necessari. Aquesta absència de la cultura en els ODS ha sigut criticada per diferents institucions, com ho mostra la campanya #culture2030goal.

Així, aquestes jornades tenen una doble finalitat. D’una banda, mostrar i demostrar la necessitat d’incorporar la cultura en els objectius i les metes sobre la sostenibilitat. I, d’una altra, subratllar el paper dels museus i les infraestructures patrimonials a l’hora de promoure i impulsar la sostenibilitat i la vitalitat cultural al territori.

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa.