Una exposición temporal a partir de les reflexions i els resultats del taller impartit per Aída Bueno i Domestic Data Streamers en col·laboració amb l’arxiu fotogràfic de L’ETNO.
Com s’han construït les imatges que formen els nostres arxius fotogràfics? Quines mirades han determinat allò que es fotografia, com es representa i què queda fora de l’enquadrament? I què ocorre quan estos arxius, amb les seues jerarquies, absències i formes de representació, es converteixen en la matèria a partir de la qual les intel·ligències artificials generen noves imatges?
En format expositiu, L’arxiu interrogat presenta els resultats del taller desenvolupat a L’ETNO, en què les participants van reflexionar i van treballar amb imatges procedents de l’arxiu fotogràfic del museu. A través d’un programari desenvolupat per a este projecte, les imatges van ser sotmeses a diferents processos de relectura i transformació que permeten aproximar-se a l’arxiu des d’una perspectiva colonial i posar en qüestió les formes de representació que contenen. Les imatges resultants, juntament amb el procés que les origina, conformen el recorregut de l’exposició.
El projecte posa així en relació l’arxiu fotogràfic i les tecnologies contemporànies d’intel·ligència artificial per explorar com les imatges no sols documenten una determinada manera de mirar, sinó que també poden reproduir les jerarquies, absències i imaginaris propis del context en què van ser produïdes. La relectura digital permet tornar sobre estes imatges i preguntar-nos què ocorre quan els arxius del passat es processen amb les eines visuals del present.
Per què 1,5 minuts?
Una càmera del segle XIX necessitava aproximadament un minut i mig per a capturar una imatge; d’ací prové el nom del projecte. Durant este temps, en moltes fotografies colonials, dones negres esclavitzades sostenien els xiquets fora de l’enquadrament per tal de mantindre’ls immòbils. La càmera registrava així relacions de dominació mentre aparentava neutralitat.
Un segle i mig després, altres dispositius i altres tecnologies produeixen imatges a una velocitat radicalment diferent. Però la pregunta continua oberta: quines mirades contenen les imatges que produïm i quines formes de poder poden continuar reproduint?
Ajuntem de nou a Joan Borja, Víctor Labrado i Francesc Gisbert, els autors de la Guia inacabada de la fantasia valenciana, en esta ocasió per a regalar-vos un espectacle de narració oral pensat exclusivament per a públic jove i adult amb una gran dosi de por sense els filtres del pudor.
Nos reencontramos con la Guía inacabada de la fantasía valenciana, de nuevo la podremos tener en las manos para registrar los personajes y lugares más fantásticos de nuestro territorio.
