Les recents inundacions d’algunes comarques valencianes (l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Ribera
Baixa, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena) han fet evident la vulnerabilitat de les
persones i de les coses materials davant de catàstrofes que no ens podíem imaginar. Els
museus de la zona, òbviament, no n’han quedat al marge i una quantitat significativa d’ells ha
patit directament les conseqüències de la dana en els edificis i les col·leccions.

Els professionals de la gestió dels museus i patrimoni no podem evitar que estes coses
ocórreguen, però sí que podem posar mitjans i establir protocols d’actuació per a minimitzar-
ne els efectes. Els plans de protecció de persones i béns tenen tal funció.

En esta jornada formativa analitzarem el pla d’un museu estatal, elaborat a partir del Pla
nacional d’emergències i gestió de riscos en patrimoni cultural del Ministeri de Cultura. També
participaran una especialista en la gestió de les emergències en el patrimonio cultural i un
membre de la Unitat Militar d’Emergències, especialitzat en salvament del patrimoni, que ens
donaràn claus per a actuar davant d’estes situacions. Finalment, les persones responsables
dels museus de Paiporta, Aldaia i Algemesí ens contaran la seua experiència en la barrancada,
com van actuar i quines perspectives de recuperació i de futur tenen per als seus museus.

PROGRAMA
09.00 h. Recepció i recollida de documentació.
09.30 h. Inauguració de les jornades:

 Paco Teruel Machí, diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.
 Joan Seguí Seguí, director de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia.

09.45 h. «El plan de salvaguarda del Museu Nacional de Antropoogía». Luis Pérez Armiño,
conservador del Museu Nacional d’Antropologia i coordinador del programa de conservació
preventiva i del pla de salvaguarda de col·leccions.
11.00 h. Pausa i café.

11.30 h. «Bases de dades de patrimoni cultural i la seua aplicació en les catàstrofe». Capità
Roberto García García, Unitat Militar d’Emergències, Ministeri de .efensa, membre de la
comissió de seguiment del Pla nacional d’emergències i gestió de riscos en patrimoni cultural
del Ministeri de Cultura.
12.45 h. «La gestió de las emergències en el patrimoni cultural". Inmaculada Chuliá Blanco,
tècnica de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació. IVCR+I, i membre de la
comisió de seguiment del Plan nacional de emergències i gestió de riscos en el patrimoni
cultural.

14.00 h. Dinar.
16.00 h. La gestió dels museus valencians i el seu patrimoni en la dana d’octubre de 2024.
Línies d’actuació i propostes de futur. Taula redona a càrrec de:
 Francesc Martínez, responsable del Museu del Palmito d’Aldaia.
 Eva Sanz, directora del Museu de la Rajoleria de Paiporta.
 Àlex Villar, responsable del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí.

17.30 h. Fi de les jornades.

L'humor és la capacitat humana per a percebre aspectes ridículs o absurds de la realitat i destacar-los davant els altres de manera enginyosa. És transgressor i subversiu per naturalesa i sempre es mou en l'informal i en el crític. Per tant, l'humor és plausible i divertit per als qui estan en contra de les veritats oficials, i el seu caràcter heterodox el converteix en un excel·lent aliat dels contes populars.

En aquesta edició del Caliu de les Paraules hem volgut obrir una finestra al clown i aprofundir en l'essència de l'humor, en el seu paper com a ingredient bàsic de molts relats i la seua funció com alguna cosa que transgredeix el pertinent, el decent o el lògic. En la mesura que una pallassa o un narrador oral de contes populars expressa el que no és correcte expressar, el joc va més enllà dels límits establits i tots dos es converteixen en defensors socials d'un públic àvid d'experimentar la irreverència, encara que siga “per poders”, delegant el risc en uns éssers humans que, parapetats després del seu nas roig –o no- i usant la comicitat, furguen en les nostres ànimes i els nostres costums socials per a evidenciar les nostres flaqueses i absurditats.

Per què aquesta irreverència, aquest atreviment i aquesta descaradura? Per què només quan s'ix de l'ordre succeeixen les aventures i a qui no li sedueix l'aventura d'inventar un altre món, que sostinga el que portem a coll dia rere dia? És a dir, un altre món que ens permeta continuar en aquest. 

L´ETNO convida a acostar-se a la calor de les fogueres, al fet que visquem l'aventura de l'oralitat irreverent, que no és una altra que la intel·ligència crítica enfront del poder, la intel·ligència alliberadora enfront dels límits de la condició humana, i la intel·ligència divertida enfront de l'enigma de l'existència.

PROGRAMA:

19.30 h. «Clowncuento-cuentoclown»
Xarrada-col·loqui 

21.00 h. Sopar de pa i porta
Sopar en tres fogueres amb endevinalles i brindis.
Les persones participants hauran de portar el sopar i l’organització proporcionarà la picadeta i la beguda.

22.00 h. «Palabrasas»
Contades simultànies en tres fogueres.

23.30 h. Acomiadament
Celebració conjunta amb balls i cants.

Contistes:
Maricuela, Carlos Alba y Maria Colomer

Idea, projecte i coordinació:
Vicente Cortés - Vividor del conte.

Des de fa dozte anys, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià treballa de forma decidida per fomentar i difondre una part substancial de la nostra cultura musical tradicional, aprofundint en els valors identitaris i culturals del cant valencià. Esta manifestació artística, tot i que gaudeix de grans intèrprets i cantaors nascuts al caliu de les escoles de cant valencià del nostre territori, encara necessita de l’impuls institucional per a engrandir-ne la vàlua cultural.

El Premi Obrint Camins que atorga l'AECV cada any, vol reconéixer el recolzament de persones i institucions que s’esforcen per a dur el cant valencià a les quotes més altes en la investigació, l'ensenyament, l'estudi, la promoció i la difusió. Enguany el premi s'ha atorgat a Manuel Galduf Verdeguer, director Honirífic d l´Orquesta de València.
 

PROGRAMA:

1. Presentació de l’ AECV i del Premi Obrint Camins de l’ AECV
2. Tocata de Dolçaina i Cants d’Albaes
3. Recordatori i ressenya biogràfica de D. Manuel Galduf Verdeguer
4. Mostra de cants
5. Despedida i final de l’acte.

INTERVINDRAN:

1. Al Cant: Carmen Martínez Peiró (Carmen de Massamagrell),Noelia Llorens Lerma, José Ramón Salvi Alapont (Salvi), y Cristian Penalba García.
2. Músics de Vent: Rubén y Albert Raimundo Hurtado, y Raúl Luis Chillerón. 
3. Ronda de Corda: Francisco Navarro Pérez, José Navarro Ricart,Mercedes Cantero Alameda.
4. Dolçaina i Talbal: Armando Garcés Salvador i Jordi Martínez Calatayud. 
5. Versador: Francisco Nicasio Gil (Paco de Faura)

Dir.: Vic Pereiro i Sara Esteller. 45’. Espanya. 2024

Assaig documental sobre la segona generació d'habitants de Port de Sagunt: la ciutat industrial que va nàixer en el segle XX amb la gradual instal·lació d'una de les majors siderúrgiques del país. Lluites polítiques, ideals, vida quotidiana i reconversió per mitjà de les veus d'alguns dels seus protagonistes.

Col·loqui posterior a la projecció del documental

Dir.: William Sabourin O’Reilly. 76’.  Cuba-USA. 2022

Documental que ens porta al món de les competències de les Congas en el Carnestoltes de Santiago de Cuba. Lázaro, líder de la Conga de los Hoyos, està decidit a guanyar el cobejat guardó que s'atorga al barri que presenta la Conga més espectacular.

Dir.: Vic Pereiro i Sara Esteller. 45’. Espanya. 2024

Assaig documental sobre la segona generació d'habitants de Port de Sagunt: la ciutat industrial que va nàixer en el segle XX amb la gradual instal·lació d'una de les majors siderúrgiques del país. Lluites polítiques, ideals, vida quotidiana i reconversió per mitjà de les veus d'alguns dels seus protagonistes.

Col·loqui posterior a la projecció del documental

En 2023 va nàixer Els noms de la por, el pòdcast per a reflexionar, escorcollar i cercar quines son les nostres pors, les pors de les persones adultes. A què tenim por quan ja no ens espanta la Quarantamaula?

En 2024 arriba la segona temporada per a tractar la por a la malaltia mental. Perquè de la malaltia mental no se n’ha parlat mai, ni dins ni fora de les cases, ni dins ni fora de les institucions, i el silenci vol silenci, però ací el trenquem.

El dia 24 d'octubre a les 19 h presentem la segona temporada a la Sala Secà i Muntanya de L'ETNO. 

Disponible en Spotify i Ivoox a partir de:

24 d’octubre – Episodi 1. «Callar: ningú m’ha preguntat mai»

                         Episodi 1.2. «Estar: de Jesús a Bétera»               

31 d’octubre – Episodi 2. «Acompanyar: Alardo i la Balma»

7 de novembre – Episodi 3. «Escoltar: en primera persona» Ajornat per la dana. Molt prompte nova data.

Els noms de la por és un pòdcast de la Biblioteca de L’ETNO. La idea original és d’Almudena Francés i Amparo Pons, el guió d’Almudena Francés i Tono Vizcaíno i el disseny de so d’Edu Comelles.
 

Presentació del Cicle Fers i Sabers a L’ETNO.

REBOST: Conservació d’aliments

Joan Seguí (Director de L’ETNO), Amparo Pons (Cap de la Biblioteca de L’ETNO), Natalia Castellanos (Associació Arrelaires) amb la convidada Marina Monsonís, artista visual, cuinera i activista.

Biografia: Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris, en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències del mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafiti, la geografia radical, l'etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Treballa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten en el km 0.
Està al capdavant de Graffiti Receptes (@graffitireceptes), un projecte que uneix l'art dels murals, la il·lustració i la cuina amb la recuperació de la memòria popular i gastronòmica de col·lectius i comunitats. Dirigeix La Cuina del MACBA des dels seus inicis el 2018. Ha col·laborat en la posada en marxa de diferents espais de memòria i cuina comunitària als barris de la Marina i la Barceloneta de Barcelona, a través del projecte Memòria Viva - Xarxa de Comunitats de Memòria, en els quals es cuina, es conversa i es debat sobre com es connecten els aliments amb la cultura i la història del territori.

És coautora del llibre "La cocina situada. Un diccionario ilustrado para la soberanía alimentaria", juntament amb Carla Boserman. A hores d'ara es troba a punt de publicar el llibre Mare Mar, premi Ara Llibres de No-Ficció 2023, en el qual entrellaça les memòries dels sabers populars dels habitants de la Barceloneta —peixateres, xarxaires, pescadors, corders, portuaris, persones migrades amb oficis de mar—, amb el coneixement científic de l'estat de l'oceà i de les formes de vida de les espècies marines.

Fers i Sabers és un projecte d’activitats que neix amb l’objectiu d’activar i dinamitzar les col·leccions de L’ETNO més enllà de les exposicions. Es tracta d’utilitzar-les com a punt de partida per a generar espais de diàleg i d’intercanvi de sabers, experiències, habilitats o pràctiques vinculades a l’economia i la societat tradicional valenciana que, adaptats a les necessitats de la nostra contemporaneïtat i lluny de caure en l’oblit, poden ser una ferramenta de resiliència i de reconnexió amb el territori molt valuosa en l’actualitat.

El cicle pretén centrar-se en una temàtica determinada que puga ser abordada des del context i el vincle amb el territori, i que permeta alhora introduir reflexions des de la teoría situada, però especialment des d’una dimensió pràctica i experiencial, des del fet de compartir i conéixer els fers i sabers de la mà de les persones, iniciatives i projectes del mateix territori. 

El projecte s’estructura en sessions amb formats i objectius  diversos que comencen oferint una mirada contextual i territorial fins a l’aterratge més detallat de cada tècnica. 

La temàtica triada ha sigut la conservació d’aliments. L’alimentació i la cuina són pràctiques quotidianes imprescindibles per al sosteniment de la vida, a més tenen la poten cialitat de generar vincles emocionals i afectius amb les persones, la comunitat i el territori, que cristal·litzen en representacions culturals fonamentals per entendre la societat. 

La conservació dels aliments ens permet aproximar-nos a un bon nombre d’aspectes de la nostra societat tradicional com la importància del rebost com a element imprescindible per a la supervivència i benestar familiar; les economies de subsistència, l’aprofitament i gestió dels excedents, o vincle entre els aliments, el territori i l’estacionalitat. També podem reflexionar sobre aspectes que hui en dia es fan servir al voltant del menjar: el vessant comunitari de la preparación dels aliments i dels espais de reunió o del treball col·lectiu, el paper de les dones, la gestió tradicional de l’espai domèstic, o la importància de la indústria de la conservació d’aliments a l’economia local i d’exportació.

La programació ha sigut dissenyada i coordinada per l’associació Arrelaires i tindrà lloc entre l’octubre de 2024 i juny de 2025 amb un total de 14 sessions en diferents formats. Les sessions de tardor (4) se centren a contextualitzar la temàtica de la conservació d’aliments al territori valencià a través, principalment de sessions d’intercanvi de les experiències i sabers de persones de diferents pobles i comarques. Durant l’hivern (3 sessions) tindran lloc visites a diferents espais vinculats amb la conservació d’aliments a la ciutat i fora d’ella. Les sessions de primavera s’organitzen en 3 blocs de 2 sessions cadascú, i se centren en l’aprenentatge de diferents tècniques de conservació d’aliments a través de tallers de la mà de projectes i professionals del sector, sempre a través d’una aproximació territorial. 

Resum de programa (programa complet en columna dreta)

15/10/24 – 19.00 h.  PRESENTACIÓ DEL CICLE FERS I SABERS A L’ETNO. REBOST: CONSERVACIÓ D’ALIMENTS

17/01/25 – 11.00 h.  TROBADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES, RELATS I RECEPTES SOBRE CONSERVACIÓ D’ALIMENTS I DEGUSTACIÓ COL·LECTIVA (I).Potries.

21/01/25 – 11.00 h. TROBADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES, RELATS I RECEPTES SOBRE CONSERVACIÓ D’ALIMENTS I DEGUSTACIÓ COL·LECTIVA (II) . L'ETNO

25/01/25 – 08.30 h. EXCURSIÓ A XÀBIA, TERRITORI PESQUER I TRADICIÓ SALADURERA

06/02/25 – 18.00 h. LA CONSERVACIÓ D’ALIMENTS EN CONTEXT: UN VIATGE GUSTATIU

15/02/25 – 10.30 h. RUTA-VISITA A ESPAIS VINCULATS A LA TRANSFORMACIÓ I  CONSERVACIÓ D’ALIMENTS A LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

27/02/25 – 19.00 h. PRESENTACIÓ - COL·LOQUI AMB PROJECTES INNOVADORS DE REFERÈNCIA AL VOLTANT DE L’ALIMENTACIÓ I LA CONSERVACIÓ D’ALIMENTS.

07/03/25 (16.30 H) I 08/03/25 (10.00 H) TÈCNICA. BLOC 1: MELMELADES I CONSERVES VEGETALS DOS SESSIONS: 

11/04/25 (16.30 H) I 12/04/25 (10.00 H) TÈCNICA. BLOC 2: ADOBATS, SALMORRES I ENVINAGRATS
DOS SESSIONS: 

09/05/25 (16.30 H) I 10/05/25 (10.00 H). TÈCNICA BLOC 3: SALADURES, FUMATS I ASSECATS
DOS SESSIONS: 

15/06/25 – 18.00 h.PRÀCTICA COL·LECTIVA DEGUSTACIÓ COL·LECTIVA I CLOENDA DE LA PROGRAMACIÓ.