Metodologia

Este taller combina anàlisi crítica, reflexió col·lectiva i experimentació tecnològica per a interrogar l'arxiu fotogràfic colonial. A partir d'eines provinents dels estudis visuals, explorarem com s'han construït històricament determinades formes de representació i quines absències i jerarquies han generat.

El mateix qüestionament s’estendrà a les imatges generades per intel·ligència artificial, construïdes a partir de vasts arxius visuals que incorporen les seues pròpies exclusions i biaixos. 

En “L’arxiu interrogat” analitzarem tant les condicions de producció d’estes imatges com la persistència de les jerarquies visuals que, lluny de desaparèixer, es reactiven en els models generatius contemporanis.

Mitjançant exercicis pràctics i espais de debat, el taller convida a repensar críticament els codis visuals que heretem i continuem reproduint.

Per què 1,5 minuts?

Una càmera del segle XIX necessitava un minut i mig per a capturar una imatge; d’ací prové el nom del projecte. Durant este temps, en moltes fotografies colonials, dones negres esclavitzades sostenien els xiquets fora de l’enquadrament per tal de mantindre’ls immòbils. La càmera registrava així relacions de dominació mentre aparentava neutralitat.

Docents

• Aída Bueno Sarduy: Antropòloga experta en estudis colonials. Autora del concepte de «desarxiu» com a proposta metodològica per a intervenir críticament sobre la memòria arxivada, incompleta i sovint fraudulenta.
• Domestic Data Streamers: Estudi creatiu amb seu a Barcelona especialitzat en projectes culturals, exposicions de dades i experiències interactives que combinen tecnologia, narrativa i participació ciutadana. 

Públic

• Tot tipus de públic.
• Persones en grup: màxim 8 persones. Si sou un grup de més de 8 persones visiteu l'apartat Visites guiades grups

Accés

• Accés amb entrada gratuïta.
• Les entrades es poden replegar en el vestíbul del Museu, cada diumenge mitja hora abans de l'activitat.
• Màxim 2 entrades per persona. 

Duració
Aproximadament 45 min.

Punt de trobada 
Cinc minuts abans del començament de l'activitat, al costat del punt d'informació del vestíbul del Museu.

Públic

• Tot tipus de públic.
• Persones en grup: màxim 8 persones. Si sou un grup de més de 8 persones visiteu l'apartat Visites guiades grups

Accés

• Accés amb entrada gratuïta.
• Les entrades es poden replegar en el vestíbul del Museu, cada diumenge mitja hora abans de l'activitat.
• Màxim 2 entrades per persona. 

Duració
Aproximadament 45 min.

Punt de trobada 
Cinc minuts abans del començament de l'activitat, al costat del punt d'informació del vestíbul del Museu.

Anna Sala (Sant Feliu de Guíxols) i Lara Magrinyà (Eivissa) consoliden el grup L’arannà després d’haver dedicat els seus estudis principals a la música clàssica. El 2024 estrenen La salamandra, un disc de cançons basat en la recerca de contes de Mercè Rodoreda que les porta a ser les primeres residents de Suralita Centre de Creació i a tocar per tot el territori català i illenc. Han tocat a la FiraB!, el festival (A)phònica, al Barcelona Poesia, el Poesia i + o la Fira Mediterrània de Manresa, el festival Strenes o el festival Espurnes. 

També han estat les encarregades de representar Barcelona a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) en l’acte de canvi d’estafeta l’any 2024. Han fet showcases a fires internacionals com Music Week Poland i Waves Viena . 

El primer disc compta amb la producció d’Emili Bosch i amb una col·laboració de Marco Mezquida. Durant el 2023/24 formen part del programa d’acompanyament de la Marfà (Girona) i el 2024/25 de l’Obrador d’Arrel de la Fira Mediterrània. Totes dues músics han 
treballat en produccions com Evoé! al costat de Raül Refree, Jordi Oriol i Maria Mazzotta; El cant de la Sibil·la amb Maria Arnal o gravant la banda sonora de La Mesias de Javier Calvo i Javier Ambrossi.

Amb l'espectacle Turmarí, el duet L'arannà es capbussa en la tradició de la música popular de les illes Pitiüses per oferir, a través de l’experimentació sonora que les caracteritza, una mirada particular sobre Eivissa i Formentera. Sintetitzadors i teclats comparteixen escenari amb les castanyoles, el tambor, l'espasí, la flaüta i estètiques que s’inspiren en les del ball pagès. 

Entre glosses i cants redoblats, alguns rescatats d'arxius sonors i altres de creació pròpia, el grup eivissenc-català traça un relat que ressegueix la realitat i les arrels de dues illes que són alguna cosa més que el paradís somniat per tanta gent. 

El cant redoblat és un aspecte característic de la música d'arrel pròpia de les illes d'Eivissa i Formentera. El seu fort vibrato és un exponent en la tradició d'ornamentar el cant monòdic, típica del mediterrani. La proposta implica el reconeixement d’aquest 
tresor cultural d’Eivissa i Formentera. L’espectacle, doncs, conté cançons amb tonades tradicionals passades pel filtre de la modernitat i també cançons inèdites. A més, la posada en escena i les cançons són plenes de símbols de les illes ja sigui des del punt de vista tradicional i del patrimoni natural, com des de qüestions d'actualitat de l’illa, inclosa la cultura de la nit.

Anna Sala i Lara Magrinyà | composició musical i interpretació
 

L’ETNO presenta a la Fira del Llibre de València l'últim número de la col·lecció Patrimoni Etnològic Local, Del bancal al setrill: estudi etnolingüístic de l’olivera i l’oli.

Intervindrà la seua autora, Roser Cabrera, que estarà acompanyada pel lingüista Emili Casanova i el director de L’ETNO, Joan Seguí. 

Del bancal al setrill és una obra clau per entendre la cultura de l’olivera i de l’oli al territori valencià. Quasi quaranta anys després, Roser Cabrera reprén la investigació que amplia l’àmbit geogràfic, incorpora noves generacions d’informants i analitza la convivència entre sistemes tradicionals i moderns, com les almàsseres de centrifugació contínua o la producció d’oli ecològic. 

Amb una mirada etnogràfica i lingüística, l’obra fixa un lèxic tradicional en risc de desaparició i contribueix a preservar un valuós patrimoni cultural immaterial.

En una biblioteca humana canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona i transmeten històries de vida. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull.

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 

Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 

L'escriptor i investigador Jesús Cosano presenta Teresa Terry, la Negra d'El Puerto de Santa María, un volum del seu projecte dedicat a recuperar la memòria històrica de les comunitats negres a Espanya. Amb més de quaranta anys de treball en aquest àmbit, Cosano combina investigació històrica i divulgació per a visibilitzar relats silenciats. 

En aquesta obra, aprofundeix en la petjada africana en la història peninsular a través del personatge de Teresa Terry i el context del tràfic de persones esclavitzades en l'Edat Moderna. 

Participa:

Jesús Cosano |  investigador i divulgador. 
 

*Esta activitat forma part projecte educatiu d’ISCOD En pro de la diversitat racial en l’educació, amb el suport de la Generalitat de Valenciana i Cooperación Valenciana

Públic

• Tot tipus de públic.
• Persones en grup: màxim 8 persones. Si sou un grup de més de 8 persones visiteu l'apartat Visites guiades grups

Accés

• Accés amb entrada gratuïta.
• Les entrades es poden replegar en el vestíbul del Museu, cada diumenge mitja hora abans de l'activitat.
• Màxim 2 entrades per persona. 

Duració
Aproximadament 45 min.

Punt de trobada 
Cinc minuts abans del començament de l'activitat, al costat del punt d'informació del vestíbul del Museu.

La iniciativa busca reflexionar, visibilitzar i posar en diàleg la memòria negra i musulmana a la ciutat de València, connectant passat i present a través d’activitats que integren història, pensament crític i literatura. 

Esta proposta inclou una ruta per diferents punts de la ciutat vinculats a aquestes memòries, en la qual es convida a revisar com s'han construït els relats històrics i a mirar l'entorn des d'una perspectiva més àmplia i conscient.

Participen:

Esther Ejome | màster en Cultura i Pensament dels Pobles Negres. 
Deborah Ekoka | gestora cultural i mediadora afrocentrada. 
 

*Esta activitat forma part projecte educatiu d’ISCOD En pro de la diversitat racial en l’educació, amb el suport de la Generalitat de Valenciana i Cooperacion Valenciana