Visita teatralitzada a «La Ciutat: local i global» –primer àmbit de l'exposició permanent de L’ETNO–, que té per objectiu conscienciar sobre la importància de la supervivència del comerç local. 

El tracte personalitzat i humà, la proximitat amb la clientela, el diàleg o l'assessorament són característiques d'un fet social en risc de desaparéixer. 

Dos viatgeres del temps (una de 1925 i una altra recentment arribada de 2125), a través d'un recorregut per les curiositats del passat i per les sospites d'un predictible futur, ens ajudaran a posar en valor el paper del comerç tradicional i a comprendre la rellevància i la transcendència de les accions presents.

Les dones gitanes que han participat en este projecte són les protagonistes i vindran acompanyades per les companyes de La Dula. Per si de cas, encara algú no sap què és La Dula els hem demanat que es presenten: 

"La Dula som una cooperativa valenciana que treballa en l’àmbit de l’acció comunitària i la investigació social. Treballem amb una mirada compromesa amb l’eliminació de les desigualtats socials; així mateix, donem importància a les formes de participació vinculades al teixit associatiu i comunitari i promoguem processos col·lectius on les persones se situen al centre. Amb tot, entenem la nostra feina com una contribució a la millora dels entorns locals i la societat en que vivim. 

La memòria col·lectiva és un dels àmbits en els quals més ens agrada treballar. Acompanyem projectes col·lectius al voltant de la recuperació, salvaguarda i divulgació de la memòria. Ens interessa especialment la memòria vinculada al territori, els relats menys explorats en les narratives hegemòniques i la memòria dels grups subalterns. Ho fem posant en el centre les pròpies comunitats, mitjançant metodologies participatives que les situen com a protagonistes dels processos de memòria i impulsant formats de difusió adaptats a les seues realitats. "

MEMÒRIA COL·LECTIVA DE LES DONES GITANES DEL CABANYAL 

Un projecte impulsat per la Dula, amb el suport de la Diputació de València, consistent en una sèrie de trobades entre huit dones gitanes del barri del Cabanyal, a les quals se’ls va proposar compartir sobre el passat de la seua comunitat. Entre converses i anècdotes, cafés i coques de llanda, riures i mirades, fotografies antigues i relíquies domèstiques, van anar compartint un ampli ventall de records i vivències. Tots aquests sabers i relats es van arreplegar en un calendari amb fotografies antigues, imatges d’objectes personals i gravacions de les seues veus, a través del qual es busca difondre aquesta memòria col·lectiva mitjançant un artefacte propi de la seua quotidianitat. 

Aquest projecte sorgeix de l’interés per teixir un relat del barri del Cabanyal que no oblide les experiències, maneres d’habitar i memòries de la comunitat gitana. Un veïnat que forma part del barri des de fa diverses generacions però que moltes vegades queda fora de la representació hegemònica del Cabanyal. Un altre horitzó d’aquest projecte ha sigut “gitanitzar” els processos de recuperació i divulgació de la memòria col·lectiva. No es tracta només d’incloure la veu del veïnat gitano en el relat col·lectiu del Cabanyal, sinó transformar els mecanismes i metodologies que reprodueixen la seua exclusió.

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona el 8 de març, L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València inicia un programa especial amb visites guiades a l'exposició Fadrines realitzades per la comissària de la exposició, Isabel Álvarez Pérez.

Horaris de les visites 

Dijous 6 Març a les 10.30 h        
Dijous 6 Març a les 12.00 h        
Dijous 6 Març a les 16.00 h  
Dijous 6 Març a les 18.00 h        

SESSIONS DEL DIJOUS 6 DE MARÇ  ANUL·LADES PER PLUJES

Dissabte 8 Març a les 11.00 h 
Dissabte 8 Març a les 12.00 h. Places exhaurides

Duració: 1 hora. 

Accés gratuït prèvia inscripció per email a: letno@dival.es amb les següents dades: 

• Nom:
• Correu electrònic:
• Horari de la visita:  

Places limitades. 

L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA) celebren l'acte de lliurament del XIV Premi de recerca Joan Francesc Mira que té l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana. També té com a objectiu promocionar els joves investigadors i estudiants de l'àmbit antropològic. 

Enguany el Premi de recerca Joan Francesc Mira serà atorgat al treball:

• Paramos para cambiarlo todo: una mirada particular de las huelgas feministas de Pilar García Navarro

En l'acte hi intervindran:

Joan Seguí Seguí, Director de L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia
Ángela Calero Valverde, Presidenta de l'Associació Valenciana d'Antropologia
Elena Mut Montalva, Degana de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València
Sergio Livori i Nuria Salazar, Oficina de Caixa Popular

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia junt amb l’Associació d’Estudis del Cant Valencià, recupera la Cantà del Carme amb un recorregut on el cantadors i les cantadores aniran de casal en casal del barri del Carme fent un homenatge a les comissions falleres.

La Cantà del Carme és, en essència, un esdeveniment que es feia amb motiu de les festes del barri de Sant Vicent o de la Mare de Déu del Carme i que es va perdre fa, aproximadament, 25 anys. Les últimes referències històriques sobre la Cantà del Carme ens dirigeixen a l’ordenança del 28 de juliol de 1836 de la «Confraria de la Vera Cruz dels pobres cegos oracioners a la ciutat de Valéncia», on s´estipulen els mesos, les hores, els honoraris pel seu treball, els instruments que utilitzaran o l’espai on es realitzarà la interpretació o cantà dels cegos, una manifestació popular que es va mantindre pràcticament fins a l’actualitat amb la representació coneguda com la Cantà del Carme.

La Cantà del Carme 2025 s’iniciarà a les 16.30 h. des de la porta de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia (C/ Corona, 36) per a acabar cap a les 20 h. a la Falla Na Jordana.

HORARI I RECORREGUT

16.30 h. Falla Mossén Sorell - Corona (c/ Corona, 33)
16.45 h. Ripalda - Beneficència - Sant Ramon (c/ Sant Ramon, 26)
17.00 h. Marqués de Caro - Dr. Chiarri (c/ Marqués de Caro, 16)
17.15 h. Ripalda - Sogueros (c/ Ripalda, 2)
17.30 h. Carrer de Dalt - Sant Tomàs (c/ Sant Tomàs, 23)
17.45 h. San Miguel - Vicente Iborra (Plaça de Vicent Iborra, 3)
18.00 h. Carrer de Baix - Mesó de Morella (c/ de Baix, 26)
18.15 h. Portal de Valldigna (c/ Landerer-c/ de les Salines)
18.30 h. Plaça de l’Àngel (c/ de l'Àngel Custodi, 9)
18.45 h. Serrans - Plaça dels Furs (c/ Nàquera, 12)
19.00 h. Blanqueries (c/ Moret, 15)
19.15 h. Plaça Santa Creu (Plaça Santa Creu, 6)
19.30 h. Plaça de l’Arbre (Plaça Dramaturg Faust Hernàndez Casajuana)
19.45 h. Na Jordana (c/ Salvador Giner, 9)

Roser Casanovas (Arquitecta i urbanista)  i Silvia Fernández (Llicenciada en filologia anglesa i bibliotecària) parlaran d'habitatge feminista, de dissidència sexual i de gènere, de models de convivència que traspassen la família nuclear, d'alternatives al mercat convencional de l'habitatge, d'organitzar la vida i la convivència en comunitat, de cures, feminismes i veïnatge. Roser com una de les fundadores del Col·lectiu Punt6, amb el seu coneixement sobre arquitectura i urbanisme feminista; i Silvia com a sòcia i habitant de La Morada, cooperativa feminista i LGTBIQ+ d'habitatge, que ha construït un edifici de 12 habitatges de protecció oficial al barri Roquetes (Barcelona), on des de finals de 2024 conviuen 16 persones adultes i 2 xiquets.

Dedicaran la presentació i la conversa amb el públic a "reivindicar [...] la validesa de models no exclusius ni excloents de ser dona, així com també obrir el mapa de coneixements sobre les maneres de ser i de viure" (Raquel Ferrero i Clara Colomina. Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana)

Les recents inundacions d’algunes comarques valencianes (l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Ribera
Baixa, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena) han fet evident la vulnerabilitat de les
persones i de les coses materials davant de catàstrofes que no ens podíem imaginar. Els
museus de la zona, òbviament, no n’han quedat al marge i una quantitat significativa d’ells ha
patit directament les conseqüències de la dana en els edificis i les col·leccions.

Els professionals de la gestió dels museus i patrimoni no podem evitar que estes coses
ocórreguen, però sí que podem posar mitjans i establir protocols d’actuació per a minimitzar-
ne els efectes. Els plans de protecció de persones i béns tenen tal funció.

En esta jornada formativa analitzarem el pla d’un museu estatal, elaborat a partir del Pla
nacional d’emergències i gestió de riscos en patrimoni cultural del Ministeri de Cultura. També
participaran una especialista en la gestió de les emergències en el patrimonio cultural i un
membre de la Unitat Militar d’Emergències, especialitzat en salvament del patrimoni, que ens
donaràn claus per a actuar davant d’estes situacions. Finalment, les persones responsables
dels museus de Paiporta, Aldaia i Algemesí ens contaran la seua experiència en la barrancada,
com van actuar i quines perspectives de recuperació i de futur tenen per als seus museus.

PROGRAMA
09.00 h. Recepció i recollida de documentació.
09.30 h. Inauguració de les jornades:

 Paco Teruel Machí, diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.
 Joan Seguí Seguí, director de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia.

09.45 h. «El plan de salvaguarda del Museu Nacional de Antropoogía». Luis Pérez Armiño,
conservador del Museu Nacional d’Antropologia i coordinador del programa de conservació
preventiva i del pla de salvaguarda de col·leccions.
11.00 h. Pausa i café.

11.30 h. «Bases de dades de patrimoni cultural i la seua aplicació en les catàstrofe». Capità
Roberto García García, Unitat Militar d’Emergències, Ministeri de .efensa, membre de la
comissió de seguiment del Pla nacional d’emergències i gestió de riscos en patrimoni cultural
del Ministeri de Cultura.
12.45 h. «La gestió de las emergències en el patrimoni cultural". Inmaculada Chuliá Blanco,
tècnica de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació. IVCR+I, i membre de la
comisió de seguiment del Plan nacional de emergències i gestió de riscos en el patrimoni
cultural.

14.00 h. Dinar.
16.00 h. La gestió dels museus valencians i el seu patrimoni en la dana d’octubre de 2024.
Línies d’actuació i propostes de futur. Taula redona a càrrec de:
 Francesc Martínez, responsable del Museu del Palmito d’Aldaia.
 Eva Sanz, directora del Museu de la Rajoleria de Paiporta.
 Àlex Villar, responsable del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí.

17.30 h. Fi de les jornades.

L'humor és la capacitat humana per a percebre aspectes ridículs o absurds de la realitat i destacar-los davant els altres de manera enginyosa. És transgressor i subversiu per naturalesa i sempre es mou en l'informal i en el crític. Per tant, l'humor és plausible i divertit per als qui estan en contra de les veritats oficials, i el seu caràcter heterodox el converteix en un excel·lent aliat dels contes populars.

En aquesta edició del Caliu de les Paraules hem volgut obrir una finestra al clown i aprofundir en l'essència de l'humor, en el seu paper com a ingredient bàsic de molts relats i la seua funció com alguna cosa que transgredeix el pertinent, el decent o el lògic. En la mesura que una pallassa o un narrador oral de contes populars expressa el que no és correcte expressar, el joc va més enllà dels límits establits i tots dos es converteixen en defensors socials d'un públic àvid d'experimentar la irreverència, encara que siga “per poders”, delegant el risc en uns éssers humans que, parapetats després del seu nas roig –o no- i usant la comicitat, furguen en les nostres ànimes i els nostres costums socials per a evidenciar les nostres flaqueses i absurditats.

Per què aquesta irreverència, aquest atreviment i aquesta descaradura? Per què només quan s'ix de l'ordre succeeixen les aventures i a qui no li sedueix l'aventura d'inventar un altre món, que sostinga el que portem a coll dia rere dia? És a dir, un altre món que ens permeta continuar en aquest. 

L´ETNO convida a acostar-se a la calor de les fogueres, al fet que visquem l'aventura de l'oralitat irreverent, que no és una altra que la intel·ligència crítica enfront del poder, la intel·ligència alliberadora enfront dels límits de la condició humana, i la intel·ligència divertida enfront de l'enigma de l'existència.

PROGRAMA:

19.30 h. «Clowncuento-cuentoclown»
Xarrada-col·loqui 

21.00 h. Sopar de pa i porta
Sopar en tres fogueres amb endevinalles i brindis.
Les persones participants hauran de portar el sopar i l’organització proporcionarà la picadeta i la beguda.

22.00 h. «Palabrasas»
Contades simultànies en tres fogueres.

23.30 h. Acomiadament
Celebració conjunta amb balls i cants.

Contistes:
Maricuela, Carlos Alba y Maria Colomer

Idea, projecte i coordinació:
Vicente Cortés - Vividor del conte.

Des de fa dozte anys, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià treballa de forma decidida per fomentar i difondre una part substancial de la nostra cultura musical tradicional, aprofundint en els valors identitaris i culturals del cant valencià. Esta manifestació artística, tot i que gaudeix de grans intèrprets i cantaors nascuts al caliu de les escoles de cant valencià del nostre territori, encara necessita de l’impuls institucional per a engrandir-ne la vàlua cultural.

El Premi Obrint Camins que atorga l'AECV cada any, vol reconéixer el recolzament de persones i institucions que s’esforcen per a dur el cant valencià a les quotes més altes en la investigació, l'ensenyament, l'estudi, la promoció i la difusió. Enguany el premi s'ha atorgat a Manuel Galduf Verdeguer, director Honirífic d l´Orquesta de València.
 

PROGRAMA:

1. Presentació de l’ AECV i del Premi Obrint Camins de l’ AECV
2. Tocata de Dolçaina i Cants d’Albaes
3. Recordatori i ressenya biogràfica de D. Manuel Galduf Verdeguer
4. Mostra de cants
5. Despedida i final de l’acte.

INTERVINDRAN:

1. Al Cant: Carmen Martínez Peiró (Carmen de Massamagrell),Noelia Llorens Lerma, José Ramón Salvi Alapont (Salvi), y Cristian Penalba García.
2. Músics de Vent: Rubén y Albert Raimundo Hurtado, y Raúl Luis Chillerón. 
3. Ronda de Corda: Francisco Navarro Pérez, José Navarro Ricart,Mercedes Cantero Alameda.
4. Dolçaina i Talbal: Armando Garcés Salvador i Jordi Martínez Calatayud. 
5. Versador: Francisco Nicasio Gil (Paco de Faura)