Tarta Relena naix el 2016 de la mà de dues cantants que exploren a cappella diferents estils de músiques vocals, amb l’àrea geogràfica del Mediterrani com a context de referència. El repertori que canten va des de músiques tradicionals fins a cançons d’autor, amb l’experimentació com a bandera i la combinació de tècniques vocals com a motor creatiu, sense por d’estirar els límits del que és sacre i profà. Als arranjaments de Tarta Relena hi conviuen els timbres tan diferents de les dues veus i el so sintètic d’instruments i samples electrònics. Sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements.

Tarta Relena presenta un nou disc que flirteja amb les nocions del pensament tràgic: diversos personatges que es troben davant conseqüències imparables, conegudes i desconegudes alhora. Una mescla conceptual d’allò que el destí ens té preparat, la nostra set de coneixement i la incapacitat per a integrar versions futures de nosaltres mateixos. Plasmen en música i lletres la tensió i el misteri del qual no comprenem, procedent de lògiques que s'escapen de les nostres formes habituals d'existir.

Marta Torrella, veu i electrònica
Helena Ros, veu i electrònica

Foto: (c)Dona Valles

Conferència inclosa dins el cicle d'actes culturals de l'exposició Solsida, a càrrec de Belen Collado

Conferència inclosa dins el cicle d'actes culturals de l'exposició Solsida, a càrrec de Xavier Giner (Foro Nova Ruralitat) 

Conferència inclosa dins el cicle d'actes culturals de l'exposició Solsida, a càrrec de Xavier Giner (Foro Nova Ruralitat) 

Conferència a càrrec de Wojciech Śleszyński, director del Sybir Memorial Museum, un museu dedicat a la difusió del coneixement relacionat amb la deportació de ciutadans polonesos a Sibèria.

Acompanyades d'especialistes procedents d'horitzons distints, l'objectiu de l'activitat és reflexionar sobre les polítiques de representació de la violència en contextos de frontera, especialment les que afecten les poblacions precaritzades del sud global. També sobre el paper dels mitjans de comunicació i de difusió d'informació, principalment xarxes socials, en la batalla cultural pel control i hegemonia del discurs. Aquesta reflexió sobre la representació, que serveix com a punt de partida, ens servirà per a abordar altres qüestions no menys importants relacionades amb les problemàtiques que afecten els cossos que pateixen les violències associades als desplaçaments transfronterers des del continent africà; les violències del viatge, de la vida precaritzada, de les necropolítiques i les seues interseccions amb el capitalisme econòmic i el racisme.

De la mateixa manera, es debatran qüestions relacionades amb la legitimitat i validació discursiva i sobre l'ètica de la representació de la violència en les pràctiques documentals i artístiques. Finalment, com a manera de mirar a un futur en comú, s'abordaran qüestions de ciutadania cosmopolita, interculturalitat i dret de moviment.

Participants:

• Fernando A. Barbosa Dos Santos Rodrigues. Professor del Departament d'Antropologia Social i Psicologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, especialitzat en temàtiques relatives a la joventut en contextos migratoris, interculturalitat, gestió de la diversitat i drets humans
• Ainhoa Ruiz Benedicto. Doctora en estudis internacionals de pau, conflictes i desenvolupament. Cofundadora de Bretxa Observatori de fronteres, és especialista en temàtiques relacionades amb militarització de fronteres, pau, seguretat i violències.
  Tania Safura Adam. Curadora, investigadora de les diàspores negres en la Península Ibèrica a través d'imatges, cultura popular i historiografia i fundadora de Radio Àfrica, un laboratori de pensament crític i difusió de les arts i cultures negres.

Modera:

• Hasan G. López Sanz. Professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València i comissari d'exposicions, desenvolupa les seues investigacions en el camp de la imatge, les seues pràctiques i usos públics, especialment en contextos colonials i postcolonials.

El territori valencià s’ha nodrit, des dels últims anys, d’un bon nombre de museus i centres de divulgació del patrimoni de la nostra cultura popular i tradicional. Són museus o centres d’interpretació nascuts de l’impuls de molts ajuntaments que han apostat per dotar-se d’estructures estables per a protegir i difondre este valuós patrimoni entre la ciutadania.

La Diputació de València, a través de L’ETNO, va posar en marxa el 2020 l’Etnoxarxa, una estructura de col·laboració dirigida a potenciar la labor d’estos museus locals, en la que s’emmarca la II Fira Etnopobles, Fira de Museus Etnològics Locals, projecte que s’ha organitzat per a donar a conéixer l’oferta d’estos centres culturals entre el públic general, especialment el de la ciutat de València, i promoure l’accés de nous visitants a estos museus.

PARTICIPEN

• Museu Internacional de Titelles, Albaida
• Museu del Palmito-MUPA, Aldaia
• Museu Valencià de la Festa, Algemesí
• Museu Etnològic, Almàssera
• Museo Etnológico, Alpuente
• EtnoMUMA, Alzira
• Ecomuseo, Aras de los Olmos
• Museu Valencià del Paper, Banyeres de Mariola
• Ecomuseo, Bicorp · Centro de Interpretación del Torico, Chiva
• Museu de la Pilota, el Genovés
• Museu Històric-Etnològic, la Font de la Figuera
• Museu de la Casa del Pou, la Llosa de Ranes
• Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, Ontinyent
• Museu de la Rajoleria, Paiporta
• Museu de Cassoleria Àngel Domínguez, Potries
• Museu de l’Aigua Molí Nou, Quartell
• Museo Municipal, Requena 
• Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, Torrent
• Museo Municipal, Utiel · Museu de la Pedra en Sec, Vilafranca
• Colección Museográfica de Yátova. 
   
   

Esta exposició la trobareu en diàleg amb la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat. Alguns són físics, tanquen i separen espais i propietats alhora que serveixen com a espai de comunicació política, comercial i d'expressió artística. Altres són més alts, simbòlics i més invisibles: amaguen desigualtat social, pobresa, marginalitat i soledat.

Jaime Belda ens presenta un mapa de memòries i records urbans de la ciutat de València travessats per la seua visió fotogràfica contemporània. Rafa estava davant quan assassinaren Manuel Broseta a l’avinguda Blasco Ibáñez. A Manoli se li va precipitar una persona al costat des de dalt de l’Hotel Mandarín. . Lilian va aprendre a regar a manta a l’horta de Benimaclet. Paca va ser testimoni de la caiguda des d’un camió del cudol que ara descansa al carrer Peset Aleixandre. Totes i tots tenim records importants lligats a espais públics de la ciutat. Alguns formen part del nostre imaginari popular, altres configuren la nostra història, alguns ens defineixen a nivell territorial i, per descomptat, la major part narren la pròpia experiència.

El treball anomenat Genius Loci recupera alguns d’estos records mitjançant la veu directa dels seus protagonistes. El títol de l’obra fa referència a “l’esperit del lloc” dels antics romans, al cúmul d’eixes vivències que conformen el que som. 

Al voltant de 300 persones han col·laborat en la configuració d’este mapa de la memòria de la ciutat de València. Un mapa en què se superposen història, etnografia i vida quotidiana sense jerarquies. La fotografia de Belda, una visió del punt exacte de cada record rebut, serveix com a suport i homenatge a cadascuna de les veus que componen este arxiu en construcció que s’enriqueix amb cada nou testimoni.

El que presentem a la sala és a soles una xicoteta part seleccionada a partir del treball complet de Jaume Belda que podeu gaudir en el seu lloc web interactiu.

 

Aquesta sessió forma part del programa de Narratives de Resistència: Comprenent les Violències en l'Actualitat, el Congrés Nacional d'Antropologia que organitza l’Associació Valenciana d’Antropologia a València els dies 26 a 28 de juny.

Andrea García-Santesmases Fernández és sociòloga i antropòloga social. Doctora en Sociologia. Investigadora especialitzada en les interseccions entre els estudis feministes i els estudis crítics de la discapacitat, amb especial interés a reflexionar sobre el cos, el gènere i la sexualitat.

En aquesta sessió Andrea García-Santesmases ens presentarà el seu llibre El cos desitjat: la conversa pendent entre feminisme i anticapacitisme. 

Com es creuen el gènere i la diversitat funcional? Tenen les persones discapacitades dret al sexe? És la discapacitat una identitat política? Aquest llibre analitza la intersecció entre patriarcat i capacitisme i convida a la discussió entre les seues lectures crítiques –el feminisme i l'anticapacitisme– entorn del gènere, les cures, la violència, la sexualitat i la politització de la diferència.

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura.