L'ETNO ha presentat este dimarts la seua fira 'Etnopobles', que del 19 al 21 de setembre (el primer dia està dirigida a públic escolar i associatiu) donarà a conéixer en el Centre Cultural La Beneficència el patrimoni de 22 museus locals i les seues activitats. Així, amb una programació que inclou una gran varietat de propostes musicals, degustacions gastronòmiques, dansa, exhibicions, tallers i visites guiades, el museu de la Diputació de València organitza la segona edició d'este certamen que, en paraules del diputat de Cultura, Paco Teruel, "serà un enorme aparador dels museus i el patrimoni de la província de València".

"Esta fira, destinada principalment a un públic familiar -continua- convida a descobrir l'essència de la província i a conéixer més sobre el nostre passat, present i futur". Teruel ha posat en valor la labor dels pobles que, a través dels seus museus, "donen a conéixer la història i la cultura popular i tradicional", i ha destacat que els municipis, "amb esforç i convicció, han impulsat estos centres culturals, convertint-los en espais per a preservar i donar valor al patrimoni local i atraure cada dia nous visitants".

Uns museus que, des de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, "se'ls ha donat suport des del seu inici amb impuls tècnic, dotació d'ajudes i també la seua difusió", ha anotat Teruel. El responsable de Cultura de la corporació provincial considera que els municipis valencians "estimen, cuiden i protegixen l'artesania pròpia perquè es convertisca en una senya d'identitat, i la Diputació de València vol mostrar a través d'esta fira el gran potencial dels nostres pobles".

Així, durant la presentació s'ha donat a conéixer la nova edició, que "a través de les seues casetes i demostracions, donarà a conéixer allò que podem trobar en els museus etnològics que formen part de 'l'Etnoxarxa' de la Diputació, a més d'acostar l'oferta cultural i descobrir la singularitat de cada zona, la qual cosa propícia un turisme cultural de qualitat als pobles de la província".

Per part seua, el director de L'ETNO, Joan Seguí, ha destacat el significat de la Xarxa de Museus Etnològics Locals: "hi ha poques xarxes de museus tan consolidades a Espanya com l'Etnoxarxa, i un punt més és donar visibilitat als museus que la conformen a través d'una festa com la Fira Etnopobles, un cap de setmana d'activitats en La Beneficència perquè les famílies s'ho passen bé i coneguen la interessant oferta de museus que té la província".

22 estands, exhibicions i degustacions

La fira, dirigida a públic familiar i amb accés lliure fins a completar aforament, estarà composta per un total de 22 estands (un per cada museu participant) que donaran a conéixer l'oferta d'estos centres culturals i servirà també per a atraure nous visitants, a més de mostrar les manifestacions culturals tradicionals i festives de cada un dels municipis participants.

'Etnopobles' comptarà amb un destacat programa d'activitats amb tallers, presentacions, conferències, exhibicions, demostracions culinàries i de vins, fins a un total de 30 propostes que es duran a terme durant tot el cap de setmana als patis de La Beneficència. El certamen es dirigix a públic familiar durant el dissabte i diumenge i a públic escolar i associatiu el divendres 19 de setembre. Els horaris dels estands són: divendres i dissabte: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h; i diumenge: de 10 a 14 h.

Els museus participants formen part de l'Etnoxarxa (Xarxa de Museus Etnològics Locals) de la Diputació de València, i són: el Museu Internacional de Titelles d'Albaida; el Museu del Palmito d'Aldaia; el Museu Valencià de la Festa d'Algemesí; el Museu Etnològic d'Almàssera; el Museo Etnológico d'Alpuente; l'EtnoMUMA d'Alzira; Ecomuseo d'Aras de los Olmos; Ecomuseo de Bicorp; el Centro de Interpretación del Torico de Chiva; el Museu de la Pilota del Genovés; el Museu Històric-Etnològic de la Font de la Figuera; el Museu de la Casa del Pou de la Llosa de Ranes; el Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana d'Ontinyent; el Museu de La Rajoleria de Paiporta; el Museu Cassoleria d’Àngel Domínguez de Potries; el Museu de l’Aigua Molí-Nou de Quartell; el Museo Municipal de Requena; el Museo Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March de Torrent; el Museo Municipal d'Utiel; i la Colección Museográfica de Yátova. Igualment, en esta segona edició es presenten dos museus etnològics locals de rellevància cultural de Castelló i Alacant: de la província de Castelló, el Museu de la Pedra en Sec de Vilafranca, i de la província d'Alacant, el Museu Valencià del Paper de Banyeres de Mariola.

Cultura popular i tradicional

El territori valencià s'ha nodrit, des dels últims anys, d'un bon nombre de museus i centres de divulgació del patrimoni de la nostra cultura popular i tradicional. Són museus o centres d'interpretació nascuts de l'impuls de molts ajuntaments que han decidit dotar-se d'estructures estables per a preservar i donar valor a l'interessant patrimoni material i immaterial de les formes de vida de la seua localitat. A més, estos museus, des de la seua creació, han contribuït de manera notable a atraure nous públics i visitants que han dinamitzat els municipis, i al mateix temps, s'han convertit en servicis bàsics de l'oferta cultural pels seus habitants.

La Diputació de València, a través de L'ETNO, va realitzar la primera edició de la fira 'Etnopobles' en 2012. Durant estos anys, el treball de L'ETNO ha evolucionat amb la creació en 2020 de 'l'Etnoxarxa', una estructura de col·laboració dirigida a potenciar el treball d'estos museus locals, en la qual s'emmarca la 'II Fira Etnopobles', la Fira de Museus Etnològics Locals.

En veu alta a la biblioteca és un cicle de presentacions de publicacions de tot tipus (llibres, revistes, àlbums infantils, còmics, obres de referència, etc.) que realitza la Biblioteca de L'ETNO. 

No existeix cap periodicitat fixa i establerta, quan una novetat editorial encaixa amb la temàtica de les nostres exposicions permanents o temporals i als autors i autores els ve de gust comptar amb nosaltres, preparem amb molta estima la presentació pública de la seua obra.

Les sessions #EnVeuAlta es realitzen a diversos espais, principalment la sala de la Biblioteca, la Sala VIII de L'ETNO i els patis. 

Els noms de la por, el pòdcast de la Biblioteca de L’ETNO, que parla de la por de les persones adultes va nàixer en 2023 i ho va fer per a quedar-se.

La temporada 2 la dediquem a parlar de la por a la salut mental. Perquè de la malaltia mental no s’ha parlat molt, ni dins ni fora de les cases, ni dins ni fora de les institucions, i el silenci vol silenci, però ací el trenquem.

Escoltarem les veus de les persones que de més a prop coneixen la malaltia mental: les persones diagnosticades i les seues famílies. Elles seran les protagonistes, perquè de la història de la psiquiatria s’ha parlat molt en els darrers anys, però poques vegades tenim l’ocasió de poder escoltar les veus protagonistes.

Els episodis estaran disponibles a Spotify i Ivoox a partir de:

24 d’octubre

Episodi 1. Callar: ningú m’ha preguntat mai.

Episodi 1.2. Estar: de Jesús a Bétera.

31 d’octubre

Episodi 2. Acompanyar: Alardo i la Balma.

7 de novembre

Episodi 3. Escoltar: en primera persona.

I de cadascun, trobareu més informació al nostre Etnobloc.

.

Els noms de la por naix en l'any 2023 per a reflexionar, escorcollar i cercar quines son les nostres pors, les pors de les persones adultes,  per què existeix la por? A què tenim por? I si es dona el cas: Espantar-la! o no! En tot cas, viatjarem pel territori valencià sempre ben acompanyades per la nostra tradició oral, com sempre ens agrada fer dins la campanya d'Espanta la por.

No és un pòdcast per a parlar de monstres valencians, d'espantacriatures, o de llegendes valencianes, però ens acompanyem d'elles per a demostrar-vos que les pors contemporànies i la manera que tenim d'afrontar en l'actualitat les pors més tradicionals, poden explicar-se i les podem arribar a entendre millor amb l'ajuda de la nostra tradició oral.  

«Els noms de la por» és un pòdcast de la Biblioteca de L’ETNO. La idea original és d’Almudena Francés i Amparo Pons, el guió d’Almudena Francés amb la col·laboració de Carles Cano i Tono Vizcaino i el disseny de so i música d’Edu Comelles i Rafa Ramos Sania.

*imatge de capçalera: Arxiu fotogràfic de L'ETNO. Col·lecció Toni Mestre

Els episodis estan disponibles a Spotify i Ivoox 

TEMPORADA 1  Escoltar en Spotify  Escoltar en IVOX	TEMPORADA 2 Escoltar en Spotify  Escoltar en IVOX

Des d’octubre de 2025 a maig de 2026 llegirem huit llibres que ens ajudaran a reflexionar al voltant del viatge que ha transformat la imatge “d’allò rural” i les maneres de fer i veure de les persones que han habitat i habiten les comunitats rurals valencianes. Lectures que seran compartides en sessions col·lectives a L’ETNO amb este calendari.

CALENDARI DE LECTURES

Imagen	1/10/2025 - Tierra de mujeres : una mirada íntima y familiar al mundo rural  per Maria Sánchez
	Cal fer un bon trànsit des de les lectures vinculades a l’exposició Fadrines fins a les de l’exposició Solsida i quina millor manera que fer-ho amb una mirada a la ruralitat des de les dones.
Imagen	5/11/2025 - Si ha nevat  per Paco Esteve
	Als 90 anys, Jordi Llopis ha de fer una cosa abans de morir: escriure les memòries d’un vell de 80 anys. No són les seues, sinó les de Joan el Coces que va viure durant l’últim terç del segle XIX. El Coces mantenia una relació molt especial amb els Puig, la família que controlava el comerç de la neu i les caves de gel de la serra de Mariola
Imagen	3/12/2025 - L’últim serf : a l’ombra del Montgó  per Maria Ibars.
	Novel·la social dels anys 50, ambientada en el primer terç del segle XX, un període clau en el desenvolupament econòmic i social de Dénia i la seua comarca per la irrupció de la modernitat i la consegüent crisi de la societat tradicional.
Imagen	14/01/2026 - Ronson  per Cèsar Sebastian
	Tornar a l’estiu del poble, però del poble de fa 60 anys, i no d’un qualsevol, sinó de Sinarcas. I a més fer-ho a través d’un dels còmics més bonics dels darrers anys. El llegirem en hivern per gaudir de l’estiu somniat.
Imagen	4/02/2026 - Maquis  per Alfons Cervera
	Fa 25 anys que Alfons Cervera va escriure Maquis, una història de memòria que protagonitzen dones i que no podíem deixar de costat en estes sessions dedicades a Solsida per estar ambientada en l’interior valencià, en la Serrania.
Imagen	4/03/2026 - A peu pel Comtat i la Marina  per  Josep Maria Espinàs
	A Fageca encara recorden a Josep Maria Espinàs quan va passar per allí en el seu viatge per terres del Comtat i la Marina per fer este llibre de literatura de viatge.
Imagen	15/04/2026 - Nascuts del fang  per Víctor Labrado
	Amb Víctor Labrado abandonarem l’interior i viatjarem a l’Horta. Nascuts del fang, alhora que una biografia de Ramon, parla de tota una manera de viure ja desapareguda. I alhora, ben pròxima encara. És la novel·la de la generació concretament que, vist com anava el món, van baratar la corbella pels llibres i van fer, amb un esforç d’heroi dels nostres temps, el salt de la marjal a la universitat, allà pels anys 60.
Imagen	13/05/2026 - Tríptic de la terra  per Mercè Ibarz
	D’eixa generació que abandonà el món rural per estudiar tracta esta trilogia, formada per tres obres que evoquen els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres actives de cultiu pot suposar en un territori.
Imagen	6/06/2026 - Ruta literaria
	Visitarem els espais de Nascuts del fang acompanyades de l’autor, Víctor Labrado, i del seu protagonista, Ramon

Wikimedia España en col·laboració amb la Universitat de València i L'ETNO organitza estes jornades com un espai per a dialogar sobre cultura oberta, museus, educació i entorn Wikimedia. 

El programa s'estendrà al llarg del cap de setmana amb una sèrie d'activitats, tallers, ponències i converses obertes a totes les persones interessades en el coneixement lliure: comunitat wikimedista, professionals de museus, institucions educatives, estudiants i públic general. El diumenge la jornada se centrarà en la comunitat sòcia de Wikimedia España

Tarta Relena naix el 2016 de la mà de dues cantants que exploren a cappella diferents estils de músiques vocals, amb l’àrea geogràfica del Mediterrani com a context de referència. El repertori que canten va des de músiques tradicionals fins a cançons d’autor, amb l’experimentació com a bandera i la combinació de tècniques vocals com a motor creatiu, sense por d’estirar els límits del que és sacre i profà. Als arranjaments de Tarta Relena hi conviuen els timbres tan diferents de les dues veus i el so sintètic d’instruments i samples electrònics. Sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements.

Tarta Relena presenta un nou disc que flirteja amb les nocions del pensament tràgic: diversos personatges que es troben davant conseqüències imparables, conegudes i desconegudes alhora. Una mescla conceptual d’allò que el destí ens té preparat, la nostra set de coneixement i la incapacitat per a integrar versions futures de nosaltres mateixos. Plasmen en música i lletres la tensió i el misteri del qual no comprenem, procedent de lògiques que s'escapen de les nostres formes habituals d'existir.

Marta Torrella, veu i electrònica
Helena Ros, veu i electrònica

Foto: (c)Dona Valles

Esta xarrada té com a finalitat recuperar i donar a conéixer la història de la Colònia titagüenca Rojas Clemente, entitat pertanyent al poble de Titaigües, situada a l'interior de la província de València, comarca dels Serrans. Una entitat que durant gran part del segle XX va exercir un paper essencial en la vida dels titagüencs que es van veure obligats a deixar Titaigües i marxar a València a la recerca de manteniment i noves oportunitats.
A través de documents, records i testimoniatges, s'explorarà com esta institució va funcionar com un suport econòmic, social i cultural, i per què mereix un lloc destacat en la memòria col·lectiva del nostre poble.