En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 

Mans amb les quals es produeix el toc de campanes, cordes com als mitjans que s'utilitzen per a fer-les sonar i bronze per ser el metall amb el qual estan fetes les campanes, però com entenem el que ens diuen i el que ens conten?

Este projecte busca donar veu a tots aquells testimonis i persones que s'han encarregat de mantindre viu el llenguatge de les campanes als pobles de la comarca del Comtat, donant a conéixer esdeveniments i notícies, fent de transmissors de sentiments i emocions en els seus pobles amb el so de les campanes, un patrimoni immaterial molt extens i que per la seua manera de transmetre's està en perill de desaparéixer, i és mitjançant este documental amb el qual es pretén custodiar-lo, divulgar-lo i evitar que caiga en l'oblit de la memòria dels nostres pobles.

DES DEL MEDITERRANI

El festival Etnomusic torna com cada any a la cita amb el públic de la ciutat de València, en una edició plena d’il·lusió i coratge després de la riuada que va patir el nostre territori al mes d’octubre passat de 2024. Per això, des de L’ETNO oferim una proposta carregada de formacions d’origen valencià que amb una vocació internacional ens presenten treballs que abasten el nostre marc geogràfic més pròxim i el que configura el Mediterrani, este mar, a vegades origen de tempestes massives, però sempre pont robust entre cultures i pobles.

Cabra, formació valenciana formada per músics d’origen divers d’Espanya, ens oferirà un recorregut per la península Ibèrica en un periple sonor en el qual es mesclen la tradició i l’aportació personal de cada intèrpret.

Andrés Belmonte ens proposarà una fusió entre la música àrab i la música tradicional valenciana amb un instrument central, el ney, una flauta procedent de l’Orient Mitjà d’origen mil·lenari. Per la seua part, Noelia Llorens, Titana, una de les veus més consolidades, impactants i empoderades de la nostra música tradicional, abordarà un viatge pel nostre present musical arrelat al passat.

El trio format pel duo català ZA! i el cantaor Perrate oferiran un concert trencador en el qual el flamenc inclou les percussions i la música electrònica en un joc «minuciosament» improvisat.

L’Etnomusic inclourà un concert del cicle «Música en construcció» de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Enguany tindrem ocasió de gaudir del grup valencià Saüc Ensemble, formació d’origen clàssic que interpretarà músiques creades al Mediterrani durant el Renaixement. Així mateix, el festival inclourà un concert per a famílies en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València) a càrrec del grup gallec de percussió Odaiko.

PROGRAMACIÓ A L'ETNO

• Cabra - Vol 1.  8 de maig. 20.15 h. 
• SAÜC ENSEMBLE - Mármara.  10 de maig. 18.30 h. 
• ZA! Perrate - Jolifanto.  15  maig. 20.15 h
• Andres Belmonte - Gharbí. 22 de maig. 20.15 h. 
• ODAIKO PERCUSSION GROUP - Vaya ritmo. 25 de maig. 11.30 h.
• Titana. 29 de maig. 2015. h.

ETNOMUSIC ALS POBLES

• Eixa. 25 de juny. 20.00 h. Benetússer. Plaça del molí. 
• Titana. 2 d'octubre. 20.00 h. Massanasa. Plaça Ajuntament.  

«Fadrines» és una exposició sobre dones que no es casaren, quan el que tocava era fer-ho. O el que és el mateix, dones que soscavaren la norma heteropatriarcal de casar-se i tindre fills. Com foren les seues vides tenint en compte l’entorn social que les mirava de reüll, que les estereotipava, que les menystenia? Com es construïren des d’eixe marge que era la fadrinesa, des d’eixa perifèria que crida poc l’atenció?... Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima «Fadrines» mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones fadrines front al monòlit del model hegemònic. Feministes intuïtives dels anys 40 i 50, el viatge identitari des de l’estereotip a la plenitud és l’essència d’esta exposició.

Fadrines explora resistències. Resistències a una norma: casar-se i tindre fills; resistències a uns estereotips, aplicats per a fer callar a aquelles dones que han actuat al marge, fora de la línia, fora del marc establert. Fadrines mostra trajectòries de fadrinesa, variacions d’altres maneres de ser i de viure, lluny dels patrons dominants.

La pluralitat de formes que pot agafar una vida, malgrat els estrets paràmetres de l’imaginari social, venen a conjugar-se en esta exposició. Fadrines és una lloança a aquelles feministes intuïtives, que digueren no a un matrimoni basat en la desigualtat legitimada. Però també és un reconeixement a aquelles altres per a les quals la fadrinesa no fou una opció, sinó una imposició contra els seus desitjos.

Fadrines és un desafiament a les formes d’inexistència femenina. Vos convidem a un recorregut pel qual hem transitat, acompanyant les dones entrevistades, des de l’estereotip a la plenitud.

Visita teatralitzada a «La Ciutat: local i global» –primer àmbit de l'exposició permanent de L’ETNO–, que té per objectiu conscienciar sobre la importància de la supervivència del comerç local. 

El tracte personalitzat i humà, la proximitat amb la clientela, el diàleg o l'assessorament són característiques d'un fet social en risc de desaparéixer. 

Dos viatgeres del temps (una de 1925 i una altra recentment arribada de 2125), a través d'un recorregut per les curiositats del passat i per les sospites d'un predictible futur, ens ajudaran a posar en valor el paper del comerç tradicional i a comprendre la rellevància i la transcendència de les accions presents.

Les dones gitanes que han participat en este projecte són les protagonistes i vindran acompanyades per les companyes de La Dula. Per si de cas, encara algú no sap què és La Dula els hem demanat que es presenten: 

"La Dula som una cooperativa valenciana que treballa en l’àmbit de l’acció comunitària i la investigació social. Treballem amb una mirada compromesa amb l’eliminació de les desigualtats socials; així mateix, donem importància a les formes de participació vinculades al teixit associatiu i comunitari i promoguem processos col·lectius on les persones se situen al centre. Amb tot, entenem la nostra feina com una contribució a la millora dels entorns locals i la societat en que vivim. 

La memòria col·lectiva és un dels àmbits en els quals més ens agrada treballar. Acompanyem projectes col·lectius al voltant de la recuperació, salvaguarda i divulgació de la memòria. Ens interessa especialment la memòria vinculada al territori, els relats menys explorats en les narratives hegemòniques i la memòria dels grups subalterns. Ho fem posant en el centre les pròpies comunitats, mitjançant metodologies participatives que les situen com a protagonistes dels processos de memòria i impulsant formats de difusió adaptats a les seues realitats. "

MEMÒRIA COL·LECTIVA DE LES DONES GITANES DEL CABANYAL 

Un projecte impulsat per la Dula, amb el suport de la Diputació de València, consistent en una sèrie de trobades entre huit dones gitanes del barri del Cabanyal, a les quals se’ls va proposar compartir sobre el passat de la seua comunitat. Entre converses i anècdotes, cafés i coques de llanda, riures i mirades, fotografies antigues i relíquies domèstiques, van anar compartint un ampli ventall de records i vivències. Tots aquests sabers i relats es van arreplegar en un calendari amb fotografies antigues, imatges d’objectes personals i gravacions de les seues veus, a través del qual es busca difondre aquesta memòria col·lectiva mitjançant un artefacte propi de la seua quotidianitat. 

Aquest projecte sorgeix de l’interés per teixir un relat del barri del Cabanyal que no oblide les experiències, maneres d’habitar i memòries de la comunitat gitana. Un veïnat que forma part del barri des de fa diverses generacions però que moltes vegades queda fora de la representació hegemònica del Cabanyal. Un altre horitzó d’aquest projecte ha sigut “gitanitzar” els processos de recuperació i divulgació de la memòria col·lectiva. No es tracta només d’incloure la veu del veïnat gitano en el relat col·lectiu del Cabanyal, sinó transformar els mecanismes i metodologies que reprodueixen la seua exclusió.

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona el 8 de març, L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València inicia un programa especial amb visites guiades a l'exposició Fadrines realitzades per la comissària de la exposició, Isabel Álvarez Pérez.

Horaris de les visites 

Dijous 6 Març a les 10.30 h        
Dijous 6 Març a les 12.00 h        
Dijous 6 Març a les 16.00 h  
Dijous 6 Març a les 18.00 h        

SESSIONS DEL DIJOUS 6 DE MARÇ  ANUL·LADES PER PLUJES

Dissabte 8 Març a les 11.00 h 
Dissabte 8 Març a les 12.00 h. Places exhaurides

Duració: 1 hora. 

Accés gratuït prèvia inscripció per email a: letno@dival.es amb les següents dades: 

• Nom:
• Correu electrònic:
• Horari de la visita:  

Places limitades. 

L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA) celebren l'acte de lliurament del XIV Premi de recerca Joan Francesc Mira que té l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana. També té com a objectiu promocionar els joves investigadors i estudiants de l'àmbit antropològic. 

Enguany el Premi de recerca Joan Francesc Mira serà atorgat al treball:

• Paramos para cambiarlo todo: una mirada particular de las huelgas feministas de Pilar García Navarro

En l'acte hi intervindran:

Joan Seguí Seguí, Director de L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia
Ángela Calero Valverde, Presidenta de l'Associació Valenciana d'Antropologia
Elena Mut Montalva, Degana de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València
Sergio Livori i Nuria Salazar, Oficina de Caixa Popular

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia junt amb l’Associació d’Estudis del Cant Valencià, recupera la Cantà del Carme amb un recorregut on el cantadors i les cantadores aniran de casal en casal del barri del Carme fent un homenatge a les comissions falleres.

La Cantà del Carme és, en essència, un esdeveniment que es feia amb motiu de les festes del barri de Sant Vicent o de la Mare de Déu del Carme i que es va perdre fa, aproximadament, 25 anys. Les últimes referències històriques sobre la Cantà del Carme ens dirigeixen a l’ordenança del 28 de juliol de 1836 de la «Confraria de la Vera Cruz dels pobres cegos oracioners a la ciutat de Valéncia», on s´estipulen els mesos, les hores, els honoraris pel seu treball, els instruments que utilitzaran o l’espai on es realitzarà la interpretació o cantà dels cegos, una manifestació popular que es va mantindre pràcticament fins a l’actualitat amb la representació coneguda com la Cantà del Carme.

La Cantà del Carme 2025 s’iniciarà a les 16.30 h. des de la porta de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia (C/ Corona, 36) per a acabar cap a les 20 h. a la Falla Na Jordana.

HORARI I RECORREGUT

16.30 h. Falla Mossén Sorell - Corona (c/ Corona, 33)
16.45 h. Ripalda - Beneficència - Sant Ramon (c/ Sant Ramon, 26)
17.00 h. Marqués de Caro - Dr. Chiarri (c/ Marqués de Caro, 16)
17.15 h. Ripalda - Sogueros (c/ Ripalda, 2)
17.30 h. Carrer de Dalt - Sant Tomàs (c/ Sant Tomàs, 23)
17.45 h. San Miguel - Vicente Iborra (Plaça de Vicent Iborra, 3)
18.00 h. Carrer de Baix - Mesó de Morella (c/ de Baix, 26)
18.15 h. Portal de Valldigna (c/ Landerer-c/ de les Salines)
18.30 h. Plaça de l’Àngel (c/ de l'Àngel Custodi, 9)
18.45 h. Serrans - Plaça dels Furs (c/ Nàquera, 12)
19.00 h. Blanqueries (c/ Moret, 15)
19.15 h. Plaça Santa Creu (Plaça Santa Creu, 6)
19.30 h. Plaça de l’Arbre (Plaça Dramaturg Faust Hernàndez Casajuana)
19.45 h. Na Jordana (c/ Salvador Giner, 9)