L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia junt amb l’Associació d’Estudis del Cant Valencià, recupera la Cantà del Carme amb un recorregut on el cantadors i les cantadores aniran de casal en casal del barri del Carme fent un homenatge a les comissions falleres.

La Cantà del Carme és, en essència, un esdeveniment que es feia amb motiu de les festes del barri de Sant Vicent o de la Mare de Déu del Carme i que es va perdre fa, aproximadament, 25 anys. Les últimes referències històriques sobre la Cantà del Carme ens dirigeixen a l’ordenança del 28 de juliol de 1836 de la «Confraria de la Vera Cruz dels pobres cegos oracioners a la ciutat de Valéncia», on s´estipulen els mesos, les hores, els honoraris pel seu treball, els instruments que utilitzaran o l’espai on es realitzarà la interpretació o cantà dels cegos, una manifestació popular que es va mantindre pràcticament fins a l’actualitat amb la representació coneguda com la Cantà del Carme.

La Cantà del Carme 2025 s’iniciarà a les 16.30 h. des de la porta de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia (C/ Corona, 36) per a acabar cap a les 20 h. a la Falla Na Jordana.

HORARI I RECORREGUT

16.30 h. Falla Mossén Sorell - Corona (c/ Corona, 33)
16.45 h. Ripalda - Beneficència - Sant Ramon (c/ Sant Ramon, 26)
17.00 h. Marqués de Caro - Dr. Chiarri (c/ Marqués de Caro, 16)
17.15 h. Ripalda - Sogueros (c/ Ripalda, 2)
17.30 h. Carrer de Dalt - Sant Tomàs (c/ Sant Tomàs, 23)
17.45 h. San Miguel - Vicente Iborra (Plaça de Vicent Iborra, 3)
18.00 h. Carrer de Baix - Mesó de Morella (c/ de Baix, 26)
18.15 h. Portal de Valldigna (c/ Landerer-c/ de les Salines)
18.30 h. Plaça de l’Àngel (c/ de l'Àngel Custodi, 9)
18.45 h. Serrans - Plaça dels Furs (c/ Nàquera, 12)
19.00 h. Blanqueries (c/ Moret, 15)
19.15 h. Plaça Santa Creu (Plaça Santa Creu, 6)
19.30 h. Plaça de l’Arbre (Plaça Dramaturg Faust Hernàndez Casajuana)
19.45 h. Na Jordana (c/ Salvador Giner, 9)

Roser Casanovas (Arquitecta i urbanista)  i Silvia Fernández (Llicenciada en filologia anglesa i bibliotecària) parlaran d'habitatge feminista, de dissidència sexual i de gènere, de models de convivència que traspassen la família nuclear, d'alternatives al mercat convencional de l'habitatge, d'organitzar la vida i la convivència en comunitat, de cures, feminismes i veïnatge. Roser com una de les fundadores del Col·lectiu Punt6, amb el seu coneixement sobre arquitectura i urbanisme feminista; i Silvia com a sòcia i habitant de La Morada, cooperativa feminista i LGTBIQ+ d'habitatge, que ha construït un edifici de 12 habitatges de protecció oficial al barri Roquetes (Barcelona), on des de finals de 2024 conviuen 16 persones adultes i 2 xiquets.

Dedicaran la presentació i la conversa amb el públic a "reivindicar [...] la validesa de models no exclusius ni excloents de ser dona, així com també obrir el mapa de coneixements sobre les maneres de ser i de viure" (Raquel Ferrero i Clara Colomina. Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana)

Les recents inundacions d’algunes comarques valencianes (l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Ribera
Baixa, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena) han fet evident la vulnerabilitat de les
persones i de les coses materials davant de catàstrofes que no ens podíem imaginar. Els
museus de la zona, òbviament, no n’han quedat al marge i una quantitat significativa d’ells ha
patit directament les conseqüències de la dana en els edificis i les col·leccions.

Els professionals de la gestió dels museus i patrimoni no podem evitar que estes coses
ocórreguen, però sí que podem posar mitjans i establir protocols d’actuació per a minimitzar-
ne els efectes. Els plans de protecció de persones i béns tenen tal funció.

En esta jornada formativa analitzarem el pla d’un museu estatal, elaborat a partir del Pla
nacional d’emergències i gestió de riscos en patrimoni cultural del Ministeri de Cultura. També
participaran una especialista en la gestió de les emergències en el patrimonio cultural i un
membre de la Unitat Militar d’Emergències, especialitzat en salvament del patrimoni, que ens
donaràn claus per a actuar davant d’estes situacions. Finalment, les persones responsables
dels museus de Paiporta, Aldaia i Algemesí ens contaran la seua experiència en la barrancada,
com van actuar i quines perspectives de recuperació i de futur tenen per als seus museus.

PROGRAMA
09.00 h. Recepció i recollida de documentació.
09.30 h. Inauguració de les jornades:

 Paco Teruel Machí, diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.
 Joan Seguí Seguí, director de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia.

09.45 h. «El plan de salvaguarda del Museu Nacional de Antropoogía». Luis Pérez Armiño,
conservador del Museu Nacional d’Antropologia i coordinador del programa de conservació
preventiva i del pla de salvaguarda de col·leccions.
11.00 h. Pausa i café.

11.30 h. «Bases de dades de patrimoni cultural i la seua aplicació en les catàstrofe». Capità
Roberto García García, Unitat Militar d’Emergències, Ministeri de .efensa, membre de la
comissió de seguiment del Pla nacional d’emergències i gestió de riscos en patrimoni cultural
del Ministeri de Cultura.
12.45 h. «La gestió de las emergències en el patrimoni cultural". Inmaculada Chuliá Blanco,
tècnica de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació. IVCR+I, i membre de la
comisió de seguiment del Plan nacional de emergències i gestió de riscos en el patrimoni
cultural.

14.00 h. Dinar.
16.00 h. La gestió dels museus valencians i el seu patrimoni en la dana d’octubre de 2024.
Línies d’actuació i propostes de futur. Taula redona a càrrec de:
 Francesc Martínez, responsable del Museu del Palmito d’Aldaia.
 Eva Sanz, directora del Museu de la Rajoleria de Paiporta.
 Àlex Villar, responsable del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí.

17.30 h. Fi de les jornades.

L'humor és la capacitat humana per a percebre aspectes ridículs o absurds de la realitat i destacar-los davant els altres de manera enginyosa. És transgressor i subversiu per naturalesa i sempre es mou en l'informal i en el crític. Per tant, l'humor és plausible i divertit per als qui estan en contra de les veritats oficials, i el seu caràcter heterodox el converteix en un excel·lent aliat dels contes populars.

En aquesta edició del Caliu de les Paraules hem volgut obrir una finestra al clown i aprofundir en l'essència de l'humor, en el seu paper com a ingredient bàsic de molts relats i la seua funció com alguna cosa que transgredeix el pertinent, el decent o el lògic. En la mesura que una pallassa o un narrador oral de contes populars expressa el que no és correcte expressar, el joc va més enllà dels límits establits i tots dos es converteixen en defensors socials d'un públic àvid d'experimentar la irreverència, encara que siga “per poders”, delegant el risc en uns éssers humans que, parapetats després del seu nas roig –o no- i usant la comicitat, furguen en les nostres ànimes i els nostres costums socials per a evidenciar les nostres flaqueses i absurditats.

Per què aquesta irreverència, aquest atreviment i aquesta descaradura? Per què només quan s'ix de l'ordre succeeixen les aventures i a qui no li sedueix l'aventura d'inventar un altre món, que sostinga el que portem a coll dia rere dia? És a dir, un altre món que ens permeta continuar en aquest. 

L´ETNO convida a acostar-se a la calor de les fogueres, al fet que visquem l'aventura de l'oralitat irreverent, que no és una altra que la intel·ligència crítica enfront del poder, la intel·ligència alliberadora enfront dels límits de la condició humana, i la intel·ligència divertida enfront de l'enigma de l'existència.

PROGRAMA:

19.30 h. «Clowncuento-cuentoclown»
Xarrada-col·loqui 

21.00 h. Sopar de pa i porta
Sopar en tres fogueres amb endevinalles i brindis.
Les persones participants hauran de portar el sopar i l’organització proporcionarà la picadeta i la beguda.

22.00 h. «Palabrasas»
Contades simultànies en tres fogueres.

23.30 h. Acomiadament
Celebració conjunta amb balls i cants.

Contistes:
Maricuela, Carlos Alba y Maria Colomer

Idea, projecte i coordinació:
Vicente Cortés - Vividor del conte.

Des de fa dozte anys, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià treballa de forma decidida per fomentar i difondre una part substancial de la nostra cultura musical tradicional, aprofundint en els valors identitaris i culturals del cant valencià. Esta manifestació artística, tot i que gaudeix de grans intèrprets i cantaors nascuts al caliu de les escoles de cant valencià del nostre territori, encara necessita de l’impuls institucional per a engrandir-ne la vàlua cultural.

El Premi Obrint Camins que atorga l'AECV cada any, vol reconéixer el recolzament de persones i institucions que s’esforcen per a dur el cant valencià a les quotes més altes en la investigació, l'ensenyament, l'estudi, la promoció i la difusió. Enguany el premi s'ha atorgat a Manuel Galduf Verdeguer, director Honirífic d l´Orquesta de València.
 

PROGRAMA:

1. Presentació de l’ AECV i del Premi Obrint Camins de l’ AECV
2. Tocata de Dolçaina i Cants d’Albaes
3. Recordatori i ressenya biogràfica de D. Manuel Galduf Verdeguer
4. Mostra de cants
5. Despedida i final de l’acte.

INTERVINDRAN:

1. Al Cant: Carmen Martínez Peiró (Carmen de Massamagrell),Noelia Llorens Lerma, José Ramón Salvi Alapont (Salvi), y Cristian Penalba García.
2. Músics de Vent: Rubén y Albert Raimundo Hurtado, y Raúl Luis Chillerón. 
3. Ronda de Corda: Francisco Navarro Pérez, José Navarro Ricart,Mercedes Cantero Alameda.
4. Dolçaina i Talbal: Armando Garcés Salvador i Jordi Martínez Calatayud. 
5. Versador: Francisco Nicasio Gil (Paco de Faura)

Dir.: Carlotta Berti. 90’. Italia. 2020

En un extens bloc de vivenda pública, construït sobre ruïnes victorianes, un solitari
extreballador i els seus veïns han d'enfrontar-se a la destrucció de les seues llars. Rodada
durant anys amb un accés sense precedents als blocs de vivenda d'estil brutalista, oferix una
exploració íntima de l'habitar i la pèrdua i el cru testimoniatge d'una transformació irreversible
de la societat britànica.

Col·loqui posterior a la projecció del documental, amb Maria Cristina Álvarez Rogero, treballadora social i antropòloga, i Irene Muedras de la Xarxa Entrebarris (València)

Dir.: William Sabourin O’Reilly. 76’.  Cuba-USA. 2022

Documental que ens porta al món de les competències de les Congas en el Carnestoltes de Santiago de Cuba. Lázaro, líder de la Conga de los Hoyos, està decidit a guanyar el cobejat guardó que s'atorga al barri que presenta la Conga més espectacular.

Dir.: Vic Pereiro i Sara Esteller. 45’. Espanya. 2024

Assaig documental sobre la segona generació d'habitants de Port de Sagunt: la ciutat industrial que va nàixer en el segle XX amb la gradual instal·lació d'una de les majors siderúrgiques del país. Lluites polítiques, ideals, vida quotidiana i reconversió per mitjà de les veus d'alguns dels seus protagonistes.

Col·loqui posterior a la projecció del documental amb Sara Estellés (periodista i directora del documental), i Maria Hebenstreit (doctora en Història Contemporània i professora de la Universidad Europea de València)

En 2023 va nàixer Els noms de la por, el pòdcast per a reflexionar, escorcollar i cercar quines son les nostres pors, les pors de les persones adultes. A què tenim por quan ja no ens espanta la Quarantamaula?

En 2024 arriba la segona temporada per a tractar la por a la malaltia mental. Perquè de la malaltia mental no se n’ha parlat mai, ni dins ni fora de les cases, ni dins ni fora de les institucions, i el silenci vol silenci, però ací el trenquem.

El dia 24 d'octubre a les 19 h presentem la segona temporada a la Sala Secà i Muntanya de L'ETNO. 

Disponible en Spotify i Ivoox a partir de:

24 d’octubre – Episodi 1. «Callar: ningú m’ha preguntat mai»

                         Episodi 1.2. «Estar: de Jesús a Bétera»               

31 d’octubre – Episodi 2. «Acompanyar: Alardo i la Balma»

7 de novembre – Episodi 3. «Escoltar: en primera persona» Ajornat per la dana. Molt prompte nova data.

Els noms de la por és un pòdcast de la Biblioteca de L’ETNO. La idea original és d’Almudena Francés i Amparo Pons, el guió d’Almudena Francés i Tono Vizcaíno i el disseny de so d’Edu Comelles.
 

Presentació del Cicle Fers i Sabers a L’ETNO.

REBOST: Conservació d’aliments

Joan Seguí (Director de L’ETNO), Amparo Pons (Cap de la Biblioteca de L’ETNO), Natalia Castellanos (Associació Arrelaires) amb la convidada Marina Monsonís, artista visual, cuinera i activista.

Biografia: Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris, en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències del mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafiti, la geografia radical, l'etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Treballa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten en el km 0.
Està al capdavant de Graffiti Receptes (@graffitireceptes), un projecte que uneix l'art dels murals, la il·lustració i la cuina amb la recuperació de la memòria popular i gastronòmica de col·lectius i comunitats. Dirigeix La Cuina del MACBA des dels seus inicis el 2018. Ha col·laborat en la posada en marxa de diferents espais de memòria i cuina comunitària als barris de la Marina i la Barceloneta de Barcelona, a través del projecte Memòria Viva - Xarxa de Comunitats de Memòria, en els quals es cuina, es conversa i es debat sobre com es connecten els aliments amb la cultura i la història del territori.

És coautora del llibre "La cocina situada. Un diccionario ilustrado para la soberanía alimentaria", juntament amb Carla Boserman. A hores d'ara es troba a punt de publicar el llibre Mare Mar, premi Ara Llibres de No-Ficció 2023, en el qual entrellaça les memòries dels sabers populars dels habitants de la Barceloneta —peixateres, xarxaires, pescadors, corders, portuaris, persones migrades amb oficis de mar—, amb el coneixement científic de l'estat de l'oceà i de les formes de vida de les espècies marines.