UN VENTALL D'AROMES

Molts han sigut els artistes i les formacions participants en les 23 edicions del festival ETNOMUSIC; totes, compromeses amb la difusió de la música d’arrel i el folklore llegits en clau contemporània i interpretats des del present. Així i tot, en poques edicions s’ha presentat un programa tan divers i —per què no?— tan eclèctic com el que oferim enguany. No sols per les procedències de les propostes —que configuren un mapa que abasta des de les nostres comarques cap a l’extrem oriental de la Mediterrània, des de la França més pròxima (Occitània) fins a Castella o Galícia—, sinó per les múltiples mirades i vincles amb la música tradicional, carregats d’aromes associats al jazz, a la música clàssica i el pop, que s’endinsen en territoris sonors de difícil qualificació en què l’origen i el punt de partida són l’única empremta definida que s’eixampla cap a marcs rics en textures i colors.

A principis de maig, la formació de Matthieu Saglio ens presentarà una proposta multicultural i una àmplia varietat de sons en part explicades per les diverses procedències dels seus acompanyants, que acobla amb fluïdesa les músiques del Brasil, la d’Àfrica, la clàssica i el jazz. El festival continuarà amb Magalí Sare, que ens oferirà un concert dedicat als cants tradicionals de les dones en l’àmbit europeu. Després viatjarem a França per a conéixer una càlida immersió reivindicativa en els ritmes tradicionals occitans de la mà del duo Cocanha. El programa es completarà amb el grup valencià Krama, que aportarà una ferma mescla de sons inspirats en les tradicions gregues i valencianes, i amb Gala i Ovidio, un nou duo d’experimentats artistes que partix de la tradició gallega per a portar-nos a terrenys innovadors que aprofiten els recursos de la cançó pop i l’electrònica.

Com cada any, el festival inclou un concert familiar del XXX aniversari de la formació valenciana Rodamons, en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València) i eixirà als municipis de la província, amb un programa compost per un grup valencià i un grup castellà. El grup valencià Citra ens mostrarà el costat més clàssic i pròxim de la música dels nostres pobles i l’internacionalment reconegut grup Vigüela ens presentarà la música d’arrel castellana en tota la seua dimensió.
 

PROGRAMACIÓ A L'ETNO

• MATTHIEU SAGLIO QUARTET. 7 de maig, 20.15 h
• MAGALÍ SARE. Descasada. 14 de maig, 20.15 h
• L'ARANNÀ. Turmarí. 21 de maig, 20.15 h (En substitució del concert de Cocanha que ha sigut cancel·lat.)
• RODAMONS. Bestioles i bestioletes: amics en el camí. 24 de maig, 11.30 h
• KRAMA. Stanbrook. 28 de maig, 20.15 h
• GALA I OVIDIO. Que parece un principio.  30 de maig 20.15 h
   

ETNOMUSIC ALS POBLES

• 21/06/26. 20.00 h. Citra. Sense aditius. La Pobla de Vallbona. La Casa Bernal. 
• 26/09/26. 19.30 h. Vigüela. Yátova. Casa de la Cultura 

Fa cinc anys, Gala i Ovidio es van conéixer per a interpretar cançons tradicionals de Galícia i homenatjar Rosalía de Castro. Inspirats per estes, van anar trobant nous territoris en els quals la tradició s’intuïx i els gèneres es diluïxen.

Els dos músics han recorregut en múltiples ocasions la distància entre Santiago i Barcelona per a desgranar i donar-li forma a un cançoner que han compost i escrit a quatre mans, junts, i que ha donat lloc al treball Un final que parece un principio. Esta és la frase que es crea ajuntant els títols dels dos EP de Gala i Ovidio, que han eixit l’últim any, les primeres cançons de la seua trajectòria, els primers passos junts d’este duo format per Aida Tarrío, component del grup Tanxugueiras, i el productor i músic Raül Refree.

El treball és un nou gir musical cap a terrenys de la cançó pop, tot experimentant amb les textures i emocionant amb les melodies i les lletres. S’hi tracta el concepte de la pèrdua, el buit i el final, la foguera en la qual es cremen els vaixells per a començar una nova vida. En sentit contrari, també es narra la recerca d’una nova vida, la ferida en procés de curació o la dificultat de trobar l’amor quan no s’està preparat o preparada. A través d’uns textos honestos i emocionants, se’ns proposa un viatge il·lustrat per un concepte musical arriscat, redó i profund, que ens pareix tan únic, tan nostre. Qui no ha hagut de tornar a començar alguna vegada? Qui no s’ha sentit incapaç d’estimar de nou?

Raül Refree | percussió, teclats i guitarra 
Aida Tarrío | veu i pandereta

Krama és un projecte musical que lidera el guitarrista i compositor Spyros Kaniaris, que desenvolupa un llenguatge sonor intens i personal a partir de les tradicions rítmiques i modals pròpies dels Balcans, Grècia i el mar Negre, en diàleg amb lletres en valencià inspirades en poetes valencians i grecs. La seua música empra els modes i els ritmes per a un terreny comú en el qual convergixen sonoritats i cants mediterranis amb una inclinació pels ritmes imparells, aquells que generen un canvi inesperat en el tempo. El grup presenta una música amb harmonies obertes i tensades, envoltades d’una gran solidesa a l’hora de confeccionar cançons i crear universos sonors que sempre recorden el cant melismàtic propi del cant d’estil valencià i l’art vocal de la Mediterrània en general.

Amb el nou disc, Stanbrook, el públic sentirà la coexistència dels instruments tradicionals grecs com la lira, el busuqui i el sarangui, juntament amb instruments com la guitarra de huit cordes i el contrabaix. Tot això està acompanyat per una percussió que combina el caixó, l’udu i els panderos, amb un estil que varia entre la potència i la discreció, en un discurs musical que pot ser intens i crispat o tranquil i ple de serenitat.

Krama ha participat en els festivals més importants de música folk d’arrel d’Espanya i ha actuat en països com Malta, Hongria, Alemanya, Egipte i Algèria, etc.

Spyros Kaniaris | guitarra de huit cordes, lira de Pontos, busuqui i sarangui 
Rafel Arnal | veu 
David Gadea | percussió 
Xuso Barberà | baix
 

Magalí Sare és una cantant i compositora catalana, provinent d’una família de músics. De formació clàssica en veu, flauta travessera, piano i percussió, destaca per la tècnica i l’expressió versàtils, per la ductilitat i pels múltiples matisos que hi mostra.

Des de l’inici, amb la formació vocal Quartet Mèlt, Magalí Sare no ha parat de descobrir i endinsar-se en nous territoris musicals. Va començar estudis de cant de jazz per descobrir altres maneres de cantar i construir la seua personalitat com a música i intèrpret. Amb una trajectòria carregada de versatilitat, ha treballat amb professionals de diferents procedències musicals (Clara Peya i Manel Fortià o Sebastià Gris ) i ha publicat discos com a cantant i compositora (Cançons d’amor i dimonis, 2018, i Esponja, 2022). L’any 2023 guanyà un premi Altaveu i el seu projecte Retornar va ser seleccionat en la Womex Expo i ha sigut nominat als premis europeus Upbeat Talent Awards.

Descasada és un projecte que naix del seu interés per músiques folklòriques i de la necessitat de connectar amb la riquesa de les tradicions locals. En un viatge a Eslovàquia, va descobrir les cançons populars cantades per dones; en concret, el cant d’una jove nóvia que s’acomiadava de la seua terra, de la família, perquè l’endemà s’havia de casar. D’esta motivació va nàixer este projecte, que és el fruit d’una investigació sobre cançons tradicionals, de diferents territoris, vinculades a les cerimònies nupcials que s’han anat perdent al llarg dels anys. Un entrellat de músiques recuperades i creacions originals, interpretat en moltes llengües, amb vocació de preservació i difusió de la cultura popular.

Magalí Sare | veu
Sebastià Gris | guitarres i cordòfons
Manel Fortià | contrabaix
Irene Romo | violoncel
Laura Urteaga | violí

A Sot de Xera està el Museu de l'Almàssera del Comte, que forma part de l’ETNOxarxa. En 2026, este museu és un dels protagonistes del «Viquiprojecte: Del bancal al setrill» i a més, i una de les moltes raons per les quals Sot de Xera ha estat triat com a Viquimunicipi de l’any 2026 per la comunitat viquipedista.

Un any més, unim sinèrgies amb la comunitat viquipedista per a fer protagonista un municipi amb museu etnològic local en el món Wikimedia. L’objectiu és millorar tota la informació que existeix del poble a la Viquipèdia i als seus projectes germans.

Si t’agrada fer fotografies i vols explorar com funciona el moviment Wikimedia per contribuir al coneixement obert, participa al Wiki takes!

Wiki takes

El Wiki Takes és una de les activitats que se celebra per a treballar en este sentit. L’1 de març ens trobarem a Sot de Xera per a fer fotografies del poble i alliberar-les més tard a Wikimedia Commons.

Ens trobarem a les 10 a l’Ajuntament de Sot de Xera i a partir d’ahí recorrerem el poble acompanyats per una guia amb la qual podrem accedir al castell i al museu, entre altres espais. Tot serà possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Sot de Xera.

El Wiki Takes durarà tot el matí fins l’hora del dinar. 

En 2017 obrírem el viquiprojecte Falles per alliberar fotografies, però després de molts anys convocant concursos de fotos, la majoria de Falles de barri no estan documentades i en tenim massa buits informatius. 

En 2026 volem que totes les Falles tinguen fotos del seu monument, del seu casal i d’alguna activitat de la comissió fallera. Enguany ens centrarem únicament en aquelles que formen part de la Junta Central Fallera, que ja en són moltes, i així any darrere any ho ampliarem amb la resta de juntes locals d’arreu del territori.

Entra al viquiprojecte Cap Falla sense foto  
i mira tot el que falta i tot el que pots aportar. 

És molt fàcil participar

En primer lloc, has de fer fotografies els dies de Falles, i en acabar la festa,  puja-les a Wikimedia Commons, el repositori multimèdia lliure que alimenta la Viquipèdia. Tens de termini fins al 31 de març.

Enguany t’ho posem molt fàcil a través del viquiprojecte perquè totes les Falles estan classificades per sectors i tenen un accés ràpid de pujada. Només has de punxar sobre la icona de la càmera i seguir les passes. Recorda que les imatges han de tindre llicències lliures (permeten reutilitzar-les citant l’autoria), un concepte clau en accés obert, que és la base del coneixement compartit.

Vos deixem unes instruccions aclaridores en video, i una Miniguia pas a pas.

Totes les fotos alliberades participaran automàticament en el concurs Wiki Loves Folklore

Wiki Loves Folklore és un concurs internacional de fotografia en Wikimedia Commons que pretén documentar les manifestacions de la cultura popular de tot el món. Totes les fotografies alliberades participaran a este concurs, tant les de les Falles de València, Burjassot, Mislata, Quart de Poblet i Xirivella, com les de la resta de pobles valencianas, que també tenen opció de pujada dins del viquiprojecte de L'ETNO: Cap Falla sense foto.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia junt amb l’Associació d’Estudis del Cant Valencià, recupera la Cantà del Carme amb un recorregut on el cantadors i les cantadores aniran de casal en casal del barri del Carme fent un homenatge a les comissions falleres.

La Cantà del Carme és, en essència, un esdeveniment que es feia amb motiu de les festes del barri de Sant Vicent o de la Mare de Déu del Carme i que es va perdre fa, aproximadament, 25 anys. Les últimes referències històriques sobre la Cantà del Carme ens dirigeixen a l’ordenança del 28 de juliol de 1836 de la «Confraria de la Vera Cruz dels pobres cegos oracioners a la ciutat de Valéncia», on s´estipulen els mesos, les hores, els honoraris pel seu treball, els instruments que utilitzaran o l’espai on es realitzarà la interpretació o cantà dels cegos, una manifestació popular que es va mantindre pràcticament fins a l’actualitat amb la representació coneguda com la Cantà del Carme.

L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA) celebren l'acte de lliurament del XV Premi de recerca Joan Francesc Mira que té l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana. També té com a objectiu promocionar els joves investigadors i estudiants de l'àmbit antropològic. En la present edició el premi s'ha atorgat a:
 

Miquel Puig Cuadau 

pel treball "En amo. Visibilitzar la injústicia"

En l'acte hi intervindran:

• Joan Seguí Seguí, Director de L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia
• Ángela Calero Valverde, Presidenta de l'Associació Valenciana d'Antropologia
• Elena Mut Montalva, Degana de la Facultat de Cienciès Socials de la Universitat de València 
• Sergio Livori i Nùria Salazar, Oficina de Caixa Popular 

Este acte proposa un espai de trobada i reflexió entorn de les memòries de resistència comunitària de dos pobles originaris de Mèxic: el poble maia masewal de Quintana Rosegue i la comunitat p’urhépecha de Cherán, en Michoacán. L'activitat posa en diàleg experiències històriques i contemporànies de defensa del territori, l'autonomia i la memòria col·lectiva.

D'una banda, el Centre Comunitari O kúuchil k Ch’i’ibalo’o compartirà un recorregut per la memòria de la resistència maia, abordant els intents d'autonomia del poble maia masewal en la dècada de 1930 i els processos d'invasió i desmantellament del seu autogovern per part de l'Estat mexicà. L'espai també reflexionarà entorn de la memòria, espiritualitat i continuïtat comunitària.

D'altra banda, el col·lectiu Fogata Kejtsitani. Dones per la Memòria de Cherán presentarà l'experiència de resistència i reorganització comunitària de la comunitat de Cherán, un municipi p'urépecha autogovernat posant l'accent en el paper de les dones en la construcció de memòria, cura i lluita col·lectiva en defensa del territori i l'autonomia indígena.

L'acte convida el públic a conéixer i reflexionar sobre estes experiències posant en valor les memòries vives, els sabers comunitaris i les formes de resistència comunitària que continuen interpel·lant el present.