Ajuntem de nou a Joan Borja, Víctor Labrado i Francesc Gisbert, els autors de la Guia inacabada de la fantasia valenciana, en esta ocasió per a regalar-vos un espectacle de narració oral pensat exclusivament per a públic jove i adult amb una gran dosi de por sense els filtres del pudor.

A parts iguals, el públic riurà i s'esgarrifarà amb els seus relats. Potser no heu presenciat mai com Víctor Labrado és posseït per l'esperit del Caro, com Joan Borja trau l'espasa per trencar el Puig Campana com si del gegant Roldan es tractara o com Francesc Gisbert es passeja pel territori parlant de màgies fosques i encanteris eterns, si és així, si mai heu tingut l'oportunitat de tindre'ls davant i escoltar-los, doncs no vos ho podeu perdre!

Ens retrobem amb la Guia inacabada de la fantasia valenciana, de nou la podrem tindre a les mans per escorcollar els personatges i indrets més fantàstics del nostre territori.  

Els seus autors, Joan Borja, Víctor Labrado i Francesc Gisbert, estaran acompanyats per l’il·lustrador, Marc Bou, perquè si hi ha alguna cosa que caracteritza a esta guia és el diàleg meravellós entre el text i la il·lustració.

La guia respon a tres preguntes: qui, on i quan.

En primer lloc, davant el qui, Víctor Labrado ens respon amb el «Repertori alfabètic de llocs, objectes, presències secretes i éssers o criatures de natura ambigua o d’existència improbable».

En segon lloc, davant l’on, Francesc Gisbert ens il·lumina el camí amb «Geografia màgica i llegendària de personatges, entitats, espais i creences de l’imaginari valencià».

A l’últim, davant el quan, Joan Borja ens programa l’any amb el «Calendari essencial de personatges, éssers, entitats, espais i creences fantàstiques de l’imaginari popular valencià».

Un índex toponímic i un índex onomàstic faciliten la consulta i ajuden a trobar la informació. I com a remat, tenim la força de les il·lustracions de Marc Bou que vos capficaran en un món mític i fantàstic, farcit de criatures inquietants gravades quasi a foc amb la màgia del seu traç.

Omplirem de nou els patis de L’ETNO per a jugar a la Fallera Calavera i descobrir el moro mussa, el jugador de Petrer o la delicà de Gandia. Qui arribarà a la final? Seràs tu la persona guanyadora de 2026?

• Places de participació: 120 persones. 
• El tiquet que donarà dret a la participació en la partida estarà disponible pròximament, a través de la  plataforma de Zombi Paella. [TIQUETS ESGOTATS]

Poden jugar xiquets i xiquetes a partir de 10 anys. Els menors de 16 anys hauran d’anar acompanyats d’una persona adulta per poder participar. Les persones acompanyants dels menors (1 persona per menor d'edat) hauran d'entrar junts per la cua de jugadors.

Si tens tiquet de jugador et preguem molta puntualitat,  ja que una vegada tots els jugadors hagen passat, i, marcades les 10:20, si falten jugadors per entrar es donarà accés a gent de la cua de públic que vulga jugar.

Si no heu aconseguit el tiquet que vos done dret a participar, encara teniu una oportunitat perquè pot ser que alguna persona amb tiquet no vinga al torneig. 

IMPORTANT: El dia de l'event a les 10:00 h. hi haurà  una cua per a les persones “sense entrada” que vulguen jugar i, per rigorós ordre d’arribada, estes persones podran ocupar els seients d’aquelles que no es presenten una vegada siguen les 10:20 i la cua de jugadors amb entrada s'haja buidat.

Enguany, per a celebrar els 10 anys d’Espanta la por, tenim una novetat: la carta extraordinària Fallera Calavera de Luxe d’Espanta la por. 

Totes les persones participants del V Gran Torneig tindran un exemplar de la carta Espanta la por 10 anys! 

Esteu atents perquè hi haurà altres maneres d’aconseguir esta carta especial!

Imagen

En 2026 complim una dècada reivindicant el nostre imaginari fantàstic i la narració oral valenciana, una dècada fent comboi amb les escoles, els museus locals i les biblioteques públiques valencianes amb una crida conjunta: per Tots Sants, monstres valencians!

Una campanya que no està només pensada per als menuts i menudes, sinó també per a les persones joves i adultes que volen descobrir i recordar que estem fets d’imaginaris i de paraules que connecten a la perfecció amb les pors més contemporànies. 

En 2026, Miguel Hache és el responsable de la creació dels ninots que ens acompanyaran en la campanya. Quatre personatges protagonistes: el Caro, el Dimoni, l’Home dels Nassos i la bubota, que celebraran amb nosaltres els 10 anys d’Espanta la por. 

Espanta la por se celebra no només a L’ETNO, sinó també a moltes poblacions valencianes, gràcies a la participació de les biblioteques públiques i els museus locals. Consulta el mapa dels centre adherits. 

Hem preparat activitats per a totes les edats dins de L’ETNO i també fora de les nostres parets. I no oblideu mai que més d’un centenar de biblioteques i museus valencians celebren Espanta la por amb nosaltres cada any, consulta el mapa de centres adherits. 

Novetats de 2026

• La publicació del nou conte d’Espanta la por
• La reedició de la Guia inacabada de la fantasia valenciana

Espanta la por ha estat reconegut amb el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura 2025

Els premis Bernat Capó a la difusió de la cultura popular valenciana s'entregaran el divendres 13 de novembre en un acte que tindrà a les 19.00 h al Castell d'Alaquàs (carrer Pare Guillem, 2, Alaquàs).

En l'acte intervindran l'alcalde d'Alaquàs, Antonio Saura Martín; el diputat de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel Machí, Francesc Cabañés, cap d’exposicions i difussió de L’ETNO, i l'editora d'Edicions del Bullent, Núria Sendra Marco. Després l'Ajuntament d'Alaquàs oferirà als assistents un còctel.

Les entitats col·laboradores i organitzadores del premi i l'acte de lliurament són Edicions del Bullent, L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament d'Alaquàs i el Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud (IDECO).

A més, l'acte comptarà amb intervals de danses  a carrec del Grup L’Olivar, d’Alaquàs

Metodologia

Este taller combina anàlisi crítica, reflexió col·lectiva i experimentació tecnològica per a interrogar l'arxiu fotogràfic colonial. A partir d'eines provinents dels estudis visuals, explorarem com s'han construït històricament determinades formes de representació i quines absències i jerarquies han generat.

El mateix qüestionament s’estendrà a les imatges generades per intel·ligència artificial, construïdes a partir de vasts arxius visuals que incorporen les seues pròpies exclusions i biaixos. 

En “L’arxiu interrogat” analitzarem tant les condicions de producció d’estes imatges com la persistència de les jerarquies visuals que, lluny de desaparèixer, es reactiven en els models generatius contemporanis.

Mitjançant exercicis pràctics i espais de debat, el taller convida a repensar críticament els codis visuals que heretem i continuem reproduint.

Per què 1,5 minuts?

Una càmera del segle XIX necessitava un minut i mig per a capturar una imatge; d’ací prové el nom del projecte. Durant este temps, en moltes fotografies colonials, dones negres esclavitzades sostenien els xiquets fora de l’enquadrament per tal de mantindre’ls immòbils. La càmera registrava així relacions de dominació mentre aparentava neutralitat.

Docents

• Aída Bueno Sarduy: Antropòloga experta en estudis colonials. Autora del concepte de «desarxiu» com a proposta metodològica per a intervenir críticament sobre la memòria arxivada, incompleta i sovint fraudulenta.
• Domestic Data Streamers: Estudi creatiu amb seu a Barcelona especialitzat en projectes culturals, exposicions de dades i experiències interactives que combinen tecnologia, narrativa i participació ciutadana. 

Públic

• Tot tipus de públic.
• Persones en grup: màxim 8 persones. Si sou un grup de més de 8 persones visiteu l'apartat Visites guiades grups

Accés

• Accés amb entrada gratuïta.
• Les entrades es poden replegar en el vestíbul del Museu, cada diumenge mitja hora abans de l'activitat.
• Màxim 2 entrades per persona. 

Duració
Aproximadament 45 min.

Punt de trobada 
Cinc minuts abans del començament de l'activitat, al costat del punt d'informació del vestíbul del Museu.

Públic

• Tot tipus de públic.
• Persones en grup: màxim 8 persones. Si sou un grup de més de 8 persones visiteu l'apartat Visites guiades grups

Accés

• Accés amb entrada gratuïta.
• Les entrades es poden replegar en el vestíbul del Museu, cada diumenge mitja hora abans de l'activitat.
• Màxim 2 entrades per persona. 

Duració
Aproximadament 45 min.

Punt de trobada 
Cinc minuts abans del començament de l'activitat, al costat del punt d'informació del vestíbul del Museu.

Anna Sala (Sant Feliu de Guíxols) i Lara Magrinyà (Eivissa) consoliden el grup L’arannà després d’haver dedicat els seus estudis principals a la música clàssica. El 2024 estrenen La salamandra, un disc de cançons basat en la recerca de contes de Mercè Rodoreda que les porta a ser les primeres residents de Suralita Centre de Creació i a tocar per tot el territori català i illenc. Han tocat a la FiraB!, el festival (A)phònica, al Barcelona Poesia, el Poesia i + o la Fira Mediterrània de Manresa, el festival Strenes o el festival Espurnes. 

També han estat les encarregades de representar Barcelona a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) en l’acte de canvi d’estafeta l’any 2024. Han fet showcases a fires internacionals com Music Week Poland i Waves Viena . 

El primer disc compta amb la producció d’Emili Bosch i amb una col·laboració de Marco Mezquida. Durant el 2023/24 formen part del programa d’acompanyament de la Marfà (Girona) i el 2024/25 de l’Obrador d’Arrel de la Fira Mediterrània. Totes dues músics han 
treballat en produccions com Evoé! al costat de Raül Refree, Jordi Oriol i Maria Mazzotta; El cant de la Sibil·la amb Maria Arnal o gravant la banda sonora de La Mesias de Javier Calvo i Javier Ambrossi.

Amb l'espectacle Turmarí, el duet L'arannà es capbussa en la tradició de la música popular de les illes Pitiüses per oferir, a través de l’experimentació sonora que les caracteritza, una mirada particular sobre Eivissa i Formentera. Sintetitzadors i teclats comparteixen escenari amb les castanyoles, el tambor, l'espasí, la flaüta i estètiques que s’inspiren en les del ball pagès. 

Entre glosses i cants redoblats, alguns rescatats d'arxius sonors i altres de creació pròpia, el grup eivissenc-català traça un relat que ressegueix la realitat i les arrels de dues illes que són alguna cosa més que el paradís somniat per tanta gent. 

El cant redoblat és un aspecte característic de la música d'arrel pròpia de les illes d'Eivissa i Formentera. El seu fort vibrato és un exponent en la tradició d'ornamentar el cant monòdic, típica del mediterrani. La proposta implica el reconeixement d’aquest 
tresor cultural d’Eivissa i Formentera. L’espectacle, doncs, conté cançons amb tonades tradicionals passades pel filtre de la modernitat i també cançons inèdites. A més, la posada en escena i les cançons són plenes de símbols de les illes ja sigui des del punt de vista tradicional i del patrimoni natural, com des de qüestions d'actualitat de l’illa, inclosa la cultura de la nit.

Anna Sala i Lara Magrinyà | composició musical i interpretació
 

L’ETNO presenta a la Fira del Llibre de València l'últim número de la col·lecció Patrimoni Etnològic Local, Del bancal al setrill: estudi etnolingüístic de l’olivera i l’oli.

Intervindrà la seua autora, Roser Cabrera, que estarà acompanyada pel lingüista Emili Casanova i el director de L’ETNO, Joan Seguí. 

Del bancal al setrill és una obra clau per entendre la cultura de l’olivera i de l’oli al territori valencià. Quasi quaranta anys després, Roser Cabrera reprén la investigació que amplia l’àmbit geogràfic, incorpora noves generacions d’informants i analitza la convivència entre sistemes tradicionals i moderns, com les almàsseres de centrifugació contínua o la producció d’oli ecològic. 

Amb una mirada etnogràfica i lingüística, l’obra fixa un lèxic tradicional en risc de desaparició i contribueix a preservar un valuós patrimoni cultural immaterial.