José Evangelista ha estat un dels compositors espanyols amb més projecció internacional de la segona meitat del segle XX. Gràcies a una Beca Leonardo atorgada per la Fundació BBVA Joan Pons Carrascosa ha pogut investigar la influència de les tradicions musicals, especialment del sud-est asiàtic, en la seva obra. La seua investigació s’ha desenvolupat a Montreal, Canadà, on va analitzar documents del seu arxiu privat i va realitzar entrevistes amb col·laboradors. 

Com a resultat, presentem el llibre José Evangelista: un latido común (Edicions 96) sent el primer llibre dedicat exclusivament a ell en Espanya. 

Aquesta obra destaca la seua trajectòria biogràfica, els seus estudis a Àsia i el seu impacte en la seua música per a percussió. A més, s'acompanya d'un àlbum d'àudio amb gravacions de les seves obres i vídeos disponibles en plataformes en línia. Les gravacions audiovisuals s'han realitzat en espais cedits per institucions públiques valencianes col·laboradores, com l'Àrea de Cultura de la Diputació de València-Museu L’ETNO, Institut Valencià de Cultura, Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana-CSM Joaquín Rodrigo de València i Ajuntament de Carcaixent.

En este acte gaudirem de la presentació del llibre per part del seu autor Joan Pons Carrascosa, qui també oferirà un concert d’homenatge a Jose Evangelista.

Intervindran en l’acte:

Representant de la Diputació de València.
Representant d’ Edicions 96
Belén Roig, soprano.
Joan Pons Carrascosa, autor y percusionista.
 

D'això no se'n parla és un podcast documental: explica històries sobre silencis… i sobre com els trenquem.

En este espectacle es fa en viu. El podcast de la veu íntima, de les històries xiuxiuejades.,

Qué vol dir un podcast documental en viu? La veu del programa, Isabel Cadenas Cañón, narrarà un episodi davant del públic, amb àudios de l'episodi, amb música en viu interpretada per la compositora i música Sara Muñiz, i amb un acompanyament visual realitzat expressament per Paula Morais per a aquest espectacle.

Com si l'escoltares amb auriculars, però amb els ulls oberts, i amb l'energia del directe. En acabar l´espectacle, tindrem una xerrada amb la protagonista de l´episodi.

Com ens agraden les sorpreses, no sabràs quin episodi presenciaràs fins que arribes a la sala, per guardar l'emoció fins a l'últim minut. El que sí que et podem dir és que l'hem preparat específicament per al lloc i la data de l'espectacle. I, a més, el que passe a la sala no s'enregistra, així que serà només per a les persones assistents.

Quin episodi et tocarà? A quin protagonista coneixeràs? Quin silenci trencarem juntes?

--

Este acte s'inclou en el projecte Les Fosses del Franquisme un projecte multidisciplinar realitzat des de l'Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica i impulsat per tres departament de la Diputació de Valencia: Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’ETNO. 

Els dos museus  ha produit les exposicions:  Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, totes dues contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 

 

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

Enguany –amb la inestimable col·laboració de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià ha considerat pertinent mostrar gratitud al versador Vicent Ribelles Salvador Vicent de Rosa, en reconeixement a la seua dedicació al cant valencià.

Vicent Ribelles Salvador, és un versador de caràcter desimbolt, facilitat memorística, gust per la poesia, de llarga trajectòria en el Cant Valencià i gran apassinat de les tradicions valencianes. 

Cantadors i cantadores

Emilio Luís Porta Milio del Puig. 
José Ramón Salvi, del Puig
Raúl Luis, del Puig
Ivàn Luis, del Puig
Mª Carmen Barbancho, del Puig
Mª Carmen Cuenca, del Puig
Fernando Ferrer el Rallat, de Puçol
Margarita Bolea, del Puig
Mª Carmen Villar, de Benicalap
Javier Benedito, Bétera

Vers:

Paco Nicasio, de Faura
Salvador López Boro de Paterna
Carlos Bailo, del Puig

Música de corda

José Navarro, Guitarró, Bétera
Francesc Navarro, Guitarra, Bétera
Mercedes, Guitarra, Bétera.

Música de Vent:

Albert Raimundo, Trompeta, el Puig
Raúl Raimundo, Clarinet, el Puig
Borja Carbonell, Trombó, el Puig

Dolçaina i Tabal

«Sostenibilitat. Museus km 0» és una exposició col·lectiva que vol posar de manifest, i també reivindicar, com alguns conceptes i mecanismes de gestió sostenible que reclama la contemporaneïtat habiten en els sabers tradicionals que els museus etnològics guarden. Sabers que, moltes vegades, la societat actual ha oblidat i que poden ser considerats més enllà de la nostàlgia i de la seua significació patrimonial. Reparar, reutilitzar, intercanviar, compartir i col·laborar no són conceptes nous.

Més enllà del contingut, l’exposició és interessant com a projecte de treball conjunt entre museus, amb tot el que això significa. Coordinar un grup nombrós, compassar els diferents ritmes i arribar a consensos entre plantejaments diversos ha sigut un camí lent i laboriós, però que està sobradament compensat per l’experiència que ens ha donat i per la demostració de que som capaços de fer coses conjuntament.

Este treball conjunt s'ha dut a terme des de l'ETNOXARXA, projecte de col·laboració i intercanvi entre els museus etnologics locals de la provincia de València.

Anar pels carrers del poble, era vore les dones feinejant a casa. Espolsaven, agranaven, arruixaven, entraven les cassoles recollides al forn… però era també sentir els sorolls d’unes altres faenes: martellets, màquines de cosir, tisores de podar… Eren faenes que convertien les cases en tallers, remunerades però poc reconegudes.

De portes endins mostra alguns dels treballs que les dones han fet dins de casa per a les empreses de la Vall d’Albaida que durant dècades derivaren bona part de la mà d’obra a les veïnes del poble. Una pràctica estesa també fora de la comarca, i dels registres oficials. El documental, doncs, “obri les portes” dels tallers improvisats que van contribuir al desenvolupament econòmic de la comarca a partir dels anys 1960, així com de l’economia familiar mateixa. A través del testimoni d’onze dones de diferents edats i treballs distints, descobrim com conciliaven les faenes dins de la llar: la retribuïda i la de mestressa de casa.

Lluïsa Gallego i Mariola Montosa, docents i membres de l’IEVA, són les responsables del guió i la direcció de De portes endins. Dones vida i treball a la Vall d’Albaida, el segon documental produït per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) dedicat a la vida de les dones a la nostra comarca.

L’audiovisual, nascut amb l’objectiu de visibilitzar-ne els treballs ”invisibles”, és fruit de la col·laboració de diverses membres de l’associació.

Es tracten els seguents temes:

• El pas de l’escola al món laboral. El sistema educatiu i el modus vivendi de la societat de l’època permetia que les dones començaren a treballar abans de tindre l’edat oficial.
• El matrimoni i la maternitat. La conciliació ha sigut i és un dels principals problemes que tenen les dones per a exercir una professió regular. Tanmateix, treballar en casa els permetia de tindre cura de la família i fer les tasques de la llar.
•  El temps d’oci. Treballar i fer de mare i esposa dins de casa no va ser sinònim, però, de temps lliure ni de vacances.

Una experència escènica que et farà reviure un episodi colpidor de la nostra memòria democràtica 

La proposta és una obra teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia Navarro conegut també com “l’enterrador de Paterna”, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i ràdio, com l’episodi V de la sèrie Vidas enterrades, emès en el programa “A vivir que son dos días” de la Cadena SER, a partir d’una recerca realitzada per la periodista Conchi Cejudo. Com a opció artística i amb la voluntat d’aportar a la proposta un tractament plenament respectuós, no es fa menció ni a llocs ni a persones reals.

L’espectacle pretén també ser un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seva determinació van deixar testimoni d’humanitat

Fitxa tècnica

Actor i productor: Pepe Zapata
Dramaturgia i direcció: Gerard Vázquez
Assesoría espai escènic i il·luminació: Ignasi Camprodon
Nana*: Alba Carmona
Dossier pedagògic: Jordi Barra
Fotografia: David Ruano
Edició fotografia: Yulia Evseeva
Disseny gràfic: Satur Herraiz
Tècnic de companyia: Pol Zapata
Producció executiva i artística: Montse Enguita

*Nana composta por Gerard Vázquez i interpretada por Alba Carmona (veu) i
Jesús Guerrero (guitarra). Juan Casanovas (masterització)

Espectacle en valencià

--

Este acte s'inclou en el projecte Les Fosses del Franquisme un projecte multidisciplinar realitzat des de l'Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica i impulsat per tres departament de la Diputació de Valencia: Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’ETNO. 

Els dos museus  ha produit les exposicions:  Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, totes dues contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.

La segona experiència seleccionada la trobarem a la sala D'HORTA I MARJAL: ELS IMAGINARIS, on la part final està dedicada a l'alimentació, en concret al plat que representa l'imaginari pel excel·lencia del nostre territori, convertit ja en una icona global: la Paella.

L'ETNO ha col·laborat amb el fotògraf Ricardo Cases en la publicació de la segona edició del seu treball "Paelles i Cotxes", disponible a la botiga del museu. Acompanyant la publicació, gaudirem durant uns mesos d'esta original sèrie fotogràfica a les sales permanents del museu en diàleg amb el relat de l'exposició permanent.

Hui dia no ens sembla estrany veure paelles als llocs més insospitats. En un món actual dinàmic, on la pressa i la manca de temps amenacen alguns rituals socials clàssics relacionats amb l'alimentació, els valencians i les valencianes hem trobat solucions. Amb el bon temps, les nostres carreteres s'omplen de paelles que viatgen en cotxes de camí a tota mena de llars. Este treball fotogràfic naix al restaurant L´Alter a Picassent (Horta Sud) que cuina més de 80 paelles diàries per a emportar durant els mesos d´estiu. Ricardo Cases ens presenta estos bodegons motoritzats, on explora nous imaginaris visuals al voltant de la representació de la paella.

 *publicació disponible a venda en la botiga del museu.
 

After convoca les restes d'una siderúrgia feta desaparèixer. Convertits els rastres en parc d'atraccions per als turistes, i serveix d'escenari perquè artista i comissari s'embranquin en una sèrie de reflexions sobre les ressonàncies que deixa l'absència del que anteriorment era una presència ineludible que ho marcava tot (com la negrura de les restes de la producció industrial siderúrgica d'una època que ja no existeix sinó en les nostres pròpies fantasies i aparicions, de què parla la pròpia mare del comissari), però que per al comissari i l'artista ressona a l'escultura contemporània, al so del techno, a la selecció de fotos d'un Fermín més personal que mai i en llibres i veus més que familiars.

Autors:

Fermín Díez de Ulzurrun
César Novella Alba

“…el problema vino cuando las chimeneas dejaron de hacer humo…entonces sí que se volvió tosco queríamos que saliera humo ya no podía ser en definitiva la marcha de este pueblo momentáneamente se paralizó porque las chimeneas ya no tiraban humo…luego vinieron otras empresas que afortunadamente pues bueno o trabajaron los padres o los hermanos se colocaron en otras empresas pero nunca fue igual nunca va a ser igual y ojalá hoy en día las chimeneas estuvieran tirando humo porque nosotros nos sentíamos contentos…y de hecho es que mirábamos siempre a las chimeneas yo cuando era niña y luego cuando me hice mayor cuando ya mi marido trabajaba en Fábrica también entonces el anhelo más grande era trabajar en Fábrica y dependiendo eso sí como voy a seguir repitiendo de el humo maravilloso de las chimeneas de Fábrica…”