L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

Enguany –amb la inestimable col·laboració de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià ha considerat pertinent mostrar gratitud al versador Vicent Ribelles Salvador Vicent de Rosa, en reconeixement a la seua dedicació al cant valencià.

Vicent Ribelles Salvador, és un versador de caràcter desimbolt, facilitat memorística, gust per la poesia, de llarga trajectòria en el Cant Valencià i gran apassinat de les tradicions valencianes. 

Cantadors i cantadores

Emilio Luís Porta Milio del Puig. 
José Ramón Salvi, del Puig
Raúl Luis, del Puig
Ivàn Luis, del Puig
Mª Carmen Barbancho, del Puig
Mª Carmen Cuenca, del Puig
Fernando Ferrer el Rallat, de Puçol
Margarita Bolea, del Puig
Mª Carmen Villar, de Benicalap
Javier Benedito, Bétera

Vers:

Paco Nicasio, de Faura
Salvador López Boro de Paterna
Carlos Bailo, del Puig

Música de corda

José Navarro, Guitarró, Bétera
Francesc Navarro, Guitarra, Bétera
Mercedes, Guitarra, Bétera.

Música de Vent:

Albert Raimundo, Trompeta, el Puig
Raúl Raimundo, Clarinet, el Puig
Borja Carbonell, Trombó, el Puig

Dolçaina i Tabal

«Sostenibilitat. Museus km 0» és una exposició col·lectiva que vol posar de manifest, i també reivindicar, com alguns conceptes i mecanismes de gestió sostenible que reclama la contemporaneïtat habiten en els sabers tradicionals que els museus etnològics guarden. Sabers que, moltes vegades, la societat actual ha oblidat i que poden ser considerats més enllà de la nostàlgia i de la seua significació patrimonial. Reparar, reutilitzar, intercanviar, compartir i col·laborar no són conceptes nous.

Més enllà del contingut, l’exposició és interessant com a projecte de treball conjunt entre museus, amb tot el que això significa. Coordinar un grup nombrós, compassar els diferents ritmes i arribar a consensos entre plantejaments diversos ha sigut un camí lent i laboriós, però que està sobradament compensat per l’experiència que ens ha donat i per la demostració de que som capaços de fer coses conjuntament.

Este treball conjunt s'ha dut a terme des de l'ETNOXARXA, projecte de col·laboració i intercanvi entre els museus etnologics locals de la provincia de València.

Anar pels carrers del poble, era vore les dones feinejant a casa. Espolsaven, agranaven, arruixaven, entraven les cassoles recollides al forn… però era també sentir els sorolls d’unes altres faenes: martellets, màquines de cosir, tisores de podar… Eren faenes que convertien les cases en tallers, remunerades però poc reconegudes.

De portes endins mostra alguns dels treballs que les dones han fet dins de casa per a les empreses de la Vall d’Albaida que durant dècades derivaren bona part de la mà d’obra a les veïnes del poble. Una pràctica estesa també fora de la comarca, i dels registres oficials. El documental, doncs, “obri les portes” dels tallers improvisats que van contribuir al desenvolupament econòmic de la comarca a partir dels anys 1960, així com de l’economia familiar mateixa. A través del testimoni d’onze dones de diferents edats i treballs distints, descobrim com conciliaven les faenes dins de la llar: la retribuïda i la de mestressa de casa.

Lluïsa Gallego i Mariola Montosa, docents i membres de l’IEVA, són les responsables del guió i la direcció de De portes endins. Dones vida i treball a la Vall d’Albaida, el segon documental produït per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) dedicat a la vida de les dones a la nostra comarca.

L’audiovisual, nascut amb l’objectiu de visibilitzar-ne els treballs ”invisibles”, és fruit de la col·laboració de diverses membres de l’associació.

Es tracten els seguents temes:

• El pas de l’escola al món laboral. El sistema educatiu i el modus vivendi de la societat de l’època permetia que les dones començaren a treballar abans de tindre l’edat oficial.
• El matrimoni i la maternitat. La conciliació ha sigut i és un dels principals problemes que tenen les dones per a exercir una professió regular. Tanmateix, treballar en casa els permetia de tindre cura de la família i fer les tasques de la llar.
•  El temps d’oci. Treballar i fer de mare i esposa dins de casa no va ser sinònim, però, de temps lliure ni de vacances.

Una experència escènica que et farà reviure un episodi colpidor de la nostra memòria democràtica 

La proposta és una obra teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia Navarro conegut també com “l’enterrador de Paterna”, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i ràdio, com l’episodi V de la sèrie Vidas enterrades, emès en el programa “A vivir que son dos días” de la Cadena SER, a partir d’una recerca realitzada per la periodista Conchi Cejudo. Com a opció artística i amb la voluntat d’aportar a la proposta un tractament plenament respectuós, no es fa menció ni a llocs ni a persones reals.

L’espectacle pretén també ser un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seva determinació van deixar testimoni d’humanitat

Fitxa tècnica

Actor i productor: Pepe Zapata
Dramaturgia i direcció: Gerard Vázquez
Assesoría espai escènic i il·luminació: Ignasi Camprodon
Nana*: Alba Carmona
Dossier pedagògic: Jordi Barra
Fotografia: David Ruano
Edició fotografia: Yulia Evseeva
Disseny gràfic: Satur Herraiz
Tècnic de companyia: Pol Zapata
Producció executiva i artística: Montse Enguita

*Nana composta por Gerard Vázquez i interpretada por Alba Carmona (veu) i
Jesús Guerrero (guitarra). Juan Casanovas (masterització)

Espectacle en valencià

--

Este acte s'inclou en el projecte Les Fosses del Franquisme un projecte multidisciplinar realitzat des de l'Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica i impulsat per tres departament de la Diputació de Valencia: Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’ETNO. 

Els dos museus  ha produit les exposicions:  Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, totes dues contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.

La segona experiència seleccionada la trobarem a la sala D'HORTA I MARJAL: ELS IMAGINARIS, on la part final està dedicada a l'alimentació, en concret al plat que representa l'imaginari pel excel·lencia del nostre territori, convertit ja en una icona global: la Paella.

L'ETNO ha col·laborat amb el fotògraf Ricardo Cases en la publicació de la segona edició del seu treball "Paelles i Cotxes", disponible a la botiga del museu. Acompanyant la publicació, gaudirem durant uns mesos d'esta original sèrie fotogràfica a les sales permanents del museu en diàleg amb el relat de l'exposició permanent.

Hui dia no ens sembla estrany veure paelles als llocs més insospitats. En un món actual dinàmic, on la pressa i la manca de temps amenacen alguns rituals socials clàssics relacionats amb l'alimentació, els valencians i les valencianes hem trobat solucions. Amb el bon temps, les nostres carreteres s'omplen de paelles que viatgen en cotxes de camí a tota mena de llars. Este treball fotogràfic naix al restaurant L´Alter a Picassent (Horta Sud) que cuina més de 80 paelles diàries per a emportar durant els mesos d´estiu. Ricardo Cases ens presenta estos bodegons motoritzats, on explora nous imaginaris visuals al voltant de la representació de la paella.

 *publicació disponible a venda en la botiga del museu.
 

After convoca les restes d'una siderúrgia feta desaparèixer. Convertits els rastres en parc d'atraccions per als turistes, i serveix d'escenari perquè artista i comissari s'embranquin en una sèrie de reflexions sobre les ressonàncies que deixa l'absència del que anteriorment era una presència ineludible que ho marcava tot (com la negrura de les restes de la producció industrial siderúrgica d'una època que ja no existeix sinó en les nostres pròpies fantasies i aparicions, de què parla la pròpia mare del comissari), però que per al comissari i l'artista ressona a l'escultura contemporània, al so del techno, a la selecció de fotos d'un Fermín més personal que mai i en llibres i veus més que familiars.

Autors:

Fermín Díez de Ulzurrun
César Novella Alba

“…el problema vino cuando las chimeneas dejaron de hacer humo…entonces sí que se volvió tosco queríamos que saliera humo ya no podía ser en definitiva la marcha de este pueblo momentáneamente se paralizó porque las chimeneas ya no tiraban humo…luego vinieron otras empresas que afortunadamente pues bueno o trabajaron los padres o los hermanos se colocaron en otras empresas pero nunca fue igual nunca va a ser igual y ojalá hoy en día las chimeneas estuvieran tirando humo porque nosotros nos sentíamos contentos…y de hecho es que mirábamos siempre a las chimeneas yo cuando era niña y luego cuando me hice mayor cuando ya mi marido trabajaba en Fábrica también entonces el anhelo más grande era trabajar en Fábrica y dependiendo eso sí como voy a seguir repitiendo de el humo maravilloso de las chimeneas de Fábrica…”

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.
• 

Descobrint murs, és el resultat del projecte artístic-terapèutic Re-Creant identitat, concebut i realitzat per Albert Fernández i Mónica Cases en col·laboració amb L’*ETNO i l'Hospital de Salut Mental de la Diputació de València. Dirigit a persones diagnosticades en salut mental, els treballs exposats provenen de diverses sessions amb una estructura afí: la visita a l'exposició permanent, on s'extrauen i analitzen conceptes de caràcter genèric que ens definixen i identifiquen com a col·lectiu, i la creació de debats i experiències que afavorixen la reflexió i el coneixement de la identitat individual.

La labor d'aproximació al concepte d'identitat —subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia— i al descobriment dels factors i murs que han intervingut en els processos de construcció individual i col·lectiva, ha propiciat el coneixement del «jo» i de la pròpia identitat real per cadascun dels participants. 

Com a paradigma de l'acostament entre cultura i salut mental, L’ETNO, en diàleg amb l'espai que va possibilitar la seua concepció, presenta Descobrint murs amb el propòsit últim d'evidenciar la capacitat d'expressar i de representar, a través de l'art, el compromís del museu amb la inclusivitat i la col·laboració entre dos camps (patrimoni i salut) en benefici del benestar de tot col·lectiu i de la societat en el seu conjunt.

On sorgix Descobrint murs?

Des de la perspectiva institucional, L’ETNO pretén, i ha pretés des d'anys arrere, aproximar l'àmbit del patrimoni i el de la salut a través de la construcció d'espais de col·laboració i projectes que afavorisquen el benestar social. 

L'interés del museu per la implementació d'accions i projectes socials és justificable des d'una doble òptica: la de la seua tipologia, perquè el complex procés de creació i canvi de la identitat cultural és subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia, i la de museu social de caràcter públic que transgredix les seues barreres físiques o murs i es preocupa i fa per resoldre, les necessitats del seu entorn. 

En este context, i a través del projecte Re-Creant identitat, sorgix la present intervenció. Descobrint murs és tan sols una mostra física dels múltiples tallers efectuats durant l'activitat; una mirada al procés creatiu amb el qual, Albert Fernández i Mónica Cases, en la seua visita a l'exposició No és fàcil es valencià/na, han treballat la construcció de la identitat de persones diagnosticades en salut mental. 

El projecte, fonamentat en una metodologia reflexiva, dialògica, artística i creativa, ha abordat: la naturalesa de les emocions i la seua gestió, el procés de socialització dins del grup, la construcció del «jo» i, màximament, la identitat o fites personals que determinen qui i perquè som o actuem d'una forma determinada.

Al llarg de 20 anys, Etnomusic s’ha convertit en un projecte marca L’ETNO que ha gaudit d’una certa autonomia que li ha permés configurar la seua oferta amb criteris musicals, territorials i, per descomptat, artístics, sempre carregats de curiositat i noves perspectives. La creació de Perifèric dins del festival, concerts per a públic familiar i Etnomusic als Pobles, en són una prova. Després d’estos anys i de l’acceptació per part del públic, podem afirmar que la fórmula ha tingut bona acollida.  

Durant estos anys, un dels reptes de L’ETNO ha sigut mantindre una relació estreta entre allò que s’exhibix en el festival i les exposicions que cada any programa el museu. Un repte no sempre assolit, ja que sovint l’oferta musical del moment no sempre coincidix amb els terminis i els temes tractats en la seua línia expositiva. Enguany ens posem com a fita canviar esta situació per tal de relacionar, tant com es puga, l’oferta temàtica de les exposicions i l’oferta del festival. D’esta manera es pot entendre millor la proposta de 2024.

«Amb mirada de dona», Etnomusic es presenta al públic valencià amb una programació bàsicament femenina per tal de vincular el festival amb l’exposició «Fadrines», una de les exposicions més importants que L’ETNO programarà en 2024. L’exposició ens parla de dones que no es van casar quan calia: fadrines que, per voluntat, subvertiren la norma de casar-se i tindre fills. Prenent este fil conductor, Etnomusic presenta un programa compost bàsicament per dones que, des de diverses perspectives, ens mostren la seua manera de relacionar-se, intimar, estimar, treballar i, per descomptat, crear.

PROGRAMACIÓ

La Maria 

Una artista valenciana que pertany a una nova fornada d’artistes que estan trencant clixés i porten el cant valencià a nous àmbits per tal de mantindre’l com el que és, música popular que la gent escolta i canta. 

Mayalde

Un dels grups més reconeguts del panorama espanyol de música tradicional, ens oferirà un concert familiar que ens farà reviure els sons de les nostres àvies i avis: aquelles primeres cançons fetes, en moltes ocasions, amb objectes de la vida quotidiana. Amb Amores, un grup valencià també amb una gran trajectòria i reconeixement internacional, ballarem amb la percussió senegalesa i abraçarem valors de convivència i germanor entre els pobles. 

El Nido

Un concert carregat de valors contemporanis partint de ritmes i estructures plenament tradicionals. Un recull de jotes i balls de rogle que, lluny de portar-nos al passat, ens plantegen temes actuals. 

Maria Mazzotta

Una cantant italiana de la Pulla, revisarem, a ritme de tarantel·les mesclades amb nous elements, els estats d’ànim que, com les ones de la mar, es poden portar a la tragèdia o a la calma més amable.  

Carola Ortiz 

Amb l’àlbum Cantareras, ens porta a l’univers íntim de les dones que, mentre omplien els cànters d’aigua al riu ‒una tasca bàsicament femenina d’una època no tan llunyana‒, es contaven els seus pensaments i com se sentien. 

Alba Carmona i Jesús Guerrero

Després del seu pas per la formació Las Migas, el 2018 va decidir fer un salt com a intèrpret en solitari i, a finals d’este mateix any, va publicar el seu primer disc com a solista, que inclou temes que ha compost la mateixa cantant.

En este format íntim, Alba forma un duo amb el guitarrista Jesús Guerrero, una de les figures més importants de la guitarra flamenca actual i acompanyant habitual d’artistes com Miguel Poveda, Niña Pastori o Carmen Linares.

Eixa

El projecte de l’artista valenciana Isabel Latorre. En un espectacle que aposta per la paraula, la catalana Alba Carmona ens proposa un viatge eclèctic partint del flamenc que ens portarà a territoris com la cançó d’autoria, la cobla o el bolero. Per la seua part, la cantant i compositora Isabel Latorre ens oferirà un maridatge exquisit entre les varietats de raïm valencià i la música tradicional del Mediterrani o, fins i tot, el jazz.   

Karlos Nao

Un jove flautista que interpreta música en clau de flamenc. Dins del programa hi haurà —com des de fa quatre anys— concerts en municipis (Etnomusic als Pobles) i un concert per a públic familiar, en col·laboració amb el SARC de la Diputació de València.

Vos esperem!

La primera experiència seleccionada la trobarem  a la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat, un espai de reflexió sobre l’urbanisme que ens envolta a les ciutats. Els murs físics i també els murs invisibles cap a altres estrats socials, alhora que espai de comunicació política, comercial i artística.

Us presentem AMOR D'EXTRARADI, on l’artista urbà i fotògraf Pedro Mecinas i Lucia Gimeno documenten fotogràficament durant les seues exploracions urbanes una col·lecció de pintades espontànies amb missatges d’amor escampats per la ciutat, extraradi i pobles del territori valencià. Com tot arxiu, continua en procés, obert i expandint-se per altres territoris al caliu dels viatges de Pedro i Lucia. Junts, continuen documentant esta col·lecció d’emocions que pots seguir al compte d’instagram @amordeextraradi. 

En paraules dels autors “què tan intens ha de ser allò que estàs sentint per haver de deixar-lo escrit en qualsevol superfície sense saber de si algú et llegirà mai, t’entendrà i sentirà alguna cosa. Sense saber quina història hi ha darrere”.

Els murs de les ciutats també es gasten com a forma de comunicació romàntica i sentimental. Restes documentals d’afectes, ruptures, desitjos, somnis, decepcions i patiments que connecta a l’instant amb totes les persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat. persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat.