Des de fa dozte anys, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià treballa de forma decidida per fomentar i difondre una part substancial de la nostra cultura musical tradicional, aprofundint en els valors identitaris i culturals del cant valencià. Esta manifestació artística, tot i que gaudeix de grans intèrprets i cantaors nascuts al caliu de les escoles de cant valencià del nostre territori, encara necessita de l’impuls institucional per a engrandir-ne la vàlua cultural.
 
El Premi Obrint Camins que atorga l'AECV cada any, vol reconéixer el recolzament de persones i institucions que s’esforcen per a dur el cant valencià a les quotes més altes en la investigació, l'ensenyament, l'estudi, la promoció i la difusió. Enguany el premi s'ha atorgat a Manuel Galduf Verdeguer, director Honirífic d l´Orquesta de València.
 

PROGRAMA:

1. Versadorntació de l’ AECV i del Premi Obrint Camins de l’ AECV

2. Tocata de Dolçaina i Cants d’Albaes

3. Recordatori i ressenya biogràfica de D. Manuel Galduf Verdeguer

4. Mostra de cants

5. Despedida i final de l’acte.

 

INTERVINDRAN: Al Cant: Carmen Martínez Peiró (Carmen de

Massamagrell), Noelia Llorens Lerma , José Ramón Salvi Alapont (Salvi), i Cristian Penalba García , Músics de Vent: Rubén i Albert Raimundo Hurtado i Raúl Luis Chillerón. Ronda de Corda: Francisco Navarro Pérez, José Navarro Ricart,

Mercedes Cantero Alameda.

Dolçaina i Talbal: Armando Garcés Salvador i Jordi Martínez Calatayud.

Versador: Francisco Nicasio Gil (Paco de Faura)

 
 

Dir.: Vic Pereiro i Sara Esteller. 45’. Espanya. 2024

Assaig documental sobre la segona generació d'habitants de Port de Sagunt: la ciutat industrial que va nàixer en el segle XX amb la gradual instal·lació d'una de les majors siderúrgiques del país. Lluites polítiques, ideals, vida quotidiana i reconversió per mitjà de les veus d'alguns dels seus protagonistes.

Col·loqui posterior a la projecció del documental

Dir.: William Sabourin O’Reilly. 76’.  Cuba-USA. 2022

Documental que ens porta al món de les competències de les Congas en el Carnestoltes de Santiago de Cuba. Lázaro, líder de la Conga de los Hoyos, està decidit a guanyar el cobejat guardó que s'atorga al barri que presenta la Conga més espectacular.

Dir.: Vic Pereiro i Sara Esteller. 45’. Espanya. 2024

Assaig documental sobre la segona generació d'habitants de Port de Sagunt: la ciutat industrial que va nàixer en el segle XX amb la gradual instal·lació d'una de les majors siderúrgiques del país. Lluites polítiques, ideals, vida quotidiana i reconversió per mitjà de les veus d'alguns dels seus protagonistes.

Col·loqui posterior a la projecció del documental

En 2023 va nàixer Els noms de la por, el pòdcast per a reflexionar, escorcollar i cercar quines son les nostres pors, les pors de les persones adultes. A què tenim por quan ja no ens espanta la Quarantamaula?

En 2024 arriba la segona temporada per a tractar la por a la malaltia mental. Perquè de la malaltia mental no se n’ha parlat mai, ni dins ni fora de les cases, ni dins ni fora de les institucions, i el silenci vol silenci, però ací el trenquem.

El dia 24 d'octubre a les 19 h presentem la segona temporada a la Sala Secà i Muntanya de L'ETNO. 

Disponible en Spotify i Ivoox a partir de:

24 d’octubre – Episodi 1. «Callar: ningú m’ha preguntat mai»

                         Episodi 1.2. «Estar: de Jesús a Bétera»               

31 d’octubre – Episodi 2. «Acompanyar: Alardo i la Balma»

7 de novembre – Episodi 3. «Escoltar: en primera persona» Ajornat per la dana. Molt prompte nova data.

Els noms de la por és un pòdcast de la Biblioteca de L’ETNO. La idea original és d’Almudena Francés i Amparo Pons, el guió d’Almudena Francés i Tono Vizcaíno i el disseny de so d’Edu Comelles.
 

Presentació del Cicle Fers i Sabers a L’ETNO.

REBOST: Conservació d’aliments

Joan Seguí (Director de L’ETNO), Amparo Pons (Cap de la Biblioteca de L’ETNO), Natalia Castellanos (Associació Arrelaires) amb la convidada Marina Monsonís, artista visual, cuinera i activista.

Biografia: Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris, en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències del mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafiti, la geografia radical, l'etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Treballa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten en el km 0.
Està al capdavant de Graffiti Receptes (@graffitireceptes), un projecte que uneix l'art dels murals, la il·lustració i la cuina amb la recuperació de la memòria popular i gastronòmica de col·lectius i comunitats. Dirigeix La Cuina del MACBA des dels seus inicis el 2018. Ha col·laborat en la posada en marxa de diferents espais de memòria i cuina comunitària als barris de la Marina i la Barceloneta de Barcelona, a través del projecte Memòria Viva - Xarxa de Comunitats de Memòria, en els quals es cuina, es conversa i es debat sobre com es connecten els aliments amb la cultura i la història del territori.

És coautora del llibre "La cocina situada. Un diccionario ilustrado para la soberanía alimentaria", juntament amb Carla Boserman. A hores d'ara es troba a punt de publicar el llibre Mare Mar, premi Ara Llibres de No-Ficció 2023, en el qual entrellaça les memòries dels sabers populars dels habitants de la Barceloneta —peixateres, xarxaires, pescadors, corders, portuaris, persones migrades amb oficis de mar—, amb el coneixement científic de l'estat de l'oceà i de les formes de vida de les espècies marines.

Fers i Sabers és un projecte d’activitats que neix amb l’objectiu d’activar i dinamitzar les col·leccions de L’ETNO més enllà de les exposicions. Es tracta d’utilitzar-les com a punt de partida per a generar espais de diàleg i d’intercanvi de sabers, experiències, habilitats o pràctiques vinculades a l’economia i la societat tradicional valenciana que, adaptats a les necessitats de la nostra contemporaneïtat i lluny de caure en l’oblit, poden ser una ferramenta de resiliència i de reconnexió amb el territori molt valuosa en l’actualitat.

El cicle pretén centrar-se en una temàtica determinada que puga ser abordada des del context i el vincle amb el territori, i que permeta alhora introduir reflexions des de la teoría situada, però especialment des d’una dimensió pràctica i experiencial, des del fet de compartir i conéixer els fers i sabers de la mà de les persones, iniciatives i projectes del mateix territori. 

El projecte s’estructura en sessions amb formats i objectius  diversos que comencen oferint una mirada contextual i territorial fins a l’aterratge més detallat de cada tècnica. 

La temàtica triada ha sigut la conservació d’aliments. L’alimentació i la cuina són pràctiques quotidianes imprescindibles per al sosteniment de la vida, a més tenen la poten cialitat de generar vincles emocionals i afectius amb les persones, la comunitat i el territori, que cristal·litzen en representacions culturals fonamentals per entendre la societat. 

La conservació dels aliments ens permet aproximar-nos a un bon nombre d’aspectes de la nostra societat tradicional com la importància del rebost com a element imprescindible per a la supervivència i benestar familiar; les economies de subsistència, l’aprofitament i gestió dels excedents, o vincle entre els aliments, el territori i l’estacionalitat. També podem reflexionar sobre aspectes que hui en dia es fan servir al voltant del menjar: el vessant comunitari de la preparación dels aliments i dels espais de reunió o del treball col·lectiu, el paper de les dones, la gestió tradicional de l’espai domèstic, o la importància de la indústria de la conservació d’aliments a l’economia local i d’exportació.

La programació ha sigut dissenyada i coordinada per l’associació Arrelaires i tindrà lloc entre l’octubre de 2024 i juny de 2025 amb un total de 14 sessions en diferents formats. Les sessions de tardor (4) se centren a contextualitzar la temàtica de la conservació d’aliments al territori valencià a través, principalment de sessions d’intercanvi de les experiències i sabers de persones de diferents pobles i comarques. Durant l’hivern (3 sessions) tindran lloc visites a diferents espais vinculats amb la conservació d’aliments a la ciutat i fora d’ella. Les sessions de primavera s’organitzen en 3 blocs de 2 sessions cadascú, i se centren en l’aprenentatge de diferents tècniques de conservació d’aliments a través de tallers de la mà de projectes i professionals del sector, sempre a través d’una aproximació territorial. 

 

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

Enguany –amb la inestimable col·laboració de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià ha considerat pertinent mostrar gratitud al versador Vicent Ribelles Salvador Vicent de Rosa, en reconeixement a la seua dedicació al cant valencià.

Vicent Ribelles Salvador, és un versador de caràcter desimbolt, facilitat memorística, gust per la poesia, de llarga trajectòria en el Cant Valencià i gran apassinat de les tradicions valencianes. 

Cantadors i cantadores

Emilio Luís Porta Milio del Puig. 
José Ramón Salvi, del Puig
Raúl Luis, del Puig
Ivàn Luis, del Puig
Mª Carmen Barbancho, del Puig
Mª Carmen Cuenca, del Puig
Fernando Ferrer el Rallat, de Puçol
Margarita Bolea, del Puig
Mª Carmen Villar, de Benicalap
Javier Benedito, Bétera

Vers:

Paco Nicasio, de Faura
Salvador López Boro de Paterna
Carlos Bailo, del Puig

Música de corda

José Navarro, Guitarró, Bétera
Francesc Navarro, Guitarra, Bétera
Mercedes, Guitarra, Bétera.

Música de Vent:

Albert Raimundo, Trompeta, el Puig
Raúl Raimundo, Clarinet, el Puig
Borja Carbonell, Trombó, el Puig

Dolçaina i Tabal

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.