EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.
• 

Descobrint murs, és el resultat del projecte artístic-terapèutic Re-Creant identitat, concebut i realitzat per Albert Fernández i Mónica Cases en col·laboració amb L’*ETNO i l'Hospital de Salut Mental de la Diputació de València. Dirigit a persones diagnosticades en salut mental, els treballs exposats provenen de diverses sessions amb una estructura afí: la visita a l'exposició permanent, on s'extrauen i analitzen conceptes de caràcter genèric que ens definixen i identifiquen com a col·lectiu, i la creació de debats i experiències que afavorixen la reflexió i el coneixement de la identitat individual.

La labor d'aproximació al concepte d'identitat —subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia— i al descobriment dels factors i murs que han intervingut en els processos de construcció individual i col·lectiva, ha propiciat el coneixement del «jo» i de la pròpia identitat real per cadascun dels participants. 

Com a paradigma de l'acostament entre cultura i salut mental, L’ETNO, en diàleg amb l'espai que va possibilitar la seua concepció, presenta Descobrint murs amb el propòsit últim d'evidenciar la capacitat d'expressar i de representar, a través de l'art, el compromís del museu amb la inclusivitat i la col·laboració entre dos camps (patrimoni i salut) en benefici del benestar de tot col·lectiu i de la societat en el seu conjunt.

On sorgix Descobrint murs?

Des de la perspectiva institucional, L’ETNO pretén, i ha pretés des d'anys arrere, aproximar l'àmbit del patrimoni i el de la salut a través de la construcció d'espais de col·laboració i projectes que afavorisquen el benestar social. 

L'interés del museu per la implementació d'accions i projectes socials és justificable des d'una doble òptica: la de la seua tipologia, perquè el complex procés de creació i canvi de la identitat cultural és subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia, i la de museu social de caràcter públic que transgredix les seues barreres físiques o murs i es preocupa i fa per resoldre, les necessitats del seu entorn. 

En este context, i a través del projecte Re-Creant identitat, sorgix la present intervenció. Descobrint murs és tan sols una mostra física dels múltiples tallers efectuats durant l'activitat; una mirada al procés creatiu amb el qual, Albert Fernández i Mónica Cases, en la seua visita a l'exposició No és fàcil es valencià/na, han treballat la construcció de la identitat de persones diagnosticades en salut mental. 

El projecte, fonamentat en una metodologia reflexiva, dialògica, artística i creativa, ha abordat: la naturalesa de les emocions i la seua gestió, el procés de socialització dins del grup, la construcció del «jo» i, màximament, la identitat o fites personals que determinen qui i perquè som o actuem d'una forma determinada.

Al llarg de 20 anys, Etnomusic s’ha convertit en un projecte marca L’ETNO que ha gaudit d’una certa autonomia que li ha permés configurar la seua oferta amb criteris musicals, territorials i, per descomptat, artístics, sempre carregats de curiositat i noves perspectives. La creació de Perifèric dins del festival, concerts per a públic familiar i Etnomusic als Pobles, en són una prova. Després d’estos anys i de l’acceptació per part del públic, podem afirmar que la fórmula ha tingut bona acollida.  

Durant estos anys, un dels reptes de L’ETNO ha sigut mantindre una relació estreta entre allò que s’exhibix en el festival i les exposicions que cada any programa el museu. Un repte no sempre assolit, ja que sovint l’oferta musical del moment no sempre coincidix amb els terminis i els temes tractats en la seua línia expositiva. Enguany ens posem com a fita canviar esta situació per tal de relacionar, tant com es puga, l’oferta temàtica de les exposicions i l’oferta del festival. D’esta manera es pot entendre millor la proposta de 2024.

«Amb mirada de dona», Etnomusic es presenta al públic valencià amb una programació bàsicament femenina per tal de vincular el festival amb l’exposició «Fadrines», una de les exposicions més importants que L’ETNO programarà en 2024. L’exposició ens parla de dones que no es van casar quan calia: fadrines que, per voluntat, subvertiren la norma de casar-se i tindre fills. Prenent este fil conductor, Etnomusic presenta un programa compost bàsicament per dones que, des de diverses perspectives, ens mostren la seua manera de relacionar-se, intimar, estimar, treballar i, per descomptat, crear.

PROGRAMACIÓ

La Maria 

Una artista valenciana que pertany a una nova fornada d’artistes que estan trencant clixés i porten el cant valencià a nous àmbits per tal de mantindre’l com el que és, música popular que la gent escolta i canta. 

Mayalde

Un dels grups més reconeguts del panorama espanyol de música tradicional, ens oferirà un concert familiar que ens farà reviure els sons de les nostres àvies i avis: aquelles primeres cançons fetes, en moltes ocasions, amb objectes de la vida quotidiana. Amb Amores, un grup valencià també amb una gran trajectòria i reconeixement internacional, ballarem amb la percussió senegalesa i abraçarem valors de convivència i germanor entre els pobles. 

El Nido

Un concert carregat de valors contemporanis partint de ritmes i estructures plenament tradicionals. Un recull de jotes i balls de rogle que, lluny de portar-nos al passat, ens plantegen temes actuals. 

Maria Mazzotta

Una cantant italiana de la Pulla, revisarem, a ritme de tarantel·les mesclades amb nous elements, els estats d’ànim que, com les ones de la mar, es poden portar a la tragèdia o a la calma més amable.  

Carola Ortiz 

Amb l’àlbum Cantareras, ens porta a l’univers íntim de les dones que, mentre omplien els cànters d’aigua al riu ‒una tasca bàsicament femenina d’una època no tan llunyana‒, es contaven els seus pensaments i com se sentien. 

Alba Carmona i Jesús Guerrero

Després del seu pas per la formació Las Migas, el 2018 va decidir fer un salt com a intèrpret en solitari i, a finals d’este mateix any, va publicar el seu primer disc com a solista, que inclou temes que ha compost la mateixa cantant.

En este format íntim, Alba forma un duo amb el guitarrista Jesús Guerrero, una de les figures més importants de la guitarra flamenca actual i acompanyant habitual d’artistes com Miguel Poveda, Niña Pastori o Carmen Linares.

Eixa

El projecte de l’artista valenciana Isabel Latorre. En un espectacle que aposta per la paraula, la catalana Alba Carmona ens proposa un viatge eclèctic partint del flamenc que ens portarà a territoris com la cançó d’autoria, la cobla o el bolero. Per la seua part, la cantant i compositora Isabel Latorre ens oferirà un maridatge exquisit entre les varietats de raïm valencià i la música tradicional del Mediterrani o, fins i tot, el jazz.   

Karlos Nao

Un jove flautista que interpreta música en clau de flamenc. Dins del programa hi haurà —com des de fa quatre anys— concerts en municipis (Etnomusic als Pobles) i un concert per a públic familiar, en col·laboració amb el SARC de la Diputació de València.

Vos esperem!

La primera experiència seleccionada la trobarem  a la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat, un espai de reflexió sobre l’urbanisme que ens envolta a les ciutats. Els murs físics i també els murs invisibles cap a altres estrats socials, alhora que espai de comunicació política, comercial i artística.

Us presentem AMOR D'EXTRARADI, on l’artista urbà i fotògraf Pedro Mecinas i Lucia Gimeno documenten fotogràficament durant les seues exploracions urbanes una col·lecció de pintades espontànies amb missatges d’amor escampats per la ciutat, extraradi i pobles del territori valencià. Com tot arxiu, continua en procés, obert i expandint-se per altres territoris al caliu dels viatges de Pedro i Lucia. Junts, continuen documentant esta col·lecció d’emocions que pots seguir al compte d’instagram @amordeextraradi. 

En paraules dels autors “què tan intens ha de ser allò que estàs sentint per haver de deixar-lo escrit en qualsevol superfície sense saber de si algú et llegirà mai, t’entendrà i sentirà alguna cosa. Sense saber quina història hi ha darrere”.

Els murs de les ciutats també es gasten com a forma de comunicació romàntica i sentimental. Restes documentals d’afectes, ruptures, desitjos, somnis, decepcions i patiments que connecta a l’instant amb totes les persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat. persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat.

Esta activitat forma part del projecte «Les Fosses del franquisme: Arqueologia, Antropologia i memòria».

Et convidem a escoltar històries reals sobre vides reals:
En una Biblioteca humana no hi ha llibres sinó persones que parlen en primera persona. En una Biblioteca Humana no hi ha ficció sinó una forta dosi de realitat que et colpirà ben fort. En una Biblioteca Humana les persones lectores escolten amb el cor tot allò que els llibres humans necessiten contar. 

En esta ocasió, la Biblioteca Humana la protagonitzen persones que són molt conscients que «quan més es buida una fossa, més s’ompli la memòria».  Familiars i professionals vinculats als processos de reparació de la memòria democràtica es convertiran en llibres humans per a compartir amb les persones lectores que vulguen escoltar-les les seues experiències en este procés. «Tot allò que conta el silenci» vol donar veu a les persones que van ser silenciats en el passat per a connectar-los amb el present des de la generositat d’una Biblioteca Humana. 

• Si vols ser un lector d’esta Biblioteca Humana, es a dir, si vols assistir per a escoltar aquestes històries de vida, cal inscriure’s a: biblioteca.etnologia@dival.es  
• Hi ha 40 places disponibles per a cada sessió.
• Les biblioteques humanes estan indicades per a persones majors de 12 anys perquè els llibres no són de fantasia, sinó reals i sabem que moltes vegades la realitat supera la ficció. No obstant això, és una activitat molt recomanable per a públic jove.
   

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial el concepte deure de memòria ha operat com a model canònic per a la inspiració de vindicacions i actuacions memorials relatives als traumes polítics de les societats contemporànies, generant un paradigma imperatiu amb greus conseqüències en afavorir bé les ideologies que imposen l'oblit com a les commemoracions que imposen record ritual, cosa que ha produït dilemes erms, però obsessius, entre oblit i record.

El llibre examina de quina manera aquest discurs imperatiu se sosté en una teodicea de la memòria que estableix les idees de patiment i compassió a l'epicentre del seu programa, i analitza les conseqüències del deure de memòria en polítiques públiques o propostes ètiques que atribueixen al record qualitats de prevenció que suposadament impedeixen atrocitats, però que converteixen la víctima en un subjecte ahistòric i tancat per sempre en el seu espai dolorós i manipulable.

Ricard Vinyes i Ribas (Barcelona, ​​1952) és un historiador i professor universitari català, catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. La seua recerca s'ha dedicat a l'estudi de la cultura política de les classes subalternes, a l'estudi de la repressió franquista durant la postguerra espanyola; el seu llibre "Irredentes. les preses polítiques i els seus fills a les presons franquistes (2002)" esdevindrà una obra pionera i de referència a la recerca de l'univers carcerari i la presó política femenina d'aquells anys que han servit de base empírica documental als autes del Jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón i al documental Els nens perduts del franquisme.

En l'actualitat és un dels especialistes més reputats internacionalment als estudis relatius a la memòria col·lectiva.

Un dels reptes als quals el personal d’un museu s’enfronta diàriament és, sens dubte, la protecció dels fons que custòdia. En la conservació preventiva de les col·leccions han de complir-se uns criteris bàsics que les resguarden de factors externs, com la brutícia, els canvis de temperatura, la humitat o d’organismes, com són insectes i fongs. També és  necessari tindre en compte els processos de manipulació, transport i exhibició de les peces, així com la idoneïtat dels materials emprats en caixes i embolcalls. Finalment, cal parar atenció als materials que componen l’objecte i l’estat en el qual estos materials es troben.

La naturalesa fràgil d’algunes peces, com la indumentària o qualsevol altre tipus d’objecte tèxtil, requerix, a més, l’aplicació d’una sèrie de procediments que ajuden a reduir considerablement els possibles danys. Esta tasca, ja de per si mateix minuciosa i complexa, es torna més complicada quan hem d’afrontar problemes com la falta de pressupost, d’espai o de personal.

En esta jornada de formació prestarem especial atenció a les necessitats dels museus locals, gran part dels quals manquen de personal especialitzat i dels pressupostos necessaris. Comptarem amb la participació de tres reconegudes i experimentades especialistes que ens proporcionaran solucions pràctiques i assequibles, sempre dins dels estàndards de conservació  adequats.

Més informació en el programa que pot descarregar en la columna de la dreta. 

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa. 
 

El 14 de setembre de 1940, 532 dies després del final de la Guerra Civil espanyola, José Celda va ser afusellat pel règim franquista al costat d'altres 11 homes en la tàpia posterior del cementeri de Paterna, a València, i enterrat amb ells en una fossa comuna. Més de set dècades després, i després d'una llarga travessia pel costat fosc d'un país acomplexat pel seu passat, Pepica, la filla de José, una anciana ja octogenària que tenia 8 anys quan van matar al seu pare, va aconseguir per fi localitzar i recuperar les seues restes per a restaurar la seua dignitat.

En la batalla personal de Pepica Celda contra l'oblit va ser decisiu el paper de Leoncio Badía, un jove republicà que havia sigut condemnat temps arrere a treballar com a enterramorts en el cementeri del seu poble. Jugant-se la pell, Leoncio, un home obsessionat amb el sentit de la vida i l'ordre de l'univers, havia col·laborat durant anys i en secret amb les vídues dels represaliats de la guerra per a identificar els seus cadàvers, donar-los sepultura de la forma més digna possible, localitzar les seues fosses i ocultar missatges entre les seues restes, convençut que algun dia algú podria traure'ls d'allí.

Paco Roca viatja al passat amb El abismo del olvido per a recuperar al costat de Rodrigo Terrasa (que exerceix una important labor de documentació i d'aportació d'idees) la història real de Leoncio i de José, exemple de les desenes de milers d'espanyols que van ser represaliats de manera salvatge després del final del conflicte a Espanya. Però també acompanya a Pepica Celda en el seu esquinçador laberint que intenta desentranyar les misèries d'un país obsessionat amb menysprear la seua memòria.

Paco Roca (València, 1969) va estudiar a l'Escola d'Art Superior de Disseny de València. Encara que el seu treball se centra en els còmics, compagina el seu temps amb la il·lustració i les xarrades i tallers. En el terreny dels còmics, la seua obra s'ha traduït en una dotzena de països. Entre la seua bibliografia publicada per Astiberri destaquen: El juego lúgubre; El Faro; Arrugas; Las calles de arena; El invierno del dibujante; Memorias de un dibujante en pijama. El integral; Los surcos del azar; La casa; La encrucijada; El tesoro del Cisne Negro; El dibujado, creat inicialment per a les parets de l'IVAM; Retorno al Edén i El abismo del olvido, la seua última novel·la gràfica. Els seus còmics han sigut guardonats dins i fora d'Espanya amb, entre altres, el Premi Nacional del Còmic 2008, el Goya al millor guió adaptat per Arrugas en 2011, el Excellence Award del Japó, el Inkpot Award en la Comic-Con de Sant Diego en 2019 o el Eisner 2020 a la millor obra estrangera. Paco Roca ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts 2021 del Ministeri de Cultura del govern d'Espanya i al maig de 2023 li van concedir el Premi al Mèrit Cultural Ciutat de València.

Rodrigo Terrasa (València, 1978) és periodista del diari El Mundo des de fa 22 anys. La seua afició pel bàsquet va fer que el seu primer treball com a periodista anara en el diari esportiu Superdeporte, des del qual va fer el salt en 2001 a la delegació d'El Mundo a València. Ha signat cròniques esportives, entrevistes, informació política i reportatges. En 2007 va començar a treballar en l'edició digital del periòdic i en 2015 es va traslladar a la redacció central a Madrid. En l'actualitat és reporter de Papel, la revista diària d'El Mundo. En 2021 va publicar el seu primer llibre, La ciudad de la euforia (Libros del KO), una crònica periodística sobre els anys de corrupció a la Comunitat Valenciana.

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa.