La Nova Ruralitat ha emergit en els darreres anys com una forma de veure la societat rural basada en la realitat objectiva però amb perspectiva constructiva. Es tracta de fugir dels estereotips que bandegen sistemàticament les persones que habiten el medi rural i que les presenten com a arcaïtzades, passives o desvinculades dels processos de transformació social. Aquesta nova mirada busca posar en valor la pluralitat de trajectòries, rols i formes de vida que conviuen als espais rurals, tot superant la visió dicotòmica entre “rural tradicional” i “urbà modern”. La Nova Ruralitat no idealitza el món rural, però tampoc l’invisibilitza: reconeix les seues tensions, desafiaments i contradiccions, però també la seua capacitat d’innovació, d’acollida, de resistència i de proposta.
En aquest sentit, planteja una aproximació que combina el reconeixement dels processos materials (estructures econòmiques, canvis demogràfics, accés a serveis) amb una atenció a les dimensions simbòliques, culturals i identitàries. Així, esdevé una eina analítica i política útil per repensar la justícia territorial, trencar amb l’urbanocentrisme, i obrir vies cap a models de desenvolupament més equitatius, participatius i arrelats.

Artur Aparici Castillo és sociòleg i professor jubilat de la Universitat Jaume I, reconegut per la seua trajectòria en l’anàlisi crítica de la ruralitat contemporània. Especialitzat en processos de despoblament, desigualtats territorials i transformacions socioculturals al medi rural, ha estat una figura clau en la definició i difusió del concepte de Nova Ruralitat, amb el qual reivindica una mirada complexa, diversa i dinàmica sobre els territoris rurals. Ha estat cofundador del Fòrum de la Nova Ruralitat, des d’on ha impulsat reflexions i accions vinculades al desenvolupament local, la justícia territorial i la resistència als imaginaris urbanocèntrics. Autor de diversos estudis i publicacions sobre discursos socials, activitat productiva i cultura rural, ha treballat activament amb institucions, moviments socials i comunitats locals per donar veu i centralitat a les realitats del món rural valencià i peninsular.
 

El despoblament, el retorn parcial a les zones rurals i l’arribada de nous habitants han obert una etapa de transformacions silencioses però profundes al medi rural. En aquest context, el concepte d’acomodació ens permet comprendre els processos de convivència, fricció i reconstrucció comunitària que tenen lloc quan es troben maneres de viure, necessitats i expectatives diferents. Aquesta xerrada proposa una mirada sociològica sobre els reptes de la cohesió social en entorns rurals en canvi, fugint tant de l’idealització bucòlica com de la nostàlgia immobilista. Parlarem de marges que cauen i marges que es refan, de convivències possibles i de conflictes pendents, però també de les oportunitats per repensar la ruralitat com a espai viu, plural i, també, conflictiu.
 

Xavier Ginés Sánchez és sociòleg i professor al Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I. Especialitzat en participació ciutadana, dinàmiques comunitàries i desenvolupament rural, ha treballat sobre els processos d’arrelament i transformació social en entorns rurals, especialment des de la perspectiva de la Nova Ruralitat. La seua recerca combina l’anàlisi crítica amb la intervenció pràctica, sovint en col·laboració amb institucions, museus i projectes culturals de base territorial.
 

Conferència a càrrec de Wojciech Śleszyński, director del Sybir Memorial Museum, un museu dedicat a la difusió del coneixement relacionat amb la deportació de ciutadans polonesos a Sibèria.

El Museu Memorial de Sybir, situat en Bialystok (Polònia), recorda la tragèdia de milers de persones deportades a Sibèria durant l'ocupació soviètica.

La seua missió és preservar la memòria de les víctimes del Gulag i mostrar els llaços històrics entre Polònia i altres països, inclosa Espanya, a través d'històries com la de Vicente Monclús Guallar.

A més, el museu desenvolupa exposicions, projectes educatius i investigacions internacionals sobre memòria històrica i dictadures a Europa i Amèrica Llatina.

Acompanyades d'especialistes procedents d'horitzons distints, l'objectiu de l'activitat és reflexionar sobre les polítiques de representació de la violència en contextos de frontera, especialment les que afecten les poblacions precaritzades del sud global. També sobre el paper dels mitjans de comunicació i de difusió d'informació, principalment xarxes socials, en la batalla cultural pel control i hegemonia del discurs. Aquesta reflexió sobre la representació, que serveix com a punt de partida, ens servirà per a abordar altres qüestions no menys importants relacionades amb les problemàtiques que afecten els cossos que pateixen les violències associades als desplaçaments transfronterers des del continent africà; les violències del viatge, de la vida precaritzada, de les necropolítiques i les seues interseccions amb el capitalisme econòmic i el racisme.

De la mateixa manera, es debatran qüestions relacionades amb la legitimitat i validació discursiva i sobre l'ètica de la representació de la violència en les pràctiques documentals i artístiques. Finalment, com a manera de mirar a un futur en comú, s'abordaran qüestions de ciutadania cosmopolita, interculturalitat i dret de moviment.

Participants:

• Fernando A. Barbosa Dos Santos Rodrigues. Professor del Departament d'Antropologia Social i Psicologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, especialitzat en temàtiques relatives a la joventut en contextos migratoris, interculturalitat, gestió de la diversitat i drets humans
• Ainhoa Ruiz Benedicto. Doctora en estudis internacionals de pau, conflictes i desenvolupament. Cofundadora de Bretxa Observatori de fronteres, és especialista en temàtiques relacionades amb militarització de fronteres, pau, seguretat i violències.
  Tania Safura Adam. Curadora, investigadora de les diàspores negres en la Península Ibèrica a través d'imatges, cultura popular i historiografia i fundadora de Radio Àfrica, un laboratori de pensament crític i difusió de les arts i cultures negres.

Modera:

• Hasan G. López Sanz. Professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València i comissari d'exposicions, desenvolupa les seues investigacions en el camp de la imatge, les seues pràctiques i usos públics, especialment en contextos colonials i postcolonials.

ETNOPOBLES és una fira de museus locals que pretén presentar l’activitat cultural d’estos museus entre la ciutadania de València, i per extensió l’activitat i manifestacions culturals característiques de cada municipi.

Per una banda hi hauran estands corresponents a cadascun dels museus (22 estands) on cada museu oferirà informació sobre la seua activitat. Per altra banda la FIRA comptarà amb un nodrit programa d’activitats realitzades a proposta de cada museu/municipi. Així la ETNOPOBLES tindrà tallers, presentacions, conferències, exhibicions, demostracions culinàries, cates de vins, etc, fins un total de 30 activitats durant  el cap setmana.  

La FIRA es dirigeix a públic familiar i l'accés és lliure fins a completar aforament.

PARTICIPEN:

20 Museus de la província de Valencia: 

• Museu Internacional de Titelles, Albaida
• Museu del Palmito-MUPA, Aldaia
• Museu Valencià de la Festa, Algemesí
• Museu de l'horta, Almàssera
• Museo Etnológico, Alpuente
• EtnoMUMA, Alzira
• Ecomuseo, Aras de los Olmos
• Ecomuseo, Bicorp
• Centro de Interpretación del Torico, Chiva
• Museu de la Pilota, el Genovés
• Museu Històric-Etnològic, la Font de la Figuera
• Museu de la Casa del Pou, la Llosa de Ranes
• Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, Ontinyent
• Museu de la Rajoleria, Paiporta
• Museu de Cassoleria Àngel Domínguez, Potries
• Museu de l’Aigua Molí Nou, Quartell
• Museo Municipal, Requena 
• Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, Torrent
• Museo Municipal, Utiel
• Colección Museográfica de Yátova. 

MUSEUS CONVIDATS

1 Museu de la Província de Castelló:

• Museu de la Pedra en Sec, Vilafranca

1 Museus de la Província d’Alacant: 

• Museu Valencià del Paper, Banyeres de Mariola

Esta exposició la trobareu en diàleg amb la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat. Alguns són físics, tanquen i separen espais i propietats alhora que serveixen com a espai de comunicació política, comercial i d'expressió artística. Altres són més alts, simbòlics i més invisibles: amaguen desigualtat social, pobresa, marginalitat i soledat.

Jaime Belda ens presenta un mapa de memòries i records urbans de la ciutat de València travessats per la seua visió fotogràfica contemporània. Rafa estava davant quan assassinaren Manuel Broseta a l’avinguda Blasco Ibáñez. A Manoli se li va precipitar una persona al costat des de dalt de l’Hotel Mandarín. . Lilian va aprendre a regar a manta a l’horta de Benimaclet. Paca va ser testimoni de la caiguda des d’un camió del cudol que ara descansa al carrer Peset Aleixandre. Totes i tots tenim records importants lligats a espais públics de la ciutat. Alguns formen part del nostre imaginari popular, altres configuren la nostra història, alguns ens defineixen a nivell territorial i, per descomptat, la major part narren la pròpia experiència.

El treball anomenat Genius Loci recupera alguns d’estos records mitjançant la veu directa dels seus protagonistes. El títol de l’obra fa referència a “l’esperit del lloc” dels antics romans, al cúmul d’eixes vivències que conformen el que som. 

Al voltant de 300 persones han col·laborat en la configuració d’este mapa de la memòria de la ciutat de València. Un mapa en què se superposen història, etnografia i vida quotidiana sense jerarquies. La fotografia de Belda, una visió del punt exacte de cada record rebut, serveix com a suport i homenatge a cadascuna de les veus que componen este arxiu en construcció que s’enriqueix amb cada nou testimoni.

El que presentem a la sala és a soles una xicoteta part seleccionada a partir del treball complet de Jaume Belda que podeu gaudir en el seu lloc web interactiu.

 

Aquesta sessió forma part del programa de Narratives de Resistència: Comprenent les Violències en l'Actualitat, el Congrés Nacional d'Antropologia que organitza l’Associació Valenciana d’Antropologia a València els dies 26 a 28 de juny.

Andrea García-Santesmases Fernández és sociòloga i antropòloga social. Doctora en Sociologia. Investigadora especialitzada en les interseccions entre els estudis feministes i els estudis crítics de la discapacitat, amb especial interés a reflexionar sobre el cos, el gènere i la sexualitat.

En aquesta sessió Andrea García-Santesmases ens presentarà el seu llibre El cos desitjat: la conversa pendent entre feminisme i anticapacitisme. 

Com es creuen el gènere i la diversitat funcional? Tenen les persones discapacitades dret al sexe? És la discapacitat una identitat política? Aquest llibre analitza la intersecció entre patriarcat i capacitisme i convida a la discussió entre les seues lectures crítiques –el feminisme i l'anticapacitisme– entorn del gènere, les cures, la violència, la sexualitat i la politització de la diferència.

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 

Mans amb les quals es produeix el toc de campanes, cordes com als mitjans que s'utilitzen per a fer-les sonar i bronze per ser el metall amb el qual estan fetes les campanes, però com entenem el que ens diuen i el que ens conten?

Este projecte busca donar veu a tots aquells testimonis i persones que s'han encarregat de mantindre viu el llenguatge de les campanes als pobles de la comarca del Comtat, donant a conéixer esdeveniments i notícies, fent de transmissors de sentiments i emocions en els seus pobles amb el so de les campanes, un patrimoni immaterial molt extens i que per la seua manera de transmetre's està en perill de desaparéixer, i és mitjançant este documental amb el qual es pretén custodiar-lo, divulgar-lo i evitar que caiga en l'oblit de la memòria dels nostres pobles.

Descobrint murs, és el resultat del projecte artístic-terapèutic Re-Creant identitat, concebut i realitzat per Albert Fernández i Mónica Cases en col·laboració amb L’*ETNO i l'Hospital de Salut Mental de la Diputació de València. Dirigit a persones diagnosticades en salut mental, els treballs exposats provenen de diverses sessions amb una estructura afí: la visita a l'exposició permanent, on s'extrauen i analitzen conceptes de caràcter genèric que ens definixen i identifiquen com a col·lectiu, i la creació de debats i experiències que afavorixen la reflexió i el coneixement de la identitat individual.

La labor d'aproximació al concepte d'identitat —subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia— i al descobriment dels factors i murs que han intervingut en els processos de construcció individual i col·lectiva, ha propiciat el coneixement del «jo» i de la pròpia identitat real per cadascun dels participants. 

Com a paradigma de l'acostament entre cultura i salut mental, L’ETNO, en diàleg amb l'espai que va possibilitar la seua concepció, presenta Descobrint murs amb el propòsit últim d'evidenciar la capacitat d'expressar i de representar, a través de l'art, el compromís del museu amb la inclusivitat i la col·laboració entre dos camps (patrimoni i salut) en benefici del benestar de tot col·lectiu i de la societat en el seu conjunt.

On sorgix Descobrint murs?

Des de la perspectiva institucional, L’ETNO pretén, i ha pretés des d'anys arrere, aproximar l'àmbit del patrimoni i el de la salut a través de la construcció d'espais de col·laboració i projectes que afavorisquen el benestar social. 

L'interés del museu per la implementació d'accions i projectes socials és justificable des d'una doble òptica: la de la seua tipologia, perquè el complex procés de creació i canvi de la identitat cultural és subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia, i la de museu social de caràcter públic que transgredix les seues barreres físiques o murs i es preocupa i fa per resoldre, les necessitats del seu entorn. 

En este context, i a través del projecte Re-Creant identitat, sorgix la present intervenció. Descobrint murs és tan sols una mostra física dels múltiples tallers efectuats durant l'activitat; una mirada al procés creatiu amb el qual, Albert Fernández i Mónica Cases, en la seua visita a l'exposició No és fàcil es valencià/na, han treballat la construcció de la identitat de persones diagnosticades en salut mental. 

El projecte, fonamentat en una metodologia reflexiva, dialògica, artística i creativa, ha abordat: la naturalesa de les emocions i la seua gestió, el procés de socialització dins del grup, la construcció del «jo» i, màximament, la identitat o fites personals que determinen qui i perquè som o actuem d'una forma determinada.