Des de la fi de la Segona Guerra Mundial el concepte deure de memòria ha operat com a model canònic per a la inspiració de vindicacions i actuacions memorials relatives als traumes polítics de les societats contemporànies, generant un paradigma imperatiu amb greus conseqüències en afavorir bé les ideologies que imposen l'oblit com a les commemoracions que imposen record ritual, cosa que ha produït dilemes erms, però obsessius, entre oblit i record.

El llibre examina de quina manera aquest discurs imperatiu se sosté en una teodicea de la memòria que estableix les idees de patiment i compassió a l'epicentre del seu programa, i analitza les conseqüències del deure de memòria en polítiques públiques o propostes ètiques que atribueixen al record qualitats de prevenció que suposadament impedeixen atrocitats, però que converteixen la víctima en un subjecte ahistòric i tancat per sempre en el seu espai dolorós i manipulable.

Ricard Vinyes i Ribas (Barcelona, ​​1952) és un historiador i professor universitari català, catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. La seua recerca s'ha dedicat a l'estudi de la cultura política de les classes subalternes, a l'estudi de la repressió franquista durant la postguerra espanyola; el seu llibre "Irredentes. les preses polítiques i els seus fills a les presons franquistes (2002)" esdevindrà una obra pionera i de referència a la recerca de l'univers carcerari i la presó política femenina d'aquells anys que han servit de base empírica documental als autes del Jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón i al documental Els nens perduts del franquisme.

En l'actualitat és un dels especialistes més reputats internacionalment als estudis relatius a la memòria col·lectiva.

Un dels reptes als quals el personal d’un museu s’enfronta diàriament és, sens dubte, la protecció dels fons que custòdia. En la conservació preventiva de les col·leccions han de complir-se uns criteris bàsics que les resguarden de factors externs, com la brutícia, els canvis de temperatura, la humitat o d’organismes, com són insectes i fongs. També és  necessari tindre en compte els processos de manipulació, transport i exhibició de les peces, així com la idoneïtat dels materials emprats en caixes i embolcalls. Finalment, cal parar atenció als materials que componen l’objecte i l’estat en el qual estos materials es troben.

La naturalesa fràgil d’algunes peces, com la indumentària o qualsevol altre tipus d’objecte tèxtil, requerix, a més, l’aplicació d’una sèrie de procediments que ajuden a reduir considerablement els possibles danys. Esta tasca, ja de per si mateix minuciosa i complexa, es torna més complicada quan hem d’afrontar problemes com la falta de pressupost, d’espai o de personal.

En esta jornada de formació prestarem especial atenció a les necessitats dels museus locals, gran part dels quals manquen de personal especialitzat i dels pressupostos necessaris. Comptarem amb la participació de tres reconegudes i experimentades especialistes que ens proporcionaran solucions pràctiques i assequibles, sempre dins dels estàndards de conservació  adequats.

Més informació en el programa que pot descarregar en la columna de la dreta. 

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa. 
 

El 14 de setembre de 1940, 532 dies després del final de la Guerra Civil espanyola, José Celda va ser afusellat pel règim franquista al costat d'altres 11 homes en la tàpia posterior del cementeri de Paterna, a València, i enterrat amb ells en una fossa comuna. Més de set dècades després, i després d'una llarga travessia pel costat fosc d'un país acomplexat pel seu passat, Pepica, la filla de José, una anciana ja octogenària que tenia 8 anys quan van matar al seu pare, va aconseguir per fi localitzar i recuperar les seues restes per a restaurar la seua dignitat.

En la batalla personal de Pepica Celda contra l'oblit va ser decisiu el paper de Leoncio Badía, un jove republicà que havia sigut condemnat temps arrere a treballar com a enterramorts en el cementeri del seu poble. Jugant-se la pell, Leoncio, un home obsessionat amb el sentit de la vida i l'ordre de l'univers, havia col·laborat durant anys i en secret amb les vídues dels represaliats de la guerra per a identificar els seus cadàvers, donar-los sepultura de la forma més digna possible, localitzar les seues fosses i ocultar missatges entre les seues restes, convençut que algun dia algú podria traure'ls d'allí.

Paco Roca viatja al passat amb El abismo del olvido per a recuperar al costat de Rodrigo Terrasa (que exerceix una important labor de documentació i d'aportació d'idees) la història real de Leoncio i de José, exemple de les desenes de milers d'espanyols que van ser represaliats de manera salvatge després del final del conflicte a Espanya. Però també acompanya a Pepica Celda en el seu esquinçador laberint que intenta desentranyar les misèries d'un país obsessionat amb menysprear la seua memòria.

Paco Roca (València, 1969) va estudiar a l'Escola d'Art Superior de Disseny de València. Encara que el seu treball se centra en els còmics, compagina el seu temps amb la il·lustració i les xarrades i tallers. En el terreny dels còmics, la seua obra s'ha traduït en una dotzena de països. Entre la seua bibliografia publicada per Astiberri destaquen: El juego lúgubre; El Faro; Arrugas; Las calles de arena; El invierno del dibujante; Memorias de un dibujante en pijama. El integral; Los surcos del azar; La casa; La encrucijada; El tesoro del Cisne Negro; El dibujado, creat inicialment per a les parets de l'IVAM; Retorno al Edén i El abismo del olvido, la seua última novel·la gràfica. Els seus còmics han sigut guardonats dins i fora d'Espanya amb, entre altres, el Premi Nacional del Còmic 2008, el Goya al millor guió adaptat per Arrugas en 2011, el Excellence Award del Japó, el Inkpot Award en la Comic-Con de Sant Diego en 2019 o el Eisner 2020 a la millor obra estrangera. Paco Roca ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts 2021 del Ministeri de Cultura del govern d'Espanya i al maig de 2023 li van concedir el Premi al Mèrit Cultural Ciutat de València.

Rodrigo Terrasa (València, 1978) és periodista del diari El Mundo des de fa 22 anys. La seua afició pel bàsquet va fer que el seu primer treball com a periodista anara en el diari esportiu Superdeporte, des del qual va fer el salt en 2001 a la delegació d'El Mundo a València. Ha signat cròniques esportives, entrevistes, informació política i reportatges. En 2007 va començar a treballar en l'edició digital del periòdic i en 2015 es va traslladar a la redacció central a Madrid. En l'actualitat és reporter de Papel, la revista diària d'El Mundo. En 2021 va publicar el seu primer llibre, La ciudad de la euforia (Libros del KO), una crònica periodística sobre els anys de corrupció a la Comunitat Valenciana.

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa. 
 

L’àrea de Benestar Social de la Diputació de València i l'àrea de Cultura impulsaran els projectes de la corporació provincial ‘Recreant identitat’ i ‘La caixa dels records. Memòries d'una vida’, dos iniciatives de L'ETNO, Museu València d'Etnologia, centrades en la teràpia grupal basant-se en peces del museu de la Diputació perquè els participants reflexionen sobre la seua pròpia identitat.

El Museu d’Etnologia i l'Hospital de Salut Mental de Bétera, dos centres dependents de la Diputació de València, col·laboren en la iniciativa ‘Recreant identitat’, dirigida a persones amb malaltia mental severa del centre sanitari de la corporació provincial i d'altres hospitals i centres de dia. Així mateix, ‘Caixa dels records. Memòries d'una vida’ és una activitat oberta a persones amb Alzheimer i a aquelles que presenten trets de demència basada en la teràpia de reminiscència amb sessions grupals en les instal·lacions de L'ETNO i en centres de dia o espais d'associacions i entitats dedicades al tractament d'estes malalties.

Així, durant una reunió entre la diputada de Benestar i Inclusió Social i Salut Pública, Imma González, el diputat de Cultura, Paco Teruel, el director de L'ETNO, Joan Seguí, i el Cap de Secció de difusió cultural del museu, Francesc Cabañés, s'ha tractat l'impuls d'estos projectes, la qual cosa suposa la continuïtat del treball conjunt entre diferents àrees de la Diputació de València, en el qual L’ETNO es presenta com un recurs que pot millorar la situació de les persones usuàries de l'Hospital de la Diputació de València i d'altres centres.

‘Recreant identitat’

Sota el títol ‘Recreant identitat’, el taller organitzat per L’ETNO, que s'ha desenvolupat en quatre sessions durant els mesos d'octubre i novembre, agafa com a base l'exposició permanent del museu ‘No és fàcil ser valencià/na’, en la qual s'aborda el concepte de la identitat valenciana en un món global.

El Museu d’Etnologia i l'Hospital de Salut Mental de Bétera, dos centres dependents de la Diputació de València, col·laboren en esta iniciativa dirigida a les persones amb malaltia mental severa del centre sanitari de la corporació provincial i d'altres hospitals i centres de dia.

A partir dels elements de l'exposició es proposa un treball de creació artística i creativa en el qual els participants reflexionen, partint de la seua experiència, sobre el procés de construcció de la identitat social i la identitat personal, i sobre la identificació dels factors que han intervingut en este procés de construcció.

Els objectius principals de l'activitat són, d'una banda, entendre, analitzar i treballar la identitat a través de l'art i l'expressió. D'altra banda, es tracta de connectar a la persona participant amb la construcció social de la seua pròpia identitat en tant que pertany a la cultura valenciana.

‘Caixa dels Records. Memòries d’una vida’

‘La Caixa del Rècords. Memòries d’una vida’ naix de la unitat d'educació del Museu Valencià d’Etnologia que acosta el museu a persones amb Alzheimer i aquelles que presenten trets demència. Així, el museu oferix sessions grupals en les seues instal·lacions i en centres de dia o espais d'associacions i entitats dedicades al tractament d'estes malalties.

El projecte es basa en la teràpia de reminiscència, que té per objectiu propiciar l'evocació d'experiències personals del passat per a reviure el record i les emocions que l'acompanyen. Per al desenvolupament de l'activitat són particularment interessants els objectes relacionats amb la vida quotidiana d'estes persones, objectes que en la seua major part componen les col·leccions etnològiques, cosa que fa al Museu Valencià d’Etnologia un espai molt indicat per a realitzar esta  experiència.

‘Caixa dels Records’ fa ús de les col·leccions i recursos materials etnològics del museu com a recurs per a fer emergir records d'experiències i emocions positives i per a generar benestar en les persones majors, a més d'iniciar i mantindre una col·laboració amb els centres de dia, residències i associacions que advoquen per esta iniciativa.

Esta activitat forma part del projecte «Les Fosses del franquisme: Arqueologia, Antropologia i memòria».

Et convidem a escoltar històries reals sobre vides reals:
En una Biblioteca humana no hi ha llibres sinó persones que parlen en primera persona. En una Biblioteca Humana no hi ha ficció sinó una forta dosi de realitat que et colpirà ben fort. En una Biblioteca Humana les persones lectores escolten amb el cor tot allò que els llibres humans necessiten contar. 

En esta ocasió, la Biblioteca Humana la protagonitzen persones que són molt conscients que «quan més es buida una fossa, més s’ompli la memòria».  Familiars i professionals vinculats als processos de reparació de la memòria democràtica es convertiran en llibres humans per a compartir amb les persones lectores que vulguen escoltar-les les seues experiències en este procés. «Tot allò que conta el silenci» vol donar veu a les persones que van ser silenciats en el passat per a connectar-los amb el present des de la generositat d’una Biblioteca Humana. 

• Si vols ser un lector d’esta Biblioteca Humana, es a dir, si vols assistir per a escoltar aquestes històries de vida, cal inscriure’s a: biblioteca.etnologia@dival.es  
• Hi ha 40 places disponibles per a cada sessió.
• Les biblioteques humanes estan indicades per a persones majors de 12 anys perquè els llibres no són de fantasia, sinó reals i sabem que moltes vegades la realitat supera la ficció. No obstant això, és una activitat molt recomanable per a públic jove.
   

Des dels primers anys de vida qualsevol ésser humà es veu immers en el complex procés de la construcció de la pròpia identitat. No obstant això, malgrat tractar-se d'un procés individual i idiosincràtic, el seu transcurs té lloc en un context sociocultural específic on a més medien altres adults, institucions com la família o el col·legi i tenen gran influencia normes explícites o implícites i patrons socials ja definits.

El present taller pretén acostar-se sense embuts a aquest fenomen i abordar-lo des de l'experiència en primera persona de cadascuna de les/els participants, facilitar la reflexió i la creació conjunta d'un espai d'expressió artística que ajudi al coneixement del jo, de la pròpia identitat social real i a la identificació dels factors que han intervingut en aquest procés de construcció.

El responsables del taller són:

Part terapèutica:  Alberto Fernández, llicenciat en Psicologia.
Part artística-creativa: Mónica Cases, llicenciada en Belles Arts.

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

En cadascuna de les sessions es realitzarà una breu visita a diferents zones de l'exposició permanent del museu No és fàcil ser valencià, extraient reflexions i conceptes que es plantegen de manera global per a la construcció personal de la identitat. Posteriorment es farà un descans i donarem pas a una activitat pràctica relacionada amb el tema tractat des de l'experimentació, i emfatitzant en l'objectiu principal d'aquest procés: entendre i treballar la identitat a través de l'art i la reflexió.

ACTIVITATS

Passeig per la identitat 

Passeig per la Identitat tracta de la Introducció a la identitat com a concepte i a la seua formació en cada un@ de nosotr@s, com es va construint al llarg de la nostra vida. Aquesta activitat és un acostament al museu com a entitat i espai d'oci i relacions. Consta de dues sessions:

- SESSIÓ 1: Senyals Urbans _ Senyals Humans
- SESSIÓ 2: Radiografia vital

Viatge per la identitat

En Viatge per la Identitat aprofundirem sobre la identitat tant global com individual. A més del concepte i la seua formació, tractarem dels canvis que experimenta durant la nostra vida, els condicionants que provoquen aquells canvis i com abordar la manera de re-crear la nostra identitat.
Aquesta activitat consta de quatre sessions:

- SESSIÓ 1: Senyals Urbans _ Senyals Humans
- SESSIÓ 2: Ser o no ser
- SESSIÓ 3: Descobrint murs
- SESSIÓ 4: Radiografia vital

Habitar en la identitat 

Habitar en la Identitat permet una revisió amb molts més matisos i riquesa de la formació de la identitat i els seus canvis durant este procés. Amplia els recursos en les diferents disciplines d'expressió artística, alhora que tracta de manera transversal aspectes com la gestió d'emocions, l'autoconcepte, l'autoestima o les habilitats socials. 
Esta activitat consta de huit sessions:

- SESSIÓ 1: Senyals Urbans _ Senyals Humans
- SESSIÓ 2: Ser o no ser
- SESSIÓ 3: Dins - Fora
- SESSIÓ 4: Explica'm - Explica't
- SESSIÓ 5: Sintonitza cos i ment
- SESSIÓ 6: A la recerca del personatge
- SESSIÓ 7: Descobrint murs
- SESSIÓ 8: Radiografia vital

En la realització de la sessió Descobrint Murs, comptem amb la col·laboració de Claudine Bernardes, escriptora i docent en narrativa en teràpia. Autora del relat Els murs de la ciutat, creat per a aquest projecte.

Organització de les sessions

Cadascuna de les sessions tindrà una duració de 3 hores, incloent-hi recepció del grup, descans i comiat. Aquestes sessions es realitzaran en setmanes consecutives, estant subjectes a possibles canvis de duració segons el procés en el qual ens trobem.

PARTICIPANTS

Encara que el projecte podria desenvolupar-se per a públic en general o persones pertanyents a altres col·lectius, en aquest cas s'ha adaptat per a un públic molt concret, persones diagnosticades en salut mental. El número adequat per a realitzar aquestes sessions és de 10 persones, s'estableix un mínim en cinc, mentre que al voltant de quinze s'estableix el màxim, tenint en compte que l'activitat s'ofereix a grups pertanyents a un mateix àmbit:

- Hospitals de dia
- Unitats d'Hospitalització de Mitja Estada (UME)
- Unitats d'Hospitalització de Mitjana i Llarga Estada (UMLE)
- Centre de Rehabilitació i Integració Social (CRIS)
- Centres de dia
- Habitatges tutelats
- Associacions
- Altres recursos de salut mental

Entre aquests centres, destaca la col·laboració amb l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, pertanyent a la Diputació de València.

Un any més arriba la campanya Espanta la por per a reivindicar amb força el nostre imaginari fantàstic amb activitats de tot tipus, tant per a adults com per als més menuts! I com cada any, des de fa huit, no anem a soles i ens acompanyen molts museus etnològics locals, biblioteques i escoles valencianes!

Enguany tenim novetats, i és que a més del món real ens hem colat en l’univers del pòdcast. En Espanta la por 2023 naix Els noms de la por, el primer pòdcast de L’ETNO amb el qual reflexionarem sobre les pors de les persones adultes, sobre les pors dels valencians i les valencianes i ens acompanyaran en este camí de quatre programes podcasters valencians, i en valencià, per a parlar de monstres, de llegendes, de literatura, de la mort... A la gravació d'alguns d'ells esteu convidats, això sí, aviseu que aneu a vindre, per fa, no siga cosa que no deixeu espai per als monstres i la imaginació!

Per descomptat, també gaudirem de moltes activitats en el "món real", que de segur que vos agradaran molt! Animeu-vos i vingueu a passar-ho d'allò més bé en el nostre espai per a espantar la por!

Consulteu la programació!
 

La Plaça del Llibre és el major aparador de la literatura en valencià, amb representació d’autors i editorials de tot l’àmbit lingüístic. La Plaça és una celebració del treball diari d’autors, llibreters i editors, i una oportunitat per a la trobada amb els lectors.

Del 27 d’octubre a l’1 de novembre La Biblioteca de L’ETNO participarà a la Plaça del Llibre per a recomanar-vos lectures sobre l'imaginari valencià de la por a grans i menuts, i sobre altres pors més contemporànies que ens espanten quan som majors. A més presentarem dos publicacions que estan molt presents en la nostra biblioteca sobre les pors:

1 de novembre, a les 12.00 h
Faltar o morir, un catàleg sobre la pèrdua
Presentació amb Raquel Ferrero i José M.ª Candela, comissaris de l’exposició, i Eusebio López, dissenyador.

1 de novembre, a les 13.00 h
Un vermut de fantasia amb la Guia inacabada
Presentació amb Joan Borja, Francesc Gisbert, Víctor Labrado, autors de la Guia inacabada de la fantasia valenciana, i Amparo Pons, bibliotecària de L’ETNO.