Dir.: Vic Pereiro i Sara Esteller. 45’. Espanya. 2024

Assaig documental sobre la segona generació d'habitants de Port de Sagunt: la ciutat industrial que va nàixer en el segle XX amb la gradual instal·lació d'una de les majors siderúrgiques del país. Lluites polítiques, ideals, vida quotidiana i reconversió per mitjà de les veus d'alguns dels seus protagonistes.

Col·loqui posterior a la projecció del documental amb Sara Estellés (periodista i directora del documental), i Maria Hebenstreit (doctora en Història Contemporània i professora de la Universidad Europea de València)

Els noms de la por, el pòdcast de la Biblioteca de L'ETNO, que parla de la por de les persones adultes va nàixer en 2023 i ho va fer per a quedar-se.

La temporada 2 la dediquem a parlar de la por a la salut mental. Perquè de la malaltia mental no s'ha parlat molt, ni dins ni fora de les cases, ni dins ni fora de les institucions, i el silenci vol silenci, però ací el trenquem.

Escoltarem les veus de les persones que de més a prop coneixen la malaltia mental: les persones diagnosticades i les seues famílies. Elles seran les protagonistes, perquè de la història de la psiquiatria s'ha parlat molt en els últims anys, però poques vegades tenim l'ocasió de poder escoltar les veus protagonistes.

Els episodis estaran disponibles en  Spotify y Ivoox a partir de:

24 d’octubre

Episodi 1. Callar: ningú m’ha preguntat mai

Episodi 1.2. Estar: de Jesús a Bétera

31 d’octubre

Episodi 2. Acompanyar: Alardo i la Balma

7 de novembre

Episodi 3. Escoltar: en primera persona

I de cadascun, trobareu més informació al nostre Etnobloc.
 

Presentació del Cicle Fers i Sabers a L’ETNO.

REBOST: Conservació d’aliments

Joan Seguí (Director de L’ETNO), Amparo Pons (Cap de la Biblioteca de L’ETNO), Natalia Castellanos (Associació Arrelaires) amb la convidada Marina Monsonís, artista visual, cuinera i activista.

Biografia: Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris, en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències del mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafiti, la geografia radical, l'etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Treballa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten en el km 0.
Està al capdavant de Graffiti Receptes (@graffitireceptes), un projecte que uneix l'art dels murals, la il·lustració i la cuina amb la recuperació de la memòria popular i gastronòmica de col·lectius i comunitats. Dirigeix La Cuina del MACBA des dels seus inicis el 2018. Ha col·laborat en la posada en marxa de diferents espais de memòria i cuina comunitària als barris de la Marina i la Barceloneta de Barcelona, a través del projecte Memòria Viva - Xarxa de Comunitats de Memòria, en els quals es cuina, es conversa i es debat sobre com es connecten els aliments amb la cultura i la història del territori.

És coautora del llibre "La cocina situada. Un diccionario ilustrado para la soberanía alimentaria", juntament amb Carla Boserman. A hores d'ara es troba a punt de publicar el llibre Mare Mar, premi Ara Llibres de No-Ficció 2023, en el qual entrellaça les memòries dels sabers populars dels habitants de la Barceloneta —peixateres, xarxaires, pescadors, corders, portuaris, persones migrades amb oficis de mar—, amb el coneixement científic de l'estat de l'oceà i de les formes de vida de les espècies marines.

Fers i Sabers és un projecte d’activitats que neix amb l’objectiu d’activar i dinamitzar les col·leccions de L’ETNO més enllà de les exposicions. Es tracta d’utilitzar-les com a punt de partida per a generar espais de diàleg i d’intercanvi de sabers, experiències, habilitats o pràctiques vinculades a l’economia i la societat tradicional valenciana que, adaptats a les necessitats de la nostra contemporaneïtat i lluny de caure en l’oblit, poden ser una ferramenta de resiliència i de reconnexió amb el territori molt valuosa en l’actualitat.

El cicle pretén centrar-se en una temàtica determinada que puga ser abordada des del context i el vincle amb el territori, i que permeta alhora introduir reflexions des de la teoría situada, però especialment des d’una dimensió pràctica i experiencial, des del fet de compartir i conéixer els fers i sabers de la mà de les persones, iniciatives i projectes del mateix territori. 

El projecte s’estructura en sessions amb formats i objectius  diversos que comencen oferint una mirada contextual i territorial fins a l’aterratge més detallat de cada tècnica. 

La temàtica triada ha sigut la conservació d’aliments. L’alimentació i la cuina són pràctiques quotidianes imprescindibles per al sosteniment de la vida, a més tenen la poten cialitat de generar vincles emocionals i afectius amb les persones, la comunitat i el territori, que cristal·litzen en representacions culturals fonamentals per entendre la societat. 

La conservació dels aliments ens permet aproximar-nos a un bon nombre d’aspectes de la nostra societat tradicional com la importància del rebost com a element imprescindible per a la supervivència i benestar familiar; les economies de subsistència, l’aprofitament i gestió dels excedents, o vincle entre els aliments, el territori i l’estacionalitat. També podem reflexionar sobre aspectes que hui en dia es fan servir al voltant del menjar: el vessant comunitari de la preparación dels aliments i dels espais de reunió o del treball col·lectiu, el paper de les dones, la gestió tradicional de l’espai domèstic, o la importància de la indústria de la conservació d’aliments a l’economia local i d’exportació.

La programació ha sigut dissenyada i coordinada per l’associació Arrelaires i tindrà lloc entre l’octubre de 2024 i juny de 2025 amb un total de 14 sessions en diferents formats. Les sessions de tardor (4) se centren a contextualitzar la temàtica de la conservació d’aliments al territori valencià a través, principalment de sessions d’intercanvi de les experiències i sabers de persones de diferents pobles i comarques. Durant l’hivern (3 sessions) tindran lloc visites a diferents espais vinculats amb la conservació d’aliments a la ciutat i fora d’ella. Les sessions de primavera s’organitzen en 3 blocs de 2 sessions cadascú, i se centren en l’aprenentatge de diferents tècniques de conservació d’aliments a través de tallers de la mà de projectes i professionals del sector, sempre a través d’una aproximació territorial. 

Resum de programa (programa complet en columna dreta)

15/10/24 – 19.00 h.  PRESENTACIÓ DEL CICLE FERS I SABERS A L’ETNO. REBOST: CONSERVACIÓ D’ALIMENTS

17/01/25 – 11.00 h.  TROBADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES, RELATS I RECEPTES SOBRE CONSERVACIÓ D’ALIMENTS I DEGUSTACIÓ COL·LECTIVA (I).Potries.

21/01/25 – 11.00 h. TROBADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES, RELATS I RECEPTES SOBRE CONSERVACIÓ D’ALIMENTS I DEGUSTACIÓ COL·LECTIVA (II) . L'ETNO

25/01/25 – 08.30 h. EXCURSIÓ A XÀBIA, TERRITORI PESQUER I TRADICIÓ SALADURERA

06/02/25 – 18.00 h. LA CONSERVACIÓ D’ALIMENTS EN CONTEXT: UN VIATGE GUSTATIU

15/02/25 – 10.30 h. RUTA-VISITA A ESPAIS VINCULATS A LA TRANSFORMACIÓ I  CONSERVACIÓ D’ALIMENTS A LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

27/02/25 – 18:30 h. PRESENTACIÓ - COL·LOQUI AMB PROJECTES INNOVADORS DE REFERÈNCIA AL VOLTANT DE L’ALIMENTACIÓ I LA CONSERVACIÓ D’ALIMENTS.

07/03/25 (16.30 H) I 08/03/25 (10.00 H) TÈCNICA. BLOC 1: MELMELADES I CONSERVES VEGETALS DOS SESSIONS: 

25/04/25* (16.30 H) I 26/04/25* (10.00 H) TÈCNICA. BLOC 2: ADOBATS, SALMORRES I ENVINAGRATS
DOS SESSIONS: *S'ha canviat la data de la programació original. 

09/05/25 (16.30 H) I 10/05/25 (10.00 H). TÈCNICA BLOC 3: SALADURES, FUMATS I ASSECATS
DOS SESSIONS: 

06/06/25* (18.00 H) PRÀCTICA COL·LECTIVA DEGUSTACIÓ COL·LECTIVA I CLOENDA DE LA PROGRAMACIÓ. *S'ha canviat la data de la programació original. 

El valencià al comerç: utopia o realitat?

Al Comboi i Antropologia del 30 de gener ens aproparem a una temàtica poc estudiada al nostre territori:  la presència i ús del valencià en l’àmbit comercial. Concretament, ens centrarem en el paisatge lingüístic visual i sonor que trobem al xicotet comerç, als mercats municipals i als centres comercials. Parlarem sobre els principals resultats  de la recerca desenvolupada en el marc de la tesi doctoral i reflexionarem sobre la situació del valencià en un espai qüotidià d’interrelació social central com és el comerç.

Yaiza Pérez és professora al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i les seues línies de recerca són: les condicions de vida de les persones migrants, la diversitat etnocultural, la participació ciutadana i la sociolingüística.

En esta ocasió, Yaiza estarà acompanyada per Immaculada Cerdà, acadèmica de l’Academia Valenciana de la Llengua i cap del Centre de Foment de l’Ús del Valencià de la Diputació de València.

Organitza: Biblioteca de L'ETNO i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA)

Més informació (veure colunmna dreta).

Des d'octubre de 2024 a febrer de 2025 llegirem cinc llibres que ens ajudaran a analitzar la fadrinesa femenina des de la mirada de la societat tradicional fins a la mirada de la societat actual. Lectures que seran compartides en sessions col·lectives en L'ETNO amb aquest calendari.

De la fadrinesa más tradicional…

2 de octubre – Fadrines: el procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana de Raquel Ferrero i Clara Colomina (L'ETNO)

6 noviembre – El encaje roto: antología de cuentos de violencia contra las mujeres de Emilia Pardo Bazán y edición de Cristina Patiño (Ed. Contraseña)

4 diciembre – Vera de Elizabeth Von Arnim (Círculo de Viena)

…a la fadrinesa más actual

15 enero – Gina de Maria Climent (La otra Editorial)

12 febrero – Les absències de Irene Klein (Bromera) – Premi València Nova de la Institució Alfons el Magnànim. Colabora la Institució Alfons el Magnànim.

26 marzo - Indignas hijas de su patria: crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià, de Marta García Carbonell y Ana Palau Galdón. Editorial: Institució Alfons el Magnànim

7 de mayo - La dona forta, de María Beneyto. Editorial: Bromera. En colaboración con la Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

11 de junio - Las inviernas, de Cristina Sánchez Andrae. Editorial: Anagrama.

Coordinació de les sessions: Mercè Pérez, editora y divulgadora literaria.

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

Enguany –amb la inestimable col·laboració de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià ha considerat pertinent mostrar gratitud al versador Vicent Ribelles Salvador Vicent de Rosa, en reconeixement a la seua dedicació al cant valencià.

Vicent Ribelles Salvador, és un versador de caràcter desimbolt, facilitat memorística, gust per la poesia, de llarga trajectòria en el Cant Valencià i gran apassinat de les tradicions valencianes. 

Cantadors i cantadores

Emilio Luís Porta Milio del Puig. 
José Ramón Salvi, del Puig
Raúl Luis, del Puig
Ivàn Luis, del Puig
Mª Carmen Barbancho, del Puig
Mª Carmen Cuenca, del Puig
Fernando Ferrer el Rallat, de Puçol
Margarita Bolea, del Puig
Mª Carmen Villar, de Benicalap
Javier Benedito, Bétera

Vers:

Paco Nicasio, de Faura
Salvador López Boro de Paterna
Carlos Bailo, del Puig

Música de corda

José Navarro, Guitarró, Bétera
Francesc Navarro, Guitarra, Bétera
Mercedes, Guitarra, Bétera.

Música de Vent:

Albert Raimundo, Trompeta, el Puig
Raúl Raimundo, Clarinet, el Puig
Borja Carbonell, Trombó, el Puig

Dolçaina i Tabal

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

• Joan Seguí, director de L’ETNO
• Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.

José Evangelista ha estat un dels compositors espanyols amb més projecció internacional de la segona meitat del segle XX. Gràcies a una Beca Leonardo atorgada per la Fundació BBVA Joan Pons Carrascosa ha pogut investigar la influència de les tradicions musicals, especialment del sud-est asiàtic, en la seva obra. La seua investigació s’ha desenvolupat a Montreal, Canadà, on va analitzar documents del seu arxiu privat i va realitzar entrevistes amb col·laboradors. 

Com a resultat, presentem el llibre José Evangelista: un latido común (Edicions 96) sent el primer llibre dedicat exclusivament a ell en Espanya. 

Aquesta obra destaca la seua trajectòria biogràfica, els seus estudis a Àsia i el seu impacte en la seua música per a percussió. A més, s'acompanya d'un àlbum d'àudio amb gravacions de les seves obres i vídeos disponibles en plataformes en línia. Les gravacions audiovisuals s'han realitzat en espais cedits per institucions públiques valencianes col·laboradores, com l'Àrea de Cultura de la Diputació de València-Museu L’ETNO, Institut Valencià de Cultura, Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana-CSM Joaquín Rodrigo de València i Ajuntament de Carcaixent.

En este acte gaudirem de la presentació del llibre per part del seu autor Joan Pons Carrascosa, qui també oferirà un concert d’homenatge a Jose Evangelista.

Intervindran en l’acte:

Representant de la Diputació de València.
Representant d’ Edicions 96
Belén Roig, soprano.
Joan Pons Carrascosa, autor y percusionista.