La Biblioteca de L’ETNO i l’Associació Valenciana d’Antropologia vos conviden a participar el proper 29 de setembre a les 18 hores al Comboi i Antropologia: Escoltar per a contar. Una mirada artística sobre la recerca etnològica. 

Tenim dos convidades molt especials: Almudena Francés i Tània Muñoz, dos  narradores valencianes que saben contar molt bé perquè abans saben escoltar molt bé: "La narració oral professional s’ha nodrit, en gran part, dels reculls de contes i materials que han fet els folkloristes. Però, per altra banda, hi ha narradors i narradores professionals, que també tenim un interés artístic per eixos narradors espontanis i les seues històries. Les versions escrites dels contes no guarden la manera de contar, els silencis, la relació que es crea amb el públic… en fi tots els elements que vertebren la comunicació artística. Tenim passió per les històries, anem a la recerca del gaudi estètic i entenem la narració com un art comunitari que es recrea contínuament del que tots podem ser part, perquè tots tenim una història que contar i una manera de fer-ho.
“Pos senyor…” Venim a contar-vos com fem aquesta tasca de recerca, implicació artística i transferència social".

Almudena Francés es dedica a contar i a escoltar contes però també històries de vida, endevinalles, embarbussaments, ho fa desde la Vall d’Albaida, encara que conte lluny, perquè les seues històries estan lligades a un territori concret, tot i que també conta les històries de lluny com si hagueren passat a la Vall d’Albaida, perquè els contes no saben de territoris. El que més la enorgulleix del seu treball és el projecte Contes a la Fresca, en el qual una narradora local conta amb narradors que es dediquen de manera professional, transferint una manera de ser i estar al món i donant àncores perquè la gens es puga aferrar.

@almudenafrances

Tània Muñoz Marzà és narradora oral. Conta contes de viva veu per a majors i menuts a escoles, centres culturals i places de poble. En l’actualitat realitza una tesi doctoral sobre el folklore narratiu de Castelló, encara que el seu treball artístic també rep influències de la literatura escrita i d’una viva imaginació. Ha coordinat diversos projectes culturals com Elles habiten la ciutat (MUCC) o Minúscula, art&infància (MBAC). Ha estat creadora i coordinadora artística del Conta‘M. Festival de contes al Maestrat.

@taniabullerbyn

Amb l’arribada del mes de setembre i l’inici del curs, L’ETNO presenta dues noves propostes per famílies i col·legis derivats de la nova exposició permanent No és fàcil ser valencià/na. 

Els projectes per famílies són dos: ETNOVIATGE i BUSCA L’ETNO. El primer proposa un etnoviatge en la secció de Ciutat (Ciutat: Global – Local) de la mostra permanent del museu, l’objectiu de la qual és que estes famílies puguen aprofundir i valorar/comentar entre pares i fills els continguts de la mostra sense necessitat de guia o monitor/a. Es tracta d’una guia que proposa diferents activitats sobre el fenòmen urbà. En ella les famílies desevoluparan exercicis i jocs sobre la mobilitat urbana, els edificis singulars, la forma de la ciutat antiga i el seu reflexe en la moderna, la festa urbana, les noves formes de consum o de treball, així com la diversitat cultural que aporten les persones que venen de fora.

ETNOVIATGE està pensat per famílies amb xiquets i xiquetes de 6 a 11 anys que puguen visitar i recórrer de forma autònoma (visita lliure) esta secció de l’exposició, i està organitzat amb exercicis amb diferents graus de dificultat segons l’edat. La guia pot completar-se durant la visita, en casa, o en una sala de descans que L’ETNO ha posat en marxa este estiu destinada al descans i la lectura, ubicada al final de la secció de la Ciutat.   

BUSCA L’ETNO és un joc en el què cal trobar a L’ETNO (mascota del museu) entre les diferents vitrines de tota l’exposició permanent. Una de les modificacions introduïdes fa dos anys amb la renovació de la mostra permanent del museu fou la instal·lació de vitrines menudes a baixa alçada dirigides a un públic més menut (menor a 6 anys). Estes vitrines mostren amb objectes (joguets) cadascun dels continguts de l’exposició, però amb una iconografia i un llenguatge pensat per xiquets. El joc proposa el repte per famílies de trobar la nostra mascota a llarg de l’exposició. 

Amb estes novetats, L’ETNO amplia la seua oferta per a públic familiar i proporciona recursos per a que les famílies puguen gaudir de la mostra de forma autònoma i puguen utilitzar el museu com un recurs per l’oci familiar.  

Durant els caps de setmana L’ETNO continua oferint les seues visites guiades realitzades pels conservadors del museu a les mostres temporals i permanents (per adults) i tallers de caràcter etnològic per xiquets i xiquetes. 

L’oferta per centres educatius i associacions es conforma amb: El joc de l’horta, joc de taula sobre l’ús de l’aigua dirigit a grups d'Educació Primària; De cap a peus, taller sobre indumentària tradicional, dirigit a grups d'Educació Primària i 1er cicle de l’ESO; Faltar o morir, projecte educatiu que reflexiona sobre la mort sorgit de l’exposició Faltar o morir. Un recorregut per l’absència produïda pel museu en l’any 2020, dirigit a grups d'Educació Primària, ESO i Batxillerat.

Com tots els anys, en arribar la tardor, L’ETNO posarà en marxa 7ena edició d’ESPANTA LA POR, projecte de recuperació de l’imaginari tradicional sobre la por, dirigit a grups d'Educació infantil i Primària. 

Així mateix, el museu continuarà amb els seus programes de salut i benestar: Caixa dels records, memòries d’una vida projecte dirigit persones amb demència en estat inicial, i L’ETN(H)OSPITAL, projecte en qual el museu proporciona recursos educatius pels xiquets i xiquetes ingressats en la Unitat Pediàtrica de l’Hospital Doctor Peset (UPH Peset) per millorar el seu estat emocional i afectiu
 

Mudances és un projecte impulsat pel Centre de Formació de Persones Adultes Vicent Ventura en col·laboració amb la fotògrafa Lidia Jaramillo al 2021. El projecte ha utilitzat la tècnica del Photovoice en combinació amb entrevistes de vida i tallers amb l’objectiu de donar veu a l’alumnat immigrant i també al nadiu que estava en el centre en eixe moment. La idea era que contaren la seua història al voltant de tres moments (origen, la travessia i l'arribada) i pogueren reflexionar al seu voltant de manera comuna.
 
Mitjançant este projecte, L’ETNO pretén continuar amb la seua tasca de difusió i reflexió al voltant de la pluralitat de la societat valenciana, i molt en particular de la situació i l’experiència de les persones migrades que viuen amb nosaltres. Alhora, el projecte permet enfortir la línia de treball de col·laboració amb institucions com el centre de formació Vicent Ventura que es dona la circumstància que, fins fa poc, estava localitzat al mateix barri que el museu.

En l'acte intervindran la Lidia Jaramillo, fotografa del projecte, Coloma Mestre, professora del Centre de Formació de Persones Adultes Vicent Ventura, un estudiant d'este centre i participant en el projecte i Joan Seguí, conservador de L'ETNO. 
 

A hores d’ara és un arxiu digital que engloba les experiències i sabers de les persones i col·lectius que han defensat l’Horta de València durant les últimes dècades. En ell trobem material visual i gràfic i documentació de diferent índole produïda pels col·lectius. Es tracta d’un arxiu en procés, construït a partir dels arxius de moltes persones i col·lectius. Així, la proposta no recull hui en dia la totalitat de les agressions urbanístiques que han tingut lloc en el territori de l’Horta, sinó aquelles per a les quals s’ha pogut rastrejar una resposta social amb les seues diferents estratègies per a denunciar i tractar d’impedir la violència sobre el territori i sobre les vides que el conformen, de vegades amb èxit i d’altres no, però sempre farcides d’aprenentatges.

Participen: Natalia Castellanos, Alba Herrero i Anaïs Florin. 

Organitza: Biblioteca de L’ETNO i Associació Valenciana d’Antropologia.

La informació lliure que, a hores d’ara, hi ha disponible a l’enciclopèdia en línia més consultada del món,  és insuficient i es pot millorar. 

L’ETNO vol aprofitar l’oportunitat de la futura exposició Espill de festa. El Corpus, que inaugurarà en el mes de juliol, per a obrir un viquiprojecte paral·lel que millore el coneixement lliure sobre la festa del Corpus Christi de la ciutat de València. Este projecte es desenvoluparà en col·laboració entre L'ETNO, la Regidoria de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València, Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya.

El viquiprojecte tindrà tres activitats principals: una wikitakes que es celebrarà el cap de setmana de les celebracions del Corpus, un concurs fotogràfic i una viquimarató per a editar contingut textual.

1-    La wikitakes és una trobada que té com a objectiu fotografiar un espai geogràfic o un esdeveniment per a alliberar després les imatges a Wikimedia Commons. Este projecte, germà de la Viquipèdia, alimenta d'imatges i de recursos audiovisuals l'enciclopèdia lliure. En el cas del Corpus de València, hi ha mancança de recursos gràfics que parlen de la festa, per la qual cosa l'objectiu és documentar tots els elements i les manifestacions del calendari festiu. Des del 17 al 19 de juny, serà fàcil trobar viquipedistes, amb les seus càmeres, vivint la festa al carrer per a poder documentar tot i, després, alliberar-ho. 

2-    Es convoca un concurs fotogràfic entre totes les fotografies sobre el Corpus que s’alliberen a Wikimedia Commons. En este cas, el concurs no es limita a la ciutat de València, sinó que s’amplia a totes les poblacions valencianes que celebren esta festa. 

L’ETNO busca col·laboració per a omplir de Corpus valencià l’enciclopèdia més consultada del món. El primer pas és gaudir de la festa i fer moltes fotografies; l’excusa perfecta per al cap de setmana del 17 al 19 de juny.

3-    La viquimarató és una trobada de persones interessades en editar. En este cas, sobre els elements de la festivitat del Corpus, amb la finalitat de crear articles nous a la Viquipèdia o de millorar els existents amb noves referències bibliogràfiques. Esta viquimarató es realitzarà a la Biblioteca de L’ETNO una vegada s’inaugure l’exposició Espill de Festa.
 

El conjunt de la mostra del Museu Valencià d'Etnologia no ens fa pensar que els gitanos hongaresos que se'ns mostren al llarg del temps s'hagen hagut de sentir de mala gana en tractar amb retratistes paios. De fet, eventualment pot semblar que és al contrari. No obstant això, el fet fotogràfic representa per a ells, com s'indica en el catàleg, "la voluntat imposada d'un univers cultural més enllà del seu". Un cosmos de què, d'alguna manera, han estat obligats a formar part. Una metàfora del que els succeïa i els succeeix en quasi qualsevol aspecte de la vida. L'exposició busca respostes a través de 160 imatges, i també d'un bon nombre d'objectes estris de treball, elements quotidians com ara pipes de fumar, o bé instruments simbòlics d'indumentària com ara vares i de l'ús d'audiovisuals. El material fotogràfic se'ns mostra per ordre cronològic i tipològic, i les principals parts de la mostra són: el descobriment dels gitanos, les fotografies exòtiques de "l'home salvatge" europeu (del segle XIX al XX); el món propi dels gitanos I: imatge i representació pròpies, fotografies d'estudi encarregades per gitanos (principi del segle XX); els gitanos com a "objecte" d'investigacions etnogràfiques, estils de vida gitanos (primera meitat del segle XX); la percepció sociològica dels gitanos I: quan la pobresa no s'arriba a representar com a qüestió ètnica (època d'entreguerres); els gitanos com una història d'èxit de la propaganda política: l'assimilació dels gitanos (els gitanos en el socialisme d'estat); la percepció sociològica dels gitanos II: la pobresa com a qüestió ètnica tematitzada, l'estètica de la pobresa (els gitanos en la fotografia social de la segona meitat del segle XX); representació antropològica dels gitanos com a iguals (la representació empàtica dels gitanos en els últims vint-i-cinc anys); el món propi dels gitanos II: imatge i representació pròpies; i finalment, la destrucció dels estereotips: imatges d'àlbums familiars, fotografies d'estudi, imatges privades i d'aficionats (passat immediat i l'actualitat).

La Festa Valor és una festa popular que vol estendre’s pels carrers i places d’arreu el País Valencià, és una oportunitat per a escoltar els professionals de la narració, però també a les iaies i iaios que saben contar. Una festa de la paraula per a les oïdes de tots i de totes.

És una iniciativa de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de la Biblioteca de L'ETNO.

Des de la vocació que té L’ETNO com a museu social, pensàrem i dissenyàrem la nostra festa per a que poguera ser copiada i adaptada per qualsevol població que volguera fer-ne una. 

En este article voliem contar com va ser la Festa Valor de L’ETNO per si vos ve de gust agafar idees o demanar-nos recursos. Tot allò que creàrem va ser amb eixa intenció: que qualsevol poble valencià ho poguera reaprofitar tot, des de la imatge gràfica de la festa, fins als textos adaptats  de les rondalles d’Enric Valor per poder fer lectures participatives i teatre.

Des de la Biblioteca de L’ETNO proposem a les biblioteques inquietes valencianes que este llibre siga el protagonista del vostre club de lectura! 

Vos imagineu les converses que podrien eixir d’esta lectura? Els testimonis i les experiències viscudes? Nosaltres sí, perquè sabem quin és el perfil habitual dels clubs de lectura de moltes biblioteques: les dones. I sí, ho sabem, és assaig, no és literatura, i sí sabem que serà més difícil. Per esta mateixa raó vos ho posem molt fàcil perquè vos oferim:

– Una guia de lectura per a facilitar la feina a les persones mediadores dels clubs i que no tingueu excuses per fer este pas endavant. Hem treballat junt a la nostra companya Raquel Ferrero, coautora del llibre, i junt a dos expertes en  clubs de lectura, Carmen Navarro i Rosa Marín, per fer esta guia que vos ajudarà a dinamitzar les vostres sessions.

–2 lots de 20 llibres cadascun que podeu demanar en préstec a la Biblioteca de L’ETNO i que vos farem arribar a la vostra Biblioteca.

Qui pot demanar-ho? 

Qualsevol biblioteca pública, universitària o especialitzada del País Valencià o qualsevol entitat, sense ànim de lucre, que dinamitze clubs de lectura.

Els lots es lliuraran per rigorós ordre de petició i es podran tindre en préstec un màxim de dos mesos.

Com demanar-ho?

Escriu-nos a biblioteca.etnologia@dival.es i reserva el teu lot.

Què demanem a canvi?

A L’ETNO, i a les seues autores, ens agradaria saber quina és la resposta i l’acollida que el llibre Fadrines té entre les persones lectores, el diàleg que crea i els testimonis que aporta, que de segur en seran uns quants. Des d’este interés, vos convidem a fer un exercici d’intercanvi d’impressions amb L’ETNO per diferents vies, que poden ser:

1- La participació de les autores en la sessió final. Les podeu convidar i, en la mesura de la seua disponibilitat, hi acudiran.
2- La gravació sonora o audiovisual de la sessió final per poder treballar sobre els comentaris, sempre amb el necessari vistiplau de les persones participants. Vos explicaríem com fer-ho.

Vos animeu?

L’excepcionalitat i el valor de les imatges recuperades per a El Maestrat Filmat ens enfronta a uns documents d’un incalculable valor patrimonial. Però, per sort o per desgràcia, molt han canviat els temps des que aquestes imatges van ser enregistrades i molt ha canviat el respecte i la relació de les persones amb aquestes filmacions. 

L'ús actual de la imatge fa que aquestes pel·lícules recuperades siguen un rara avis, un estranyament dins de l’amalgama caòtica de la imatge contemporània amb la que convivim i som exposats quotidianament.

Amb tot açò com a pretext, el que propose és la realització d’una jornada entorn de la imatge-arxiu. Una sessió on poder reflexionar sobre l'ús de l’arxiu en l’audiovisual actual al mateix temps que s’experimenta amb aquest tipus d’imatges.

La sessió estarà dividida en dues parts:

1- Introducció a l’arxiu d’El Maestrat Filmat:

Una aproximació i intromissió a l’arxiu recuperat per al projecte. A partir d’aquest precepte es podrà reflexionar sobre els orígens de l’arxiu (qui filma i amb quina intenció) així com descobrir els perquès i les raons de l’ús d’aquest per part de l’autor.

2- Cremar el Maestrat Filmat. Exercici d’imatge contemporània.

La part purament pràctica de l’activitat serà aquesta. Es conduirà als assistents per que cadascú puga fer un muntatge conscient i diferent als altres, a partir dels mateixos materials en brut que ja tindran descarregats als dispositius mòbils. Un exercici de resignificació de l’arxiu memòria pensat per a realitzar-se a través de la xarxa social TikTok. Diversos fragments d’imatges de la col·lecció del projecte seran oferits als participants per a experimentar i crear lliurement a partir de les possibilitats de muntatge i postproducció que ofereix aquesta xarxa social.

Objectiu: El si de la proposta consisteix a intentar confrontar la imatge contemporània des de dins, des de la seua voràgine. Possibilitar que aquestes imatges puguen circular sense cap mena de filtre pel gran caos d'Internet no és més que una voluntat personal de defensa del valor de la imatge. L'objectiu és desprendre l'aura d'aquestes imatges, cremar-les el màxim possible, perquè després puguem tornar a remarcar la seua essència. Finalment es llançaran els diferents muntatges mitjançant TikTok a l’univers digital, per a que convisquen amb la resta d’amalgama d’imatges pròpies de les xarxes socials.

El diputat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, i el director de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, Francesc Tamarit, presenten el projecte BiblioPOP, una nova iniciativa per als professionals de les biblioteques valencianes. 

Este projecte busca el compromís amb les biblioteques valencianes, i els seus professionals, amb la cultura popular valenciana per a la qual cosa vos proposarem una sèrie d'accions i iniciatives.

Les biblioteques valencianes han demostrat amb la participació, any darrere any, en la campanya Espanta la por que són unes aliades immillorables per a arribar a tot el territori valencià i per tant a tota la ciutadania i confiem en la seua implicació en este compromís. 

Ens agradaria que participares i que la teua biblioteca es convertisca en una BiblioPOP. 

Organitza: Biblioteca de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia.