Efrén López té una llarga trajectòria musical i ha sigut protagonista de formacions com a L’Ham de Foc, Aman Aman, Sabir, Evo, Trio Petrakis-López-Chemirani, etc. L’any del XX aniversari d’ETNOMÚSIC, el multiinstrumentista i compositor es reuneix en aquesta trobada única amb alguns dels millors intèrprets i compositors amb els quals ha col·laborat més estretament durant els últims anys, tots ells noms destacats en les seues respectives tradicions musicals (grega, persa, bretona o castellana). Un conjunt cosmopolita de músics que dibuixen les geografies musicals a les quals Efrén López ha viatjat, estudiat i en les quals s’ha inspirat per a crear els seus propis temes. 

La formació composta per la cantant i multiinstrumentista Isabel Martín ─integrant del duo toledà Milo ke Mandarini─, el virtuós músic i Lutier cretenc Stelios Petrakis, la intèrpret de kanun grega Sofia Labropoulou, el percussionista iranià-francés Keyvan Chemirani, el gran flautista bretó Sylvain Barou i el contrabaixista castellonenc Alejandro Royo s’uneixen per a donar vida a les seues peces originals de l’última dècada, en un marc d’estreta complicitat i comunicació, a través del virtuosisme i la improvisació, servint-se d’un acolorit ventall instrumental i interpretatiu lloc sempre al servei de la música.

Efrén López (ud, rabab, zanfona, oğur saz, laouto, cistro, veu i direcció), Isabel Martín (veu, bendir, pandero i pandereta), Stelios Petrakis (lyra i lavta), Sofia Labropoulou (kanun), Keyvan Chemirani (zarb i daf), Sylvain Barou (flauta, bansuri, duduk, uilleann pipes, zurna i dilli kaval), Alejandro Royo (contrabaix).
 
Foto capçalera: @Laura Soriano.

KILEMA és un músic originari de Madagascar amb més de quaranta anys de trajectòria en les músiques del món. Sempre fidel a la tradició cultural del seu país, aquest vocalista, compositor i multiinstrumentista treballa especialment amb els instruments autòctons del sud de Madagascar.

Des de la seua residència a Còrdova ha projectat la seua música en els cinc continents. En més de quaranta països han pogut gaudir d’un ric estil personal que fusiona multitud d’influències, sense enlairar-se de la puresa de les arrels malgaixes. Quatre discos en el mercat resumeixen la seua trajectòria discogràfica, encara que entre els experts sempre es destaca la força dels seus concerts en directe: és un comunicador nat amb una capacitat extraordinària per a connectar amb tota mena de públics i orígens.

En l’actualitat, aquest ambaixador mundial de la cultura malgaix, combina el seu treball com a músic amb una important labor pedagògica en la qual realitza tallers infantils i per a famílies i una gran labor solidària i d’ajuda a comunitats desfavorides. 
Marcat per un caràcter didàctic, el concert ens acostarà als instruments, ritmes, harmonies i paraules del seu país com a excusa per a proposar valors tan universals com el respecte, la solidaritat, la interculturalitat o la sostenibilitat. 

Kilema (marovany, valiha, kabosy, katsá i veu), Nesa Randrianantoandro (veu, melòdica katsà), Manuel Luque (percussió), Carlos Léon (baix i veu)

*Concert realitzat en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València). 
 

Mujeres con Raíz naix a la fi de 2014 per a rendir un merescut homenatge a la veu tradicional de la dona murciana, propietària de gran part del patrimoni oral del sud-est peninsular. Veus de dones que la majoria de vegades van quedar relegades a l’àmbit domèstic a través de cants d’amanyac, o també a resos íntims i familiars; però que també treballaven, com els homes, i llavors llançaven els seus cants de sega i trilla al vent. O demanaven aigua als cels. O festejaven amb malaguenyes, jotes i seguidilles. Dones, en definitiva, que musicalitzaren totes les edats de la vida.

El projecte es presenta com una mirada a l’espai i al temps en el qual les veus femenines ens acosten a l’alba i al ponent de cada dia, i el reconeixen en el nostre passat i el nostre destí, el de les històries quotidianes contades i cantades per tots. I el de les geografies transitades per les components del grup des de les seues diferents trajectòries, on es viatja d’est a oest i de nord a sud pel territori murcià, per a construir un projecte d’escolta i recuperació d’aquest repertori musical. 

Carmen María Martínez (veu i postisses), Mari Cruz Sánchez (veu), Tomás García (guitarra, guitarró, panderetes, platerets i cors), Juan José Robles (guitarró, guitarra, llaüt i cors), R. Enrique González (percussions i cors).

*Concert que forma part del cicle Etnomusic als pobles.

L'accés al concert de Mujeres con raíz en Macastre és lluire i gratuït fins completar aforament.

Silento és un duo format per les músiques valencianes Celina Jiménez i Ana Ferrer, dos artistes que van començar a actuar juntes des de molt menudes i que amb els anys s’han presentat en diferents països com a duo. Establida a Berlín, Celina Jiménez desenvolupa la seua activitat com a cantant lírica i ha actuat en espais emblemàtics com la Fundació Juan March de Madrid i la sala principal de la Filharmònica de Berlín. Ana Ferrer, guitarrista i compositora es va graduar en guitarra clàssica en l’ESMUC (Barcelona) i és Màster en Música per la UPV. Més enllà de la seua formació i activitat, ambdues mostren un gran interés per les tradicions i l’experimentació musical. 

Els seus concerts es caracteritzen per crear un ambient pròxim i emotiu, amb una cuidada selecció de repertori que inclou peces folklòriques, cançó d’autor, composicions pròpies i música tradicional, totes elles arreglades amb un llenguatge personal replet de creativitat. 

En De València i ultramar, amb un format íntim i acústic (dues veus, una guitarra i xicotetes percussions), Silento ofereix un concert alimentat per una selecció de composicions pròpies i arranjaments originals que abasten múltiples àmbits: la cobla de Concha Piquer, la música sefardita, les cançons tradicionals valencianes relacionades amb la quotidianeïtat del treball o la criança, el món poètic de Federico García Lorca, la decadència del vals vienés o tangos argentins. 

Celina Jiménez (veu i percussió), Ana Ferrer (guitarra).

*Concert inclòs en el Cicle Música en construcció de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Abans del concert (17:00 h.) es realitzarà una visita a l’exposició No és fàcil ser valencià, mostra permanent de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia. 
 

Xabier Díaz és un dels noms propis de la música tradicional gallega. Amb més de tres dècades a la seua esquena, aquest músic de la Corunya ha rebut nombrosos premis i ha actuat en diferents festivals internacionals. 

En aquest concert presenta As Catedrais Silenciadas, tercer treball d’un projecte realitzat en col·laboració amb Adufeiras de Salitre que va començar 2015 i en el qual l’element diferencial és l’impressionant grup de vocalistes i percussionistes femenines. Al llarg d’aquests anys, el músic ha realitzat investigacions pels llogarets gallecs rescatant les cançons de les dones i donant-los el seu toc personal. La seua música i les seues noves lletres doten de frescor una matèria primera tradicional del nord-oest en el qual es conjuguen pasdobles, jotes, alalás, ribeiranas, muñeiras i agarrats. 

El disc ha sigut reconegut per la crítica especialitzada i el públic (Top ten de la World Music Charts Europe i Top of the World de la revista Songlines) i es presenta amb una força que busca emocionar un públic en el qual sempre troben complicitat, amb una mirada actual i contemporània cap a les tradicionals festes dels llogarets i els pobles. 

Xabier Díaz (veu, percussió i gaita), Iván Costa (zanfona), Roberto Grandal (acordió)
Adufeiras de Salitre (percussions i veus) 
 
 

La publicació d’Orgànic en 2001 va marcar un canvi en la carrera d’aquest reconegut músic valencià i alhora va suposar una fita molt important en la música popular valenciana. El treball partia de plantejaments actuals aplicats a estructures musicals tradicionals, en una mescla molt personal en la qual els patrons rítmics o les línies melòdiques que havien acompanyat l’autor fins a aqueix moment es posaven al servei d’una renovada cançó d’autor. 

Convertit, com apunta Josep Vicent Frechina, en ineludible referència del nostre cànon musical contemporani, aquest projecte es presenta ara en una versió renovada i revisada amb el títol de 20 anys d’Orgànic. En el qual, Miquel Gil repassa dues dècades de carrera en solitari a través de les cançons més celebrades del seu repertori.

El músic de Catarroja ens proposa un concert que recrea la sonoritat original i que compta amb alguns dels músics que van formar part de la primera banda, reunits expressament per a aquest projecte. Per a enllaçar i celebrar tots dos aniversaris (Orgànic i ETNOMÚSIC) es farà acompanyar pel seu amic Borja Penalba, productor i músic amb qui ha col·laborat en diferents ocasions al llarg de seua carrera, i de Noelia Llorens Titana, nova veu del cant valencià amb qui Miquel Gil ha compartit un dels últims projectes musicals (Arrel) i amb qui guarda una gran sintonia i afinitat musical.

Miquel Gil (guitarra i veu), Toni Porcar (guitarra clàssica), Eduard Navarro (diversos instruments), Tobal Rentero (diversos instruments), José María Reillo (percussió), Gusmà Gil (baix elèctric), Nel·lo Alfonso (teclat i veus).
Col·laboracions: Noelia Llorens Titana i Borja Penalba.
 

De maig al maig. De dijous a dijous. 
Eixa és la cadència amb la qual cada any, des de fa 20, es presenta ETNOMUSIC al públic valencià. Quan torna maig, de dijous a dijous, renova la seua cita amb el públic aquest projecte nascut en un museu –L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia– que, per vocació del seu personal i per suport institucional, ha optat també per la música com una manera de presentar-se a la ciutadania. 

ETNOMÚSIC ens ha permés presentar a València intèrprets de diversos continents que després s’han consolidat en l’escena internacional. Amb l’objectiu de mantindre el projecte carregat d’actualitat i vigència, amb el temps hem introduït en la programació nous espais i concerts per a públic jove i familiar. En els 20 anys que compleix el festival, ens han acompanyat professionals, gent amiga, i un bon grapat d’especialistes que han treballat per a oferir una música tan nostra i al mateix temps tan universal a un públic que cada maig, de dijous a dijous, acudeix a puntualment a ETNOMÚSIC, i al qual des de L’ETNO volem agrair el seu entusiasme i la seua companyia. 

No per casualitat, el pròleg de la vintena edició és un concert especial de presentació a càrrec de Miquel Gil, que ens oferirà a l’abril el seu treball 20 anys d’Orgànic. Ja al maig, el festival començarà la seua habitual cadència de concerts amb el músic de la Corunya Xabier Díaz acompanyat per les Adufeiras de Salitre. Amb aquesta actuació s’inicia un recorregut musical que té una segona parada en la formació murciana Mujeres con raíz.

Amb un ensemble constituït especialment per al XX aniversari de ETNOMÚSIC, Efrén López ens portarà des de València al Mediterrani oriental, a l’Orient Mitjà i Àsia Central. En el viatge de tornada, el festival es detindrà a la regió d’Apúlia, des d’on Antonio Castrignanò ens oferirà un personal redescobriment de la tradició musical del sud-est italià. 

ETNOMÚSIC PERIFÈRIC presenta dos projectes molt singulars reconeguts per la crítica. D'una banda, l’estimulant projecte de Maestro Espada, on els sintetitzadors analògics casen amb castañetas i llaüts. Per un altre, Rocío Márquez + Bronquio, un nou projecte d'aquesta prestigiosa figura del flamenc.

La programació de 2023 comptarà amb un concert familiar realitzat en col·laboració amb el SARC (Diputació de València) a càrrec de Kilema. Com a novetat en 2023, ETNOMÚSIC inclourà dins de la seua programació un concert del Cicle Música en Construcció (Diputació de València) del duo Silento. 

El festival realitzarà la seua particular itinerància pels municipis de la província (ETNOMÚSIC ALS POBLES) amb dues formacions valencianes: Krama i Urbàlia Rurana. Els seus concerts estaran precedits per Naiet Cirerer, amb un espectacle que homenatja els narradors i cantants que viatjaven de poble en poble.

Este concurs es convoca des de 2017 i al llarg dels anys ja s’han alliberat més de 3.100 imatges que mostren com els valencians i les valencianes vivim la festa fallera. Un treball encara necessari per a poder documentar el treball dels artistes fallers i la festa al carrer cada any.  

L’ETNO, junt a Wikimedia España, Amical Wikimedia i amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i l’Associació d’Estudis Fallers, organitza, dins de la convocatòria internacional Wiki Loves Folklore, un concurs especial sobre Falles amb l'objectiu d'ampliar les imatges existents en Wikimedia Commons sobre esta festa.

L’ETNO proposa eixir al carrer, gaudir de la festa, fer fotos i compartir-les en Wikimedia Commons. El període per a pujar les fotografies comprén del 15 de març fins al 15 d'abril de 2023 i el sistema de pujada és molt fàcil i intuïtiu, però en cas de tindre dubtes, la Biblioteca de L’ETNO ofereix la seua ajuda per a poder fer-ho amb èxit. Este concurs està obert a qualsevol població valenciana que celebre les Falles sempre que les fotografies siguen de 2023.

Un jurat format per sis persones vinculades a les entitats convocants triarà els guanyadors en les dues categories establides:

• La millor foto d'una falla, del monument, tant siga una vista general com un detall.
• La millor foto d'una activitat fallera ja siga la plantà, la cremà, l'ofrena, els bunyols, la música, les cercaviles, les verbenes... qualsevol aspecte que mostre com vivim la festa els valencians i les valencianes.
   

Els premis són dos lots de publicacions i regals per cortesia de L’ETNO i la Regidoria de Cultura Festiva entre els quals es troben llibres com la Guia inacabada de la fantasia valenciana, una carta extraordinària de la Fallera Calavera Espanta la por, una carpeta amb dos làmines originals de Marina Puche, dissenyadora de la falla municipal 2023, i un mocador dissenyat per Marina Puche i inspirat en els motius de la falla. 

Així mateix, les fotografies participaran en el concurs Wiki Loves Folklore que se celebra a tot el món. 

La moda, tradicionalment, ha sigut objecte de reticències, crítiques i menyspreus. La seua actual producció, desmesurada i sense sentit, no facilita un acostament a ella des de perspectives més amplificades. No obstant això, ja des de finals del segle XIX i principis del XX, nombrosos autors es van acostar a la moda, captivats per la seua alta codificació semiològica, per a tractar de dilucidar els seus recòndits paràmetres, el baluard del seu poder d'atracció i, al seu torn, la seua facultat per a repel·lir (el conegut factor anti-moda). 

L'exposició L'experiència estètica i el disseny: estudis de sostenibilitat des de l'alta costura és una invitació a la reflexió: té l'element vestimentari capacitat per a transcendir els seus límits utilitaris i operar com a factor de canvi? La història universal i de la moda així ho afirmen. I és que no sols les tribus urbanes, sinó també les dones soldats transvestides del segle XVII, o els revolucionaris sans culottes francesos, són una clara mostra de com la indumentària pot aportar micro-revolucions socials.

El treball dels alumnes i alumnes del 4t curs de Grau Superior en Disseny de Moda de la EASD València, recollit en aquesta exposició, pretén ser una declaració de principis. Les seues creacions són el resultat d'un treball d'aula proposat des de l'assignatura Taller d'Estudi de Disseny de Moda, on es va incentivar a conceptualitzar i crear peces des de la pausa, la reflexió, la investigació i la tradició artesanal, vista aquesta des d'una perspectiva contemporània. La proposta advoca per enaltir a l'element vestimentari: tradicionalment considerat com un mer objecte de producció, aquest és també, i a més, un objecte de bellesa, de cultura i de tradició. 

El treball de l'alumnat de la EASD València convida a reconsiderar la nostra manera de vestir, com a etapa ulterior d'un acte de confecció anterior. Antany, famílies senceres, sense gran poder adquisitiu, es vestien en els sastres de les seues comunitats. La peça a mesura es convertia així en el demiürg de l'excel·lència i el saber fer del alfayate. Les peces eren longeves, es cuidaven i es transmetien, amb recel, entre el llinatge familiar com a vertaders tresors.

La democratització de la moda, que va arrancar ja a la fi de la dècada dels 50, va ser necessària i revolucionària. Convertir els objectes de disseny en béns accessibles va permetre a la societat postmoderna redefinir els seus codis, expressar la seua individualitat i gaudir de la “baudeleriana” experiència estètica del disseny. No obstant això, la indústria tèxtil, com moltes altres, ha sobrepassat els límits sota l'etern anhel lucratiu. La seua ingent producció repercuteix enormement en el medi ambient, degrada les condicions laborals de milers de treballadors i regurgita productes caducs, moltes vegades mancades del sentit del disseny.

L'exposició L'experiència estètica i el disseny: estudis de sostenibilitat des de l'alta costura vol aportar el seu gra d'arena a enaltir la tradició de les artesanies des de perspectives contemporànies de la mà de les noves generacions de dissenyadors i dissenyadores que seran capaces d'assumir el seu paper d'agent social, per a revolucionar la indústria des de la mesura, el deteniment, la bellesa i la tradició renovada. Aspectes, tots ells, que formen part d'un conjunt de formes i sabers que poden resultar útils per al món actual, amb els quals L’ETNO s'identifica i aborda des de la divulgació científica i cultural. 

Alumnes participants: Marc Bas, Laura Campos, Luis Mira, Alba Monzó, Sandra Navarro, Mireia Olmos, Irene Panach, Mª del Carmen Rodríguez, Carla Tarí, Clara Zamora.

Des dels primers anys de vida qualsevol ésser humà es veu immers en el complex procés de la construcció de la pròpia identitat. No obstant això, malgrat tractar-se d'un procés individual i idiosincràtic, el seu transcurs té lloc en un context sociocultural específic on a més medien altres adults, institucions com la família o el col·legi i tenen gran influencia normes explícites o implícites i patrons socials ja definits.

El present taller pretén acostar-se sense embuts a aquest fenomen i abordar-lo des de l'experiència en primera persona de cadascuna de les/els participants, facilitar la reflexió i la creació conjunta d'un espai d'expressió artística que ajudi al coneixement del jo, de la pròpia identitat social real i a la identificació dels factors que han intervingut en aquest procés de construcció.

El responsables del taller són:

Part terapèutica:  Alberto Fernández, llicenciat en Psicologia.
Part artística-creativa: Mónica Cases, llicenciada en Belles Arts.

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

En cadascuna de les sessions es realitzarà una breu visita a diferents zones de l'exposició permanent del museu No és fàcil ser valencià, extraient reflexions i conceptes que es plantegen de manera global per a la construcció personal de la identitat. Posteriorment es farà un descans i donarem pas a una activitat pràctica relacionada amb el tema tractat des de l'experimentació, i emfatitzant en l'objectiu principal d'aquest procés: entendre i treballar la identitat a través de l'art i la reflexió.

ACTIVITATS

Passeig per la identitat 

Passeig per la Identitat tracta de la Introducció a la identitat com a concepte i a la seua formació en cada un@ de nosotr@s, com es va construint al llarg de la nostra vida. Aquesta activitat és un acostament al museu com a entitat i espai d'oci i relacions. Consta de dues sessions:

- SESSIÓ 1: Senyals Urbans _ Senyals Humans
- SESSIÓ 2: Radiografia vital

Viatge per la identitat

En Viatge per la Identitat aprofundirem sobre la identitat tant global com individual. A més del concepte i la seua formació, tractarem dels canvis que experimenta durant la nostra vida, els condicionants que provoquen aquells canvis i com abordar la manera de re-crear la nostra identitat.
Aquesta activitat consta de quatre sessions:

- SESSIÓ 1: Senyals Urbans _ Senyals Humans
- SESSIÓ 2: Ser o no ser
- SESSIÓ 3: Descobrint murs
- SESSIÓ 4: Radiografia vital

Habitar en la identitat

Habitar en la Identitat permet una revisió amb molts més matisos i riquesa de la formació de la identitat i els seus canvis durant este procés. Amplia els recursos en les diferents disciplines d'expressió artística, alhora que tracta de manera transversal aspectes com la gestió d'emocions, l'autoconcepte, l'autoestima o les habilitats socials. 
Esta activitat consta de huit sessions:

- SESSIÓ 1: Senyals Urbans _ Senyals Humans
- SESSIÓ 2: Ser o no ser
- SESSIÓ 3: Dins - Fora
- SESSIÓ 4: Explica'm - Explica't
- SESSIÓ 5: Sintonitza cos i ment
- SESSIÓ 6: A la recerca del personatge
- SESSIÓ 7: Descobrint murs
- SESSIÓ 8: Radiografia vital

En la realització de la sessió Descobrint Murs, comptem amb la col·laboració de Claudine Bernardes, escriptora i docent en narrativa en teràpia. Autora del relat Els murs de la ciutat, creat per a aquest projecte.

ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS

Cadascuna de les activitats tindrà una duració de 3 hores, incloent-hi recepció del grup, descans i comiat. Aquestes sessions es realitzaran en setmanes consecutives, estant subjectes a possibles canvis de duració segons el procés en el qual ens trobem.

PARTICIPANTS

Encara que el projecte podria desenvolupar-se per a públic en general o persones pertanyents a altres col·lectius, en aquest cas s'ha adaptat per a un públic molt concret, persones diagnosticades en salut mental. El número adequat per a realitzar aquestes sessions és de 10 persones, s'estableix un mínim en cinc, mentre que al voltant de quinze s'estableix el màxim, tenint en compte que l'activitat s'ofereix a grups pertanyents a un mateix àmbit:

- Hospitals de dia
- Unitats d'Hospitalització de Mitja Estada (UME)
- Unitats d'Hospitalització de Mitjana i Llarga Estada (UMLE)
- Centre de Rehabilitació i Integració Social (CRIS)
- Centres de dia
- Habitatges tutelats
- Associacions
- Altres recursos de salut mental

Entre aquests centres, destaca la col·laboració amb l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, pertanyent a la Diputació de València.