Naiet Cirerer és un cec romancer que fa homenatge als invidents que antany recorrien pobles contant i cantant sobre el que succeïa, de manera festiva, a vegades en clau sainetera, a la forma de Bernat i Baldoví, i fins i tot en un llenguatge mal parlat, que provoca les rialles i la diversió a la gent que escoltava els seus romanços, havaneres, peteneres, valencianes, malaguenyes, etc. Era una manera de reviure amb bona música i bones lletres aquelles vetlades a la fresca que tant agraïen els nostres avantpassats. Un espectacle que no deixa indiferent ningú. 

Naiet Cirerer (veu, turuta, flabiol i dolçaina), Pep Juste Mama (veu i guitarra), Eduard Navarro (bandúrria, llaüt i dolçaina).
 

Els accesos a totes les actuacions són lluires i gratuits

Urbàlia Rurana porta més de tres dècades cultivant el seu estil particular de música tradicional valenciana, fidel a la seua idea fundacional d’acostar aquesta música a les influències d’altres països de la ribera de la mar Mediterrània. Des de 1990, han actuat en escenaris i festivals de tota la península ibèrica i de molts països d’Europa, i han publicat set treballs discogràfics, que han sigut valorat amb premis i amb el reconeixement de crítica i públic. El grup convertit en una de les formacions fonamentals del folk valencià ha tingut una participació activa en la promoció i creació de festivals de música d’arrel (Cant al Ras de Massalfassar, Festacarrer d’Ondara i Xàbia Folk, entre altres).

El grup ha col·laborat amb altres formacions i artistes de prestigi, en espectacles i produccions discogràfiques: amb el grup català Primera Nota (Folk nou, 1997), amb el músic piemontés Maurizio Martinotti (Cante delle terre del riso, 2000; Territoris amables, 2002) i amb la banda valenciana La Romàntica del Saladar (La vespra i la festa). En l’actualitat presenta repertoris diversos en format de concert (Sarau mediterrani i La vespra i la festa), de ball (Sarau a la plaça) i fins i tot de repertori nadalenc (Cançons de Nadal valencianes), a més del seu concert antològic Urbàlia Rurana. 30 anys de camí, una selecció de cançons de tots els seus 7 treballs discogràfics i altres propostes per al futur.

Jaume Gosàlbez (dolçaina, tarota, flauta i veu), Carles Gil (acordió, mandolines i veu), Toni Torregrossa (guitarra, guitarró i veu), Joan Buigues (tuba i veu) i Bernat Pellisser (bateria, percussions i veu).
 

Krama, formació impulsada pel guitarrista grec Spyros Kaniaris explora maneres i ritmes dels Balcans, Grècia i la Mar Negra, i crea un terreny comú on intervenen sonoritats i cants mediterranis amb ritmes enrevessats i jocs amb harmonies obertes i tensionades, en un plantejament en el qual es combinen universos sonors crispats amb altres plens de serenitat.
En aquest concert presentaran els treballs dels seus 15 anys de trajectòria i noves composicions. En la seua música coexisteixen instruments grecs tradicionals com la lira, el bouzouki, el sarangi amb guitarres de huit cordes o el contrabaix, acompanyats d’instruments de percussió (cajón, udu, panderos). Les lletres de les cançons són originals en valencià i de poetes com Vicent Andrés Estellés, Isabel Garcia Canet o traduccions al valencià dels poetes grecs Kostas Karyotakis i Odissees Elytis.

Krama ha participat en festivals com Fira Mediterrània de Manresa, Polirítmia (València) ETNOMÚSIC (València), Folk Segòvia, Festival Internacional de Música de Gandia, Indrets Sonors, Espai Mediterrani, Fira de Vic, i han actuat a Malta, Hongria, Alemanya, Egipte i Algèria. Han rebut Premi Ovidi Montllor 2010 i el Premi Mediterrània 2008 de la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional Mediterrània de Manresa.

 
Spyros Kaniaris (guitarra, lyra de Pontos, sarangui), David Gadea (percussió), Rafel Arnal (veu), Xuso Barberá (contrabaix).
 

Considerada per la crítica com «la veu de la nova generació del cant flamenc», Rocío Márquez porta més d’una dècada llaurant una sòlida carrera artística que hui desborda el panorama flamenc, on és ja un clar referent i figura consolidada. 

La seua personalitat inquieta i la seua enorme curiositat queden patents en la seua discografia, que de manera transversal ens mostra tan gran amor per la tradició flamenca com imperiosa necessitat d’eixamplar els límits d’aqueixa mateixa tradició, explorant i experimentant amb melodies, instrumentació, arranjaments i lletres. Uns treballs que presenta en els festivals més prestigiosos del circuit flamenc i en les cites d’indie i pop/rock com a Primavera Sound o el Monkey Week, o llocs com el Matadero de Madrid o el CCCB de Barcelona. 

En ETNOMUSIC presenta el seu projecte Tercer cielo, on Rocío Márquez ha trobat com a company Bronquio, jove músic de Jerez de tradició punk i una figura de l’escena electrònica espanyola. Tots dos creen un marc espai-temps mental i creatiu en el qual la veu, els cossos, la respiració, la màquina, el camp magnètic queden enllaçats pel cordó umbilical del flamenc, amb veu clara i balbotejos en textures sonores, modelatges, recursos propis de la música electrònica i molta poesia, com la de García Lorca. 

Rocío Márquez (veus i cossos), Bronquio (programació i sintetitzador). 

Donades les característiques del concert (música de ball) l'aforament de seients serà prou més reduït de l'habitual, és a dir, que el públic romandrà dempeus.
 

«Com el que ha estat temps fora de casa i torna ara amb la mirada curiosa del visitant, Maestro Espada ens submergeix en la tradició musical de la seua horta natal de Múrcia per a il·luminar un emocionant projecte musical on els sintetitzadors analògics casen amb castanyetes i llaüts, i demostren amb escreix que l’electrònica també serà folklore». 

Amb aquestes paraules els germans Alejandro i Víctor Hernández ens presenten aquest singular projecte en el qual es conjuminen dues veus que porten tota la vida sonant juntes i que ens obrin una via per a acostar-se al folklore no com una relíquia sinó com una font d'inspiració, un nou material compost per llavors i arrels que milloren la biodiversitat musical.

Els seus temes es claven i es taral·laregen com els versos àrabs que des de fa segles es canten a l’horta murciana. Les seues lletres surfegen unes notes i una estructura tradicionals, que es fonen entre sorolls i sons més experimentals, en un redescobriment del folklore tradicional, sense limitacions ni idees preconcebudes. Crear una cosa nova intentant que allò conegut no condicione la forma. 

Alejandro Hernández (veu, sintetitzador i castanyetes), Víctor Hernández (veu i castanyetes).
 

Antonio Castrignanò, natural de Galatina (Pulla, Itàlia) es defineix a si mateix com a autor, compositor i músic. Es va acostar a la música folklòrica de Salento en els seus inicis i, en lloc de mimetitzar-se amb aquest fenomen que creixia al seu voltant, va marcar un punt d’inflexió en l’exagerada febre «pizzica» deslligada per l’ancestral ball així denominat que atreia turistes i tot tipus de públics, i va optar per experimentar amb el contemporani en un estil molt personal.

Després de més d’una dècada de treball com a músic a Itàlia i en l’àmbit internacional va publicar en 2010 el seu primer àlbum en solitari (Mara la fatia), una col·lecció de temes evocadors, de fusió entre tradició i innovació que suposa un manifest de la poètica musical de l’autor. 

En 2014 va publicar el seu segon àlbum en solitari (Fomenta), en el qual la seua gran atracció tant per la tradició de Salento com per la música contemporània formen una mescla perfecta i extremadament equilibrada. Aquesta tendència, típica de l’estil de Castrignanò, també és present en el disc posterior, també produït per Ponderosa, Ària Caddhipulina.
Antonio Castrignanò ha col·laborat amb artistes com Stewart Copeland, Ludovico Einaudi o Ballakè Sissoko i ha creat bandes sonores per a projectes cinematogràfics. Actua en els escenaris de prestigiosos festivals nacionals i internacionals i s’ha convertit en un important referent per al redescobriment de la música tradicional de Salento des d’una perspectiva contemporània.

 
Antonio Castrignanò (veu i pandereta), Rocco Nigro (acordió), Giuseppe Spedicato (baix i mandola), Gianni Gelao (gaita i bouzouki), Luigi Marra (violí), Maurizio Pelizzari (guitarra i mandolin). 
 
Foto capçalera: Salvatore Coluccia

Efrén López té una llarga trajectòria musical i ha sigut protagonista de formacions com a L’Ham de Foc, Aman Aman, Sabir, Evo, Trio Petrakis-López-Chemirani, etc. L’any del XX aniversari d’ETNOMÚSIC, el multiinstrumentista i compositor es reuneix en aquesta trobada única amb alguns dels millors intèrprets i compositors amb els quals ha col·laborat més estretament durant els últims anys, tots ells noms destacats en les seues respectives tradicions musicals (grega, persa, bretona o castellana). Un conjunt cosmopolita de músics que dibuixen les geografies musicals a les quals Efrén López ha viatjat, estudiat i en les quals s’ha inspirat per a crear els seus propis temes. 

La formació composta per la cantant i multiinstrumentista Isabel Martín ─integrant del duo toledà Milo ke Mandarini─, el virtuós músic i Lutier cretenc Stelios Petrakis, la intèrpret de kanun grega Sofia Labropoulou, el percussionista iranià-francés Keyvan Chemirani, el gran flautista bretó Sylvain Barou i el contrabaixista castellonenc Alejandro Royo s’uneixen per a donar vida a les seues peces originals de l’última dècada, en un marc d’estreta complicitat i comunicació, a través del virtuosisme i la improvisació, servint-se d’un acolorit ventall instrumental i interpretatiu lloc sempre al servei de la música.

Efrén López (ud, rabab, zanfona, oğur saz, laouto, cistro, veu i direcció), Isabel Martín (veu, bendir, pandero i pandereta), Stelios Petrakis (lyra i lavta), Sofia Labropoulou (kanun), Keyvan Chemirani (zarb i daf), Sylvain Barou (flauta, bansuri, duduk, uilleann pipes, zurna i dilli kaval), Alejandro Royo (contrabaix).
 
Foto capçalera: @Laura Soriano.

KILEMA és un músic originari de Madagascar amb més de quaranta anys de trajectòria en les músiques del món. Sempre fidel a la tradició cultural del seu país, aquest vocalista, compositor i multiinstrumentista treballa especialment amb els instruments autòctons del sud de Madagascar.

Des de la seua residència a Còrdova ha projectat la seua música en els cinc continents. En més de quaranta països han pogut gaudir d’un ric estil personal que fusiona multitud d’influències, sense enlairar-se de la puresa de les arrels malgaixes. Quatre discos en el mercat resumeixen la seua trajectòria discogràfica, encara que entre els experts sempre es destaca la força dels seus concerts en directe: és un comunicador nat amb una capacitat extraordinària per a connectar amb tota mena de públics i orígens.

En l’actualitat, aquest ambaixador mundial de la cultura malgaix, combina el seu treball com a músic amb una important labor pedagògica en la qual realitza tallers infantils i per a famílies i una gran labor solidària i d’ajuda a comunitats desfavorides. 
Marcat per un caràcter didàctic, el concert ens acostarà als instruments, ritmes, harmonies i paraules del seu país com a excusa per a proposar valors tan universals com el respecte, la solidaritat, la interculturalitat o la sostenibilitat. 

Kilema (marovany, valiha, kabosy, katsá i veu), Nesa Randrianantoandro (veu, melòdica katsà), Manuel Luque (percussió), Carlos Léon (baix i veu)

*Concert realitzat en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València). 
 

Mujeres con Raíz naix a la fi de 2014 per a rendir un merescut homenatge a la veu tradicional de la dona murciana, propietària de gran part del patrimoni oral del sud-est peninsular. Veus de dones que la majoria de vegades van quedar relegades a l’àmbit domèstic a través de cants d’amanyac, o també a resos íntims i familiars; però que també treballaven, com els homes, i llavors llançaven els seus cants de sega i trilla al vent. O demanaven aigua als cels. O festejaven amb malaguenyes, jotes i seguidilles. Dones, en definitiva, que musicalitzaren totes les edats de la vida.

El projecte es presenta com una mirada a l’espai i al temps en el qual les veus femenines ens acosten a l’alba i al ponent de cada dia, i el reconeixen en el nostre passat i el nostre destí, el de les històries quotidianes contades i cantades per tots. I el de les geografies transitades per les components del grup des de les seues diferents trajectòries, on es viatja d’est a oest i de nord a sud pel territori murcià, per a construir un projecte d’escolta i recuperació d’aquest repertori musical. 

Carmen María Martínez (veu i postisses), Mari Cruz Sánchez (veu), Tomás García (guitarra, guitarró, panderetes, platerets i cors), Juan José Robles (guitarró, guitarra, llaüt i cors), R. Enrique González (percussions i cors).

*Concert que forma part del cicle Etnomusic als pobles.

L'accés al concert de Mujeres con raíz en Macastre és lluire i gratuït fins completar aforament.

Silento és un duo format per les músiques valencianes Celina Jiménez i Ana Ferrer, dos artistes que van començar a actuar juntes des de molt menudes i que amb els anys s’han presentat en diferents països com a duo. Establida a Berlín, Celina Jiménez desenvolupa la seua activitat com a cantant lírica i ha actuat en espais emblemàtics com la Fundació Juan March de Madrid i la sala principal de la Filharmònica de Berlín. Ana Ferrer, guitarrista i compositora es va graduar en guitarra clàssica en l’ESMUC (Barcelona) i és Màster en Música per la UPV. Més enllà de la seua formació i activitat, ambdues mostren un gran interés per les tradicions i l’experimentació musical. 

Els seus concerts es caracteritzen per crear un ambient pròxim i emotiu, amb una cuidada selecció de repertori que inclou peces folklòriques, cançó d’autor, composicions pròpies i música tradicional, totes elles arreglades amb un llenguatge personal replet de creativitat. 

En De València i ultramar, amb un format íntim i acústic (dues veus, una guitarra i xicotetes percussions), Silento ofereix un concert alimentat per una selecció de composicions pròpies i arranjaments originals que abasten múltiples àmbits: la cobla de Concha Piquer, la música sefardita, les cançons tradicionals valencianes relacionades amb la quotidianeïtat del treball o la criança, el món poètic de Federico García Lorca, la decadència del vals vienés o tangos argentins. 

Celina Jiménez (veu i percussió), Ana Ferrer (guitarra).

*Concert inclòs en el Cicle Música en construcció de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Abans del concert (17:00 h.) es realitzarà una visita a l’exposició No és fàcil ser valencià, mostra permanent de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia.