Des d’octubre de 2025 a maig de 2026 llegirem huit llibres que ens ajudaran a reflexionar al voltant del viatge que ha transformat la imatge “d’allò rural” i les maneres de fer i veure de les persones que han habitat i habiten les comunitats rurals valencianes. Lectures que seran compartides en sessions col·lectives a L’ETNO amb este calendari.

CALENDARI DE LECTURES

Imagen	1/10/2025 - Tierra de mujeres : una mirada íntima y familiar al mundo rural  per Maria Sánchez
	Cal fer un bon trànsit des de les lectures vinculades a l’exposició Fadrines fins a les de l’exposició Solsida i quina millor manera que fer-ho amb una mirada a la ruralitat des de les dones.
Imagen	5/11/2025 - Si ha nevat  per Paco Esteve
	Als 90 anys, Jordi Llopis ha de fer una cosa abans de morir: escriure les memòries d’un vell de 80 anys. No són les seues, sinó les de Joan el Coces que va viure durant l’últim terç del segle XIX. El Coces mantenia una relació molt especial amb els Puig, la família que controlava el comerç de la neu i les caves de gel de la serra de Mariola
Imagen	3/12/2025 - L’últim serf : a l’ombra del Montgó  per Maria Ibars.
	Novel·la social dels anys 50, ambientada en el primer terç del segle XX, un període clau en el desenvolupament econòmic i social de Dénia i la seua comarca per la irrupció de la modernitat i la consegüent crisi de la societat tradicional.
Imagen	14/01/2026 - Ronson  per Cèsar Sebastian
	Tornar a l’estiu del poble, però del poble de fa 60 anys, i no d’un qualsevol, sinó de Sinarcas. I a més fer-ho a través d’un dels còmics més bonics dels darrers anys. El llegirem en hivern per gaudir de l’estiu somniat.
Imagen	4/02/2026 - Maquis  per Alfons Cervera
	Fa 25 anys que Alfons Cervera va escriure Maquis, una història de memòria que protagonitzen dones i que no podíem deixar de costat en estes sessions dedicades a Solsida per estar ambientada en l’interior valencià, en la Serrania.
Imagen	4/03/2026 - A peu pel Comtat i la Marina  per  Josep Maria Espinàs
	A Fageca encara recorden a Josep Maria Espinàs quan va passar per allí en el seu viatge per terres del Comtat i la Marina per fer este llibre de literatura de viatge.
Imagen	15/04/2026 - Tríptic de la terra  per Mercè Ibarz
	D’eixa generació que abandonà el món rural per estudiar tracta esta trilogia, formada per tres obres que evoquen els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres actives de cultiu pot suposar en un territori.
Imagen	13/05/2026 - Nascuts del fang  per Víctor Labrado
	Amb Víctor Labrado abandonarem l’interior i viatjarem a l’Horta. Nascuts del fang, alhora que una biografia de Ramon, parla de tota una manera de viure ja desapareguda. I alhora, ben pròxima encara. És la novel·la de la generació concretament que, vist com anava el món, van baratar la corbella pels llibres i van fer, amb un esforç d’heroi dels nostres temps, el salt de la marjal a la universitat, allà pels anys 60.
Imagen	6/06/2026 - Ruta literaria
	Visitarem els espais de Nascuts del fang acompanyades de l’autor, Víctor Labrado, i del seu protagonista, Ramon

Wikimedia España en col·laboració amb la Universitat de València i L'ETNO organitza estes jornades com un espai per a dialogar sobre cultura oberta, museus, educació i entorn Wikimedia. 

El programa s'estendrà al llarg del cap de setmana amb una sèrie d'activitats, tallers, ponències i converses obertes a totes les persones interessades en el coneixement lliure: comunitat wikimedista, professionals de museus, institucions educatives, estudiants i públic general. El diumenge la jornada se centrarà en la comunitat sòcia de Wikimedia España

Tarta Relena naix el 2016 de la mà de dues cantants que exploren a cappella diferents estils de músiques vocals, amb l’àrea geogràfica del Mediterrani com a context de referència. El repertori que canten va des de músiques tradicionals fins a cançons d’autor, amb l’experimentació com a bandera i la combinació de tècniques vocals com a motor creatiu, sense por d’estirar els límits del que és sacre i profà. Als arranjaments de Tarta Relena hi conviuen els timbres tan diferents de les dues veus i el so sintètic d’instruments i samples electrònics. Sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements.

Tarta Relena presenta un nou disc que flirteja amb les nocions del pensament tràgic: diversos personatges que es troben davant conseqüències imparables, conegudes i desconegudes alhora. Una mescla conceptual d’allò que el destí ens té preparat, la nostra set de coneixement i la incapacitat per a integrar versions futures de nosaltres mateixos. Plasmen en música i lletres la tensió i el misteri del qual no comprenem, procedent de lògiques que s'escapen de les nostres formes habituals d'existir.

Marta Torrella, veu i electrònica
Helena Ros, veu i electrònica

Foto: (c)Dona Valles

Esta xarrada té com a finalitat recuperar i donar a conéixer la història de la Colònia titagüenca Rojas Clemente, entitat pertanyent al poble de Titaguas, situada a l'interior de la província de València, comarca dels Serrans. Una entitat que durant gran part del segle XX va exercir un paper essencial en la vida dels titagüencs que es van veure obligats a deixar Titaguas i marxar a València a la recerca de manteniment i noves oportunitats.

A través de documents, records i testimoniatges, s'explorarà com esta institució va funcionar com un suport econòmic, social i cultural, i per què mereix un lloc destacat en la memòria col·lectiva del nostre poble.

La Nova Ruralitat ha emergit en els darreres anys com una forma de veure la societat rural basada en la realitat objectiva però amb perspectiva constructiva. Es tracta de fugir dels estereotips que bandegen sistemàticament les persones que habiten el medi rural i que les presenten com a arcaïtzades, passives o desvinculades dels processos de transformació social. Aquesta nova mirada busca posar en valor la pluralitat de trajectòries, rols i formes de vida que conviuen als espais rurals, tot superant la visió dicotòmica entre “rural tradicional” i “urbà modern”. La Nova Ruralitat no idealitza el món rural, però tampoc l’invisibilitza: reconeix les seues tensions, desafiaments i contradiccions, però també la seua capacitat d’innovació, d’acollida, de resistència i de proposta.
En aquest sentit, planteja una aproximació que combina el reconeixement dels processos materials (estructures econòmiques, canvis demogràfics, accés a serveis) amb una atenció a les dimensions simbòliques, culturals i identitàries. Així, esdevé una eina analítica i política útil per repensar la justícia territorial, trencar amb l’urbanocentrisme, i obrir vies cap a models de desenvolupament més equitatius, participatius i arrelats.

Artur Aparici Castillo és sociòleg i professor jubilat de la Universitat Jaume I, reconegut per la seua trajectòria en l’anàlisi crítica de la ruralitat contemporània. Especialitzat en processos de despoblament, desigualtats territorials i transformacions socioculturals al medi rural, ha estat una figura clau en la definició i difusió del concepte de Nova Ruralitat, amb el qual reivindica una mirada complexa, diversa i dinàmica sobre els territoris rurals. Ha estat cofundador del Fòrum de la Nova Ruralitat, des d’on ha impulsat reflexions i accions vinculades al desenvolupament local, la justícia territorial i la resistència als imaginaris urbanocèntrics. Autor de diversos estudis i publicacions sobre discursos socials, activitat productiva i cultura rural, ha treballat activament amb institucions, moviments socials i comunitats locals per donar veu i centralitat a les realitats del món rural valencià i peninsular.
 

El despoblament, el retorn parcial a les zones rurals i l’arribada de nous habitants han obert una etapa de transformacions silencioses però profundes al medi rural. En aquest context, el concepte d’acomodació ens permet comprendre els processos de convivència, fricció i reconstrucció comunitària que tenen lloc quan es troben maneres de viure, necessitats i expectatives diferents. Aquesta xerrada proposa una mirada sociològica sobre els reptes de la cohesió social en entorns rurals en canvi, fugint tant de l’idealització bucòlica com de la nostàlgia immobilista. Parlarem de marges que cauen i marges que es refan, de convivències possibles i de conflictes pendents, però també de les oportunitats per repensar la ruralitat com a espai viu, plural i, també, conflictiu.
 

Xavier Ginés Sánchez és sociòleg i professor al Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I. Especialitzat en participació ciutadana, dinàmiques comunitàries i desenvolupament rural, ha treballat sobre els processos d’arrelament i transformació social en entorns rurals, especialment des de la perspectiva de la Nova Ruralitat. La seua recerca combina l’anàlisi crítica amb la intervenció pràctica, sovint en col·laboració amb institucions, museus i projectes culturals de base territorial.
 

Conferència a càrrec de Wojciech Śleszyński, director del Sybir Memorial Museum, un museu dedicat a la difusió del coneixement relacionat amb la deportació de ciutadans polonesos a Sibèria.

El Museu Memorial de Sybir, situat en Bialystok (Polònia), recorda la tragèdia de milers de persones deportades a Sibèria durant l'ocupació soviètica.

La seua missió és preservar la memòria de les víctimes del Gulag i mostrar els llaços històrics entre Polònia i altres països, inclosa Espanya, a través d'històries com la de Vicente Monclús Guallar.

A més, el museu desenvolupa exposicions, projectes educatius i investigacions internacionals sobre memòria històrica i dictadures a Europa i Amèrica Llatina.

Acompanyades d'especialistes procedents d'horitzons distints, l'objectiu de l'activitat és reflexionar sobre les polítiques de representació de la violència en contextos de frontera, especialment les que afecten les poblacions precaritzades del sud global. També sobre el paper dels mitjans de comunicació i de difusió d'informació, principalment xarxes socials, en la batalla cultural pel control i hegemonia del discurs. Aquesta reflexió sobre la representació, que serveix com a punt de partida, ens servirà per a abordar altres qüestions no menys importants relacionades amb les problemàtiques que afecten els cossos que pateixen les violències associades als desplaçaments transfronterers des del continent africà; les violències del viatge, de la vida precaritzada, de les necropolítiques i les seues interseccions amb el capitalisme econòmic i el racisme.

De la mateixa manera, es debatran qüestions relacionades amb la legitimitat i validació discursiva i sobre l'ètica de la representació de la violència en les pràctiques documentals i artístiques. Finalment, com a manera de mirar a un futur en comú, s'abordaran qüestions de ciutadania cosmopolita, interculturalitat i dret de moviment.

Participants:

• Fernando A. Barbosa Dos Santos Rodrigues. Professor del Departament d'Antropologia Social i Psicologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, especialitzat en temàtiques relatives a la joventut en contextos migratoris, interculturalitat, gestió de la diversitat i drets humans
• Ainhoa Ruiz Benedicto. Doctora en estudis internacionals de pau, conflictes i desenvolupament. Cofundadora de Bretxa Observatori de fronteres, és especialista en temàtiques relacionades amb militarització de fronteres, pau, seguretat i violències.
  Tania Safura Adam. Curadora, investigadora de les diàspores negres en la Península Ibèrica a través d'imatges, cultura popular i historiografia i fundadora de Radio Àfrica, un laboratori de pensament crític i difusió de les arts i cultures negres.

Modera:

• Hasan G. López Sanz. Professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València i comissari d'exposicions, desenvolupa les seues investigacions en el camp de la imatge, les seues pràctiques i usos públics, especialment en contextos colonials i postcolonials.

ETNOPOBLES és una fira de museus locals que pretén presentar l’activitat cultural d’estos museus entre la ciutadania de València, i per extensió l’activitat i manifestacions culturals característiques de cada municipi.

Per una banda hi hauran estands corresponents a cadascun dels museus (22 estands) on cada museu oferirà informació sobre la seua activitat. Per altra banda la FIRA comptarà amb un nodrit programa d’activitats realitzades a proposta de cada museu/municipi. Així la ETNOPOBLES tindrà tallers, presentacions, conferències, exhibicions, demostracions culinàries, cates de vins, etc, fins un total de 30 activitats durant  el cap setmana.  

La FIRA es dirigeix a públic familiar i l'accés és lliure fins a completar aforament.

PARTICIPEN:

20 Museus de la província de Valencia: 

• Museu Internacional de Titelles, Albaida
• Museu del Palmito-MUPA, Aldaia
• Museu Valencià de la Festa, Algemesí
• Museu de l'horta, Almàssera
• Museo Etnológico, Alpuente
• EtnoMUMA, Alzira
• Ecomuseo, Aras de los Olmos
• Ecomuseo, Bicorp
• Centro de Interpretación del Torico, Chiva
• Museu de la Pilota, el Genovés
• Museu Històric-Etnològic, la Font de la Figuera
• Museu de la Casa del Pou, la Llosa de Ranes
• Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, Ontinyent
• Museu de la Rajoleria, Paiporta
• Museu de Cassoleria Àngel Domínguez, Potries
• Museu de l’Aigua Molí Nou, Quartell
• Museo Municipal, Requena 
• Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, Torrent
• Museo Municipal, Utiel
• Colección Museográfica de Yátova. 

MUSEUS CONVIDATS

1 Museu de la Província de Castelló:

• Museu de la Pedra en Sec, Vilafranca

1 Museus de la Província d’Alacant: 

• Museu Valencià del Paper, Banyeres de Mariola