En l'illa d'Ostrov, al Mar Caspi, els habitants han estat abandonats per l'estat rus, després del col·lapse de la Unió Soviètica. Sobreviuen gràcies a la pesca furtiva. Ivan sol endinsar-se en la mar, i arrisca la seua vida i llibertat. S'esforça, riu, balla, lluita i confia que algun dia Putin atenga la misèria de l'illa i els ajude.

A l’illa de Lahou, a Costa d'Ivori, l'Aya i la seua mare són víctimes de l'escalfament global provocat pels països del nord. El nivell del mar va pujant a poc a poc i obliga els habitants de l'illa a abandonar la seua terra. A l'illa només hi ha un poble, alguns vaixells de pesca i un cementeri, condemnats a desaparèixer sota l’aigua. Una història universal amb una protagonista magnètica i vitalista.

Al costat de la desembocadura del riu Xúquer, uns bussejadors descobreixen peces arqueològiques que demostraran l'existència d'un important nucli comercial connectat amb altres ports del Mediterrani. El documental, una road movie fluvial, recorre els paisatges naturals i humans que envolten el Xúquer, un dels rius més contaminats d’Espanya, lligat a la nostra identitat, amb el qual hem conviscut i al qual hem temut i estimat.

En la guerra de 1948, centenars de pobles palestins van ser despoblats. Israel li anomena «La guerra de la independència». Els palestins es refereixen com la «Nakba». El documental examina la història del poble de Tantura i perquè la Nakba és un tabú en la societat israeliana. 

Estrena absoluta de la pel·lícula a Espanya
 

Lina, Angry i Edith són familiars de persones desaparegudes. Elles s’entrenen com a perites forenses per a poder participar en l'exhumació de més de 200 cossos que la Fiscalia de Morelos va enterrar en secret, sense investigar què els va passar o qui eren. El documental acompanya la labor d'aquestes dones en el procés de desenterrament, la supervisió del qual revela una crua realitat: què amaga un govern que, sense investigar, soterra més de dos-centes persones en fosses ocultes?

Col·loqui posterior a la projecció de la pel·lícula.
 

«L’Incontrolat» és un cicle que explora les relacions entre el cinema documental i l’etnografia. El programa pretén potenciar la capacitat del documental com una eina per analitzar les societats i cultures contemporànies. Ho fa mitjançant una sèrie de documentals que es troben a cavall entre treballs dirigits per antropòlegs i antropòlogues i peces audiovisuals que posseeixen una marcada inspiració etnogràfica.

El plantejament del cicle parteix d’una mirada etnogràfica contemporània que no està centrada exclusivament en els pobles originaris o en comunitats rurals aïllades, sinó que indaga en les pràctiques culturals i els conflictes socials de les societats contemporànies. En aquesta línia, enguany el cicle aborda el fenomen de les fosses comunes a diferents països i contextos, en el marc del programa LES FOSSES DEL FRANQUISME. Arqueologia, Antropologia i Memòria de L’ETNO, Museu de Prehistòria de València i la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de Valencià.

Les obres que es projecten a «L’Incontrolat» són produccions recents que s’estrenen per primera volta a la Comunitat Valenciana, no són fàcilment accessibles en plataformes digitals. Per tant, constitueixen una oportunitat única per poder gaudir-les quan cau el sol de l’estiu.
 

Tots els diumenges dels mesos que dure l'exposició (juliol 2023-abril 2024) els nostres guies faran visites gratuïtes comentades per a tots els públics a l'exposició temporal 2238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria, com a part de les activitats que es duran a terme dins del programa Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria.

Este programa, fet conjuntament amb el Museu de Prehistòria de València i la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, inclou una altra exposició temporal organitzada pel Museu de Prehistòria i que també es pot visitar en el Centre Museístic La Beneficència. Es diu Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna. Les dues visites es poden combinar entre sí de manera que els visitants poden veure-les en un total de dues hores, dedicant una hora a cada una. L'horari es pot triar, és a dir, es pot veure primer la de Prehistòria (per exemple a les 11 h.) i després la d'Etnologia (a les 12:30 h.) o al contrari. No tenen un ordre en concret, es poden visitar com es considere oportú. 

Qui vulga visitar l'esmentada exposició ho haurà de comunicar en el punt d'informació del Centre Museístic La Beneficència, on es faran els grups de visitants. 

Els Jardins del Túria són un espai d'indiscutible valor urbanístic, social i patrimonial que ha evolucionat amb la ciutat des de la seua mateixa fundació. Malgrat tot, la consciència que ha de permetre percebre-ho així, està encara en gran mesura per construir. Els relats sovint centrats en les catastròfiques avingudes han deixat a banda altres tipus de relacions econòmiques, socials i emocionals de la ciutat amb el seu riu.

La reconversió del riu en Jardí a partir de 1982, va expandir la idea de que, abans de la transformació de l’antic riu en un gran cordó verd, era un espai erm que discorria aliè a la ciutat. Un lloc on res succeïa.

Fruit d’una recerca d’arxiu fotogràfic i documental, esta exposició conta una realitat que va ser més diversa i complexa. La mostra es divideix en tres seccions: Viure al riu, centra l’atenció en el caixer com a  espai d’habitatge; Viure del riu, senyala els diferents aprofitaments del recursos sovint relacionats amb l’aigua; Viure el riu, revela el desenrotllament del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí gràcies a la mobilització ciutadana.

La mirada al passat ens ensenya com el nostre entorn quotidià està en canvi constant, fruit de l’evolució de les relacions entre les persones i el medi que habiten. Observar estos processos contribueix a enfortir les arrels emocionals que ens vinculen als espais que habitem, gaudim i acostumem a percebre com a naturals i coneguts.

València no va nàixer debades d’esquena a la mar, com acostuma a dir-se, sinó deliberadament de cara al seu riu.

Els Jardins del Túria són un espai d'indiscutible valor urbanístic, social i patrimonial que ha evolucionat amb la ciutat des de la seua mateixa fundació. Malgrat tot, la consciència que ha de permetre percebre-ho així, està encara en gran mesura per construir. Els relats sovint centrats en les catastròfiques avingudes han deixat a banda altres tipus de relacions econòmiques, socials i emocionals de la ciutat amb el seu riu.

La reconversió del riu en Jardí a partir de 1982, va expandir la idea de que, abans de la transformació de l’antic riu en un gran cordó verd, era un espai erm que discorria aliè a la ciutat. Un lloc on res succeïa.

Fruit d’una recerca d’arxiu fotogràfic i documental, esta exposició conta una realitat que va ser més diversa i complexa. La mostra es divideix en tres seccions: Viure al riu, centra l’atenció en el caixer com a  espai d’habitatge; Viure del riu, senyala els diferents aprofitaments del recursos sovint relacionats amb l’aigua; Viure el riu, revela el desenrotllament del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí gràcies a la mobilització ciutadana.

La mirada al passat ens ensenya com el nostre entorn quotidià està en canvi constant, fruit de l’evolució de les relacions entre les persones i el medi que habiten. Observar estos processos contribueix a enfortir les arrels emocionals que ens vinculen als espais que habitem, gaudim i acostumem a percebre com a naturals i coneguts.

València no va nàixer debades d’esquena a la mar, com acostuma a dir-se, sinó deliberadament de cara al seu riu.

​

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura.