La xarxa d'Itineraris museogràfics en clau de gènere incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al museu. Una perspectiva que estudia les construccions culturals i socials pròpies per als homes i les dones, allò que identifica el femení i el masculí. Amb aquesta xarxa s'ofereix a les i els visitants dels museus participants una lectura diferent de les col·leccions exposades, amb la finalitat de fomentar la igualtat de gènere davant la diversitat.

L'ETNO, Museu Valencià d’Etnologia ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació a les representacions de gènere. Les i els visitants poden consultar i descarregar la informació i material necessari per a realitzar els recorreguts proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l'home i la masculinitat, així com la presència d'identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. 
Alguns dels objectius de la xarxa Relectures són contribuir al coneixement i difusió del patrimoni cultural valencià, fomentar el diàleg intercultural, estrényer els vincles entre els museus valencians i dinamitzar el turisme cultural. També es proposa formar en valors de respecte, convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.
 

N3rdistan és una banda franc-marroquina que [re]pensa i mescla diverses dimensions, èpoques, cultures, estils i instruments, des del hip-hop, el rap, l’electro-rock fins a les melodies àrabs més tradicionals. Tot això amb la veu del desconcertant i fascinant Walead Ben Selim que recupera part del poemari marroquí i presenta temes propis.

Després de tres anys de gira al voltant del món, el grup es va dedicar exclusivament a crear aquest treball, una mescla sense precedents de poemes compromesos i música urbana. Un àlbum a la vora del trip hop i la música tradicional, amb la poesia àrab com a convidada d'honor, obrint així les portes del segle digital. Setze cançons en les quals se sent una ardent melancolia que entona un himne a la glòria del verb, amb textos contundents de Gibran Khalil, Nizar Qabbani, el poeta de les dones, o Nazek El Malaeka, fundadora de la poesia lliure i gran defensora de les condicions de les dones en el Mitjà Orient.

Walead Ben Selim (veu), Widad Mjama (veu i programació)
 
 

Maui ha sigut capaç de crear un personatge i un univers. Lluny de qualsevol etiqueta coneguda -la Björk d’Utrera, la Lady Gaga del flamenc, la Woody Allen de la cançó, una cantactriz…─. Maui, cantant amadrinada per Maribel Quiñones Martirio, és única en la seua espècie, és una teixidora d'històries que abriguen emocions que ens porten del riure al pesic i que, en directe, desplega un talent desbordant que mostra una rica amalgama d'influències.

Les cançons del seu cinqué treball discogràfic, Per art de màgia (2019), són un ram de temes frescos i un caleidoscopi de màgia sense trucs, que acoloreix realitats sense més vareta màgica que les seues històries contades i cantades. Però molt més que un concert, Maui proposa amb aquest espectacle, un viatge, una experiència en la qual conviuen la poesia, el compàs, el teatre i l'humor… i una emoció invisible que genera la sorpresa quan els personatges de les cançons trenquen la quarta paret i aconsegueixen engalipar al públic en les seues aventures.

Maui (veu i violoncel), Josete Ordoñez (guitarra flamenca), Kiko Martín i Noé Barroso (palmes, cors i coreografia).
 

Ataxía sorgeix a València en 2011 de la trobada d'Alberto Mateo amb Andreas Melas, Julia Badenes i Diego López. Ataxía, nom grec que significa desordre, i metafòricament, entremaliadura o mal comportament serveix d'excusa perquè aquesta formació ens propose un espectacle compost de peces pròpies, cançons tradicionals i temes de rebétiko, gènere grec cantat i ballat que pel seu origen marginal i temàtica té unes certes semblances amb el tango, el raï o el fado, i que va sorgir a Grècia a la fi del segle XIX i principis del XX.

El grup ha publicat els discos Música del submón en 2017 i Ataxía en 2021. En aquest segon treball participen 30 músics de diferents països del Mediterrani europeu i oriental i s'inclouen temes que tracten diverses problemàtiques socials i personals: les classes marginalitzades, els amors i els desamors, la censura i la llibertat, els tripijocs dels baixos fons o els treballs durs de la mar. “I per al final de la nit, fortament abraçats, la suor degota directament. Això és el que queda”.

Andreas Melas (tzurás i veu), Alberto Mateo (oud), Julia Badenes (veu i guitarra), Diego López (percussió), Xavi Alamán (contrabaix), Omran Adrah (kanun) i Stefanos Filos (violí).
 
 

Amb només 24 anys Momi Maiga ja és un virtuós del seu instrument, la kora ─una arpa-llaüt africana─. El cantant senegalés és un compositor curiós i autodidacta amb una sorprenent sensibilitat musical que destaca per la seua fluïdesa vocal.

Immers en el ric patrimoni musical d'Àfrica Occidental, el jove músic africà va créixer a la regió de Casamance, al sud del Senegal. Amb sis anys va començar tocar la kora i va començar la seua carrera al costat de reconeguts músics de la Família Cissokho. Seguint el llegat històric dels griot, que abasta segles arrere, la seua herència artística està connectada amb les tradicions mandingues i els seus repertoris.

En ETNOMUSIC 22 presenta Nio que significa “ànima” en mandinka. En aquest treball, el jove artista senegalés combina el jazz, l’afrobeat i el flamenc en les seues composicions interpretades en la seua llengua natal i en wòlof, una altra de les llengües pròpies del Senegal. Momi Maiga forma part d'una nova generació de músics d'Àfrica Occidental interessats en temes destacats del nostre temps que utilitza forma poètiques per a difondre missatges d'alegria i pau.

Momi Maiga (kora i veu), Carlos Montfort (violins i veu), Aleix Tobias (bateria i percussions), Marçal Ayats (violoncel i veus).

ETNOMUSIC ALS POBLES

15 de juliol. Plaça d'Espanya (Carcaixent). 23:00 h

Entrada lliure i gratuïta en Carcaixent fins a completar aforament

Besarabia és un projecte musical nascut a València que s'inspira en la tradició del Mediterrani i els Balcans. El grup es va crear en 2013 i des d'aqueix any els seus components Heide Erbrich, Jaume Pallardó i Eva Mª Domingo han desenvolupat un estil molt peculiar d'interpretar cançons tradicionals. A més han ampliat el seu repertori amb composicions pròpies que fusionen sons balcànics, mediterranis i elements més moderns, amb lletres en valencià. En 2014 van traure un treball amb sis cançons, i en 2017 van publicar el seu primer disc Ritmes, trens i gats (Mesdemil).

En 2021 van publicar Animal Republic (Segell Microscopi) un treball que inclou interpretacions pròpies de cançons de la tradició balcànica i klezmer i onze temes propis de nova composició i inèdits. El segon àlbum del trio va ser seleccionat com un dels Top 20 en la prestigiosa World Music Chart Europe (novembre de 2021) i va ser guardonat com ‘Millor disc de fusió i mestissatge’ en els IV Premis Carles Santos de la música valenciana.

Heidi Erbrich (violí i viola), Jaume Pallardó (oud, laouto i baglama), Eva Mª Domingo (veu, darbuka, daf, pandero i davul).

ETNOMUSIC ALS POBLES

BESARABIA: 05 d'agost. Plaça de Sant Vicent (Bocairent). 23:00 h

BESARABIA: 02 de setembre. Plaça Gran Valencia (Torres Torres). 23:00 h.

Entrada lliure i gratuïta en Bocairent i Torres Torres, fins a completar aforament
 

Ana Alcaide és una exploradora musical de tresors amagats i antigues tradicions, que ens transporta a terres llunyanes, a temps ancestrals i a llocs màgics. L'artista ens proposa una invitació a bastir ponts entre cultures i cridada a la tolerància, com a vehicle “per a arribar a la bellesa, el diàleg i la trobada”.

Ritual, el sisé àlbum d’esta cantant toledana i intèrpret de nyckelharpa (instrument tradicional d'origen suec) està concebut com un viatge místic, com un cant al poder de connexió que tenen les accions quotidianes, i que naix del seu interés per la poesia persa i de la seua trobada amb el cantant iranià Resa Shayesteh.

“La grandesa d'un xicotet gest quotidià, un lloc al qual tornar, l'olor de l'almesc a la meua roba. Versos místics sufís, sons de pegats de peix, dissoldre'm en la puresa d'un color. Una trobada fa més de 15 anys, una ciutat estrangera, un viatge íntim i profund… El poder del RITUAL. El diari de la nostra vida està escrit amb les històries dels nostres xicotets gestos quotidians”.

Ana Alcaide (veu, nyckelharpa, tanbour i atmosferes), Resa Shayesteh (veu, tanbour, setar i daf), Bill Cooley (ud, saltiri, percussions i atmosferes), Kaveh Sarvarian (ney i tombak), Sandra Rico (ball).
 

Un any més, i ja són dèneu, ETNOMUSIC es presenta, a la fi, carregat de normalitat. Qui ens anava a dir que el normal es convertiria en una cosa anhelada i desitjada per la ciutadania. Per a L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia això significa tornar als aforaments habituals, a la proximitat, i en definitiva a la calor i la proximitat necessaris per a fer dels concerts un moment de trobada i gaudi.
En aquesta edició ens fixem en un poema de Juan Ramón Giménez, que simbolitza l’esperit de L’ETNOMUSIC i que caracteritza el programa de concerts de 2022: ales que s’arrelen i arrels que ens facen volar, que el propi es mescle amb l’alié, que la tradició es construïsca amb un mirada innovadora i que els nous estils no perden els orígens…

El festival comença amb la instrumentista, cantant i compositora Ana Alcaide, artista enamorada d’instruments d’altres tradicions i cultures, que en el seu nou projecte Ritual, sorgit de la trobada amb el cantant iranià Resa Shayesteh, proposa un viatge místic, un himne al poder de connexió a través de rituals quotidians.

Besarabia ens torna a visitar després de la seua presència en 2017 amb el seu segon àlbum Animal Republic, una mirada des de València cap a les músiques del Mediterrani i els Balcans. Sense eixir de l’orient mediterrani, els components del grup valencià Ataxía –paraula grega que significa desordre o entremaliadura– reuneixen un repertori basat en peces tradicionals de Grècia.

Momi Maiga és un jove senegalés de 24 anys i virtuós de la kora instrument molt popular al Senegal. En ETNOMUSIC presentarà el projecte Nio que significa ànima en mandinka, la seua llengua natal, al costat del percussionista català Aleix Tobias, el violoncel·lista Marçal Ayats i el violinista mexicà Carlos Monfort.

En 2022 el festival tindrà el seu ETNOMUSIC PERIFÈRIC, una secció iniciada l’any passat que aposta per ampliar-ne públics i proposar-ne nous formats. En la present edició comptem amb Maui ,una cantatriu d’Utrera que porta a l’espectador a mons insòlits a través del caleidoscopi de les seues cançons cantades i comptades; i amb el grup franc-marroquí N3rdistan que proposa la reformulació de codis tradicionals amb una visió contemporània, en la qual es mesclen el hip-hop, el rap, l’electro-rock i les melodies àrabs tradicionals.

La programació del festival es completa amb la realització d'un concert per a famílies, una nova proposta del festival, que en aquesta edició compta amb la banda catalana Ministrils del Raval, que ens oferirà un conte musical en el qual es donen a conéixer danses i cançons tradicionals del Mediterrani septentrional.

Igual que els últims anys es realitzarà el ETNOMUSIC ALS POBLES de la província de València, amb l'objectiu de descentralitzar les accions culturals i de donar suport a l'anhelada i necessària volta a la normalitat de la seua oferta cultural.

PROGRAMA de concerts en L'ETNO

05/05/22: Ana Alcaide. Castella La Manxa.  20:00 h

11/05/22: Besarabia. València. 20:00 h

19/05/22. Momi Maiga. Senegal.  20:00 h

22/05/22. Ministrils del Raval. 11:30 Concert per a famílies. 

26/05/22: Ataxía. València. 20:00 h

ETNOMUSIC PERIFÈRIC (públic jove)

28/05/22: Maui. Andalusia. 22:30 h

04/06/22: N3rdistan. Marroc / Sud de França. 22:30 h

ETNOMUSIC ALS POBLES

02/09/22. Besarabia. Torres Torres. 23:00 h.

05/08/22. Besarabia. Bocairent

15/07/22. Momi Maiga. Carcaixent. 22:30 h.

La recuperació d'un vast conjunt de materials fílmics provinents de les terres altes del Maestrat ens confirma que la pulsió documental arrela en el més profund de la condició humana. La possibilitat de generar imatges en moviment per a capturar el seu món, va encoratjar a persones de l’àmbit rural a adquirir equips d'avançada tecnologia per a l'època amb la fi de crear les seues pròpies imatges domèstiques. Persones sobre les quals encara pot pesar un prejudici urbanita de manca d'habilitat tècnica o sensibilitat.

D’este fet, van esdevenir un conjunt d'imatges que ens assalten amb l'objectiu de sacsejar la memòria i renovar la nostra mirada envers un territori en aparença eixut i aspre, desconnectat dels grans nuclis urbans costaners, però ric en valors, costums i tradicions.

El Maestrat filmat és un projecte documental que apropa al present les diferents mirades que s’han encarregat d’immortalitzar este territori al llarg del segle passat. Una proposta que pretén reflexionar sobre l’imaginari visual d’este territori eminentment rural. Durant la realització del projecte s’han localitzat i conservat més de 20 col·leccions d’arxiu fílmic provinents de poblacions com Albocàsser, Benassal, Catí o Ares del Maestrat. 

Esta proposta expositiva és una adaptació d’este projecte documental. En la primera part del recorregut es presenta la construcció de l’arxiu. Una constel·lació d’imatges que fan palès el seu origen, abast i context de creació, cadascuna amb les seues característiques pròpies. Descobrir estes col·leccions farà replantejar-nos la mera existència i reproducció de les mateixes, alhora que la seua importància com a patrimoni documental. En la part interior podrem gaudir d’una instal·lació audiovisual, reconstrucció del documental web interactiu El Maestrat Filmat-La Memòria Rescatada.
 

A) Reducció del consum elèctric en l’exposició permanent. No et sorprengues si a l’entrar a la nostra exposició veus poca llum. La sala esta esperant-te… Quan comences la visita, les llums s’encendran perquè la pugues gaudir. 

B) Què passa amb les lones quan acaba una exposició? L’ETNO utilitza lones de plàstic per informar i comunicar les seues exposicions i activitats en parets, façanes, expositors enrotllables o rollups, etc. Estes lones deixen de ser útils quan l’exposició finalitza. En L’ETNO les hem donat un altre ús: les convertim en bosses,

i les nomenem #EtnoToteBag

C) I amb els pósters de les exposicions temporals que ens sobren? Els convertim en les tapes d'unes precioses i originals llibretes i blocs de notes. També ho fem fins i tot amb el metracril·lat que ja no servix per al museu però al que se li pot donar una segona vida emprant-ho per a una altra cosa. 

Com podeu obtenir una d'estes #EtnoToteBag o llibretes?

Participant en els nostres concursos #CapAUnmuseuSostenible. Estigueu atents, els anirem anunciant per les nostres xarxes.