L’Incontrolat és un cicle que explora les relacions entre el cinema documental i l’etnografia. El cicle vol potenciar la capacitat del documental com a eina per reflexionar col·lectivament sobre les societats i cultures contemporànies. Ho fa mitjançant quatre documentals que es troben a cavall entre treballs dirigits per antropòlegs/es i peces audiovisuals que contenen una marcada inspiració etnogràfica. 

El plantejament del cicle parteix d'una mirada etnogràfica contemporània que no està centrada exclusivament en els pobles originaris o en comunitats rurals, sinó que indaga en les pràctiques culturals i els conflictes socials de les nostres societats. Així, en la segona edició de l'Incontrolat s'aborden qüestions com la planificació i segregació urbana, la destrucció del territori o els conflictes polítics a Colòmbia o Síria. 

Els documentals són produccions recents que no han estat estrenades al nostre territori, ni són fàcilment accessibles en plataformes digitals. Tots ells acompanyats de debats i col·loquis per pensar el món des d'una mirada etnogràfica. 

L’exposició centra el seu focus en l’origen de l’actual Levante UD, desconegut per bona part de la població. És producte de la fusió del Gimnástico FC, vinculat al Patronat de la Joventut Obrera, i el Levante Foot-ball Club, que van passar a ser la Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG), i després la seua ràpida transformació en el Levante UD. Serà interessant mostrar els motius que van portar a la creació d'aquest nou equip i la problemàtica social que va suscitar.
Les fases son les següents:
•    1909-1939. Fundació i trajectòries del Gimnástico FC i Levante FC.
•    1939. Unificació i fundació del Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG).
•    1941-1942. Adopció del nom Levante UD.
•    1942-1964. Primer ascens a Primera Divisió.

Es tractaran temes com:
•    La realitat social i política dels poblats marítims en aquells moments.
•    El sindicalisme catòlic i els cercles catòlics creats per a contrarestar la influència dels sindicats de classe. En concret es centra en el Patronato de la Juventud Obrera.
•    Les raons de l'obligada fusió.
•    La problemàtica de les dos aficions i dels jugadors. 
•    El “ball” de simbologia: colors, escuts, equipacions.

*Foto del Levante en un partit contra l’Atlético de Madrid en l'estadi de Vallejo. 1957. Arxiu l’ETNO. Col. Márquez Lambán.

Aquesta exposició té com a objectiu explicar la importància ritual i cultural de la que va ser la festa més important del territori valencià (el Corpus) i posar en valor la col·lecció Insa d’indumentària tradicional propietat de la Diputació de València. 
A través de l’exhibició d’una sèrie d'objectes de la col·lecció de indumentària de Casa Insa, exposats en diàleg amb altres que formen part de la festa en diferents pobles del nostre territori es vol:

• Posar en valor en treball de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia en la recuperació, conservació i restauració de la col·lecció Insa d’indumentària.
• Transmetre al espectador el sentit del que a l’època barroca, sota el significat d’una tasca evangelitzadora, el Corpus era una “performance” en la que participava tota la societat.
• Exposar com la unió entre la festa i el material d’Insa articularen la imagineria ritual de moltes de les festes del nostre territori
• Abordar la iconografia que ha configurat una de les principals tradicions valencianes. 

L'exposició està per formada per objectes d’atribució, indumentària, imatges i audiovisuals a partir dels quals analitzar la cultura material generada per la festa del Corpus i analitzar des de la contemporaneïtat els aspectes antropològics de la evolució de la festa al llarg dels segles.
 

Entre el 2 d'octubre i el 13 de novembre n'hi hauran visites guiades els diumenges a les 11:30 h. per part dels comissaris de l'exposició.

Es tracta de la producció expositiva vinculada al programa Tresors amb història  de la Televisió Pública Valenciana, À Punt.  L’exposició mostrarà la selecció dels cent objectes que han anant apareixent durant l’emissió del programa. Cent objectes que conten cent històries quotidianes de valencians i valencianes i que son una mostra de la nostra història al darrer segle. Amb aquest projecte l’equip de L’ETNO ha volgut aprofundir en la importància de la cultura material, de les coses que ens envolten, en tant que contenidor de memòria i element capaç de reflectir identitat, personal o col·lectiva.

Una nina, un patinet, un ram de Setmana Santa, una falç i una soqueta, una bicicleta, un catre que va fer el iaio mentre estava a la presó en la postguerra, cartes i fotografies d’algú que va viure els horrors de les guerres del segle XX... Estos i molts altres objectes fins a contar-ne cent són els tresors que el programa TRESORS AMB HISTÒRIA d’À Punt, la Televisió Pública Valenciana, ens ha donat l’oportunitat de descobrir. El programa fou mereixedor d’una ajuda del Pla «reaCtivem» de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport mitjançant l’Institut Valencià de Cultura.

L’exposició permet posar damunt de la taula la vàlua que certes coses, certs objectes, representen per a determinades persones i les seues famílies, i alhora buscar la connexió amb el context històric i cultural del poble valencià. 

El projecte te la virtut d’acostar amb encert dos mons que sovint corren paral·lels sense massa connexió: el de la quotidianitat de la vida de les persones, i els seus quefers i històries personals, amb el dels interessos i els coneixements de ciències com ara la història, l’etnologia o la sociologia. L’excusa i el nexe per establir eixos ponts han estat les coses, els objectes.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia presenta ara a la seua seu en el Centre Museístic La Beneficència de València, el projecte expositiu que acosta al públic la selecció dels tresors valencians feta al llarg de la primera temporada del programa. Es tracta d’una exposició que pretén no només mostrar la selecció, sinó fer una reflexió al voltant del paper de la cultura material en les dinàmiques de socialització que son part de les nostres vides. 

L’exposició de TRESORS AMB HISTÒRIA ha estat produïda per L’ETNO en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, À Punt i les productores Sunrise i El Terrat (The Mediapro Studio). Obrirà al públic el proper dia 24 al Centre Museístic la Beneficència (seu de L’ETNO) i a partir del dia 15 juny es podrà visitar al Museu de Belles Arts de Castelló.  

CONTES D’ENCANTAMENT 

Els contes ens permeten construir visions compartides de la realitat, consolidar o qüestionar creences, i dotar de sentit la vida. Amb ells la societat es representa, es conta i dona compte de si mateixa.

Enguany el festival aborda els contes meravellosos, que a Espanya denominem «d’encantament» i que en l’últim terç del segle passat van cobrar una inusitada rellevància en diferents estudis (folklòrics, antropològics, lingüístics o semiològics).

Aquests contes estan definits i catalogats per Vladimir Propp en el seu clàssic llibre La morfología del cuento com a relats amb una estructura fixa. Hui són considerats com els antecessors dels contes de fades, que al seu torn són adaptacions tardanes i ideològiques d’aquells contes amb els quals la humanitat va començar a caminar.

En aquesta edició reflexionarem sobre ells de la mà d'Antonio R. Almodóvar, autor de Cuentos al amor de la lumbre (1983-84), una obra bàsica en l’anàlisi dels contes espanyols. A més gaudirem amb les històries de caràcter meravellós contades meravellosament per tres contistes: Raquel López, Valentí Piñot i Patricia Picazo.

Des de L'ETNO. Museu Valencià d’Etnologia esperem que gaudiu i que puguem passar una vetlada de conte al caliu de les paraules.
 

PROGRAMA
 

19.30 h. «Códigos ocultos del cuento maravilloso de tradición oral»
Xarrada-col·loqui amb Antonio R. Almodóvar, investigador, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil i autor —entre d’altres— de Cuentos al amor de la lumbre, Cuentos maravillosos españoles, El bosque de los sueños i Cuentos de la media lunita.

21.00 h. Sopar de pa i porta. 
Les persones participants hauran de portar el sopar i l’organització proporcionarà la picadeta i la beguda. 

22.00 h. «Paraulasses» 
Contades simultànies en tres fogueres.

23.30 h. Acomiadament
Celebració conjunta amb balls i cants.  
 

Contistes: Raquel López, Valentí Piñot i Patricia Picazo
Idea, projecte i coordinació: Vicente Cortés, vividor del conte.
 

El proper dissabte 11 de desembre de 2021 a les 12 hores us esperem a tots i a totes a la presentació en #EnVeuAlta del darrer projecte de Tasta’l d’ací.
 
«Vinça: tasta l’esplet de la memòria gustativa valenciana» és el darrer projecte de Tasta’l d’ací que no podem resistir-nos a presentar-vos en directe el proper 11 de desembre. Traurem la Biblioteca al pati de L’ETNO per poder gaudir d’esta incursió a la nostra cultura gastronòmica.

En la presentació hi participaran:
 
– Martina Monllau  i Xavier Benavent (coordinadors de Tasta’l d’ací)
– Miguel Monkc (iŀlustrador)
– África Leiva (dissenyadora)
 
A més, hi haurà un taller i tast de rocafull amb Ivan Talens i altres sorpreses!

FINALITAT
El Premi d’Investigació J. F. Mira té com a finalitat la investigació, l’estudi i la difusió de l’antropologia sociocultural preferentment a l’àmbit del País Valencià.
 
BASES
1. Hi podran concórrer qualsevol investigadores i investigadors que ho desitgen, sempre que no hi hagen sigut premiats o premiades en edicions anteriors.
 
2. Les obres seran inèdites, escrites en català o castellà, i no podran haver estat premiades en altres certàmens. Es presentarà una còpia en pdf, tot preservant l’anonimat.
 
3. Els originals hauran de tenir una extensió entre 150 i 200 pàgines, incloses les notes al peu i la bibliografia, en Times New Roman a 12 punts, en format DIN-A4 i a espai i mig.
 
4. El contingut podrà tractar sobre qualsevol temàtica, sempre que es faça des d’una perspectiva antropològica.
 
5. Els originals es remetran abans del 31 de desembre de 2021, sota el lema, a l’AVA (correu-e: avantrop@yahoo.es), acompanyats d’un adjunt separat amb la inscripció: “XI Premi d’Investigació J. F. Mira”, com també el títol de l’obra i el lema. En aquest document es farà constar el nom, l’adreça i el telèfon i altres dades de l’autora o l’autor, i també un breu currículum.
 
6. El XI Premi d’Investigació J. F. Mira està dotat amb 2.000 euros i la publicació de l’obra en la col·lecció Intercanvis de l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, i la persona premiada rebrà 10 exemplars i un diploma acreditatiu.
 
7. L’Associació Valenciana d’Antropologia designarà en el seu moment el jurat qualificador, les resolucions del qual seran inapel·lables.
 
8. El jurat emetrà el seu veredicte la segona quinzena de gener de 2022 i podrà declarar el Premi desert si, al seu parer, cap de les obres presentades reuneix els requisits i els mèrits suficients.
 
9. El fet de concórrer a aquest Premi implica la total acceptació de les bases.

Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant és l'autor de llibre guanyador del Premi València Alfons el Magnànim d’Assaig 2020, Enric Valor, memòries. Un viatge per la memòria biogràfica i literària d’Enric Valor a través de les converses de Joan Borja amb Enric Valor Hernández, fill primogènit de l’autor de Castalla.
Espanta la por està dedicat enguany a Enric Valor i vos recomanem encaridament assistir a esta presentació.

Organitza: Institució Alfons el Magnànim i L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia

Presentació de Benvolguda Quarantamaula, el nou conte de la col·lecció d’Espanta la por, escrit per Francesc Gisbert i il·lustrat per Patricia Bolinches.
Diuen que la Quarantamaula és un dels noms de la por, i sembla que Alícia no s’ho prenia massa seriosament fins que… un conte sense edat per llegir i per a ser llegit.

Som Rondalla és una jornada de formació dedicada a la comunicació artística. La necessitat d'expressar-nos i relacionar-nos a través del llenguatge d'una manera creativa continua present en el món contemporani. És per això que dediquem la tercera edició del Som Rondalla als nous gèneres etnopoètics. Des de la narració de rumors i llegendes urbanes als mems o els grafittis, explorarem diferents manifestacions artístiques verbals que pertanyen i expliquen el món en què vivim en l'actualitat. Com en ocasions anteriors, comptarem amb professionals de diferents àmbits que compartiran amb les persones inscrites els seus coneixements i experiències sobre aquest tema. Per la seua transversalitat, aquesta jornada està dissenyada per a persones interessades en l'enopoètica, les arts escèniques, la literatura o l'antropologia. #ElIaioDelDitetVosEspera #LaXicaDeLaCorbaTambé
 
 
Resum del programa:

 Comunicacions: 
● «Hem canviat els acudits per mems?» per Jaume Guiscafré - Universitat de les Illes Balears
● «La vitalitat del folklore: rumors i llegendes d’ahir i de hui» per Emili Samper - Universitat Rovira i Virgili
 
Taula d’experiències:
● «Mems, rap i art urbà» amb Pau Pikonenko de Kalebarraka,  la rapera Tesa i l’artista urbana La Nena Wapa Wapa.

5 tallers pràctics per a triar-ne un:
● «Kultura meme» amb Pau Picó, integrador social i tècnic d’animació sociocultural, i Miquel Càrcel, estudiant de Filologia Catalana, ambdós integrants del programa de ràdio i col·lectiu piromusical KALEBARRAKA.
●  «Flow i Skills: com fer un rap?» amb Tesa, rapera de la Ribera
● «Reinventar la tradició» amb Paula Carballeira, narradora gallega  
● «Rondalla en llauna»  amb la Nena wapa wapa, artista urbana
● «Construcció de llegendes urbanes» amb Paco Inclán, escriptor i docent.

Lloc: L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia
Amb el suport de: Associació Valenciana d’Antropologia, AEDA (Asociación de Profesionales de la Narración Oral en España) i NANO (Narradores i narradors organitzats).