El conjunt de la mostra del Museu Valencià d'Etnologia no ens fa pensar que els gitanos hongaresos que se'ns mostren al llarg del temps s'hagen hagut de sentir de mala gana en tractar amb retratistes paios. De fet, eventualment pot semblar que és al contrari. No obstant això, el fet fotogràfic representa per a ells, com s'indica en el catàleg, "la voluntat imposada d'un univers cultural més enllà del seu". Un cosmos de què, d'alguna manera, han estat obligats a formar part. Una metàfora del que els succeïa i els succeeix en quasi qualsevol aspecte de la vida. L'exposició busca respostes a través de 160 imatges, i també d'un bon nombre d'objectes estris de treball, elements quotidians com ara pipes de fumar, o bé instruments simbòlics d'indumentària com ara vares i de l'ús d'audiovisuals. El material fotogràfic se'ns mostra per ordre cronològic i tipològic, i les principals parts de la mostra són: el descobriment dels gitanos, les fotografies exòtiques de "l'home salvatge" europeu (del segle XIX al XX); el món propi dels gitanos I: imatge i representació pròpies, fotografies d'estudi encarregades per gitanos (principi del segle XX); els gitanos com a "objecte" d'investigacions etnogràfiques, estils de vida gitanos (primera meitat del segle XX); la percepció sociològica dels gitanos I: quan la pobresa no s'arriba a representar com a qüestió ètnica (època d'entreguerres); els gitanos com una història d'èxit de la propaganda política: l'assimilació dels gitanos (els gitanos en el socialisme d'estat); la percepció sociològica dels gitanos II: la pobresa com a qüestió ètnica tematitzada, l'estètica de la pobresa (els gitanos en la fotografia social de la segona meitat del segle XX); representació antropològica dels gitanos com a iguals (la representació empàtica dels gitanos en els últims vint-i-cinc anys); el món propi dels gitanos II: imatge i representació pròpies; i finalment, la destrucció dels estereotips: imatges d'àlbums familiars, fotografies d'estudi, imatges privades i d'aficionats (passat immediat i l'actualitat).

La Festa Valor és una festa popular que vol estendre’s pels carrers i places d’arreu el País Valencià, és una oportunitat per a escoltar els professionals de la narració, però també a les iaies i iaios que saben contar. Una festa de la paraula per a les oïdes de tots i de totes.

És una iniciativa de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de la Biblioteca de L'ETNO.

Des de la vocació que té L’ETNO com a museu social, pensàrem i dissenyàrem la nostra festa per a que poguera ser copiada i adaptada per qualsevol població que volguera fer-ne una. 

En este article voliem contar com va ser la Festa Valor de L’ETNO per si vos ve de gust agafar idees o demanar-nos recursos. Tot allò que creàrem va ser amb eixa intenció: que qualsevol poble valencià ho poguera reaprofitar tot, des de la imatge gràfica de la festa, fins als textos adaptats  de les rondalles d’Enric Valor per poder fer lectures participatives i teatre.

Des de la Biblioteca de L’ETNO proposem a les biblioteques inquietes valencianes que este llibre siga el protagonista del vostre club de lectura! 

Vos imagineu les converses que podrien eixir d’esta lectura? Els testimonis i les experiències viscudes? Nosaltres sí, perquè sabem quin és el perfil habitual dels clubs de lectura de moltes biblioteques: les dones. I sí, ho sabem, és assaig, no és literatura, i sí sabem que serà més difícil. Per esta mateixa raó vos ho posem molt fàcil perquè vos oferim:

– Una guia de lectura per a facilitar la feina a les persones mediadores dels clubs i que no tingueu excuses per fer este pas endavant. Hem treballat junt a la nostra companya Raquel Ferrero, coautora del llibre, i junt a dos expertes en  clubs de lectura, Carmen Navarro i Rosa Marín, per fer esta guia que vos ajudarà a dinamitzar les vostres sessions.

–2 lots de 20 llibres cadascun que podeu demanar en préstec a la Biblioteca de L’ETNO i que vos farem arribar a la vostra Biblioteca.

Qui pot demanar-ho? 

Qualsevol biblioteca pública, universitària o especialitzada del País Valencià o qualsevol entitat, sense ànim de lucre, que dinamitze clubs de lectura.

Els lots es lliuraran per rigorós ordre de petició i es podran tindre en préstec un màxim de dos mesos.

Com demanar-ho?

Escriu-nos a biblioteca.etnologia@dival.es i reserva el teu lot.

Què demanem a canvi?

A L’ETNO, i a les seues autores, ens agradaria saber quina és la resposta i l’acollida que el llibre Fadrines té entre les persones lectores, el diàleg que crea i els testimonis que aporta, que de segur en seran uns quants. Des d’este interés, vos convidem a fer un exercici d’intercanvi d’impressions amb L’ETNO per diferents vies, que poden ser:

1- La participació de les autores en la sessió final. Les podeu convidar i, en la mesura de la seua disponibilitat, hi acudiran.
2- La gravació sonora o audiovisual de la sessió final per poder treballar sobre els comentaris, sempre amb el necessari vistiplau de les persones participants. Vos explicaríem com fer-ho.

Vos animeu?

L’excepcionalitat i el valor de les imatges recuperades per a El Maestrat Filmat ens enfronta a uns documents d’un incalculable valor patrimonial. Però, per sort o per desgràcia, molt han canviat els temps des que aquestes imatges van ser enregistrades i molt ha canviat el respecte i la relació de les persones amb aquestes filmacions. 

L'ús actual de la imatge fa que aquestes pel·lícules recuperades siguen un rara avis, un estranyament dins de l’amalgama caòtica de la imatge contemporània amb la que convivim i som exposats quotidianament.

Amb tot açò com a pretext, el que propose és la realització d’una jornada entorn de la imatge-arxiu. Una sessió on poder reflexionar sobre l'ús de l’arxiu en l’audiovisual actual al mateix temps que s’experimenta amb aquest tipus d’imatges.

La sessió estarà dividida en dues parts:

1- Introducció a l’arxiu d’El Maestrat Filmat:

Una aproximació i intromissió a l’arxiu recuperat per al projecte. A partir d’aquest precepte es podrà reflexionar sobre els orígens de l’arxiu (qui filma i amb quina intenció) així com descobrir els perquès i les raons de l’ús d’aquest per part de l’autor.

2- Cremar el Maestrat Filmat. Exercici d’imatge contemporània.

La part purament pràctica de l’activitat serà aquesta. Es conduirà als assistents per que cadascú puga fer un muntatge conscient i diferent als altres, a partir dels mateixos materials en brut que ja tindran descarregats als dispositius mòbils. Un exercici de resignificació de l’arxiu memòria pensat per a realitzar-se a través de la xarxa social TikTok. Diversos fragments d’imatges de la col·lecció del projecte seran oferits als participants per a experimentar i crear lliurement a partir de les possibilitats de muntatge i postproducció que ofereix aquesta xarxa social.

Objectiu: El si de la proposta consisteix a intentar confrontar la imatge contemporània des de dins, des de la seua voràgine. Possibilitar que aquestes imatges puguen circular sense cap mena de filtre pel gran caos d'Internet no és més que una voluntat personal de defensa del valor de la imatge. L'objectiu és desprendre l'aura d'aquestes imatges, cremar-les el màxim possible, perquè després puguem tornar a remarcar la seua essència. Finalment es llançaran els diferents muntatges mitjançant TikTok a l’univers digital, per a que convisquen amb la resta d’amalgama d’imatges pròpies de les xarxes socials.

El diputat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, i el director de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, Francesc Tamarit, presenten el projecte BiblioPOP, una nova iniciativa per als professionals de les biblioteques valencianes. 

Este projecte busca el compromís amb les biblioteques valencianes, i els seus professionals, amb la cultura popular valenciana per a la qual cosa vos proposarem una sèrie d'accions i iniciatives.

Les biblioteques valencianes han demostrat amb la participació, any darrere any, en la campanya Espanta la por que són unes aliades immillorables per a arribar a tot el territori valencià i per tant a tota la ciutadania i confiem en la seua implicació en este compromís. 

Ens agradaria que participares i que la teua biblioteca es convertisca en una BiblioPOP. 

Organitza: Biblioteca de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia.

La xarxa d'Itineraris museogràfics en clau de gènere incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al museu. Una perspectiva que estudia les construccions culturals i socials pròpies per als homes i les dones, allò que identifica el femení i el masculí. Amb aquesta xarxa s'ofereix a les i els visitants dels museus participants una lectura diferent de les col·leccions exposades, amb la finalitat de fomentar la igualtat de gènere davant la diversitat.

L'ETNO, Museu Valencià d’Etnologia ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació a les representacions de gènere. Les i els visitants poden consultar i descarregar la informació i material necessari per a realitzar els recorreguts proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l'home i la masculinitat, així com la presència d'identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. 
Alguns dels objectius de la xarxa Relectures són contribuir al coneixement i difusió del patrimoni cultural valencià, fomentar el diàleg intercultural, estrényer els vincles entre els museus valencians i dinamitzar el turisme cultural. També es proposa formar en valors de respecte, convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.
 

N3rdistan és una banda franc-marroquina que [re]pensa i mescla diverses dimensions, èpoques, cultures, estils i instruments, des del hip-hop, el rap, l’electro-rock fins a les melodies àrabs més tradicionals. Tot això amb la veu del desconcertant i fascinant Walead Ben Selim que recupera part del poemari marroquí i presenta temes propis.

Després de tres anys de gira al voltant del món, el grup es va dedicar exclusivament a crear aquest treball, una mescla sense precedents de poemes compromesos i música urbana. Un àlbum a la vora del trip hop i la música tradicional, amb la poesia àrab com a convidada d'honor, obrint així les portes del segle digital. Setze cançons en les quals se sent una ardent melancolia que entona un himne a la glòria del verb, amb textos contundents de Gibran Khalil, Nizar Qabbani, el poeta de les dones, o Nazek El Malaeka, fundadora de la poesia lliure i gran defensora de les condicions de les dones en el Mitjà Orient.

Walead Ben Selim (veu), Widad Mjama (veu i programació)
 
 

Maui ha sigut capaç de crear un personatge i un univers. Lluny de qualsevol etiqueta coneguda -la Björk d’Utrera, la Lady Gaga del flamenc, la Woody Allen de la cançó, una cantactriz…─. Maui, cantant amadrinada per Maribel Quiñones Martirio, és única en la seua espècie, és una teixidora d'històries que abriguen emocions que ens porten del riure al pesic i que, en directe, desplega un talent desbordant que mostra una rica amalgama d'influències.

Les cançons del seu cinqué treball discogràfic, Per art de màgia (2019), són un ram de temes frescos i un caleidoscopi de màgia sense trucs, que acoloreix realitats sense més vareta màgica que les seues històries contades i cantades. Però molt més que un concert, Maui proposa amb aquest espectacle, un viatge, una experiència en la qual conviuen la poesia, el compàs, el teatre i l'humor… i una emoció invisible que genera la sorpresa quan els personatges de les cançons trenquen la quarta paret i aconsegueixen engalipar al públic en les seues aventures.

Maui (veu i violoncel), Josete Ordoñez (guitarra flamenca), Kiko Martín i Noé Barroso (palmes, cors i coreografia).
 

Ataxía sorgeix a València en 2011 de la trobada d'Alberto Mateo amb Andreas Melas, Julia Badenes i Diego López. Ataxía, nom grec que significa desordre, i metafòricament, entremaliadura o mal comportament serveix d'excusa perquè aquesta formació ens propose un espectacle compost de peces pròpies, cançons tradicionals i temes de rebétiko, gènere grec cantat i ballat que pel seu origen marginal i temàtica té unes certes semblances amb el tango, el raï o el fado, i que va sorgir a Grècia a la fi del segle XIX i principis del XX.

El grup ha publicat els discos Música del submón en 2017 i Ataxía en 2021. En aquest segon treball participen 30 músics de diferents països del Mediterrani europeu i oriental i s'inclouen temes que tracten diverses problemàtiques socials i personals: les classes marginalitzades, els amors i els desamors, la censura i la llibertat, els tripijocs dels baixos fons o els treballs durs de la mar. “I per al final de la nit, fortament abraçats, la suor degota directament. Això és el que queda”.

Andreas Melas (tzurás i veu), Alberto Mateo (oud), Julia Badenes (veu i guitarra), Diego López (percussió), Xavi Alamán (contrabaix), Omran Adrah (kanun) i Stefanos Filos (violí).
 
 

Amb només 24 anys Momi Maiga ja és un virtuós del seu instrument, la kora ─una arpa-llaüt africana─. El cantant senegalés és un compositor curiós i autodidacta amb una sorprenent sensibilitat musical que destaca per la seua fluïdesa vocal.

Immers en el ric patrimoni musical d'Àfrica Occidental, el jove músic africà va créixer a la regió de Casamance, al sud del Senegal. Amb sis anys va començar tocar la kora i va començar la seua carrera al costat de reconeguts músics de la Família Cissokho. Seguint el llegat històric dels griot, que abasta segles arrere, la seua herència artística està connectada amb les tradicions mandingues i els seus repertoris.

En ETNOMUSIC 22 presenta Nio que significa “ànima” en mandinka. En aquest treball, el jove artista senegalés combina el jazz, l’afrobeat i el flamenc en les seues composicions interpretades en la seua llengua natal i en wòlof, una altra de les llengües pròpies del Senegal. Momi Maiga forma part d'una nova generació de músics d'Àfrica Occidental interessats en temes destacats del nostre temps que utilitza forma poètiques per a difondre missatges d'alegria i pau.

Momi Maiga (kora i veu), Carlos Montfort (violins i veu), Aleix Tobias (bateria i percussions), Marçal Ayats (violoncel i veus).

ETNOMUSIC ALS POBLES

15 de juliol. Plaça d'Espanya (Carcaixent). 23:00 h

Entrada lliure i gratuïta en Carcaixent fins a completar aforament