ETNOPOBLES és una fira de museus locals que pretén presentar l’activitat cultural d’estos museus entre la ciutadania de València, i per extensió l’activitat i manifestacions culturals característiques de cada municipi.

Per una banda hi hauran estands corresponents a cadascun dels museus (22 estands) on cada museu oferirà informació sobre la seua activitat. Per altra banda la FIRA comptarà amb un nodrit programa d’activitats realitzades a proposta de cada museu/municipi. Així la ETNOPOBLES tindrà tallers, presentacions, conferències, exhibicions, demostracions culinàries, cates de vins, etc, fins un total de 30 activitats durant  el cap setmana.  

La FIRA es dirigeix a públic familiar i l'accés és lliure fins a completar aforament.

PARTICIPEN:

20 Museus de la província de Valencia: 

• Museu Internacional de Titelles, Albaida
• Museu del Palmito-MUPA, Aldaia
• Museu Valencià de la Festa, Algemesí
• Museu de l'horta, Almàssera
• Museo Etnológico, Alpuente
• EtnoMUMA, Alzira
• Ecomuseo, Aras de los Olmos
• Ecomuseo, Bicorp
• Centro de Interpretación del Torico, Chiva
• Museu de la Pilota, el Genovés
• Museu Històric-Etnològic, la Font de la Figuera
• Museu de la Casa del Pou, la Llosa de Ranes
• Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, Ontinyent
• Museu de la Rajoleria, Paiporta
• Museu de Cassoleria Àngel Domínguez, Potries
• Museu de l’Aigua Molí Nou, Quartell
• Museo Municipal, Requena 
• Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, Torrent
• Museo Municipal, Utiel
• Colección Museográfica de Yátova. 

MUSEUS CONVIDATS

1 Museu de la Província de Castelló:

• Museu de la Pedra en Sec, Vilafranca

1 Museus de la Província d’Alacant: 

• Museu Valencià del Paper, Banyeres de Mariola

Esta exposició la trobareu en diàleg amb la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat. Alguns són físics, tanquen i separen espais i propietats alhora que serveixen com a espai de comunicació política, comercial i d'expressió artística. Altres són més alts, simbòlics i més invisibles: amaguen desigualtat social, pobresa, marginalitat i soledat.

Jaime Belda ens presenta un mapa de memòries i records urbans de la ciutat de València travessats per la seua visió fotogràfica contemporània. Rafa estava davant quan assassinaren Manuel Broseta a l’avinguda Blasco Ibáñez. A Manoli se li va precipitar una persona al costat des de dalt de l’Hotel Mandarín. . Lilian va aprendre a regar a manta a l’horta de Benimaclet. Paca va ser testimoni de la caiguda des d’un camió del cudol que ara descansa al carrer Peset Aleixandre. Totes i tots tenim records importants lligats a espais públics de la ciutat. Alguns formen part del nostre imaginari popular, altres configuren la nostra història, alguns ens defineixen a nivell territorial i, per descomptat, la major part narren la pròpia experiència.

El treball anomenat Genius Loci recupera alguns d’estos records mitjançant la veu directa dels seus protagonistes. El títol de l’obra fa referència a “l’esperit del lloc” dels antics romans, al cúmul d’eixes vivències que conformen el que som. 

Al voltant de 300 persones han col·laborat en la configuració d’este mapa de la memòria de la ciutat de València. Un mapa en què se superposen història, etnografia i vida quotidiana sense jerarquies. La fotografia de Belda, una visió del punt exacte de cada record rebut, serveix com a suport i homenatge a cadascuna de les veus que componen este arxiu en construcció que s’enriqueix amb cada nou testimoni.

El que presentem a la sala és a soles una xicoteta part seleccionada a partir del treball complet de Jaume Belda que podeu gaudir en el seu lloc web interactiu.

 

Jackie Pérez és fotògrafa i membre des de 2023 de APIVA, Associació de Patrimoni Industrial Valencià. El seu interés per la memòria, la fotografia i el patrimoni s'uneixen en la creació de la web memoriaindustrial.es.

Aquesta web arreplega una pinzellada, una instantània visual de tot allò que ha sobreviscut, en aquests llocs i el que va ser una ciutat-factoria, ara que s'han complit quatre dècades des de la reconversió industrial de 1982 i el tancament de ‘La fàbrica’ en 1984.

Un itinerari que comença en Ulls Negres (Terol), on s'extreia el mineral, contínua en la Via verda Ulls Negres-Sagunt, antic itinerari del tren miner, es deté en el Port de Sagunt i finalitza al Grau *Vell on es llançaven les deixalles industrials, incloent-hi l'escòria, a la mar.

Desde el mineral a la escoria, un paseo por la memòria industrial del Puerto de Sagunto és un webdoc organitzat en 13 capítols que conta la història de la indústria a Port de Sagunt amb diferents estratègies fotogràfiques com el documentalisme contemporani, la fotografia d’arquitectura, l’arxiu i les entrevistes, per a embastar una narració amb esperit divulgatiu que convide a no oblidar el passat industrial de la localitat i la seua importància en el desenvolupament de la identitat local.

El treball inclou la documentació fotogràfica de les restes encara presents al voltant del municipi que parlen d’un passat vinculat a les fàbriques que foren cabdals en el desenvolupament social i econòmic d’eixa zona del territori Valencià. Paral·lelament, participa de la relació i intercanvi amb les diverses plataformes i associacions que encara sobreviuen vinculades al passat industrial del Port de Sagunt. Associacions d'extreballadors i col·lectius de memòria obrera i patrimoni industrial que han col·laborat des de diferents posicionaments i distàncies amb la investigació.

Comptarem amb la presència de Jackie Pérez, l'autora, que ens parlarà del seu treball de recerca i documentació sobre el passat industrial de Port de Sagunt.
 

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 

Carles Rodrigo Alfonso és un estudiós i alhora divulgador al voltant del món rural i agrari valencià, i de la cultura popular en general. Geògraf de formació, una disciplina que a les darreres dècades ha nodrit de nombroses i sovint valuoses persones a les iniciatives més diverses, comparteix eixe interès pel territori amb el coneixement, la investigació i la difusió al voltant de la història i l’etnologia.

A l’estudi que es presenta s’ha realitzat una aproximació a una explotació agrària valenciana a un període molt concret, les dues dècades de la postguerra. A l’etapa de la política econòmica autàrquica amb els seus trets diferencials. És un apropament a una explotació de l’Horta encara que extrapolable en sí i per les seues circumstàncies a una bona part del territori valencià.
La publicació ha estat editada per l’Editorial Perifèric Edicions, per part de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, a la seua col·lecció Monografies de l’Horta Sud, amb el suport de diversos ajuntaments i de la Caixa Popular. Integra la visió geogràfica, històrica i etnològica, per intentar, al menys s’ha intentat, completar la perspectiva des de diferents angles. Combina el vessant d’estudi i d’investigació, la consulta d’arxius i sobretot d’una extensa bibliografia utilitzada, amb l’experiència de vells llauradors de l’època i la personal de l’autor al treball al camp.
 

Acompanyarà l'autor: Josep Maria Tarazona, president de l'IDECO de l'Horta Sud
 

Descobrint murs, és el resultat del projecte artístic-terapèutic Re-Creant identitat, concebut i realitzat per Albert Fernández i Mónica Cases en col·laboració amb L’*ETNO i l'Hospital de Salut Mental de la Diputació de València. Dirigit a persones diagnosticades en salut mental, els treballs exposats provenen de diverses sessions amb una estructura afí: la visita a l'exposició permanent, on s'extrauen i analitzen conceptes de caràcter genèric que ens definixen i identifiquen com a col·lectiu, i la creació de debats i experiències que afavorixen la reflexió i el coneixement de la identitat individual.

La labor d'aproximació al concepte d'identitat —subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia— i al descobriment dels factors i murs que han intervingut en els processos de construcció individual i col·lectiva, ha propiciat el coneixement del «jo» i de la pròpia identitat real per cadascun dels participants. 

Com a paradigma de l'acostament entre cultura i salut mental, L’ETNO, en diàleg amb l'espai que va possibilitar la seua concepció, presenta Descobrint murs amb el propòsit últim d'evidenciar la capacitat d'expressar i de representar, a través de l'art, el compromís del museu amb la inclusivitat i la col·laboració entre dos camps (patrimoni i salut) en benefici del benestar de tot col·lectiu i de la societat en el seu conjunt.

On sorgix Descobrint murs?

Des de la perspectiva institucional, L’ETNO pretén, i ha pretés des d'anys arrere, aproximar l'àmbit del patrimoni i el de la salut a través de la construcció d'espais de col·laboració i projectes que afavorisquen el benestar social. 

L'interés del museu per la implementació d'accions i projectes socials és justificable des d'una doble òptica: la de la seua tipologia, perquè el complex procés de creació i canvi de la identitat cultural és subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia, i la de museu social de caràcter públic que transgredix les seues barreres físiques o murs i es preocupa i fa per resoldre, les necessitats del seu entorn. 

En este context, i a través del projecte Re-Creant identitat, sorgix la present intervenció. Descobrint murs és tan sols una mostra física dels múltiples tallers efectuats durant l'activitat; una mirada al procés creatiu amb el qual, Albert Fernández i Mónica Cases, en la seua visita a l'exposició No és fàcil es valencià/na, han treballat la construcció de la identitat de persones diagnosticades en salut mental. 

El projecte, fonamentat en una metodologia reflexiva, dialògica, artística i creativa, ha abordat: la naturalesa de les emocions i la seua gestió, el procés de socialització dins del grup, la construcció del «jo» i, màximament, la identitat o fites personals que determinen qui i perquè som o actuem d'una forma determinada.

DES DEL MEDITERRANI

El festival Etnomusic torna com cada any a la cita amb el públic de la ciutat de València, en una edició plena d’il·lusió i coratge després de la riuada que va patir el nostre territori al mes d’octubre passat de 2024. Per això, des de L’ETNO oferim una proposta carregada de formacions d’origen valencià que amb una vocació internacional ens presenten treballs que abasten el nostre marc geogràfic més pròxim i el que configura el Mediterrani, este mar, a vegades origen de tempestes massives, però sempre pont robust entre cultures i pobles.

Cabra, formació valenciana formada per músics d’origen divers d’Espanya, ens oferirà un recorregut per la península Ibèrica en un periple sonor en el qual es mesclen la tradició i l’aportació personal de cada intèrpret.

Andrés Belmonte ens proposarà una fusió entre la música àrab i la música tradicional valenciana amb un instrument central, el ney, una flauta procedent de l’Orient Mitjà d’origen mil·lenari. Per la seua part, Noelia Llorens, Titana, una de les veus més consolidades, impactants i empoderades de la nostra música tradicional, abordarà un viatge pel nostre present musical arrelat al passat.

El trio format pel duo català ZA! i el cantaor Perrate oferiran un concert trencador en el qual el flamenc inclou les percussions i la música electrònica en un joc «minuciosament» improvisat.

L’Etnomusic inclourà un concert del cicle «Música en construcció» de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Enguany tindrem ocasió de gaudir del grup valencià Saüc Ensemble, formació d’origen clàssic que interpretarà músiques creades al Mediterrani durant el Renaixement. Així mateix, el festival inclourà un concert per a famílies en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València) a càrrec del grup gallec de percussió Odaiko.

PROGRAMACIÓ A L'ETNO

• Cabra - Vol 1.  8 de maig. 20.15 h. 
• SAÜC ENSEMBLE - Mármara.  10 de maig. 18.30 h. 
• ZA! Perrate - Jolifanto.  15  maig. 20.15 h
• Andres Belmonte - Gharbí. 22 de maig. 20.15 h. 
• ODAIKO PERCUSSION GROUP - Vaya ritmo. 25 de maig. 11.30 h. IMPORTANT: Us informem que degut a causes no previstes, el grup ODAIKO no podrà realitzar l’actuació prevista en el Festival ETNOMUSIC. En el seu lloc actuarà el grup valencià Trencaclosques-Rodamons Teatre
• Titana. 29 de maig. 2015. h.

ETNOMUSIC ALS POBLES

• Eixa. 25 de juny. 20.30 h. Benetússer. Plaça del molí. 
• Titana. 4 d'octubre. 20.00 h. Massanasa. Plaça Ajuntament.  

Visita teatralitzada a «La Ciutat: local i global» –primer àmbit de l'exposició permanent de L’ETNO–, que té per objectiu conscienciar sobre la importància de la supervivència del comerç local. 

El tracte personalitzat i humà, la proximitat amb la clientela, el diàleg o l'assessorament són característiques d'un fet social en risc de desaparéixer. 

Dos viatgeres del temps (una de 1925 i una altra recentment arribada de 2125), a través d'un recorregut per les curiositats del passat i per les sospites d'un predictible futur, ens ajudaran a posar en valor el paper del comerç tradicional i a comprendre la rellevància i la transcendència de les accions presents.

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

Participen:
 

• Al cant d’estil: Victòria Sousa, Victorieta; Paqui Gijón, Paqui la del Predralbí; María José Ruiz, Marisé; Isabel García, Isabel de Quart; José Ramón Salvi, Salvi; Raúl Luis Chillerón, Raúl del Puig
• Albaes: Josep Maria Flores; Abel Gayán Francés; Mari Carmen Barbancho; Laura Soriano Bahilo. Hi col·labora Jorge de Foios
• Al vers: Francisco Nicasio Gil, Paco de Faura; Vicent Ribelles Salvador, Vicent de Rosa; Salvador López Mafé, Voro de Paterna. Hi col·labora Carles Bahilo
• Música de corda de Bétera: Mercedes Cantero de la Cruz (guitarra), Francisco Navarro Pérez (guitarra) i José Vicente Navarro Ricart (guitarró)
• Música de vent del Puig: Albert Raimundo Hurtado, Rubén Raimundo Hurtado i Borja Carbonell Dolçaina i tabal: Armando Garcés Salvador (dolçaina) i Jordi Martínez Calatayud (tabal)