Considerada per la crítica com «la veu de la nova generació del cant flamenc», Rocío Márquez porta més d’una dècada llaurant una sòlida carrera artística que hui desborda el panorama flamenc, on és ja un clar referent i figura consolidada. 

La seua personalitat inquieta i la seua enorme curiositat queden patents en la seua discografia, que de manera transversal ens mostra tan gran amor per la tradició flamenca com imperiosa necessitat d’eixamplar els límits d’aqueixa mateixa tradició, explorant i experimentant amb melodies, instrumentació, arranjaments i lletres. Uns treballs que presenta en els festivals més prestigiosos del circuit flamenc i en les cites d’indie i pop/rock com a Primavera Sound o el Monkey Week, o llocs com el Matadero de Madrid o el CCCB de Barcelona. 

En ETNOMUSIC presenta el seu projecte Tercer cielo, on Rocío Márquez ha trobat com a company Bronquio, jove músic de Jerez de tradició punk i una figura de l’escena electrònica espanyola. Tots dos creen un marc espai-temps mental i creatiu en el qual la veu, els cossos, la respiració, la màquina, el camp magnètic queden enllaçats pel cordó umbilical del flamenc, amb veu clara i balbotejos en textures sonores, modelatges, recursos propis de la música electrònica i molta poesia, com la de García Lorca. 

Rocío Márquez (veus i cossos), Bronquio (programació i sintetitzador). 

Donades les característiques del concert (música de ball) l'aforament de seients serà prou més reduït de l'habitual, és a dir, que el públic romandrà dempeus.
 

«Com el que ha estat temps fora de casa i torna ara amb la mirada curiosa del visitant, Maestro Espada ens submergeix en la tradició musical de la seua horta natal de Múrcia per a il·luminar un emocionant projecte musical on els sintetitzadors analògics casen amb castanyetes i llaüts, i demostren amb escreix que l’electrònica també serà folklore». 

Amb aquestes paraules els germans Alejandro i Víctor Hernández ens presenten aquest singular projecte en el qual es conjuminen dues veus que porten tota la vida sonant juntes i que ens obrin una via per a acostar-se al folklore no com una relíquia sinó com una font d'inspiració, un nou material compost per llavors i arrels que milloren la biodiversitat musical.

Els seus temes es claven i es taral·laregen com els versos àrabs que des de fa segles es canten a l’horta murciana. Les seues lletres surfegen unes notes i una estructura tradicionals, que es fonen entre sorolls i sons més experimentals, en un redescobriment del folklore tradicional, sense limitacions ni idees preconcebudes. Crear una cosa nova intentant que allò conegut no condicione la forma. 

Alejandro Hernández (veu, sintetitzador i castanyetes), Víctor Hernández (veu i castanyetes).
 

Antonio Castrignanò, natural de Galatina (Pulla, Itàlia) es defineix a si mateix com a autor, compositor i músic. Es va acostar a la música folklòrica de Salento en els seus inicis i, en lloc de mimetitzar-se amb aquest fenomen que creixia al seu voltant, va marcar un punt d’inflexió en l’exagerada febre «pizzica» deslligada per l’ancestral ball així denominat que atreia turistes i tot tipus de públics, i va optar per experimentar amb el contemporani en un estil molt personal.

Després de més d’una dècada de treball com a músic a Itàlia i en l’àmbit internacional va publicar en 2010 el seu primer àlbum en solitari (Mara la fatia), una col·lecció de temes evocadors, de fusió entre tradició i innovació que suposa un manifest de la poètica musical de l’autor. 

En 2014 va publicar el seu segon àlbum en solitari (Fomenta), en el qual la seua gran atracció tant per la tradició de Salento com per la música contemporània formen una mescla perfecta i extremadament equilibrada. Aquesta tendència, típica de l’estil de Castrignanò, també és present en el disc posterior, també produït per Ponderosa, Ària Caddhipulina.
Antonio Castrignanò ha col·laborat amb artistes com Stewart Copeland, Ludovico Einaudi o Ballakè Sissoko i ha creat bandes sonores per a projectes cinematogràfics. Actua en els escenaris de prestigiosos festivals nacionals i internacionals i s’ha convertit en un important referent per al redescobriment de la música tradicional de Salento des d’una perspectiva contemporània.

 
Antonio Castrignanò (veu i pandereta), Rocco Nigro (acordió), Giuseppe Spedicato (baix i mandola), Gianni Gelao (gaita i bouzouki), Luigi Marra (violí), Maurizio Pelizzari (guitarra i mandolin). 
 
Foto capçalera: Salvatore Coluccia

Efrén López té una llarga trajectòria musical i ha sigut protagonista de formacions com a L’Ham de Foc, Aman Aman, Sabir, Evo, Trio Petrakis-López-Chemirani, etc. L’any del XX aniversari d’ETNOMÚSIC, el multiinstrumentista i compositor es reuneix en aquesta trobada única amb alguns dels millors intèrprets i compositors amb els quals ha col·laborat més estretament durant els últims anys, tots ells noms destacats en les seues respectives tradicions musicals (grega, persa, bretona o castellana). Un conjunt cosmopolita de músics que dibuixen les geografies musicals a les quals Efrén López ha viatjat, estudiat i en les quals s’ha inspirat per a crear els seus propis temes. 

La formació composta per la cantant i multiinstrumentista Isabel Martín ─integrant del duo toledà Milo ke Mandarini─, el virtuós músic i Lutier cretenc Stelios Petrakis, la intèrpret de kanun grega Sofia Labropoulou, el percussionista iranià-francés Keyvan Chemirani, el gran flautista bretó Sylvain Barou i el contrabaixista castellonenc Alejandro Royo s’uneixen per a donar vida a les seues peces originals de l’última dècada, en un marc d’estreta complicitat i comunicació, a través del virtuosisme i la improvisació, servint-se d’un acolorit ventall instrumental i interpretatiu lloc sempre al servei de la música.

Efrén López (ud, rabab, zanfona, oğur saz, laouto, cistro, veu i direcció), Isabel Martín (veu, bendir, pandero i pandereta), Stelios Petrakis (lyra i lavta), Sofia Labropoulou (kanun), Keyvan Chemirani (zarb i daf), Sylvain Barou (flauta, bansuri, duduk, uilleann pipes, zurna i dilli kaval), Alejandro Royo (contrabaix).
 
Foto capçalera: @Laura Soriano.

KILEMA és un músic originari de Madagascar amb més de quaranta anys de trajectòria en les músiques del món. Sempre fidel a la tradició cultural del seu país, aquest vocalista, compositor i multiinstrumentista treballa especialment amb els instruments autòctons del sud de Madagascar.

Des de la seua residència a Còrdova ha projectat la seua música en els cinc continents. En més de quaranta països han pogut gaudir d’un ric estil personal que fusiona multitud d’influències, sense enlairar-se de la puresa de les arrels malgaixes. Quatre discos en el mercat resumeixen la seua trajectòria discogràfica, encara que entre els experts sempre es destaca la força dels seus concerts en directe: és un comunicador nat amb una capacitat extraordinària per a connectar amb tota mena de públics i orígens.

En l’actualitat, aquest ambaixador mundial de la cultura malgaix, combina el seu treball com a músic amb una important labor pedagògica en la qual realitza tallers infantils i per a famílies i una gran labor solidària i d’ajuda a comunitats desfavorides. 
Marcat per un caràcter didàctic, el concert ens acostarà als instruments, ritmes, harmonies i paraules del seu país com a excusa per a proposar valors tan universals com el respecte, la solidaritat, la interculturalitat o la sostenibilitat. 

Kilema (marovany, valiha, kabosy, katsá i veu), Nesa Randrianantoandro (veu, melòdica katsà), Manuel Luque (percussió), Carlos Léon (baix i veu)

*Concert realitzat en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València). 
 

Mujeres con Raíz naix a la fi de 2014 per a rendir un merescut homenatge a la veu tradicional de la dona murciana, propietària de gran part del patrimoni oral del sud-est peninsular. Veus de dones que la majoria de vegades van quedar relegades a l’àmbit domèstic a través de cants d’amanyac, o també a resos íntims i familiars; però que també treballaven, com els homes, i llavors llançaven els seus cants de sega i trilla al vent. O demanaven aigua als cels. O festejaven amb malaguenyes, jotes i seguidilles. Dones, en definitiva, que musicalitzaren totes les edats de la vida.

El projecte es presenta com una mirada a l’espai i al temps en el qual les veus femenines ens acosten a l’alba i al ponent de cada dia, i el reconeixen en el nostre passat i el nostre destí, el de les històries quotidianes contades i cantades per tots. I el de les geografies transitades per les components del grup des de les seues diferents trajectòries, on es viatja d’est a oest i de nord a sud pel territori murcià, per a construir un projecte d’escolta i recuperació d’aquest repertori musical. 

Carmen María Martínez (veu i postisses), Mari Cruz Sánchez (veu), Tomás García (guitarra, guitarró, panderetes, platerets i cors), Juan José Robles (guitarró, guitarra, llaüt i cors), R. Enrique González (percussions i cors).

*Concert que forma part del cicle Etnomusic als pobles.

L'accés al concert de Mujeres con raíz en Macastre és lluire i gratuït fins completar aforament.

Silento és un duo format per les músiques valencianes Celina Jiménez i Ana Ferrer, dos artistes que van començar a actuar juntes des de molt menudes i que amb els anys s’han presentat en diferents països com a duo. Establida a Berlín, Celina Jiménez desenvolupa la seua activitat com a cantant lírica i ha actuat en espais emblemàtics com la Fundació Juan March de Madrid i la sala principal de la Filharmònica de Berlín. Ana Ferrer, guitarrista i compositora es va graduar en guitarra clàssica en l’ESMUC (Barcelona) i és Màster en Música per la UPV. Més enllà de la seua formació i activitat, ambdues mostren un gran interés per les tradicions i l’experimentació musical. 

Els seus concerts es caracteritzen per crear un ambient pròxim i emotiu, amb una cuidada selecció de repertori que inclou peces folklòriques, cançó d’autor, composicions pròpies i música tradicional, totes elles arreglades amb un llenguatge personal replet de creativitat. 

En De València i ultramar, amb un format íntim i acústic (dues veus, una guitarra i xicotetes percussions), Silento ofereix un concert alimentat per una selecció de composicions pròpies i arranjaments originals que abasten múltiples àmbits: la cobla de Concha Piquer, la música sefardita, les cançons tradicionals valencianes relacionades amb la quotidianeïtat del treball o la criança, el món poètic de Federico García Lorca, la decadència del vals vienés o tangos argentins. 

Celina Jiménez (veu i percussió), Ana Ferrer (guitarra).

*Concert inclòs en el Cicle Música en construcció de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Abans del concert (17:00 h.) es realitzarà una visita a l’exposició No és fàcil ser valencià, mostra permanent de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia. 
 

Xabier Díaz és un dels noms propis de la música tradicional gallega. Amb més de tres dècades a la seua esquena, aquest músic de la Corunya ha rebut nombrosos premis i ha actuat en diferents festivals internacionals. 

En aquest concert presenta As Catedrais Silenciadas, tercer treball d’un projecte realitzat en col·laboració amb Adufeiras de Salitre que va començar 2015 i en el qual l’element diferencial és l’impressionant grup de vocalistes i percussionistes femenines. Al llarg d’aquests anys, el músic ha realitzat investigacions pels llogarets gallecs rescatant les cançons de les dones i donant-los el seu toc personal. La seua música i les seues noves lletres doten de frescor una matèria primera tradicional del nord-oest en el qual es conjuguen pasdobles, jotes, alalás, ribeiranas, muñeiras i agarrats. 

El disc ha sigut reconegut per la crítica especialitzada i el públic (Top ten de la World Music Charts Europe i Top of the World de la revista Songlines) i es presenta amb una força que busca emocionar un públic en el qual sempre troben complicitat, amb una mirada actual i contemporània cap a les tradicionals festes dels llogarets i els pobles. 

Xabier Díaz (veu, percussió i gaita), Iván Costa (zanfona), Roberto Grandal (acordió)
Adufeiras de Salitre (percussions i veus) 
 
 

La publicació d’Orgànic en 2001 va marcar un canvi en la carrera d’aquest reconegut músic valencià i alhora va suposar una fita molt important en la música popular valenciana. El treball partia de plantejaments actuals aplicats a estructures musicals tradicionals, en una mescla molt personal en la qual els patrons rítmics o les línies melòdiques que havien acompanyat l’autor fins a aqueix moment es posaven al servei d’una renovada cançó d’autor. 

Convertit, com apunta Josep Vicent Frechina, en ineludible referència del nostre cànon musical contemporani, aquest projecte es presenta ara en una versió renovada i revisada amb el títol de 20 anys d’Orgànic. En el qual, Miquel Gil repassa dues dècades de carrera en solitari a través de les cançons més celebrades del seu repertori.

El músic de Catarroja ens proposa un concert que recrea la sonoritat original i que compta amb alguns dels músics que van formar part de la primera banda, reunits expressament per a aquest projecte. Per a enllaçar i celebrar tots dos aniversaris (Orgànic i ETNOMÚSIC) es farà acompanyar pel seu amic Borja Penalba, productor i músic amb qui ha col·laborat en diferents ocasions al llarg de seua carrera, i de Noelia Llorens Titana, nova veu del cant valencià amb qui Miquel Gil ha compartit un dels últims projectes musicals (Arrel) i amb qui guarda una gran sintonia i afinitat musical.

Miquel Gil (guitarra i veu), Toni Porcar (guitarra clàssica), Eduard Navarro (diversos instruments), Tobal Rentero (diversos instruments), José María Reillo (percussió), Gusmà Gil (baix elèctric), Nel·lo Alfonso (teclat i veus).
Col·laboracions: Noelia Llorens Titana i Borja Penalba.
 

De maig al maig. De dijous a dijous. 
Eixa és la cadència amb la qual cada any, des de fa 20, es presenta ETNOMUSIC al públic valencià. Quan torna maig, de dijous a dijous, renova la seua cita amb el públic aquest projecte nascut en un museu –L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia– que, per vocació del seu personal i per suport institucional, ha optat també per la música com una manera de presentar-se a la ciutadania. 

ETNOMÚSIC ens ha permés presentar a València intèrprets de diversos continents que després s’han consolidat en l’escena internacional. Amb l’objectiu de mantindre el projecte carregat d’actualitat i vigència, amb el temps hem introduït en la programació nous espais i concerts per a públic jove i familiar. En els 20 anys que compleix el festival, ens han acompanyat professionals, gent amiga, i un bon grapat d’especialistes que han treballat per a oferir una música tan nostra i al mateix temps tan universal a un públic que cada maig, de dijous a dijous, acudeix a puntualment a ETNOMÚSIC, i al qual des de L’ETNO volem agrair el seu entusiasme i la seua companyia. 

No per casualitat, el pròleg de la vintena edició és un concert especial de presentació a càrrec de Miquel Gil, que ens oferirà a l’abril el seu treball 20 anys d’Orgànic. Ja al maig, el festival començarà la seua habitual cadència de concerts amb el músic de la Corunya Xabier Díaz acompanyat per les Adufeiras de Salitre. Amb aquesta actuació s’inicia un recorregut musical que té una segona parada en la formació murciana Mujeres con raíz.

Amb un ensemble constituït especialment per al XX aniversari de ETNOMÚSIC, Efrén López ens portarà des de València al Mediterrani oriental, a l’Orient Mitjà i Àsia Central. En el viatge de tornada, el festival es detindrà a la regió d’Apúlia, des d’on Antonio Castrignanò ens oferirà un personal redescobriment de la tradició musical del sud-est italià. 

ETNOMÚSIC PERIFÈRIC presenta dos projectes molt singulars reconeguts per la crítica. D'una banda, l’estimulant projecte de Maestro Espada, on els sintetitzadors analògics casen amb castañetas i llaüts. Per un altre, Rocío Márquez + Bronquio, un nou projecte d'aquesta prestigiosa figura del flamenc.

La programació de 2023 comptarà amb un concert familiar realitzat en col·laboració amb el SARC (Diputació de València) a càrrec de Kilema. Com a novetat en 2023, ETNOMÚSIC inclourà dins de la seua programació un concert del Cicle Música en Construcció (Diputació de València) del duo Silento. 

El festival realitzarà la seua particular itinerància pels municipis de la província (ETNOMÚSIC ALS POBLES) amb dues formacions valencianes: Krama i Urbàlia Rurana. Els seus concerts estaran precedits per Naiet Cirerer, amb un espectacle que homenatja els narradors i cantants que viatjaven de poble en poble.