La informació lliure que, a hores d’ara, hi ha disponible a l’enciclopèdia en línia més consultada del món,  és insuficient i es pot millorar. 

L’ETNO vol aprofitar l’oportunitat de la futura exposició Espill de festa. El Corpus, que inaugurarà en el mes de juliol, per a obrir un viquiprojecte paral·lel que millore el coneixement lliure sobre la festa del Corpus Christi de la ciutat de València. Este projecte es desenvoluparà en col·laboració entre L'ETNO, la Regidoria de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València, Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya.

El viquiprojecte tindrà tres activitats principals: una wikitakes que es celebrarà el cap de setmana de les celebracions del Corpus, un concurs fotogràfic i una viquimarató per a editar contingut textual.

1-    La wikitakes és una trobada que té com a objectiu fotografiar un espai geogràfic o un esdeveniment per a alliberar després les imatges a Wikimedia Commons. Este projecte, germà de la Viquipèdia, alimenta d'imatges i de recursos audiovisuals l'enciclopèdia lliure. En el cas del Corpus de València, hi ha mancança de recursos gràfics que parlen de la festa, per la qual cosa l'objectiu és documentar tots els elements i les manifestacions del calendari festiu. Des del 17 al 19 de juny, serà fàcil trobar viquipedistes, amb les seus càmeres, vivint la festa al carrer per a poder documentar tot i, després, alliberar-ho. 

2-    Es convoca un concurs fotogràfic entre totes les fotografies sobre el Corpus que s’alliberen a Wikimedia Commons. En este cas, el concurs no es limita a la ciutat de València, sinó que s’amplia a totes les poblacions valencianes que celebren esta festa. 

L’ETNO busca col·laboració per a omplir de Corpus valencià l’enciclopèdia més consultada del món. El primer pas és gaudir de la festa i fer moltes fotografies; l’excusa perfecta per al cap de setmana del 17 al 19 de juny.

3-    La viquimarató és una trobada de persones interessades en editar. En este cas, sobre els elements de la festivitat del Corpus, amb la finalitat de crear articles nous a la Viquipèdia o de millorar els existents amb noves referències bibliogràfiques. Esta viquimarató es realitzarà a la Biblioteca de L’ETNO una vegada s’inaugure l’exposició Espill de Festa.
 

El conjunt de la mostra del Museu Valencià d'Etnologia no ens fa pensar que els gitanos hongaresos que se'ns mostren al llarg del temps s'hagen hagut de sentir de mala gana en tractar amb retratistes paios. De fet, eventualment pot semblar que és al contrari. No obstant això, el fet fotogràfic representa per a ells, com s'indica en el catàleg, "la voluntat imposada d'un univers cultural més enllà del seu". Un cosmos de què, d'alguna manera, han estat obligats a formar part. Una metàfora del que els succeïa i els succeeix en quasi qualsevol aspecte de la vida. L'exposició busca respostes a través de 160 imatges, i també d'un bon nombre d'objectes estris de treball, elements quotidians com ara pipes de fumar, o bé instruments simbòlics d'indumentària com ara vares i de l'ús d'audiovisuals. El material fotogràfic se'ns mostra per ordre cronològic i tipològic, i les principals parts de la mostra són: el descobriment dels gitanos, les fotografies exòtiques de "l'home salvatge" europeu (del segle XIX al XX); el món propi dels gitanos I: imatge i representació pròpies, fotografies d'estudi encarregades per gitanos (principi del segle XX); els gitanos com a "objecte" d'investigacions etnogràfiques, estils de vida gitanos (primera meitat del segle XX); la percepció sociològica dels gitanos I: quan la pobresa no s'arriba a representar com a qüestió ètnica (època d'entreguerres); els gitanos com una història d'èxit de la propaganda política: l'assimilació dels gitanos (els gitanos en el socialisme d'estat); la percepció sociològica dels gitanos II: la pobresa com a qüestió ètnica tematitzada, l'estètica de la pobresa (els gitanos en la fotografia social de la segona meitat del segle XX); representació antropològica dels gitanos com a iguals (la representació empàtica dels gitanos en els últims vint-i-cinc anys); el món propi dels gitanos II: imatge i representació pròpies; i finalment, la destrucció dels estereotips: imatges d'àlbums familiars, fotografies d'estudi, imatges privades i d'aficionats (passat immediat i l'actualitat).

Des de la Biblioteca de L’ETNO proposem a les biblioteques inquietes valencianes que este llibre siga el protagonista del vostre club de lectura! 

Vos imagineu les converses que podrien eixir d’esta lectura? Els testimonis i les experiències viscudes? Nosaltres sí, perquè sabem quin és el perfil habitual dels clubs de lectura de moltes biblioteques: les dones. I sí, ho sabem, és assaig, no és literatura, i sí sabem que serà més difícil. Per esta mateixa raó vos ho posem molt fàcil perquè vos oferim:

– Una guia de lectura per a facilitar la feina a les persones mediadores dels clubs i que no tingueu excuses per fer este pas endavant. Hem treballat junt a la nostra companya Raquel Ferrero, coautora del llibre, i junt a dos expertes en  clubs de lectura, Carmen Navarro i Rosa Marín, per fer esta guia que vos ajudarà a dinamitzar les vostres sessions.

–2 lots de 20 llibres cadascun que podeu demanar en préstec a la Biblioteca de L’ETNO i que vos farem arribar a la vostra Biblioteca.

Qui pot demanar-ho? 

Qualsevol biblioteca pública, universitària o especialitzada del País Valencià o qualsevol entitat, sense ànim de lucre, que dinamitze clubs de lectura.

Els lots es lliuraran per rigorós ordre de petició i es podran tindre en préstec un màxim de dos mesos.

Com demanar-ho?

Escriu-nos a biblioteca.etnologia@dival.es i reserva el teu lot.

Què demanem a canvi?

A L’ETNO, i a les seues autores, ens agradaria saber quina és la resposta i l’acollida que el llibre Fadrines té entre les persones lectores, el diàleg que crea i els testimonis que aporta, que de segur en seran uns quants. Des d’este interés, vos convidem a fer un exercici d’intercanvi d’impressions amb L’ETNO per diferents vies, que poden ser:

1- La participació de les autores en la sessió final. Les podeu convidar i, en la mesura de la seua disponibilitat, hi acudiran.
2- La gravació sonora o audiovisual de la sessió final per poder treballar sobre els comentaris, sempre amb el necessari vistiplau de les persones participants. Vos explicaríem com fer-ho.

Vos animeu?

L’excepcionalitat i el valor de les imatges recuperades per a El Maestrat Filmat ens enfronta a uns documents d’un incalculable valor patrimonial. Però, per sort o per desgràcia, molt han canviat els temps des que aquestes imatges van ser enregistrades i molt ha canviat el respecte i la relació de les persones amb aquestes filmacions. 

L'ús actual de la imatge fa que aquestes pel·lícules recuperades siguen un rara avis, un estranyament dins de l’amalgama caòtica de la imatge contemporània amb la que convivim i som exposats quotidianament.

Amb tot açò com a pretext, el que propose és la realització d’una jornada entorn de la imatge-arxiu. Una sessió on poder reflexionar sobre l'ús de l’arxiu en l’audiovisual actual al mateix temps que s’experimenta amb aquest tipus d’imatges.

La sessió estarà dividida en dues parts:

1- Introducció a l’arxiu d’El Maestrat Filmat:

Una aproximació i intromissió a l’arxiu recuperat per al projecte. A partir d’aquest precepte es podrà reflexionar sobre els orígens de l’arxiu (qui filma i amb quina intenció) així com descobrir els perquès i les raons de l’ús d’aquest per part de l’autor.

2- Cremar el Maestrat Filmat. Exercici d’imatge contemporània.

La part purament pràctica de l’activitat serà aquesta. Es conduirà als assistents per que cadascú puga fer un muntatge conscient i diferent als altres, a partir dels mateixos materials en brut que ja tindran descarregats als dispositius mòbils. Un exercici de resignificació de l’arxiu memòria pensat per a realitzar-se a través de la xarxa social TikTok. Diversos fragments d’imatges de la col·lecció del projecte seran oferits als participants per a experimentar i crear lliurement a partir de les possibilitats de muntatge i postproducció que ofereix aquesta xarxa social.

Objectiu: El si de la proposta consisteix a intentar confrontar la imatge contemporània des de dins, des de la seua voràgine. Possibilitar que aquestes imatges puguen circular sense cap mena de filtre pel gran caos d'Internet no és més que una voluntat personal de defensa del valor de la imatge. L'objectiu és desprendre l'aura d'aquestes imatges, cremar-les el màxim possible, perquè després puguem tornar a remarcar la seua essència. Finalment es llançaran els diferents muntatges mitjançant TikTok a l’univers digital, per a que convisquen amb la resta d’amalgama d’imatges pròpies de les xarxes socials.

La xarxa d'Itineraris museogràfics en clau de gènere incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al museu. Una perspectiva que estudia les construccions culturals i socials pròpies per als homes i les dones, allò que identifica el femení i el masculí. Amb aquesta xarxa s'ofereix a les i els visitants dels museus participants una lectura diferent de les col·leccions exposades, amb la finalitat de fomentar la igualtat de gènere davant la diversitat.

L'ETNO, Museu Valencià d’Etnologia ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació a les representacions de gènere. Les i els visitants poden consultar i descarregar la informació i material necessari per a realitzar els recorreguts proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l'home i la masculinitat, així com la presència d'identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. 
Alguns dels objectius de la xarxa Relectures són contribuir al coneixement i difusió del patrimoni cultural valencià, fomentar el diàleg intercultural, estrényer els vincles entre els museus valencians i dinamitzar el turisme cultural. També es proposa formar en valors de respecte, convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.
 

N3rdistan és una banda franc-marroquina que [re]pensa i mescla diverses dimensions, èpoques, cultures, estils i instruments, des del hip-hop, el rap, l’electro-rock fins a les melodies àrabs més tradicionals. Tot això amb la veu del desconcertant i fascinant Walead Ben Selim que recupera part del poemari marroquí i presenta temes propis.

Després de tres anys de gira al voltant del món, el grup es va dedicar exclusivament a crear aquest treball, una mescla sense precedents de poemes compromesos i música urbana. Un àlbum a la vora del trip hop i la música tradicional, amb la poesia àrab com a convidada d'honor, obrint així les portes del segle digital. Setze cançons en les quals se sent una ardent melancolia que entona un himne a la glòria del verb, amb textos contundents de Gibran Khalil, Nizar Qabbani, el poeta de les dones, o Nazek El Malaeka, fundadora de la poesia lliure i gran defensora de les condicions de les dones en el Mitjà Orient.

Walead Ben Selim (veu), Widad Mjama (veu i programació)
 
 

Maui ha sigut capaç de crear un personatge i un univers. Lluny de qualsevol etiqueta coneguda -la Björk d’Utrera, la Lady Gaga del flamenc, la Woody Allen de la cançó, una cantactriz…─. Maui, cantant amadrinada per Maribel Quiñones Martirio, és única en la seua espècie, és una teixidora d'històries que abriguen emocions que ens porten del riure al pesic i que, en directe, desplega un talent desbordant que mostra una rica amalgama d'influències.

Les cançons del seu cinqué treball discogràfic, Per art de màgia (2019), són un ram de temes frescos i un caleidoscopi de màgia sense trucs, que acoloreix realitats sense més vareta màgica que les seues històries contades i cantades. Però molt més que un concert, Maui proposa amb aquest espectacle, un viatge, una experiència en la qual conviuen la poesia, el compàs, el teatre i l'humor… i una emoció invisible que genera la sorpresa quan els personatges de les cançons trenquen la quarta paret i aconsegueixen engalipar al públic en les seues aventures.

Maui (veu i violoncel), Josete Ordoñez (guitarra flamenca), Kiko Martín i Noé Barroso (palmes, cors i coreografia).
 

La recuperació d'un vast conjunt de materials fílmics provinents de les terres altes del Maestrat ens confirma que la pulsió documental arrela en el més profund de la condició humana. La possibilitat de generar imatges en moviment per a capturar el seu món, va encoratjar a persones de l’àmbit rural a adquirir equips d'avançada tecnologia per a l'època amb la fi de crear les seues pròpies imatges domèstiques. Persones sobre les quals encara pot pesar un prejudici urbanita de manca d'habilitat tècnica o sensibilitat.

D’este fet, van esdevenir un conjunt d'imatges que ens assalten amb l'objectiu de sacsejar la memòria i renovar la nostra mirada envers un territori en aparença eixut i aspre, desconnectat dels grans nuclis urbans costaners, però ric en valors, costums i tradicions.

El Maestrat filmat és un projecte documental que apropa al present les diferents mirades que s’han encarregat d’immortalitzar este territori al llarg del segle passat. Una proposta que pretén reflexionar sobre l’imaginari visual d’este territori eminentment rural. Durant la realització del projecte s’han localitzat i conservat més de 20 col·leccions d’arxiu fílmic provinents de poblacions com Albocàsser, Benassal, Catí o Ares del Maestrat. 

Esta proposta expositiva és una adaptació d’este projecte documental. En la primera part del recorregut es presenta la construcció de l’arxiu. Una constel·lació d’imatges que fan palès el seu origen, abast i context de creació, cadascuna amb les seues característiques pròpies. Descobrir estes col·leccions farà replantejar-nos la mera existència i reproducció de les mateixes, alhora que la seua importància com a patrimoni documental. En la part interior podrem gaudir d’una instal·lació audiovisual, reconstrucció del documental web interactiu El Maestrat Filmat-La Memòria Rescatada.
 

L’exposició centra el seu focus en l’origen de l’actual Levante UD, desconegut per bona part de la població. És producte de la fusió del Gimnástico FC, vinculat al Patronat de la Joventut Obrera, i el Levante Foot-ball Club, que van passar a ser la Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG), i després la seua ràpida transformació en el Levante UD. Serà interessant mostrar els motius que van portar a la creació d'aquest nou equip i la problemàtica social que va suscitar.
Les fases son les següents:
•    1909-1939. Fundació i trajectòries del Gimnástico FC i Levante FC.
•    1939. Unificació i fundació del Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG).
•    1941-1942. Adopció del nom Levante UD.
•    1942-1964. Primer ascens a Primera Divisió.

Es tractaran temes com:
•    La realitat social i política dels poblats marítims en aquells moments.
•    El sindicalisme catòlic i els cercles catòlics creats per a contrarestar la influència dels sindicats de classe. En concret es centra en el Patronato de la Juventud Obrera.
•    Les raons de l'obligada fusió.
•    La problemàtica de les dos aficions i dels jugadors. 
•    El “ball” de simbologia: colors, escuts, equipacions.

*Foto del Levante en un partit contra l’Atlético de Madrid en l'estadi de Vallejo. 1957. Arxiu l’ETNO. Col. Márquez Lambán.

Aquesta exposició té com a objectiu explicar la importància ritual i cultural de la que va ser la festa més important del territori valencià (el Corpus) i posar en valor la col·lecció Insa d’indumentària tradicional propietat de la Diputació de València. 
A través de l’exhibició d’una sèrie d'objectes de la col·lecció de indumentària de Casa Insa, exposats en diàleg amb altres que formen part de la festa en diferents pobles del nostre territori es vol:

• Posar en valor en treball de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia en la recuperació, conservació i restauració de la col·lecció Insa d’indumentària.
• Transmetre al espectador el sentit del que a l’època barroca, sota el significat d’una tasca evangelitzadora, el Corpus era una “performance” en la que participava tota la societat.
• Exposar com la unió entre la festa i el material d’Insa articularen la imagineria ritual de moltes de les festes del nostre territori
• Abordar la iconografia que ha configurat una de les principals tradicions valencianes. 

L'exposició està per formada per objectes d’atribució, indumentària, imatges i audiovisuals a partir dels quals analitzar la cultura material generada per la festa del Corpus i analitzar des de la contemporaneïtat els aspectes antropològics de la evolució de la festa al llarg dels segles.
 

Entre el 2 d'octubre i el 13 de novembre n'hi hauran visites guiades els diumenges a les 11:30 h. per part dels comissaris de l'exposició.