L'exposició es compon d’un total de 89 obres realitzades entre els anys 70 i les primeres dècades dels anys 80 del segle XX. El material s'ha organitzat en cinc apartats: barri xinés, gitanos, el rastre, Sant Esteve i altres.
 
En l’apartat dedicat al barri xinés es mostren imatges captades de la quotidianitat d'aquest singular ambient dels anys 70, totes elles realitzades amb un enquadrament perfecte, on el fotògraf, dissimuladament, fotografiava les diferents escenes. D’altra banda, les instantànies relatives a l’ètnia gitana constitueixen retrats des d'una confiança que permet plasmar la mirada d'un poble que volia recordar les seues arrels. El rastre, el qual roman fotografiat quan encara aquest s’ubicava en la plaça de Nàpols i Sicília, mostra persones retratades de forma directa, una vegada més amb la confiança que el fotògraf establia amb el personatge. En l'apartat dedicat a la plaça de Sant Esteve es barregen els jocs infantils, la pobresa i l'activitat d'una joventut que jugava a ser major. L'exposició es tanca amb un apartat general sobre València, on es capten moments fugaços emmarcats dintre una composició impecable.

Joaquín Collado va nàixer a València en 1930 i s'inicià en la fotografia de forma autodidacta en 1965. Aquest ex treballador de banca cultivava durant el seu temps lliure la seua afició de fotografiar persones, personatges i enclavaments de la ciutat. La seua mirada respecte de la vida urbana és una barreja d'immediatesa, fugacitat, cerca de l'instant òptim i enquadrament perfecte. La mostra, comissariada per Luis Carrasco Llopis, compta amb el suport d’AGFOVAL (l'Agrupación Fotográfica Valenciana) i el Círculo Collado.
 

«Sostenibilitat. Museus km 0» és una exposició col·lectiva que vol posar de manifest, i també reivindicar, com alguns conceptes i mecanismes de gestió sostenible que reclama la contemporaneïtat habiten en els sabers tradicionals que els museus etnològics guarden. Sabers que, moltes vegades, la societat actual ha oblidat i que poden ser considerats més enllà de la nostàlgia i de la seua significació patrimonial. Reparar, reutilitzar, intercanviar, compartir i col·laborar no són conceptes nous.

Més enllà del contingut, l’exposició és interessant com a projecte de treball conjunt entre museus, amb tot el que això significa. Coordinar un grup nombrós, compassar els diferents ritmes i arribar a consensos entre plantejaments diversos ha sigut un camí lent i laboriós, però que està sobradament compensat per l’experiència que ens ha donat i per la demostració de que som capaços de fer coses conjuntament.

Este treball conjunt s'ha dut a terme des de l'ETNOXARXA, projecte de col·laboració i intercanvi entre els museus etnologics locals de la provincia de València.

La segona experiència seleccionada la trobarem a la sala D'HORTA I MARJAL: ELS IMAGINARIS, on la part final està dedicada a l'alimentació, en concret al plat que representa l'imaginari pel excel·lencia del nostre territori, convertit ja en una icona global: la Paella.

L'ETNO ha col·laborat amb el fotògraf Ricardo Cases en la publicació de la segona edició del seu treball "Paelles i Cotxes", disponible a la botiga del museu. Acompanyant la publicació, gaudirem durant uns mesos d'esta original sèrie fotogràfica a les sales permanents del museu en diàleg amb el relat de l'exposició permanent.

Hui dia no ens sembla estrany veure paelles als llocs més insospitats. En un món actual dinàmic, on la pressa i la manca de temps amenacen alguns rituals socials clàssics relacionats amb l'alimentació, els valencians i les valencianes hem trobat solucions. Amb el bon temps, les nostres carreteres s'omplen de paelles que viatgen en cotxes de camí a tota mena de llars. Este treball fotogràfic naix al restaurant L´Alter a Picassent (Horta Sud) que cuina més de 80 paelles diàries per a emportar durant els mesos d´estiu. Ricardo Cases ens presenta estos bodegons motoritzats, on explora nous imaginaris visuals al voltant de la representació de la paella.

 *publicació disponible a venda en la botiga del museu.
 

La primera experiència seleccionada la trobarem  a la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat, un espai de reflexió sobre l’urbanisme que ens envolta a les ciutats. Els murs físics i també els murs invisibles cap a altres estrats socials, alhora que espai de comunicació política, comercial i artística.

Us presentem AMOR D'EXTRARADI, on l’artista urbà i fotògraf Pedro Mecinas i Lucia Gimeno documenten fotogràficament durant les seues exploracions urbanes una col·lecció de pintades espontànies amb missatges d’amor escampats per la ciutat, extraradi i pobles del territori valencià. Com tot arxiu, continua en procés, obert i expandint-se per altres territoris al caliu dels viatges de Pedro i Lucia. Junts, continuen documentant esta col·lecció d’emocions que pots seguir al compte d’instagram @amordeextraradi. 

En paraules dels autors “què tan intens ha de ser allò que estàs sentint per haver de deixar-lo escrit en qualsevol superfície sense saber de si algú et llegirà mai, t’entendrà i sentirà alguna cosa. Sense saber quina història hi ha darrere”.

Els murs de les ciutats també es gasten com a forma de comunicació romàntica i sentimental. Restes documentals d’afectes, ruptures, desitjos, somnis, decepcions i patiments que connecta a l’instant amb totes les persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat. persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat.

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa. 
 

Tresors amb història és un programa que la Televisió Pública Valenciana À Punt ha emès amb èxit des de fa tres temporades. Es tracta dels objectes que les persones guarden com un material preat, com un tresor emocional ple de vivències i de records. És una cosa sabuda que els objectes tenen la capacitat d’establir connexions emocionals amb les persones, i la complexitat d’eixa relació és la matèria que s’aborda des de Tresors amb història. L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys. 

Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa. 
 

Presentem el programa didàctic d’acompanyament a l’exposició temporal «2238. Lloc de perpetració i memòria», que L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia exhibeix entre els mesos de juliol de 2023 i abril de 2024.
Aquesta exposició aborda la repressió franquista que es va estendre des de 1939 fins a 1956 en un espai i un escenari molt concrets: les fosses comunes del cementeri de Paterna. Ací i en aquest interval de temps van ser afusellades i llançades a les més de 100 fosses comunes 2.238 persones, quasi la meitat de totes les represaliades al territori valencià.

El programa didàctic, una publicació dirigida als docents, està constituït per un total de tres sessions vinculades entre si, en què el desenvolupament d'una és la porta d'entrada a la següent. Aquestes sessions compten amb tres escenaris diferents: l’aula, l’exposició temporal i el cementeri de Paterna. En l'esmentada publicació trobaràs totes les consignes, recursos i documentació necessaris per a les sessions en aula, així com les indicacions per a poder reservar les visites a l’exposició temporal i al Cementeri Municipal de Paterna.

Les sessions 1 i 3 estan pensades perquè el o la docent actue com a mediador o mediadora, per a la qual cosa compta amb totes les consignes i els recursos necessaris, que només haurà d’imprimir i preparar prèviament. Per a la sessió 2, comptarà amb un mediador o mediadora de L’ETNO, que acompanyarà el grup en el recorregut per l’exposició.

Sessió 1. Les paraules
La primera sessió té lloc a l’aula. Amb ella, s’hi pretén acostar l’alumnat als conceptes clau que s’abordaran en l’exposició a través d’una sèrie de dinàmiques participatives.

Sessió 2. 2238. Lloc de perpetració i memòria
La segona sessió es desenvolupa a L’ETNO. El personal docent pot concertar una visita dinamitzada a l’exposició per al seu grup. En ella, i a través d’una sèrie de microexperiències, l’alumnat descobrirà les àrees expositives i els blocs de continguts que componen aquesta mostra.

Sessió 3. La reflexió
La tercera sessió i tancament del programa. Aquesta sessió està dissenyada per a l’aula. A través de diverses dinàmiques educatives, es treballarà una reflexió col·lectiva, s’elaboraran conclusions i es convidarà els i les participants a buscar la relació que hi ha entre el que ens aporta el coneixement d’aquest moment històric i el nostre present.

El lloc de la veritat. Proposta per a visitar el cementeri de Paterna
Aquesta proposta està pensada per a dur-se a terme en el cementeri municipal de la localitat de Paterna. A través d’una sèrie d’exercicis, es posaran en relació tots els aspectes vistos al llarg del programa.

Al final de la guia, es conta amb una sèrie de recursos de tot tipus per a seguir treballant dins i fora de l'aula.

Un any més arriba la campanya Espanta la por per a reivindicar amb força el nostre imaginari fantàstic amb activitats de tot tipus, tant per a adults com per als més menuts! I com cada any, des de fa huit, no anem a soles i ens acompanyen molts museus etnològics locals, biblioteques i escoles valencianes!

Enguany tenim novetats, i és que a més del món real ens hem colat en l’univers del pòdcast. En Espanta la por 2023 naix Els noms de la por, el primer pòdcast de L’ETNO amb el qual reflexionarem sobre les pors de les persones adultes, sobre les pors dels valencians i les valencianes i ens acompanyaran en este camí de quatre programes podcasters valencians, i en valencià, per a parlar de monstres, de llegendes, de literatura, de la mort... A la gravació d'alguns d'ells esteu convidats, això sí, aviseu que aneu a vindre, per fa, no siga cosa que no deixeu espai per als monstres i la imaginació!

Per descomptat, també gaudirem de moltes activitats en el "món real", que de segur que vos agradaran molt! Animeu-vos i vingueu a passar-ho d'allò més bé en el nostre espai per a espantar la por!

Consulteu la programació!
 

Un any més arriba la campanya Espanta la por per a reivindicar amb força el nostre imaginari fantàstic amb activitats de tot tipus, tant per a adults com per als més menuts! I com cada any, des de fa huit, no anem a soles i ens acompanyen molts museus etnològics locals, biblioteques i escoles valencianes!

Enguany tenim novetats, i és que a més del món real ens hem colat en l’univers del pòdcast. En Espanta la por 2023 naix Els noms de la por, el primer pòdcast de L’ETNO amb el qual reflexionarem sobre les pors de les persones adultes, sobre les pors dels valencians i les valencianes i ens acompanyaran en este camí de quatre programes podcasters valencians, i en valencià, per a parlar de monstres, de llegendes, de literatura, de la mort... A la gravació d'alguns d'ells esteu convidats, això sí, aviseu que aneu a vindre, per fa, no siga cosa que no deixeu espai per als monstres i la imaginació!

Per descomptat, també gaudirem de moltes activitats en el "món real", que de segur que vos agradaran molt! Animeu-vos i vingueu a passar-ho d'allò més bé en el nostre espai per a espantar la por!

Consulteu la programació!
 

Cia. La Zafiriña - La Rambleta (en col·laboració amb Escalante Centre Teatral).

Autora: Mafalda Bellido.

Any: 2018

Sinopsi: Los que comen tierra és un text de Mafalda Bellido que sorgeix de l'I Laboratori Ínsula Dramataria Josep Lluis Sirera, impulsat per l'Institut Valencià de Cultura.

Sota la direcció de Sergio Serrano, la peça vol donar veu als quals no la tenen, als morts de la nostra història recent. Als milers d'executats pel règim franquista que segueixen enterrats en les cunetes i els camins del nostre país. També és un homenatge a les famílies d'aquestes víctimes, que lluiten per la dignitat i la reparació de la memòria dels seus avantpassats. Aqueixes fosses sense obrir són les milers de ferides sense saturar que encara ens queden per rehabilitar en un país que s'obstina a fer tabula rasa del seu passat més recent.

Un ribàs de pedra seca. Un ribàs de pedra seca que està en un camí. Un camí que podria ser qualsevol. Un dels nostres camins. Un camí nostre. Una de les nostres històries. La nostra història.

Elenc: Mafalda Bellido Monterde, Lola López, Ernesto Pastor, Begoña Tena, Jorge Valle

N'hi hauran dos úniques funcions:

• La del dia 26 serà per a tots els públics.
• La del dia 27 serà per a escolars.