Aitana i Mariola entren a L’ETNO a la recerca del tresor de les Encantades... però hi troben un munt d’aventures. Guiades per una misteriosa Encantada, recorren les sales del museu i descobreixen que no tots els tresors són com semblen. 

Amb kamishibai, objectes i ombres, contem esta llegenda: un viatge màgic pel ric imaginari valencià. Els i les participants es convertiran en exploradors en un taller on transformarem objectes quotidians i naturals en xicotetes obres d’art. 

Este taller naix del nou conte d’Espanta la por, Els tresors de l’Encantada 

Marieta i el mort es una rondalla tradicional valenciana i també el títol del conte número 7 de la col·lecció Espanta la por  editat per L’ETNO en 2024. Escrit per Carles Cano i il·lustrat per Aitana Carrasco, ens ha donat moltes alegries perquè ha estat reconegut amb el Premi Samaruc 2025 i seleccionat per Ibbycat, Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, com un dels millors llibres per a infants a partir de 6 anys. 

En 2025, el seu autor i la seua il·lustradora realitzaran en diversos centres educatius de Burjassot, Catadau, Olocau, Càrcer i València, sessions d’animació lectora del conte.

Estem segurs que amb la destresa del nostre contacontes i la imaginació de la nostra il·lustradora, descobrirem, tots junts, jocs, històries i poemes que ens ajudaran a imaginar i a confeccionar el nostre monstre valencià. Com seran? Quin farà més por? 

Dinàmica al taller

1. Ens presentem i realitzem un xicotet joc introductori sobre contes per a generar confiança i aconseguir un ambient relaxat.
2. Carles explica el joc de les tabes i mostra una. L'os i el joc són importants en el conte.
3. Carles conta el conte de «Marieta i el Mort» mentre Aitana dibuixa escenes formant una calavera. 
4. Ensenyem el llibre, les il·lustracions i Aitana explica la tècnica emprada.
5. Carles va recitant el poema «Com es dibuixa un monstre» del llibre «29 Poemes per al dia a dia i un per a la nit», mentre Aitana, amb l'ajuda dels xiquets i les xiquetes, dibuixa el monstre. 
6. Els dibuixos de «Marieta i el Mort» i del monstre es queden en la classe. 
    

L'ETNO ha presentat este dimarts la seua fira 'Etnopobles', que del 19 al 21 de setembre (el primer dia està dirigida a públic escolar i associatiu) donarà a conéixer en el Centre Cultural La Beneficència el patrimoni de 22 museus locals i les seues activitats. Així, amb una programació que inclou una gran varietat de propostes musicals, degustacions gastronòmiques, dansa, exhibicions, tallers i visites guiades, el museu de la Diputació de València organitza la segona edició d'este certamen que, en paraules del diputat de Cultura, Paco Teruel, "serà un enorme aparador dels museus i el patrimoni de la província de València".

"Esta fira, destinada principalment a un públic familiar -continua- convida a descobrir l'essència de la província i a conéixer més sobre el nostre passat, present i futur". Teruel ha posat en valor la labor dels pobles que, a través dels seus museus, "donen a conéixer la història i la cultura popular i tradicional", i ha destacat que els municipis, "amb esforç i convicció, han impulsat estos centres culturals, convertint-los en espais per a preservar i donar valor al patrimoni local i atraure cada dia nous visitants".

Uns museus que, des de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, "se'ls ha donat suport des del seu inici amb impuls tècnic, dotació d'ajudes i també la seua difusió", ha anotat Teruel. El responsable de Cultura de la corporació provincial considera que els municipis valencians "estimen, cuiden i protegixen l'artesania pròpia perquè es convertisca en una senya d'identitat, i la Diputació de València vol mostrar a través d'esta fira el gran potencial dels nostres pobles".

Així, durant la presentació s'ha donat a conéixer la nova edició, que "a través de les seues casetes i demostracions, donarà a conéixer allò que podem trobar en els museus etnològics que formen part de 'l'Etnoxarxa' de la Diputació, a més d'acostar l'oferta cultural i descobrir la singularitat de cada zona, la qual cosa propícia un turisme cultural de qualitat als pobles de la província".

Per part seua, el director de L'ETNO, Joan Seguí, ha destacat el significat de la Xarxa de Museus Etnològics Locals: "hi ha poques xarxes de museus tan consolidades a Espanya com l'Etnoxarxa, i un punt més és donar visibilitat als museus que la conformen a través d'una festa com la Fira Etnopobles, un cap de setmana d'activitats en La Beneficència perquè les famílies s'ho passen bé i coneguen la interessant oferta de museus que té la província".

22 estands, exhibicions i degustacions

La fira, dirigida a públic familiar i amb accés lliure fins a completar aforament, estarà composta per un total de 22 estands (un per cada museu participant) que donaran a conéixer l'oferta d'estos centres culturals i servirà també per a atraure nous visitants, a més de mostrar les manifestacions culturals tradicionals i festives de cada un dels municipis participants.

'Etnopobles' comptarà amb un destacat programa d'activitats amb tallers, presentacions, conferències, exhibicions, demostracions culinàries i de vins, fins a un total de 30 propostes que es duran a terme durant tot el cap de setmana als patis de La Beneficència. El certamen es dirigix a públic familiar durant el dissabte i diumenge i a públic escolar i associatiu el divendres 19 de setembre. Els horaris dels estands són: divendres i dissabte: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h; i diumenge: de 10 a 14 h.

Els museus participants formen part de l'Etnoxarxa (Xarxa de Museus Etnològics Locals) de la Diputació de València, i són: el Museu Internacional de Titelles d'Albaida; el Museu del Palmito d'Aldaia; el Museu Valencià de la Festa d'Algemesí; el Museu Etnològic d'Almàssera; el Museo Etnológico d'Alpuente; l'EtnoMUMA d'Alzira; Ecomuseo d'Aras de los Olmos; Ecomuseo de Bicorp; el Centro de Interpretación del Torico de Chiva; el Museu de la Pilota del Genovés; el Museu Històric-Etnològic de la Font de la Figuera; el Museu de la Casa del Pou de la Llosa de Ranes; el Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana d'Ontinyent; el Museu de La Rajoleria de Paiporta; el Museu Cassoleria d’Àngel Domínguez de Potries; el Museu de l’Aigua Molí-Nou de Quartell; el Museo Municipal de Requena; el Museo Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March de Torrent; el Museo Municipal d'Utiel; i la Colección Museográfica de Yátova. Igualment, en esta segona edició es presenten dos museus etnològics locals de rellevància cultural de Castelló i Alacant: de la província de Castelló, el Museu de la Pedra en Sec de Vilafranca, i de la província d'Alacant, el Museu Valencià del Paper de Banyeres de Mariola.

Cultura popular i tradicional

El territori valencià s'ha nodrit, des dels últims anys, d'un bon nombre de museus i centres de divulgació del patrimoni de la nostra cultura popular i tradicional. Són museus o centres d'interpretació nascuts de l'impuls de molts ajuntaments que han decidit dotar-se d'estructures estables per a preservar i donar valor a l'interessant patrimoni material i immaterial de les formes de vida de la seua localitat. A més, estos museus, des de la seua creació, han contribuït de manera notable a atraure nous públics i visitants que han dinamitzat els municipis, i al mateix temps, s'han convertit en servicis bàsics de l'oferta cultural pels seus habitants.

La Diputació de València, a través de L'ETNO, va realitzar la primera edició de la fira 'Etnopobles' en 2012. Durant estos anys, el treball de L'ETNO ha evolucionat amb la creació en 2020 de 'l'Etnoxarxa', una estructura de col·laboració dirigida a potenciar el treball d'estos museus locals, en la qual s'emmarca la 'II Fira Etnopobles', la Fira de Museus Etnològics Locals.

Per Tots Sants, monstres valencians! Així anunciem cada any, des de 2016, que arriba Espanta la por, la campanya més reivindicativa del nostre imaginari fantàstic. Un any més les bubotes, els dracs i els dimonis ens acompanyaran per fomentar la lectura, despertar la nostra imaginació i obrir les nostres oïdes a rondalles i llegendes que deixen bocabadats.  

I no penseu que esta campanya és només per als més menuts i menudes, les persones a adultes també necessiten monstres que els ajuden a reconectar amb la seua memòria personal i a anar un poc més enllà per tractar les pors més contemporànies i reals.

De nou els objectes de L’ETNO són els protagonistes. Enguany unes sinagües, un cap de nano, un assecador de cabells i una maleta es transformen per ajudar-nos a parlar de les nostres por, tant les reals, com les fictícies.  

Hem preparat activitats per a totes les edats dins de L’ETNO i també fora de les nostres parets. I no oblideu mai que més d’un centenar de biblioteques i museus valencians celebren Espanta la por amb nosaltres cada any, consulta el mapa de centres adherits. 

Espanta la por 2025 arriba amb la novetat del número 8 de la col·lecció Espanta la por: El tresor de l’Encantada. Busca’l a la teua llibreria!

Espanta la por ha estat reconegut com a Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura 2025

Espanta la por: per Tots Sants, monstres valencians és la campanya amb la qual L’ETNO reivindica l’imaginari valencià de la por cada any quan s’apropa la festivitat de Tots Sants i la festa globalitzadora del Halloween ocupa els carrers. 

És un projecte global que pretén divulgar entre els xiquets i xiquetes l'imaginari tradicional dels monstres valencians, donant visibilitat als personatges més fantàstics que protagonitzen la rondallística valenciana : l'Home del Sac, el Butoni, la Tarasca, el Drac del Patriarca, el Caro, els donyets o les bruixes, i apropar-se a ells mitjançant les rondalles i llegendes fantàstiques de l'imaginari valencià de la por.

El projecte nascut el 2016 des de la Biblioteca i el Departament de Didàctica de L’ETNO es compon de diferents activitats i propostes didàctiques dirigides a: 

• Escoles amb tallers i activitats a realitzar en els centres o el museu.
• Biblioteques i museus locals.
• Famílies, en tallers dels diumenges d'octubre i novembre.

Al llarg dels anys Espanta la por s’ha convertit en tot un moviment que aglutina a moltes poblacions valencianes a través de la participació dels museus etnològics locals, les biblioteques públiques i les escoles. La iniciativa té com a missió no oblidar el nostre imaginari més fantàstic alhora que fomentar la lectura, crear espais de narració i recuperació de la rondallística, motivar la recopilació de la tradició oral valenciana i incentivar la investigació.

Esta exposició la trobareu en diàleg amb la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat. Alguns són físics, tanquen i separen espais i propietats alhora que serveixen com a espai de comunicació política, comercial i d'expressió artística. Altres són més alts, simbòlics i més invisibles: amaguen desigualtat social, pobresa, marginalitat i soledat.

Jaime Belda ens presenta un mapa de memòries i records urbans de la ciutat de València travessats per la seua visió fotogràfica contemporània. Rafa estava davant quan assassinaren Manuel Broseta a l’avinguda Blasco Ibáñez. A Manoli se li va precipitar una persona al costat des de dalt de l’Hotel Mandarín. . Lilian va aprendre a regar a manta a l’horta de Benimaclet. Paca va ser testimoni de la caiguda des d’un camió del cudol que ara descansa al carrer Peset Aleixandre. Totes i tots tenim records importants lligats a espais públics de la ciutat. Alguns formen part del nostre imaginari popular, altres configuren la nostra història, alguns ens defineixen a nivell territorial i, per descomptat, la major part narren la pròpia experiència.

El treball anomenat Genius Loci recupera alguns d’estos records mitjançant la veu directa dels seus protagonistes. El títol de l’obra fa referència a “l’esperit del lloc” dels antics romans, al cúmul d’eixes vivències que conformen el que som. 

Al voltant de 300 persones han col·laborat en la configuració d’este mapa de la memòria de la ciutat de València. Un mapa en què se superposen història, etnografia i vida quotidiana sense jerarquies. La fotografia de Belda, una visió del punt exacte de cada record rebut, serveix com a suport i homenatge a cadascuna de les veus que componen este arxiu en construcció que s’enriqueix amb cada nou testimoni.

El que presentem a la sala és a soles una xicoteta part seleccionada a partir del treball complet de Jaume Belda que podeu gaudir en el seu lloc web interactiu.

 

Descobrint murs, és el resultat del projecte artístic-terapèutic Re-Creant identitat, concebut i realitzat per Albert Fernández i Mónica Cases en col·laboració amb L’*ETNO i l'Hospital de Salut Mental de la Diputació de València. Dirigit a persones diagnosticades en salut mental, els treballs exposats provenen de diverses sessions amb una estructura afí: la visita a l'exposició permanent, on s'extrauen i analitzen conceptes de caràcter genèric que ens definixen i identifiquen com a col·lectiu, i la creació de debats i experiències que afavorixen la reflexió i el coneixement de la identitat individual.

La labor d'aproximació al concepte d'identitat —subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia— i al descobriment dels factors i murs que han intervingut en els processos de construcció individual i col·lectiva, ha propiciat el coneixement del «jo» i de la pròpia identitat real per cadascun dels participants. 

Com a paradigma de l'acostament entre cultura i salut mental, L’ETNO, en diàleg amb l'espai que va possibilitar la seua concepció, presenta Descobrint murs amb el propòsit últim d'evidenciar la capacitat d'expressar i de representar, a través de l'art, el compromís del museu amb la inclusivitat i la col·laboració entre dos camps (patrimoni i salut) en benefici del benestar de tot col·lectiu i de la societat en el seu conjunt.

On sorgix Descobrint murs?

Des de la perspectiva institucional, L’ETNO pretén, i ha pretés des d'anys arrere, aproximar l'àmbit del patrimoni i el de la salut a través de la construcció d'espais de col·laboració i projectes que afavorisquen el benestar social. 

L'interés del museu per la implementació d'accions i projectes socials és justificable des d'una doble òptica: la de la seua tipologia, perquè el complex procés de creació i canvi de la identitat cultural és subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia, i la de museu social de caràcter públic que transgredix les seues barreres físiques o murs i es preocupa i fa per resoldre, les necessitats del seu entorn. 

En este context, i a través del projecte Re-Creant identitat, sorgix la present intervenció. Descobrint murs és tan sols una mostra física dels múltiples tallers efectuats durant l'activitat; una mirada al procés creatiu amb el qual, Albert Fernández i Mónica Cases, en la seua visita a l'exposició No és fàcil es valencià/na, han treballat la construcció de la identitat de persones diagnosticades en salut mental. 

El projecte, fonamentat en una metodologia reflexiva, dialògica, artística i creativa, ha abordat: la naturalesa de les emocions i la seua gestió, el procés de socialització dins del grup, la construcció del «jo» i, màximament, la identitat o fites personals que determinen qui i perquè som o actuem d'una forma determinada.

L'exposició es compon d’un total de 89 obres realitzades entre els anys 70 i les primeres dècades dels anys 80 del segle XX. El material s'ha organitzat en cinc apartats: barri xinés, gitanos, el rastre, Sant Esteve i altres.
 
En l’apartat dedicat al barri xinés es mostren imatges captades de la quotidianitat d'aquest singular ambient dels anys 70, totes elles realitzades amb un enquadrament perfecte, on el fotògraf, dissimuladament, fotografiava les diferents escenes. D’altra banda, les instantànies relatives a l’ètnia gitana constitueixen retrats des d'una confiança que permet plasmar la mirada d'un poble que volia recordar les seues arrels. El rastre, el qual roman fotografiat quan encara aquest s’ubicava en la plaça de Nàpols i Sicília, mostra persones retratades de forma directa, una vegada més amb la confiança que el fotògraf establia amb el personatge. En l'apartat dedicat a la plaça de Sant Esteve es barregen els jocs infantils, la pobresa i l'activitat d'una joventut que jugava a ser major. L'exposició es tanca amb un apartat general sobre València, on es capten moments fugaços emmarcats dintre una composició impecable.

Joaquín Collado va nàixer a València en 1930 i s'inicià en la fotografia de forma autodidacta en 1965. Aquest ex treballador de banca cultivava durant el seu temps lliure la seua afició de fotografiar persones, personatges i enclavaments de la ciutat. La seua mirada respecte de la vida urbana és una barreja d'immediatesa, fugacitat, cerca de l'instant òptim i enquadrament perfecte. La mostra, comissariada per Luis Carrasco Llopis, compta amb el suport d’AGFOVAL (l'Agrupación Fotográfica Valenciana) i el Círculo Collado.
 

«Sostenibilitat. Museus km 0» és una exposició col·lectiva que vol posar de manifest, i també reivindicar, com alguns conceptes i mecanismes de gestió sostenible que reclama la contemporaneïtat habiten en els sabers tradicionals que els museus etnològics guarden. Sabers que, moltes vegades, la societat actual ha oblidat i que poden ser considerats més enllà de la nostàlgia i de la seua significació patrimonial. Reparar, reutilitzar, intercanviar, compartir i col·laborar no són conceptes nous.

Més enllà del contingut, l’exposició és interessant com a projecte de treball conjunt entre museus, amb tot el que això significa. Coordinar un grup nombrós, compassar els diferents ritmes i arribar a consensos entre plantejaments diversos ha sigut un camí lent i laboriós, però que està sobradament compensat per l’experiència que ens ha donat i per la demostració de que som capaços de fer coses conjuntament.

Este treball conjunt s'ha dut a terme des de l'ETNOXARXA, projecte de col·laboració i intercanvi entre els museus etnologics locals de la provincia de València.

La segona experiència seleccionada la trobarem a la sala D'HORTA I MARJAL: ELS IMAGINARIS, on la part final està dedicada a l'alimentació, en concret al plat que representa l'imaginari pel excel·lencia del nostre territori, convertit ja en una icona global: la Paella.

L'ETNO ha col·laborat amb el fotògraf Ricardo Cases en la publicació de la segona edició del seu treball "Paelles i Cotxes", disponible a la botiga del museu. Acompanyant la publicació, gaudirem durant uns mesos d'esta original sèrie fotogràfica a les sales permanents del museu en diàleg amb el relat de l'exposició permanent.

Hui dia no ens sembla estrany veure paelles als llocs més insospitats. En un món actual dinàmic, on la pressa i la manca de temps amenacen alguns rituals socials clàssics relacionats amb l'alimentació, els valencians i les valencianes hem trobat solucions. Amb el bon temps, les nostres carreteres s'omplen de paelles que viatgen en cotxes de camí a tota mena de llars. Este treball fotogràfic naix al restaurant L´Alter a Picassent (Horta Sud) que cuina més de 80 paelles diàries per a emportar durant els mesos d´estiu. Ricardo Cases ens presenta estos bodegons motoritzats, on explora nous imaginaris visuals al voltant de la representació de la paella.

 *publicació disponible a venda en la botiga del museu.