04 jul. 2023 - 22:00

Les Fosses del Franquisme

Arqueologia, Antropologia i Memòria

Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servei públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per tal de no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica.

La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.

Les dues exposicions són: Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, totes dues contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.

2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria

Apropar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l'antropologia social ens permet ampliar la mirada fora d'aquests clots. Des d'aquesta disciplina es posa el focus analític en comprendre en profunditat i en totes les seues dimensions el dinàmic món social (la "vida social") que les embolica i les dota de significació, ja siga en entorns institucionals, associatius o familiars.
Des d'aquest punt de vista, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. La vista s'eixampla i permet introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l'espai i posar-nos en el lloc d'aquelles persones que foren assassinades i humiliades per la repressió franquista, així com recórrer amb elles els camins de la memòria i de l'oblit.

Totes aquestes qüestions estan presents d'una manera o altra en l’exposició 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L'ETNO. A través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política.

A la primera sala ens introduïm dins d'una fossa comuna. Des del seu interior se'ns espenta a reflexionar sobre la seua existència i el perquè de les demandes actuals d'exhumar gràcies, sobre tot, a la transmissió de la memòria en femení.

Al primer pati es recrea el cementeri de Paterna, coneixent els espais, els xicotets i humils homenatges familiars, les diferents reivindicacions polítiques que allí s'han donat al llarg del temps fins al present.

Al segon pati podrem parar per digerir tot el que se'ns ha mostrat, la violència i la por de tantes famílies i compartir els brots de l'esperança que encapsulen les seues reivindicacions.

Aquest projecte és el resultat de l’esforç i el treball conjunt de moltes persones: el comissariat, el responsable del disseny, la institució i els seus treballadors i treballadores (restauració, conservació, comunicació, didàctica, administració i direcció,...). I com no, és fruit de la generositat de les famílies que, de manera desinteressada, han permès que la seua memòria privada i íntima esdevinga patrimoni públic i memòria col·lectiva.

Consultar dossier de premsa en la columna dreta.

05 jul. 2023 - 05 maig 2024

Les Fosses del Franquisme

Arqueologia, Antropologia i Memòria

Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servei públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per tal de no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica.

La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.

Les dues exposicions són: Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, totes dues contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.

2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria

Apropar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l'antropologia social ens permet ampliar la mirada fora d'aquests clots. Des d'aquesta disciplina es posa el focus analític en comprendre en profunditat i en totes les seues dimensions el dinàmic món social (la "vida social") que les embolica i les dota de significació, ja siga en entorns institucionals, associatius o familiars.
Des d'aquest punt de vista, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. La vista s'eixampla i permet introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l'espai i posar-nos en el lloc d'aquelles persones que foren assassinades i humiliades per la repressió franquista, així com recórrer amb elles els camins de la memòria i de l'oblit.

Totes aquestes qüestions estan presents d'una manera o altra en l’exposició 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L'ETNO. A través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política.

A la primera sala ens introduïm dins d'una fossa comuna. Des del seu interior se'ns espenta a reflexionar sobre la seua existència i el perquè de les demandes actuals d'exhumar gràcies, sobre tot, a la transmissió de la memòria en femení.

Al primer pati es recrea el cementeri de Paterna, coneixent els espais, els xicotets i humils homenatges familiars, les diferents reivindicacions polítiques que allí s'han donat al llarg del temps fins al present.

Al segon pati podrem parar per digerir tot el que se'ns ha mostrat, la violència i la por de tantes famílies i compartir els brots de l'esperança que encapsulen les seues reivindicacions.

Aquest projecte és el resultat de l’esforç i el treball conjunt de moltes persones: el comissariat, el responsable del disseny, la institució i els seus treballadors i treballadores (restauració, conservació, comunicació, didàctica, administració i direcció,...). I com no, és fruit de la generositat de les famílies que, de manera desinteressada, han permès que la seua memòria privada i íntima esdevinga patrimoni públic i memòria col·lectiva.

Consultar fullet d'activitats complementàries en la columna de la dreta.

05 jul. 2023 - 05 maig 2024
09 jul. 2023 - 05 maig 2024
Didàctica

Visites guiades a «Fosses»

Tots els diumenges dels mesos que dure l'exposició (juliol 2023-abril 2024) els nostres guies faran visites gratuïtes comentades per a tots els públics a l'exposició temporal 2238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria, com a part de les activitats que es duran a terme dins del programa Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria.

Este programa, fet conjuntament amb el Museu de Prehistòria de València i la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, inclou una altra exposició temporal organitzada pel Museu de Prehistòria i que també es pot visitar en el Centre Museístic La Beneficència. Es diu Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna. Les dues visites es poden combinar entre sí de manera que els visitants poden veure-les en un total de dues hores, dedicant una hora a cada una. L'horari es pot triar, és a dir, es pot veure primer la de Prehistòria (per exemple a les 11 h.) i després la d'Etnologia (a les 12:30 h.) o al contrari. No tenen un ordre en concret, es poden visitar com es considere oportú. 

Qui vulga visitar l'esmentada exposició ho haurà de comunicar en el punt d'informació del Centre Museístic La Beneficència, on es faran els grups de visitants. 

 

Contingut relacionat
09 jul. 2023 - 05 maig 2024
Organització

Es faran dos grups de visitants cada diumenge pel matí: a les 11 i a les 12:30 h. 

Cal avisar en el punt d'informació per a apuntar-se en el grup que vulgueu. 

Contingut relacionat
10 maig 2023 - 22:00
Nota de premsa

Abans del jardí

Una aproximació etnogràfica a les relacions entre la ciutat i el seu riu

Els Jardins del Túria són un espai d'indiscutible valor urbanístic, social i patrimonial que ha evolucionat amb la ciutat des de la seua mateixa fundació. Malgrat tot, la consciència que ha de permetre percebre-ho així, està encara en gran mesura per construir. Els relats sovint centrats en les catastròfiques avingudes han deixat a banda altres tipus de relacions econòmiques, socials i emocionals de la ciutat amb el seu riu.

La reconversió del riu en Jardí a partir de 1982, va expandir la idea de que, abans de la transformació de l’antic riu en un gran cordó verd, era un espai erm que discorria aliè a la ciutat. Un lloc on res succeïa.

Fruit d’una recerca d’arxiu fotogràfic i documental, esta exposició conta una realitat que va ser més diversa i complexa. La mostra es divideix en tres seccions: Viure al riu, centra l’atenció en el caixer com a  espai d’habitatge; Viure del riu, senyala els diferents aprofitaments del recursos sovint relacionats amb l’aigua; Viure el riu, revela el desenrotllament del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí gràcies a la mobilització ciutadana.

La mirada al passat ens ensenya com el nostre entorn quotidià està en canvi constant, fruit de l’evolució de les relacions entre les persones i el medi que habiten. Observar estos processos contribueix a enfortir les arrels emocionals que ens vinculen als espais que habitem, gaudim i acostumem a percebre com a naturals i coneguts.

València no va nàixer debades d’esquena a la mar, com acostuma a dir-se, sinó deliberadament de cara al seu riu.

 

10 maig 2023 - 22:00
15 maig 2023 - 31 des. 2025

Abans del jardí

Una aproximació etnogràfica a les relacions entre la ciutat i el seu riu.

Atenció: l'exposició és en l'edifici NATÚRIA, al mateix Jardí del Túria (pots trobar-ho fàcilment a Google Maps). Horaris en l'apartat d'informació addicional.

Els Jardins del Túria són un espai d'indiscutible valor urbanístic, social i patrimonial que ha evolucionat amb la ciutat des de la seua mateixa fundació. Malgrat tot, la consciència que ha de permetre percebre-ho així, està encara en gran mesura per construir. Els relats sovint centrats en les catastròfiques avingudes han deixat a banda altres tipus de relacions econòmiques, socials i emocionals de la ciutat amb el seu riu.

La reconversió del riu en Jardí a partir de 1982, va expandir la idea de que, abans de la transformació de l’antic riu en un gran cordó verd, era un espai erm que discorria aliè a la ciutat. Un lloc on res succeïa.

Fruit d’una recerca d’arxiu fotogràfic i documental, esta exposició conta una realitat que va ser més diversa i complexa. La mostra es divideix en tres seccions: Viure al riu, centra l’atenció en el caixer com a  espai d’habitatge; Viure del riu, senyala els diferents aprofitaments del recursos sovint relacionats amb l’aigua; Viure el riu, revela el desenrotllament del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí gràcies a la mobilització ciutadana.

La mirada al passat ens ensenya com el nostre entorn quotidià està en canvi constant, fruit de l’evolució de les relacions entre les persones i el medi que habiten. Observar estos processos contribueix a enfortir les arrels emocionals que ens vinculen als espais que habitem, gaudim i acostumem a percebre com a naturals i coneguts.

València no va nàixer debades d’esquena a la mar, com acostuma a dir-se, sinó deliberadament de cara al seu riu.

 

15 maig 2023 - 31 des. 2025
Informació addicional

Exposició en col·laboració amb l’Ajuntament de València en el marc del 35 aniversari dels Jardins del Túria.

Lloc: Podrà visitar-se en el mateix Jardí del Túria a l'edifici NATÚRIA (a l'altura del complex esportiu La Petxina. Pots trobar-ho fàcilment en Google Maps).

Horari: 

Dilluns a divendres: 10:15 a 14 h.

Dades d'apertura: 

Obert de forma indefinida.

14 oct. 2022 - 22:00
Nota de premsa

Espanta la por! 2022

Per Tots Sants, monstres valencians (VII edició).
L’ETNO dedica la campanya Espanta la por 2022 a la geografia fantàstica valenciana.

Dates: Del 15 d'octubre al 13 de novembre de 2022
Lloc: L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia

Espanta la por: Per Tots Sants, monstres valencians és la campanya amb la qual L’ETNO reivindica l’imaginari valencià de la por cada any quan s’apropa la festivitat de Tots Sants i la festa globalitzadora del Halloween ocupa els carrers.

El projecte nascut el 2016 des de la Biblioteca i el Departament de Didàctica de L’ETNO pretén donar visibilitat als personatges més fantàstics que protagonitzen la rondallística valenciana. Al llarg d’estos set anys s’ha convertit en tot un moviment que aglutina a moltes poblacions valencianes a través de la participació dels museus etnològics locals, les biblioteques públiques i les escoles.

La iniciativa té com a missió no oblidar el nostre imaginari més fantàstic alhora que fomentar la lectura, crear espais de narració i recuperació de la rondallística, motivar la recopilació de la tradició oral valenciana i incentivar la investigació. 

Enguany el centre de la campanya serà la publicació de la «Guia inacabada de la fantasia valenciana» escrita per Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado i il·lustrada per Marc Bou. Esta guia naix amb la intenció de ser l’obra de referència de tot allò que sabem a hores d’ara de l’imaginari valencià i també amb la voluntat de incidir en tot allò que encara no està recollit.

Enguany volarem amb gerres com les bruixes valencianes, entrarem en coves de mil dimonis i viatjarem a tolls d’aigües blaves per descobrir la nostra geografia fantàstica. Cercarem on viuen les criatures que ens espantaven de menuts perquè continuen vives en la nostra imaginació i per a fer esta recerca necessitem l’ajuda de tots els valencians i les valencianes. 
 

Organitza: L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia
 

Hi col·laboren:

  • SARC - Cultura Diputació de València
  • Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (Generalitat Valenciana)
  • Càtedra Enric Valor
  • Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià
  • Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana
  • Universitat Rovira i Virgili
  • Amical Wikimedia
  • Zombi paella

 

 

Contingut relacionat
Contingut relacionat
15 oct. - 13 nov. 2022
Cicle d'activitats

Espanta la por! 2022

Per Tots Sants, monstres valencians

Enguany volarem en gerres com les bruixes valencianes, ens endinsarem en coves de mil dimonis, ens deixarem encantar als tolls d’aigues blaves... enguany viatjarem per la nostra geografia fantàstica. Ens acompanyeu?

 

Organitza: L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia
 

Hi col·laboren:

  • SARC - Cultura Diputació de València
  • Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (Generalitat Valenciana)
  • Càtedra Enric Valor
  • Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià
  • Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana
  • Universitat Rovira i Virgili
  • Amical Wikimedia
  • Zombi paella

 

Esteu a l’aguait! Enguany Espanta la por! torna de nou als museus etnològics locals i a moltes biblioteques i escoles valencianes.  
 

15 oct. - 13 nov. 2022
05 set. 2022 - 22:00
Nota de premsa

Presentació activitats familiars nou curs

L’ETNO PRESENTA LA SEUA PROPOSTA EDUCARTIVA PER COL·LEGIS I FAMÍLIES. El programa incorpora dos jocs de la seua exposició permanent per famílies, així com projectes derivats de les exposicions pels centres educatius.

Amb l’arribada del mes de setembre i l’inici del curs, L’ETNO presenta dues noves propostes per famílies i col·legis derivats de la nova exposició permanent No és fàcil ser valencià/na. 

Els projectes per famílies són dos: ETNOVIATGE i BUSCA L’ETNO. El primer proposa un etnoviatge en la secció de Ciutat (Ciutat: Global – Local) de la mostra permanent del museu, l’objectiu de la qual és que estes famílies puguen aprofundir i valorar/comentar entre pares i fills els continguts de la mostra sense necessitat de guia o monitor/a. Es tracta d’una guia que proposa diferents activitats sobre el fenòmen urbà. En ella les famílies desevoluparan exercicis i jocs sobre la mobilitat urbana, els edificis singulars, la forma de la ciutat antiga i el seu reflexe en la moderna, la festa urbana, les noves formes de consum o de treball, així com la diversitat cultural que aporten les persones que venen de fora.

ETNOVIATGE està pensat per famílies amb xiquets i xiquetes de 6 a 11 anys que puguen visitar i recórrer de forma autònoma (visita lliure) esta secció de l’exposició, i està organitzat amb exercicis amb diferents graus de dificultat segons l’edat. La guia pot completar-se durant la visita, en casa, o en una sala de descans que L’ETNO ha posat en marxa este estiu destinada al descans i la lectura, ubicada al final de la secció de la Ciutat.   

BUSCA L’ETNO és un joc en el què cal trobar a L’ETNO (mascota del museu) entre les diferents vitrines de tota l’exposició permanent. Una de les modificacions introduïdes fa dos anys amb la renovació de la mostra permanent del museu fou la instal·lació de vitrines menudes a baixa alçada dirigides a un públic més menut (menor a 6 anys). Estes vitrines mostren amb objectes (joguets) cadascun dels continguts de l’exposició, però amb una iconografia i un llenguatge pensat per xiquets. El joc proposa el repte per famílies de trobar la nostra mascota a llarg de l’exposició. 

Amb estes novetats, L’ETNO amplia la seua oferta per a públic familiar i proporciona recursos per a que les famílies puguen gaudir de la mostra de forma autònoma i puguen utilitzar el museu com un recurs per l’oci familiar.  

Durant els caps de setmana L’ETNO continua oferint les seues visites guiades realitzades pels conservadors del museu a les mostres temporals i permanents (per adults) i tallers de caràcter etnològic per xiquets i xiquetes. 

L’oferta per centres educatius i associacions es conforma amb: El joc de l’horta, joc de taula sobre l’ús de l’aigua dirigit a grups d'Educació Primària; De cap a peus, taller sobre indumentària tradicional, dirigit a grups d'Educació Primària i 1er cicle de l’ESO; Faltar o morir, projecte educatiu que reflexiona sobre la mort sorgit de l’exposició Faltar o morir. Un recorregut per l’absència produïda pel museu en l’any 2020, dirigit a grups d'Educació Primària, ESO i Batxillerat.

Com tots els anys, en arribar la tardor, L’ETNO posarà en marxa 7ena edició d’ESPANTA LA POR, projecte de recuperació de l’imaginari tradicional sobre la por, dirigit a grups d'Educació infantil i Primària. 

Així mateix, el museu continuarà amb els seus programes de salut i benestar: Caixa dels records, memòries d’una vida projecte dirigit persones amb demència en estat inicial, i L’ETN(H)OSPITAL, projecte en qual el museu proporciona recursos educatius pels xiquets i xiquetes ingressats en la Unitat Pediàtrica de l’Hospital Doctor Peset (UPH Peset) per millorar el seu estat emocional i afectiu
 

05 set. 2022 - 22:00
09 febr. - 26 jun 2011

Gitanos d'Hongria

De l'home exòtic al ciutadà

El conjunt de la mostra del Museu Valencià d'Etnologia no ens fa pensar que els gitanos hongaresos que se'ns mostren al llarg del temps s'hagen hagut de sentir de mala gana en tractar amb retratistes paios. De fet, eventualment pot semblar que és al contrari. No obstant això, el fet fotogràfic representa per a ells, com s'indica en el catàleg, "la voluntat imposada d'un univers cultural més enllà del seu". Un cosmos de què, d'alguna manera, han estat obligats a formar part. Una metàfora del que els succeïa i els succeeix en quasi qualsevol aspecte de la vida. L'exposició busca respostes a través de 160 imatges, i també d'un bon nombre d'objectes estris de treball, elements quotidians com ara pipes de fumar, o bé instruments simbòlics d'indumentària com ara vares i de l'ús d'audiovisuals. El material fotogràfic se'ns mostra per ordre cronològic i tipològic, i les principals parts de la mostra són: el descobriment dels gitanos, les fotografies exòtiques de "l'home salvatge" europeu (del segle XIX al XX); el món propi dels gitanos I: imatge i representació pròpies, fotografies d'estudi encarregades per gitanos (principi del segle XX); els gitanos com a "objecte" d'investigacions etnogràfiques, estils de vida gitanos (primera meitat del segle XX); la percepció sociològica dels gitanos I: quan la pobresa no s'arriba a representar com a qüestió ètnica (època d'entreguerres); els gitanos com una història d'èxit de la propaganda política: l'assimilació dels gitanos (els gitanos en el socialisme d'estat); la percepció sociològica dels gitanos II: la pobresa com a qüestió ètnica tematitzada, l'estètica de la pobresa (els gitanos en la fotografia social de la segona meitat del segle XX); representació antropològica dels gitanos com a iguals (la representació empàtica dels gitanos en els últims vint-i-cinc anys); el món propi dels gitanos II: imatge i representació pròpies; i finalment, la destrucció dels estereotips: imatges d'àlbums familiars, fotografies d'estudi, imatges privades i d'aficionats (passat immediat i l'actualitat).

09 febr. - 26 jun 2011

Relectures

Itineraris museogràfics en clau de gènere

La xarxa d'Itineraris museogràfics en clau de gènere incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al museu. Una perspectiva que estudia les construccions culturals i socials pròpies per als homes i les dones, allò que identifica el femení i el masculí. Amb aquesta xarxa s'ofereix a les i els visitants dels museus participants una lectura diferent de les col·leccions exposades, amb la finalitat de fomentar la igualtat de gènere davant la diversitat.

L'ETNO, Museu Valencià d’Etnologia ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació a les representacions de gènere. Les i els visitants poden consultar i descarregar la informació i material necessari per a realitzar els recorreguts proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l'home i la masculinitat, així com la presència d'identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. 
Alguns dels objectius de la xarxa Relectures són contribuir al coneixement i difusió del patrimoni cultural valencià, fomentar el diàleg intercultural, estrényer els vincles entre els museus valencians i dinamitzar el turisme cultural. També es proposa formar en valors de respecte, convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.