Amb l’arribada del mes de setembre i l’inici del curs, L’ETNO presenta dues noves propostes per famílies i col·legis derivats de la nova exposició permanent No és fàcil ser valencià/na. 

Els projectes per famílies són dos: ETNOVIATGE i BUSCA L’ETNO. El primer proposa un etnoviatge en la secció de Ciutat (Ciutat: Global – Local) de la mostra permanent del museu, l’objectiu de la qual és que estes famílies puguen aprofundir i valorar/comentar entre pares i fills els continguts de la mostra sense necessitat de guia o monitor/a. Es tracta d’una guia que proposa diferents activitats sobre el fenòmen urbà. En ella les famílies desevoluparan exercicis i jocs sobre la mobilitat urbana, els edificis singulars, la forma de la ciutat antiga i el seu reflexe en la moderna, la festa urbana, les noves formes de consum o de treball, així com la diversitat cultural que aporten les persones que venen de fora.

ETNOVIATGE està pensat per famílies amb xiquets i xiquetes de 6 a 11 anys que puguen visitar i recórrer de forma autònoma (visita lliure) esta secció de l’exposició, i està organitzat amb exercicis amb diferents graus de dificultat segons l’edat. La guia pot completar-se durant la visita, en casa, o en una sala de descans que L’ETNO ha posat en marxa este estiu destinada al descans i la lectura, ubicada al final de la secció de la Ciutat.   

BUSCA L’ETNO és un joc en el què cal trobar a L’ETNO (mascota del museu) entre les diferents vitrines de tota l’exposició permanent. Una de les modificacions introduïdes fa dos anys amb la renovació de la mostra permanent del museu fou la instal·lació de vitrines menudes a baixa alçada dirigides a un públic més menut (menor a 6 anys). Estes vitrines mostren amb objectes (joguets) cadascun dels continguts de l’exposició, però amb una iconografia i un llenguatge pensat per xiquets. El joc proposa el repte per famílies de trobar la nostra mascota a llarg de l’exposició. 

Amb estes novetats, L’ETNO amplia la seua oferta per a públic familiar i proporciona recursos per a que les famílies puguen gaudir de la mostra de forma autònoma i puguen utilitzar el museu com un recurs per l’oci familiar.  

Durant els caps de setmana L’ETNO continua oferint les seues visites guiades realitzades pels conservadors del museu a les mostres temporals i permanents (per adults) i tallers de caràcter etnològic per xiquets i xiquetes. 

L’oferta per centres educatius i associacions es conforma amb: El joc de l’horta, joc de taula sobre l’ús de l’aigua dirigit a grups d'Educació Primària; De cap a peus, taller sobre indumentària tradicional, dirigit a grups d'Educació Primària i 1er cicle de l’ESO; Faltar o morir, projecte educatiu que reflexiona sobre la mort sorgit de l’exposició Faltar o morir. Un recorregut per l’absència produïda pel museu en l’any 2020, dirigit a grups d'Educació Primària, ESO i Batxillerat.

Com tots els anys, en arribar la tardor, L’ETNO posarà en marxa 7ena edició d’ESPANTA LA POR, projecte de recuperació de l’imaginari tradicional sobre la por, dirigit a grups d'Educació infantil i Primària. 

Així mateix, el museu continuarà amb els seus programes de salut i benestar: Caixa dels records, memòries d’una vida projecte dirigit persones amb demència en estat inicial, i L’ETN(H)OSPITAL, projecte en qual el museu proporciona recursos educatius pels xiquets i xiquetes ingressats en la Unitat Pediàtrica de l’Hospital Doctor Peset (UPH Peset) per millorar el seu estat emocional i afectiu
 

El conjunt de la mostra del Museu Valencià d'Etnologia no ens fa pensar que els gitanos hongaresos que se'ns mostren al llarg del temps s'hagen hagut de sentir de mala gana en tractar amb retratistes paios. De fet, eventualment pot semblar que és al contrari. No obstant això, el fet fotogràfic representa per a ells, com s'indica en el catàleg, "la voluntat imposada d'un univers cultural més enllà del seu". Un cosmos de què, d'alguna manera, han estat obligats a formar part. Una metàfora del que els succeïa i els succeeix en quasi qualsevol aspecte de la vida. L'exposició busca respostes a través de 160 imatges, i també d'un bon nombre d'objectes estris de treball, elements quotidians com ara pipes de fumar, o bé instruments simbòlics d'indumentària com ara vares i de l'ús d'audiovisuals. El material fotogràfic se'ns mostra per ordre cronològic i tipològic, i les principals parts de la mostra són: el descobriment dels gitanos, les fotografies exòtiques de "l'home salvatge" europeu (del segle XIX al XX); el món propi dels gitanos I: imatge i representació pròpies, fotografies d'estudi encarregades per gitanos (principi del segle XX); els gitanos com a "objecte" d'investigacions etnogràfiques, estils de vida gitanos (primera meitat del segle XX); la percepció sociològica dels gitanos I: quan la pobresa no s'arriba a representar com a qüestió ètnica (època d'entreguerres); els gitanos com una història d'èxit de la propaganda política: l'assimilació dels gitanos (els gitanos en el socialisme d'estat); la percepció sociològica dels gitanos II: la pobresa com a qüestió ètnica tematitzada, l'estètica de la pobresa (els gitanos en la fotografia social de la segona meitat del segle XX); representació antropològica dels gitanos com a iguals (la representació empàtica dels gitanos en els últims vint-i-cinc anys); el món propi dels gitanos II: imatge i representació pròpies; i finalment, la destrucció dels estereotips: imatges d'àlbums familiars, fotografies d'estudi, imatges privades i d'aficionats (passat immediat i l'actualitat).

La xarxa d'Itineraris museogràfics en clau de gènere incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al museu. Una perspectiva que estudia les construccions culturals i socials pròpies per als homes i les dones, allò que identifica el femení i el masculí. Amb aquesta xarxa s'ofereix a les i els visitants dels museus participants una lectura diferent de les col·leccions exposades, amb la finalitat de fomentar la igualtat de gènere davant la diversitat.

L'ETNO, Museu Valencià d’Etnologia ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació a les representacions de gènere. Les i els visitants poden consultar i descarregar la informació i material necessari per a realitzar els recorreguts proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l'home i la masculinitat, així com la presència d'identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. 
Alguns dels objectius de la xarxa Relectures són contribuir al coneixement i difusió del patrimoni cultural valencià, fomentar el diàleg intercultural, estrényer els vincles entre els museus valencians i dinamitzar el turisme cultural. També es proposa formar en valors de respecte, convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.
 

La recuperació d'un vast conjunt de materials fílmics provinents de les terres altes del Maestrat ens confirma que la pulsió documental arrela en el més profund de la condició humana. La possibilitat de generar imatges en moviment per a capturar el seu món, va encoratjar a persones de l’àmbit rural a adquirir equips d'avançada tecnologia per a l'època amb la fi de crear les seues pròpies imatges domèstiques. Persones sobre les quals encara pot pesar un prejudici urbanita de manca d'habilitat tècnica o sensibilitat.

D’este fet, van esdevenir un conjunt d'imatges que ens assalten amb l'objectiu de sacsejar la memòria i renovar la nostra mirada envers un territori en aparença eixut i aspre, desconnectat dels grans nuclis urbans costaners, però ric en valors, costums i tradicions.

El Maestrat filmat és un projecte documental que apropa al present les diferents mirades que s’han encarregat d’immortalitzar este territori al llarg del segle passat. Una proposta que pretén reflexionar sobre l’imaginari visual d’este territori eminentment rural. Durant la realització del projecte s’han localitzat i conservat més de 20 col·leccions d’arxiu fílmic provinents de poblacions com Albocàsser, Benassal, Catí o Ares del Maestrat. 

Esta proposta expositiva és una adaptació d’este projecte documental. En la primera part del recorregut es presenta la construcció de l’arxiu. Una constel·lació d’imatges que fan palès el seu origen, abast i context de creació, cadascuna amb les seues característiques pròpies. Descobrir estes col·leccions farà replantejar-nos la mera existència i reproducció de les mateixes, alhora que la seua importància com a patrimoni documental. En la part interior podrem gaudir d’una instal·lació audiovisual, reconstrucció del documental web interactiu El Maestrat Filmat-La Memòria Rescatada.
 

L’exposició centra el seu focus en l’origen de l’actual Levante UD, desconegut per bona part de la població. És producte de la fusió del Gimnástico FC, vinculat al Patronat de la Joventut Obrera, i el Levante Foot-ball Club, que van passar a ser la Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG), i després la seua ràpida transformació en el Levante UD. Serà interessant mostrar els motius que van portar a la creació d'aquest nou equip i la problemàtica social que va suscitar.
Les fases son les següents:
•    1909-1939. Fundació i trajectòries del Gimnástico FC i Levante FC.
•    1939. Unificació i fundació del Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG).
•    1941-1942. Adopció del nom Levante UD.
•    1942-1964. Primer ascens a Primera Divisió.

Es tractaran temes com:
•    La realitat social i política dels poblats marítims en aquells moments.
•    El sindicalisme catòlic i els cercles catòlics creats per a contrarestar la influència dels sindicats de classe. En concret es centra en el Patronato de la Juventud Obrera.
•    Les raons de l'obligada fusió.
•    La problemàtica de les dos aficions i dels jugadors. 
•    El “ball” de simbologia: colors, escuts, equipacions.

*Foto del Levante en un partit contra l’Atlético de Madrid en l'estadi de Vallejo. 1957. Arxiu l’ETNO. Col. Márquez Lambán.

Aquesta exposició té com a objectiu explicar la importància ritual i cultural de la que va ser la festa més important del territori valencià (el Corpus) i posar en valor la col·lecció Insa d’indumentària tradicional propietat de la Diputació de València. 
A través de l’exhibició d’una sèrie d'objectes de la col·lecció de indumentària de Casa Insa, exposats en diàleg amb altres que formen part de la festa en diferents pobles del nostre territori es vol:

• Posar en valor en treball de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia en la recuperació, conservació i restauració de la col·lecció Insa d’indumentària.
• Transmetre al espectador el sentit del que a l’època barroca, sota el significat d’una tasca evangelitzadora, el Corpus era una “performance” en la que participava tota la societat.
• Exposar com la unió entre la festa i el material d’Insa articularen la imagineria ritual de moltes de les festes del nostre territori
• Abordar la iconografia que ha configurat una de les principals tradicions valencianes. 

L'exposició està per formada per objectes d’atribució, indumentària, imatges i audiovisuals a partir dels quals analitzar la cultura material generada per la festa del Corpus i analitzar des de la contemporaneïtat els aspectes antropològics de la evolució de la festa al llarg dels segles.
 

Entre el 2 d'octubre i el 13 de novembre n'hi hauran visites guiades els diumenges a les 11:30 h. per part dels comissaris de l'exposició.

Es tracta de la producció expositiva vinculada al programa Tresors amb història  de la Televisió Pública Valenciana, À Punt.  L’exposició mostrarà la selecció dels cent objectes que han anant apareixent durant l’emissió del programa. Cent objectes que conten cent històries quotidianes de valencians i valencianes i que son una mostra de la nostra història al darrer segle. Amb aquest projecte l’equip de L’ETNO ha volgut aprofundir en la importància de la cultura material, de les coses que ens envolten, en tant que contenidor de memòria i element capaç de reflectir identitat, personal o col·lectiva.

Una nina, un patinet, un ram de Setmana Santa, una falç i una soqueta, una bicicleta, un catre que va fer el iaio mentre estava a la presó en la postguerra, cartes i fotografies d’algú que va viure els horrors de les guerres del segle XX... Estos i molts altres objectes fins a contar-ne cent són els tresors que el programa TRESORS AMB HISTÒRIA d’À Punt, la Televisió Pública Valenciana, ens ha donat l’oportunitat de descobrir. El programa fou mereixedor d’una ajuda del Pla «reaCtivem» de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport mitjançant l’Institut Valencià de Cultura.

L’exposició permet posar damunt de la taula la vàlua que certes coses, certs objectes, representen per a determinades persones i les seues famílies, i alhora buscar la connexió amb el context històric i cultural del poble valencià. 

El projecte te la virtut d’acostar amb encert dos mons que sovint corren paral·lels sense massa connexió: el de la quotidianitat de la vida de les persones, i els seus quefers i històries personals, amb el dels interessos i els coneixements de ciències com ara la història, l’etnologia o la sociologia. L’excusa i el nexe per establir eixos ponts han estat les coses, els objectes.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia presenta ara a la seua seu en el Centre Museístic La Beneficència de València, el projecte expositiu que acosta al públic la selecció dels tresors valencians feta al llarg de la primera temporada del programa. Es tracta d’una exposició que pretén no només mostrar la selecció, sinó fer una reflexió al voltant del paper de la cultura material en les dinàmiques de socialització que son part de les nostres vides. 

L’exposició de TRESORS AMB HISTÒRIA ha estat produïda per L’ETNO en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, À Punt i les productores Sunrise i El Terrat (The Mediapro Studio). Obrirà al públic el proper dia 24 al Centre Museístic la Beneficència (seu de L’ETNO) i a partir del dia 15 juny es podrà visitar al Museu de Belles Arts de Castelló.  

Pere, un jugador arruïnat, ven la seua ànima al dimoni Capralenc per a recuperar la seua fortuna, però ha pensat un truc per a enganyar el malvat comprador. Vols saber si ho aconseguirà?... Ens disfressarem i jugarem amb els dimonis i altres personatges com el Butoni, el moro Musa, la Quarantamaula, l’Arrancapins, l’Home del sac i l’Home dels nassos. 
 
Calendari, horari i forma d’accés:

Per a famílies
Diumenges 24 i 31 d’octubre; 7 i 14 de novembre
Entrades disponibles en el punt d'informació de L’ETNO a partir de les 10:15  del mateix diumenge.
 
Per a les escoles 
De dimarts a divendres. Del 26 d’octubre al 12 de novembre
És necessària concertació prèvia. Contacte: 963 883 578 - didactica.etnologia@dival.es

Durant gairebé 40 anys Franco va governar Espanya amb mà de ferro. Des de la victòria en abril de 1939 fins la seua mort el 20 de novembre de 1975 el Caudillo va dirigir un règim totalitari de caire nacionalcatolicista que, tot i patir les seues crisis internes, va mantenir la seua essència antidemocràtica fins el final.

En l’actualitat, després d’un període de Transició i de la proclamació de la Democràcia (1978), vivim un moment on els nous valors i principis ciutadans, així com els nous marcs legislatius afavoreixen el debat públic per abordar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències del Franquisme en la idiosincràsia de l’Espanya actual.

Els protagonistes de l’exposició són els objectes que ens permeten analitzar l’omnipresència dels símbols i les consignes d’un règim totalitari, nascut d’un colp d’estat, en la vida quotidiana, en l’educació a les escoles o en els rols de gènere als escenaris privats i públics. La cultura material del franquisme esdevé un exemple paradigmàtic de les polítiques d’adoctrinament, censura i repressió que caracteritzaren la gran maquinària que el règim militar franquista va instaurar a Espanya.

L’objectiu principal és oferir una visió didàctica i transversal de la cultura material del franquisme per donar a conèixer, especialment a les generacions que ja han nascut en Democràcia, els mecanismes que va posar en marxa la dictadura per reescriure la història del nostre passat més recent i per tal de legitimar-se.

Aquesta exposició ha estat comissariada per José María Candela i Andrea Moreno. 

S'han seleccionat 12 col·leccions agrupades atenent a alguns dels usos més significatius en la història del medi; la fotografia científica en la secció d’etnografia, la institucional, la dels professionals, la fotografia amb ambició divulgativa personal i la domèstica i familiar, centrant-nos en els hàbits socials que impregnen la materialitat de l'objecte fotogràfic. Alhora, es tracta de reflexionar al voltant d'algunes idees que travessen el medi fotogràfic com ara la memòria, l'arxiu i una aproximació des del context de creació de les imatges.

Les fotografies han sigut explicades com a prova i testimoni d'allò passat, com a expressió estètica de la subjectivitat i com una ferramenta de representació, però també com ens assenyala el sociòleg Pierre Bourdieu, són un procés i una pràctica, una forma de relacionar-se.

En el recorregut plantejat, cada col·lecció ens mostra una visió particular i al temps dialoga amb les altres. Cadascuna, des de la seua posició, va trenant eixe teixit compartit en forma d'univers d´imatges que entenem com a memòria visual.