Ataxía sorgeix a València en 2011 de la trobada d'Alberto Mateo amb Andreas Melas, Julia Badenes i Diego López. Ataxía, nom grec que significa desordre, i metafòricament, entremaliadura o mal comportament serveix d'excusa perquè aquesta formació ens propose un espectacle compost de peces pròpies, cançons tradicionals i temes de rebétiko, gènere grec cantat i ballat que pel seu origen marginal i temàtica té unes certes semblances amb el tango, el raï o el fado, i que va sorgir a Grècia a la fi del segle XIX i principis del XX.

El grup ha publicat els discos Música del submón en 2017 i Ataxía en 2021. En aquest segon treball participen 30 músics de diferents països del Mediterrani europeu i oriental i s'inclouen temes que tracten diverses problemàtiques socials i personals: les classes marginalitzades, els amors i els desamors, la censura i la llibertat, els tripijocs dels baixos fons o els treballs durs de la mar. “I per al final de la nit, fortament abraçats, la suor degota directament. Això és el que queda”.

Andreas Melas (tzurás i veu), Alberto Mateo (oud), Julia Badenes (veu i guitarra), Diego López (percussió), Xavi Alamán (contrabaix), Omran Adrah (kanun) i Stefanos Filos (violí).
 
 

Amb només 24 anys Momi Maiga ja és un virtuós del seu instrument, la kora ─una arpa-llaüt africana─. El cantant senegalés és un compositor curiós i autodidacta amb una sorprenent sensibilitat musical que destaca per la seua fluïdesa vocal.

Immers en el ric patrimoni musical d'Àfrica Occidental, el jove músic africà va créixer a la regió de Casamance, al sud del Senegal. Amb sis anys va començar tocar la kora i va començar la seua carrera al costat de reconeguts músics de la Família Cissokho. Seguint el llegat històric dels griot, que abasta segles arrere, la seua herència artística està connectada amb les tradicions mandingues i els seus repertoris.

En ETNOMUSIC 22 presenta Nio que significa “ànima” en mandinka. En aquest treball, el jove artista senegalés combina el jazz, l’afrobeat i el flamenc en les seues composicions interpretades en la seua llengua natal i en wòlof, una altra de les llengües pròpies del Senegal. Momi Maiga forma part d'una nova generació de músics d'Àfrica Occidental interessats en temes destacats del nostre temps que utilitza forma poètiques per a difondre missatges d'alegria i pau.

Momi Maiga (kora i veu), Carlos Montfort (violins i veu), Aleix Tobias (bateria i percussions), Marçal Ayats (violoncel i veus).

ETNOMUSIC ALS POBLES

15 de juliol. Plaça d'Espanya (Carcaixent). 23:00 h

Entrada lliure i gratuïta en Carcaixent fins a completar aforament

Besarabia és un projecte musical nascut a València que s'inspira en la tradició del Mediterrani i els Balcans. El grup es va crear en 2013 i des d'aqueix any els seus components Heide Erbrich, Jaume Pallardó i Eva Mª Domingo han desenvolupat un estil molt peculiar d'interpretar cançons tradicionals. A més han ampliat el seu repertori amb composicions pròpies que fusionen sons balcànics, mediterranis i elements més moderns, amb lletres en valencià. En 2014 van traure un treball amb sis cançons, i en 2017 van publicar el seu primer disc Ritmes, trens i gats (Mesdemil).

En 2021 van publicar Animal Republic (Segell Microscopi) un treball que inclou interpretacions pròpies de cançons de la tradició balcànica i klezmer i onze temes propis de nova composició i inèdits. El segon àlbum del trio va ser seleccionat com un dels Top 20 en la prestigiosa World Music Chart Europe (novembre de 2021) i va ser guardonat com ‘Millor disc de fusió i mestissatge’ en els IV Premis Carles Santos de la música valenciana.

Heidi Erbrich (violí i viola), Jaume Pallardó (oud, laouto i baglama), Eva Mª Domingo (veu, darbuka, daf, pandero i davul).

ETNOMUSIC ALS POBLES

BESARABIA: 05 d'agost. Plaça de Sant Vicent (Bocairent). 23:00 h

BESARABIA: 02 de setembre. Plaça Gran Valencia (Torres Torres). 23:00 h.

Entrada lliure i gratuïta en Bocairent i Torres Torres, fins a completar aforament
 

Ana Alcaide és una exploradora musical de tresors amagats i antigues tradicions, que ens transporta a terres llunyanes, a temps ancestrals i a llocs màgics. L'artista ens proposa una invitació a bastir ponts entre cultures i cridada a la tolerància, com a vehicle “per a arribar a la bellesa, el diàleg i la trobada”.

Ritual, el sisé àlbum d’esta cantant toledana i intèrpret de nyckelharpa (instrument tradicional d'origen suec) està concebut com un viatge místic, com un cant al poder de connexió que tenen les accions quotidianes, i que naix del seu interés per la poesia persa i de la seua trobada amb el cantant iranià Resa Shayesteh.

“La grandesa d'un xicotet gest quotidià, un lloc al qual tornar, l'olor de l'almesc a la meua roba. Versos místics sufís, sons de pegats de peix, dissoldre'm en la puresa d'un color. Una trobada fa més de 15 anys, una ciutat estrangera, un viatge íntim i profund… El poder del RITUAL. El diari de la nostra vida està escrit amb les històries dels nostres xicotets gestos quotidians”.

Ana Alcaide (veu, nyckelharpa, tanbour i atmosferes), Resa Shayesteh (veu, tanbour, setar i daf), Bill Cooley (ud, saltiri, percussions i atmosferes), Kaveh Sarvarian (ney i tombak), Sandra Rico (ball).
 

La recuperació d'un vast conjunt de materials fílmics provinents de les terres altes del Maestrat ens confirma que la pulsió documental arrela en el més profund de la condició humana. La possibilitat de generar imatges en moviment per a capturar el seu món, va encoratjar a persones de l’àmbit rural a adquirir equips d'avançada tecnologia per a l'època amb la fi de crear les seues pròpies imatges domèstiques. Persones sobre les quals encara pot pesar un prejudici urbanita de manca d'habilitat tècnica o sensibilitat.

D’este fet, van esdevenir un conjunt d'imatges que ens assalten amb l'objectiu de sacsejar la memòria i renovar la nostra mirada envers un territori en aparença eixut i aspre, desconnectat dels grans nuclis urbans costaners, però ric en valors, costums i tradicions.

El Maestrat filmat és un projecte documental que apropa al present les diferents mirades que s’han encarregat d’immortalitzar este territori al llarg del segle passat. Una proposta que pretén reflexionar sobre l’imaginari visual d’este territori eminentment rural. Durant la realització del projecte s’han localitzat i conservat més de 20 col·leccions d’arxiu fílmic provinents de poblacions com Albocàsser, Benassal, Catí o Ares del Maestrat. 

Esta proposta expositiva és una adaptació d’este projecte documental. En la primera part del recorregut es presenta la construcció de l’arxiu. Una constel·lació d’imatges que fan palès el seu origen, abast i context de creació, cadascuna amb les seues característiques pròpies. Descobrir estes col·leccions farà replantejar-nos la mera existència i reproducció de les mateixes, alhora que la seua importància com a patrimoni documental. En la part interior podrem gaudir d’una instal·lació audiovisual, reconstrucció del documental web interactiu El Maestrat Filmat-La Memòria Rescatada.
 

L’exposició centra el seu focus en l’origen de l’actual Levante UD, desconegut per bona part de la població. És producte de la fusió del Gimnástico FC, vinculat al Patronat de la Joventut Obrera, i el Levante Foot-ball Club, que van passar a ser la Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG), i després la seua ràpida transformació en el Levante UD. Serà interessant mostrar els motius que van portar a la creació d'aquest nou equip i la problemàtica social que va suscitar.
Les fases son les següents:
•    1909-1939. Fundació i trajectòries del Gimnástico FC i Levante FC.
•    1939. Unificació i fundació del Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG).
•    1941-1942. Adopció del nom Levante UD.
•    1942-1964. Primer ascens a Primera Divisió.

Es tractaran temes com:
•    La realitat social i política dels poblats marítims en aquells moments.
•    El sindicalisme catòlic i els cercles catòlics creats per a contrarestar la influència dels sindicats de classe. En concret es centra en el Patronato de la Juventud Obrera.
•    Les raons de l'obligada fusió.
•    La problemàtica de les dos aficions i dels jugadors. 
•    El “ball” de simbologia: colors, escuts, equipacions.

*Foto del Levante en un partit contra l’Atlético de Madrid en l'estadi de Vallejo. 1957. Arxiu l’ETNO. Col. Márquez Lambán.

Aquesta exposició té com a objectiu explicar la importància ritual i cultural de la que va ser la festa més important del territori valencià (el Corpus) i posar en valor la col·lecció Insa d’indumentària tradicional propietat de la Diputació de València. 
A través de l’exhibició d’una sèrie d'objectes de la col·lecció de indumentària de Casa Insa, exposats en diàleg amb altres que formen part de la festa en diferents pobles del nostre territori es vol:

• Posar en valor en treball de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia en la recuperació, conservació i restauració de la col·lecció Insa d’indumentària.
• Transmetre al espectador el sentit del que a l’època barroca, sota el significat d’una tasca evangelitzadora, el Corpus era una “performance” en la que participava tota la societat.
• Exposar com la unió entre la festa i el material d’Insa articularen la imagineria ritual de moltes de les festes del nostre territori
• Abordar la iconografia que ha configurat una de les principals tradicions valencianes. 

L'exposició està per formada per objectes d’atribució, indumentària, imatges i audiovisuals a partir dels quals analitzar la cultura material generada per la festa del Corpus i analitzar des de la contemporaneïtat els aspectes antropològics de la evolució de la festa al llarg dels segles.
 

Entre el 2 d'octubre i el 13 de novembre n'hi hauran visites guiades els diumenges a les 11:30 h. per part dels comissaris de l'exposició.

Es tracta de la producció expositiva vinculada al programa Tresors amb història  de la Televisió Pública Valenciana, À Punt.  L’exposició mostrarà la selecció dels cent objectes que han anant apareixent durant l’emissió del programa. Cent objectes que conten cent històries quotidianes de valencians i valencianes i que son una mostra de la nostra història al darrer segle. Amb aquest projecte l’equip de L’ETNO ha volgut aprofundir en la importància de la cultura material, de les coses que ens envolten, en tant que contenidor de memòria i element capaç de reflectir identitat, personal o col·lectiva.

Una nina, un patinet, un ram de Setmana Santa, una falç i una soqueta, una bicicleta, un catre que va fer el iaio mentre estava a la presó en la postguerra, cartes i fotografies d’algú que va viure els horrors de les guerres del segle XX... Estos i molts altres objectes fins a contar-ne cent són els tresors que el programa TRESORS AMB HISTÒRIA d’À Punt, la Televisió Pública Valenciana, ens ha donat l’oportunitat de descobrir. El programa fou mereixedor d’una ajuda del Pla «reaCtivem» de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport mitjançant l’Institut Valencià de Cultura.

L’exposició permet posar damunt de la taula la vàlua que certes coses, certs objectes, representen per a determinades persones i les seues famílies, i alhora buscar la connexió amb el context històric i cultural del poble valencià. 

El projecte te la virtut d’acostar amb encert dos mons que sovint corren paral·lels sense massa connexió: el de la quotidianitat de la vida de les persones, i els seus quefers i històries personals, amb el dels interessos i els coneixements de ciències com ara la història, l’etnologia o la sociologia. L’excusa i el nexe per establir eixos ponts han estat les coses, els objectes.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia presenta ara a la seua seu en el Centre Museístic La Beneficència de València, el projecte expositiu que acosta al públic la selecció dels tresors valencians feta al llarg de la primera temporada del programa. Es tracta d’una exposició que pretén no només mostrar la selecció, sinó fer una reflexió al voltant del paper de la cultura material en les dinàmiques de socialització que son part de les nostres vides. 

L’exposició de TRESORS AMB HISTÒRIA ha estat produïda per L’ETNO en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, À Punt i les productores Sunrise i El Terrat (The Mediapro Studio). Obrirà al públic el proper dia 24 al Centre Museístic la Beneficència (seu de L’ETNO) i a partir del dia 15 juny es podrà visitar al Museu de Belles Arts de Castelló.  

CONTES D’ENCANTAMENT 

Els contes ens permeten construir visions compartides de la realitat, consolidar o qüestionar creences, i dotar de sentit la vida. Amb ells la societat es representa, es conta i dona compte de si mateixa.

Enguany el festival aborda els contes meravellosos, que a Espanya denominem «d’encantament» i que en l’últim terç del segle passat van cobrar una inusitada rellevància en diferents estudis (folklòrics, antropològics, lingüístics o semiològics).

Aquests contes estan definits i catalogats per Vladimir Propp en el seu clàssic llibre La morfología del cuento com a relats amb una estructura fixa. Hui són considerats com els antecessors dels contes de fades, que al seu torn són adaptacions tardanes i ideològiques d’aquells contes amb els quals la humanitat va començar a caminar.

En aquesta edició reflexionarem sobre ells de la mà d'Antonio R. Almodóvar, autor de Cuentos al amor de la lumbre (1983-84), una obra bàsica en l’anàlisi dels contes espanyols. A més gaudirem amb les històries de caràcter meravellós contades meravellosament per tres contistes: Raquel López, Valentí Piñot i Patricia Picazo.

Des de L'ETNO. Museu Valencià d’Etnologia esperem que gaudiu i que puguem passar una vetlada de conte al caliu de les paraules.
 

PROGRAMA
 

19.30 h. «Códigos ocultos del cuento maravilloso de tradición oral»
Xarrada-col·loqui amb Antonio R. Almodóvar, investigador, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil i autor —entre d’altres— de Cuentos al amor de la lumbre, Cuentos maravillosos españoles, El bosque de los sueños i Cuentos de la media lunita.

21.00 h. Sopar de pa i porta. 
Les persones participants hauran de portar el sopar i l’organització proporcionarà la picadeta i la beguda. 

22.00 h. «Paraulasses» 
Contades simultànies en tres fogueres.

23.30 h. Acomiadament
Celebració conjunta amb balls i cants.  
 

Contistes: Raquel López, Valentí Piñot i Patricia Picazo
Idea, projecte i coordinació: Vicente Cortés, vividor del conte.
 

Sabies que la ciutat per on passegem habitualment pot guardar secrets ocults pel temps? L’encontre d’una iaia i una xiqueta ens permet entrar en una ciutat amagada i quasi secreta on poder divertir-nos, jugar i fer noves amistats.