Des de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, volem oferir activitats per a totes i tots fent del nostre museu un espai accessible i agradable on poder gaudir també en família. 

Per això enguany contem amb noves activitats dirigides a grans i menuts que vos resumim ací:

• Tallers per a públic familiar. Tots els diumenges a les 12:00 hores podeu vindre a L'ETNO a gaudir d'unes activitats molt participatives i lúdiques pensades per a que tota la família s'ho passe d'allò més bé.
• Etnoviatge. Una nova aposta educativa en format de quadernet dirigida a famílies per a poder realitzar visites de manera autònoma amb xiquets/es de 6 a 11 anys. Cal demanar-la en el punt d'informació del vestíbul de la Beneficència.
• On està ETNO? Nou joc de descobriment que es fa a les sales del museu. Es tracta de trobar un personatge anomenat ETNO. Al final n'hi ha un regal per a qui el trobe.

Totes les nostres activitats estan realitzades per professionals de la didàctica als museus i per dissenyadors que s'han encarregat de fer molt atractives les idees dels tècnics. Esperem que vos agraden!!!

El conjunt de la mostra del Museu Valencià d'Etnologia no ens fa pensar que els gitanos hongaresos que se'ns mostren al llarg del temps s'hagen hagut de sentir de mala gana en tractar amb retratistes paios. De fet, eventualment pot semblar que és al contrari. No obstant això, el fet fotogràfic representa per a ells, com s'indica en el catàleg, "la voluntat imposada d'un univers cultural més enllà del seu". Un cosmos de què, d'alguna manera, han estat obligats a formar part. Una metàfora del que els succeïa i els succeeix en quasi qualsevol aspecte de la vida. L'exposició busca respostes a través de 160 imatges, i també d'un bon nombre d'objectes estris de treball, elements quotidians com ara pipes de fumar, o bé instruments simbòlics d'indumentària com ara vares i de l'ús d'audiovisuals. El material fotogràfic se'ns mostra per ordre cronològic i tipològic, i les principals parts de la mostra són: el descobriment dels gitanos, les fotografies exòtiques de "l'home salvatge" europeu (del segle XIX al XX); el món propi dels gitanos I: imatge i representació pròpies, fotografies d'estudi encarregades per gitanos (principi del segle XX); els gitanos com a "objecte" d'investigacions etnogràfiques, estils de vida gitanos (primera meitat del segle XX); la percepció sociològica dels gitanos I: quan la pobresa no s'arriba a representar com a qüestió ètnica (època d'entreguerres); els gitanos com una història d'èxit de la propaganda política: l'assimilació dels gitanos (els gitanos en el socialisme d'estat); la percepció sociològica dels gitanos II: la pobresa com a qüestió ètnica tematitzada, l'estètica de la pobresa (els gitanos en la fotografia social de la segona meitat del segle XX); representació antropològica dels gitanos com a iguals (la representació empàtica dels gitanos en els últims vint-i-cinc anys); el món propi dels gitanos II: imatge i representació pròpies; i finalment, la destrucció dels estereotips: imatges d'àlbums familiars, fotografies d'estudi, imatges privades i d'aficionats (passat immediat i l'actualitat).

La Festa Valor és una festa popular que vol estendre’s pels carrers i places d’arreu el País Valencià, és una oportunitat per a escoltar els professionals de la narració, però també a les iaies i iaios que saben contar. Una festa de la paraula per a les oïdes de tots i de totes.

És una iniciativa de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de la Biblioteca de L'ETNO.

Des de la vocació que té L’ETNO com a museu social, pensàrem i dissenyàrem la nostra festa per a que poguera ser copiada i adaptada per qualsevol població que volguera fer-ne una. 

En este article voliem contar com va ser la Festa Valor de L’ETNO per si vos ve de gust agafar idees o demanar-nos recursos. Tot allò que creàrem va ser amb eixa intenció: que qualsevol poble valencià ho poguera reaprofitar tot, des de la imatge gràfica de la festa, fins als textos adaptats  de les rondalles d’Enric Valor per poder fer lectures participatives i teatre.

La xarxa d'Itineraris museogràfics en clau de gènere incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al museu. Una perspectiva que estudia les construccions culturals i socials pròpies per als homes i les dones, allò que identifica el femení i el masculí. Amb aquesta xarxa s'ofereix a les i els visitants dels museus participants una lectura diferent de les col·leccions exposades, amb la finalitat de fomentar la igualtat de gènere davant la diversitat.

L'ETNO, Museu Valencià d’Etnologia ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació a les representacions de gènere. Les i els visitants poden consultar i descarregar la informació i material necessari per a realitzar els recorreguts proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l'home i la masculinitat, així com la presència d'identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. 
Alguns dels objectius de la xarxa Relectures són contribuir al coneixement i difusió del patrimoni cultural valencià, fomentar el diàleg intercultural, estrényer els vincles entre els museus valencians i dinamitzar el turisme cultural. També es proposa formar en valors de respecte, convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.
 

Ministrils del Raval és una formació de música tradicional que es va crear en 1988 i que a través de cinc àlbums ha realitzat una cerca rigorosa amb una visió actualitzada del patrimoni etnomusical de Catalunya.

La Filomena se’n va al mercat és un espectacle familiar on es donen a conéixer danses i cançons tradicionals, així com els productes alimentaris a través d'un conte musical.

La música tradicional i l'alimentació van de la mà en aquest espectacle. El grup proposa un diàleg entre el present i el passat; entre la velocitat actual i la lentitud d'abans; entre la pressa i la calma; entre el fast-food i el chup-chup... Entre una dona d'ara, Alba, i una d'abans, la seua tia Filomena, una dona que no va ser com se suposava que havien de ser les dones… Per a Filomena, cada menjar era un viatge, i cada música un aliment. Sort tenim si tenim menjar i cançons, perquè ens ajuden a digerir la vida.

Encarna Mora (acordió), Pere Ruiz (saxo soprano), Carles Llongueras (gralla) Josep Maria Pey (tenora), Jaume Moros (Fliscorno), Joan Rosset (tuba), Isi Vázquez (percussió).

Ataxía sorgeix a València en 2011 de la trobada d'Alberto Mateo amb Andreas Melas, Julia Badenes i Diego López. Ataxía, nom grec que significa desordre, i metafòricament, entremaliadura o mal comportament serveix d'excusa perquè aquesta formació ens propose un espectacle compost de peces pròpies, cançons tradicionals i temes de rebétiko, gènere grec cantat i ballat que pel seu origen marginal i temàtica té unes certes semblances amb el tango, el raï o el fado, i que va sorgir a Grècia a la fi del segle XIX i principis del XX.

El grup ha publicat els discos Música del submón en 2017 i Ataxía en 2021. En aquest segon treball participen 30 músics de diferents països del Mediterrani europeu i oriental i s'inclouen temes que tracten diverses problemàtiques socials i personals: les classes marginalitzades, els amors i els desamors, la censura i la llibertat, els tripijocs dels baixos fons o els treballs durs de la mar. “I per al final de la nit, fortament abraçats, la suor degota directament. Això és el que queda”.

Andreas Melas (tzurás i veu), Alberto Mateo (oud), Julia Badenes (veu i guitarra), Diego López (percussió), Xavi Alamán (contrabaix), Omran Adrah (kanun) i Stefanos Filos (violí).
 
 

Amb només 24 anys Momi Maiga ja és un virtuós del seu instrument, la kora ─una arpa-llaüt africana─. El cantant senegalés és un compositor curiós i autodidacta amb una sorprenent sensibilitat musical que destaca per la seua fluïdesa vocal.

Immers en el ric patrimoni musical d'Àfrica Occidental, el jove músic africà va créixer a la regió de Casamance, al sud del Senegal. Amb sis anys va començar tocar la kora i va començar la seua carrera al costat de reconeguts músics de la Família Cissokho. Seguint el llegat històric dels griot, que abasta segles arrere, la seua herència artística està connectada amb les tradicions mandingues i els seus repertoris.

En ETNOMUSIC 22 presenta Nio que significa “ànima” en mandinka. En aquest treball, el jove artista senegalés combina el jazz, l’afrobeat i el flamenc en les seues composicions interpretades en la seua llengua natal i en wòlof, una altra de les llengües pròpies del Senegal. Momi Maiga forma part d'una nova generació de músics d'Àfrica Occidental interessats en temes destacats del nostre temps que utilitza forma poètiques per a difondre missatges d'alegria i pau.

Momi Maiga (kora i veu), Carlos Montfort (violins i veu), Aleix Tobias (bateria i percussions), Marçal Ayats (violoncel i veus).

ETNOMUSIC ALS POBLES

15 de juliol. Plaça d'Espanya (Carcaixent). 23:00 h

Entrada lliure i gratuïta en Carcaixent fins a completar aforament

Besarabia és un projecte musical nascut a València que s'inspira en la tradició del Mediterrani i els Balcans. El grup es va crear en 2013 i des d'aqueix any els seus components Heide Erbrich, Jaume Pallardó i Eva Mª Domingo han desenvolupat un estil molt peculiar d'interpretar cançons tradicionals. A més han ampliat el seu repertori amb composicions pròpies que fusionen sons balcànics, mediterranis i elements més moderns, amb lletres en valencià. En 2014 van traure un treball amb sis cançons, i en 2017 van publicar el seu primer disc Ritmes, trens i gats (Mesdemil).

En 2021 van publicar Animal Republic (Segell Microscopi) un treball que inclou interpretacions pròpies de cançons de la tradició balcànica i klezmer i onze temes propis de nova composició i inèdits. El segon àlbum del trio va ser seleccionat com un dels Top 20 en la prestigiosa World Music Chart Europe (novembre de 2021) i va ser guardonat com ‘Millor disc de fusió i mestissatge’ en els IV Premis Carles Santos de la música valenciana.

Heidi Erbrich (violí i viola), Jaume Pallardó (oud, laouto i baglama), Eva Mª Domingo (veu, darbuka, daf, pandero i davul).

ETNOMUSIC ALS POBLES

BESARABIA: 05 d'agost. Plaça de Sant Vicent (Bocairent). 23:00 h

BESARABIA: 02 de setembre. Plaça Gran Valencia (Torres Torres). 23:00 h.

Entrada lliure i gratuïta en Bocairent i Torres Torres, fins a completar aforament
 

Ana Alcaide és una exploradora musical de tresors amagats i antigues tradicions, que ens transporta a terres llunyanes, a temps ancestrals i a llocs màgics. L'artista ens proposa una invitació a bastir ponts entre cultures i cridada a la tolerància, com a vehicle “per a arribar a la bellesa, el diàleg i la trobada”.

Ritual, el sisé àlbum d’esta cantant toledana i intèrpret de nyckelharpa (instrument tradicional d'origen suec) està concebut com un viatge místic, com un cant al poder de connexió que tenen les accions quotidianes, i que naix del seu interés per la poesia persa i de la seua trobada amb el cantant iranià Resa Shayesteh.

“La grandesa d'un xicotet gest quotidià, un lloc al qual tornar, l'olor de l'almesc a la meua roba. Versos místics sufís, sons de pegats de peix, dissoldre'm en la puresa d'un color. Una trobada fa més de 15 anys, una ciutat estrangera, un viatge íntim i profund… El poder del RITUAL. El diari de la nostra vida està escrit amb les històries dels nostres xicotets gestos quotidians”.

Ana Alcaide (veu, nyckelharpa, tanbour i atmosferes), Resa Shayesteh (veu, tanbour, setar i daf), Bill Cooley (ud, saltiri, percussions i atmosferes), Kaveh Sarvarian (ney i tombak), Sandra Rico (ball).
 

La recuperació d'un vast conjunt de materials fílmics provinents de les terres altes del Maestrat ens confirma que la pulsió documental arrela en el més profund de la condició humana. La possibilitat de generar imatges en moviment per a capturar el seu món, va encoratjar a persones de l’àmbit rural a adquirir equips d'avançada tecnologia per a l'època amb la fi de crear les seues pròpies imatges domèstiques. Persones sobre les quals encara pot pesar un prejudici urbanita de manca d'habilitat tècnica o sensibilitat.

D’este fet, van esdevenir un conjunt d'imatges que ens assalten amb l'objectiu de sacsejar la memòria i renovar la nostra mirada envers un territori en aparença eixut i aspre, desconnectat dels grans nuclis urbans costaners, però ric en valors, costums i tradicions.

El Maestrat filmat és un projecte documental que apropa al present les diferents mirades que s’han encarregat d’immortalitzar este territori al llarg del segle passat. Una proposta que pretén reflexionar sobre l’imaginari visual d’este territori eminentment rural. Durant la realització del projecte s’han localitzat i conservat més de 20 col·leccions d’arxiu fílmic provinents de poblacions com Albocàsser, Benassal, Catí o Ares del Maestrat. 

Esta proposta expositiva és una adaptació d’este projecte documental. En la primera part del recorregut es presenta la construcció de l’arxiu. Una constel·lació d’imatges que fan palès el seu origen, abast i context de creació, cadascuna amb les seues característiques pròpies. Descobrir estes col·leccions farà replantejar-nos la mera existència i reproducció de les mateixes, alhora que la seua importància com a patrimoni documental. En la part interior podrem gaudir d’una instal·lació audiovisual, reconstrucció del documental web interactiu El Maestrat Filmat-La Memòria Rescatada.