Un pou sense seny, albes en blanc i negre, receptes secretes i una maledicció bessona. Històries de una familia QUASI perfecta a ritme de swing i jazz per a públic adult.
 
Intèrprets: Eva Andújar (narradora), Ricardo Belda (piano) i Ester Andújar (cantant).
Organitza: Àrea de Cultura de la Diputació de València dins del cicle Música en construcció i L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.
 

De bruixes i fantasmes. Passeig per a descobrir la València del barri del Carme més fosca i més tenebrosa.

Enguany Espanta la por es converteix en una Carta Extraordinària de la Fallera Calavera i fem un torneig presencial per a celebrar-ho amb la participació del creador del joc, Enric Aguilar. 
Si vols la carta Espanta la por vine a jugar a L’ETNO!

Col·labora: Zombi Paella, Homoludicus, Arròs Dacsa.
 

Normativa de participació en el Gran Torneig Fallera Calavera:
- N’hi haurà 120 entrades numerades per a persones jugadores.
- Es podran agafar fins a dos entrades per persona.
- Les persones menors de 14 anys hauran d’anar acompanyades d’una persona adulta la qual no ha d’agafar entrada.
- S’admet l’entrada de públic per ordre d’arribada fins a completar l’aforament. No caldrà agafar entrada prèvia.  Les persones que assistisquen com a públic hauran de situar-se on els indique l’organització. 
- Dirigit a persones majors de 10 anys (edat recomanada del joc).

Per a que l'experiència de la visita o taller siga el més satisfactoria i profitosa possible es recomana atendre les següents indicacions

• Concertar la visita amb antelació en els telèfons o correu electrònics indicats.
• Informar amb antelació a l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia dels canvi o cancelacions que puguen produir-se.
• Respectar els horaris fixats en la reserva de la visita. La falta de puntualitat pot perjudicar a altres grups. 
• Els grups, encara que vagen amb un monitor del Museu, han d'anar sempre acompanyats pel professor/a o persona responsable, que ha de curar de mantenir el col·lectiu agrupat.
• Està permès fer fotos (únicament sense flaix), excepte en aquelles exposicions on existisca una prohibició expressa.
• La visita es podrà realitzar en castellà o en valencià
• El centre disposa de servei de biblioteca, consigna, tenda i patis interiors per a esmorzar.
• En cas que siga necessari que el grup haja d’escriure notes o apunts, s’haura d’utilitzar el material escolar aportat pel grup, o material expressament cedit per l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia. No es poden utilitzar els equipaments exhibits per prendre notes.  
   

Enguany Espanta la Por! està dedicat a Enric Valor en agraïment a la seua gran tasca de recopilació  i difusió de la narració oral valenciana.
Celebrem 6 anys reivindicant la por valenciana al voltant de Tots Sants. I més que mai volem espantar les nostres pors amb l’ajuda dels monstres i les rondalles, jugant amb la Quarantamaula, cantant amb l’Home dels Nassos, escoltant la veu del Caro, dibuixant el nostre monstre imaginari i llegint les meravelloses rondalles i històries de la nostra terra.
Un any més espantem les pors molt ben acompanyats de les biblioteques valencianes i els museus etnològics locals, però enguany busquem escoles que se sumen al moviment Espanta la por! Ens acompanyeu en este viatge de valents i valentes?
Els monstres valencians continuen molt vius, aneu a l’aguait!

Organitza: Biblioteca i Departament de Didàctica de L’ETNO. Museu Valencià d'Etnologia.

Col·laboren:
SARC - Cultura Diputació de València
Càtedra Enric Valor
Ajuntament de Castalla
Institució Alfons el Magnànim
Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana
Amical Wikimedia
Wikimedia España
Tasta’l d’ací
Zombi paella

Vestir-se és una necessitat, però també és una mostra del nostre caràcter o de la nostra condició socioeconòmica. Ens vestim també per anar a festes o a diferents esdeveniments (noces, batejos, festa, etc.). La indumentària tradicional ha canviat al llarg del temps influenciada per les modes. El vestit típic és un model creat, moltes vegades amb barreja d'estils i d'èpoques. Amb els nostres personatges, Empar i Ximo, coneixerem les diferències entre les indumentàries de les comarques valencianes, les principals peces de roba i com es col·loquen al cos.

«Confío en que salgas y dejes que te ocurran cuentos, es decir, vida, y que trabajes con estos cuentos de tu vida —la tuya, no la de otra persona—, que los riegues con tu sangre y tus lágrimas y tu risa hasta que florezcan, hasta que tú misma florezcas». 
(Clarissa Pinkola Estés) 

És ben sabut que les dones, des de sempre, contaven contes. Elles han sigut les qui més i millor han conservat la memòria viva de la tradició oral. I ho han fet als escenaris de l’àmbit domèstic acompanyant tasques de cura, alimentació i entreteniment dels seus éssers estimats, amb la paraula contada i cantada, recreant la paraula-carícia o la paraula provocadora de curiositat i inquietud.

També ho han fet, fora de casa, conversant o animant tasques col·lectives agrícoles i ramaderes. Hi havia molts moments propicis al llarg del dia per a deixar que, al costat de la mirada que travessa segles i s’afona en llunyanies, la paraula viva fora dita. Era tan comú que les dones contaren històries que es va acabar encunyant, de manera poc encertada, l’expressió «contes de velles». 

Però les dones no s’han limitat a fer-ho en la intimitat de les cases o en els espais de treball. Elles han sigut i són protagonistes indiscutibles de la pervivència i la revitalització de la paraula en tots els àmbits de la vida. Els hem d’agrair que romanga viu este art, este tresor, este ofici de contar contes. 

Des d’AL CALIU DELS PARAULES prestarem una atenció especial al paper que les dones han jugat en la creació de contes i històries. Ho farem amb Marina Sanfilippo, una experta en oralitat artística i popular, i amb Victoria Gullón, Nuria Urrioz i Emma López, tres grans contistes que en esta huitena edició ens acompanyaran per a gaudir d’històries, romanços i cançons al caliu de les fogueres, i per descomptat, de les paraules.

PROGRAMA
Dissabte, 3 de febrer

19.30 h «Mujeres, cuentos y otras maravillas» 
Xarrada-col·loqui amb Marina Sanfilippo, coordinadora del Seminario Permanente sobre Literatura y Mujer de la Facultat de Filologia de la UNED i component de la Càtedra de Patrimoni Cultural Immaterial Europeu (Universitat de Valladolid).

21.00 h Sopar de pa i porta 
Sopar en tres fogueres amb endevinalles i brindis. 
Les persones participants hauran de portar el sopar i l’organització proporcionarà la picadeta i la beguda. 

22.00 h «Palabrasas»
Contalles simultànies en tres fogueres. 

23.30 h. Comiat
Celebració conjunta amb balls i cants.

Contistes:

Victoria Gullón (romanços), Nuria Urrioz i Emma López

Idea, projecte i coordinació:

Vicent Cortés-Vividor del conte.
 

L’ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, es una institución cuya misión es coleccionar, investigar y difundir todo aquello relacionado con la cultura tradicional y popular valenciana. Como sucede en todas las culturas, el pue­blo valenciano se enfrenta a un futuro identitario inde­finido, en debate permanente entre un mundo cultural­mente cada vez más homogéneo y el deseo de mantener las costumbres y prácticas que consideran propias y que les arraigan a un territorio y a una colectividad.

Todas las identidades culturales, también la tuya, están sujetas a contradicciones, a tensiones y a falta de una­nimidad. Mientras hay personas que las ven como un hecho positivo, otras las detestan; mientras unas solo defienden la suya, con postulados excluyentes, otras prefieren la multiculturalidad. Lo que parece claro es que, lejos de ser una cuestión cerrada, la identidad cul­tural está en continua evolución, en un diálogo constan­te entre las diferentes sensibilidades presentes en la sociedad.

En nuestras salas permanentes os proponemos reflexionar sobre estas cuestiones, enmarcándolas en la sociedad valenciana desde el final del mundo preindustrial hasta hoy. La exposición se or­ganiza en tres ámbitos, y en cada uno de ellos se abor­da un tema: la Ciudad, donde se plantean cuestiones relacionadas con la tensión entre lo global y lo local; la Huerta y el Marjal, en los que se consideran algunos es­tereotipos relacionados con la cultura valenciana, y Secano y Montaña, donde se hace referencia a aspec­tos poco conocidos de las tierras del interior valenciano.