Tots els diumenges dels mesos que dure l'exposició (juliol 2023-abril 2024) els nostres guies faran visites gratuïtes comentades per a tots els públics a l'exposició temporal 2238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria, com a part de les activitats que es duran a terme dins del programa Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria.

Este programa, fet conjuntament amb el Museu de Prehistòria de València i la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, inclou una altra exposició temporal organitzada pel Museu de Prehistòria i que també es pot visitar en el Centre Museístic La Beneficència. Es diu Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna. Les dues visites es poden combinar entre sí de manera que els visitants poden veure-les en un total de dues hores, dedicant una hora a cada una. L'horari es pot triar, és a dir, es pot veure primer la de Prehistòria (per exemple a les 11 h.) i després la d'Etnologia (a les 12:30 h.) o al contrari. No tenen un ordre en concret, es poden visitar com es considere oportú. 

Qui vulga visitar l'esmentada exposició ho haurà de comunicar en el punt d'informació del Centre Museístic La Beneficència, on es faran els grups de visitants. 

Els Jardins del Túria són un espai d'indiscutible valor urbanístic, social i patrimonial que ha evolucionat amb la ciutat des de la seua mateixa fundació. Malgrat tot, la consciència que ha de permetre percebre-ho així, està encara en gran mesura per construir. Els relats sovint centrats en les catastròfiques avingudes han deixat a banda altres tipus de relacions econòmiques, socials i emocionals de la ciutat amb el seu riu.

La reconversió del riu en Jardí a partir de 1982, va expandir la idea de que, abans de la transformació de l’antic riu en un gran cordó verd, era un espai erm que discorria aliè a la ciutat. Un lloc on res succeïa.

Fruit d’una recerca d’arxiu fotogràfic i documental, esta exposició conta una realitat que va ser més diversa i complexa. La mostra es divideix en tres seccions: Viure al riu, centra l’atenció en el caixer com a  espai d’habitatge; Viure del riu, senyala els diferents aprofitaments del recursos sovint relacionats amb l’aigua; Viure el riu, revela el desenrotllament del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí gràcies a la mobilització ciutadana.

La mirada al passat ens ensenya com el nostre entorn quotidià està en canvi constant, fruit de l’evolució de les relacions entre les persones i el medi que habiten. Observar estos processos contribueix a enfortir les arrels emocionals que ens vinculen als espais que habitem, gaudim i acostumem a percebre com a naturals i coneguts.

València no va nàixer debades d’esquena a la mar, com acostuma a dir-se, sinó deliberadament de cara al seu riu.

Els Jardins del Túria són un espai d'indiscutible valor urbanístic, social i patrimonial que ha evolucionat amb la ciutat des de la seua mateixa fundació. Malgrat tot, la consciència que ha de permetre percebre-ho així, està encara en gran mesura per construir. Els relats sovint centrats en les catastròfiques avingudes han deixat a banda altres tipus de relacions econòmiques, socials i emocionals de la ciutat amb el seu riu.

La reconversió del riu en Jardí a partir de 1982, va expandir la idea de que, abans de la transformació de l’antic riu en un gran cordó verd, era un espai erm que discorria aliè a la ciutat. Un lloc on res succeïa.

Fruit d’una recerca d’arxiu fotogràfic i documental, esta exposició conta una realitat que va ser més diversa i complexa. La mostra es divideix en tres seccions: Viure al riu, centra l’atenció en el caixer com a  espai d’habitatge; Viure del riu, senyala els diferents aprofitaments del recursos sovint relacionats amb l’aigua; Viure el riu, revela el desenrotllament del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí gràcies a la mobilització ciutadana.

La mirada al passat ens ensenya com el nostre entorn quotidià està en canvi constant, fruit de l’evolució de les relacions entre les persones i el medi que habiten. Observar estos processos contribueix a enfortir les arrels emocionals que ens vinculen als espais que habitem, gaudim i acostumem a percebre com a naturals i coneguts.

València no va nàixer debades d’esquena a la mar, com acostuma a dir-se, sinó deliberadament de cara al seu riu.

​

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 
 

Xabier Díaz és un dels noms propis de la música tradicional gallega. Amb més de tres dècades a la seua esquena, aquest músic de la Corunya ha rebut nombrosos premis i ha actuat en diferents festivals internacionals. 

En aquest concert presenta As Catedrais Silenciadas, tercer treball d’un projecte realitzat en col·laboració amb Adufeiras de Salitre que va començar 2015 i en el qual l’element diferencial és l’impressionant grup de vocalistes i percussionistes femenines. Al llarg d’aquests anys, el músic ha realitzat investigacions pels llogarets gallecs rescatant les cançons de les dones i donant-los el seu toc personal. La seua música i les seues noves lletres doten de frescor una matèria primera tradicional del nord-oest en el qual es conjuguen pasdobles, jotes, alalás, ribeiranas, muñeiras i agarrats. 

El disc ha sigut reconegut per la crítica especialitzada i el públic (Top ten de la World Music Charts Europe i Top of the World de la revista Songlines) i es presenta amb una força que busca emocionar un públic en el qual sempre troben complicitat, amb una mirada actual i contemporània cap a les tradicionals festes dels llogarets i els pobles. 

Xabier Díaz (veu, percussió i gaita), Iván Costa (zanfona), Roberto Grandal (acordió)
Adufeiras de Salitre (percussions i veus) 
 
 

La publicació d’Orgànic en 2001 va marcar un canvi en la carrera d’aquest reconegut músic valencià i alhora va suposar una fita molt important en la música popular valenciana. El treball partia de plantejaments actuals aplicats a estructures musicals tradicionals, en una mescla molt personal en la qual els patrons rítmics o les línies melòdiques que havien acompanyat l’autor fins a aqueix moment es posaven al servei d’una renovada cançó d’autor. 

Convertit, com apunta Josep Vicent Frechina, en ineludible referència del nostre cànon musical contemporani, aquest projecte es presenta ara en una versió renovada i revisada amb el títol de 20 anys d’Orgànic. En el qual, Miquel Gil repassa dues dècades de carrera en solitari a través de les cançons més celebrades del seu repertori.

El músic de Catarroja ens proposa un concert que recrea la sonoritat original i que compta amb alguns dels músics que van formar part de la primera banda, reunits expressament per a aquest projecte. Per a enllaçar i celebrar tots dos aniversaris (Orgànic i ETNOMÚSIC) es farà acompanyar pel seu amic Borja Penalba, productor i músic amb qui ha col·laborat en diferents ocasions al llarg de seua carrera, i de Noelia Llorens Titana, nova veu del cant valencià amb qui Miquel Gil ha compartit un dels últims projectes musicals (Arrel) i amb qui guarda una gran sintonia i afinitat musical.

Miquel Gil (guitarra i veu), Toni Porcar (guitarra clàssica), Eduard Navarro (diversos instruments), Tobal Rentero (diversos instruments), José María Reillo (percussió), Gusmà Gil (baix elèctric), Nel·lo Alfonso (teclat i veus).
Col·laboracions: Noelia Llorens Titana i Borja Penalba.
 

De maig al maig. De dijous a dijous. 
Eixa és la cadència amb la qual cada any, des de fa 20, es presenta ETNOMUSIC al públic valencià. Quan torna maig, de dijous a dijous, renova la seua cita amb el públic aquest projecte nascut en un museu –L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia– que, per vocació del seu personal i per suport institucional, ha optat també per la música com una manera de presentar-se a la ciutadania. 

ETNOMÚSIC ens ha permés presentar a València intèrprets de diversos continents que després s’han consolidat en l’escena internacional. Amb l’objectiu de mantindre el projecte carregat d’actualitat i vigència, amb el temps hem introduït en la programació nous espais i concerts per a públic jove i familiar. En els 20 anys que compleix el festival, ens han acompanyat professionals, gent amiga, i un bon grapat d’especialistes que han treballat per a oferir una música tan nostra i al mateix temps tan universal a un públic que cada maig, de dijous a dijous, acudeix a puntualment a ETNOMÚSIC, i al qual des de L’ETNO volem agrair el seu entusiasme i la seua companyia. 

No per casualitat, el pròleg de la vintena edició és un concert especial de presentació a càrrec de Miquel Gil, que ens oferirà a l’abril el seu treball 20 anys d’Orgànic. Ja al maig, el festival començarà la seua habitual cadència de concerts amb el músic de la Corunya Xabier Díaz acompanyat per les Adufeiras de Salitre. Amb aquesta actuació s’inicia un recorregut musical que té una segona parada en la formació murciana Mujeres con raíz.

Amb un ensemble constituït especialment per al XX aniversari de ETNOMÚSIC, Efrén López ens portarà des de València al Mediterrani oriental, a l’Orient Mitjà i Àsia Central. En el viatge de tornada, el festival es detindrà a la regió d’Apúlia, des d’on Antonio Castrignanò ens oferirà un personal redescobriment de la tradició musical del sud-est italià. 

ETNOMÚSIC PERIFÈRIC presenta dos projectes molt singulars reconeguts per la crítica. D'una banda, l’estimulant projecte de Maestro Espada, on els sintetitzadors analògics casen amb castañetas i llaüts. Per un altre, Rocío Márquez + Bronquio, un nou projecte d'aquesta prestigiosa figura del flamenc.

La programació de 2023 comptarà amb un concert familiar realitzat en col·laboració amb el SARC (Diputació de València) a càrrec de Kilema. Com a novetat en 2023, ETNOMÚSIC inclourà dins de la seua programació un concert del Cicle Música en Construcció (Diputació de València) del duo Silento. 

El festival realitzarà la seua particular itinerància pels municipis de la província (ETNOMÚSIC ALS POBLES) amb dues formacions valencianes: Krama i Urbàlia Rurana. Els seus concerts estaran precedits per Naiet Cirerer, amb un espectacle que homenatja els narradors i cantants que viatjaven de poble en poble.

Comencem la nova temporada amb tallers educatius renovats per a tota la família. Destinats a xiquets i xiquetes des de 4 anys acompanyats d'un adult, es fan els diumenges a les 12:00 hores. 

Les entrades es repartiran des del dijous anterior a cada taller i la persona a càrrec arreplegarà als participants en el vestíbul del museu a les 12:00 hores. 

Els tallers es realitzaran tant en castellà com en valencià.

Dates: Del 15 d'octubre al 13 de novembre de 2022
Lloc: L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia

Espanta la por: Per Tots Sants, monstres valencians és la campanya amb la qual L’ETNO reivindica l’imaginari valencià de la por cada any quan s’apropa la festivitat de Tots Sants i la festa globalitzadora del Halloween ocupa els carrers.

El projecte nascut el 2016 des de la Biblioteca i el Departament de Didàctica de L’ETNO pretén donar visibilitat als personatges més fantàstics que protagonitzen la rondallística valenciana. Al llarg d’estos set anys s’ha convertit en tot un moviment que aglutina a moltes poblacions valencianes a través de la participació dels museus etnològics locals, les biblioteques públiques i les escoles.

La iniciativa té com a missió no oblidar el nostre imaginari més fantàstic alhora que fomentar la lectura, crear espais de narració i recuperació de la rondallística, motivar la recopilació de la tradició oral valenciana i incentivar la investigació. 

Enguany el centre de la campanya serà la publicació de la «Guia inacabada de la fantasia valenciana» escrita per Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado i il·lustrada per Marc Bou. Esta guia naix amb la intenció de ser l’obra de referència de tot allò que sabem a hores d’ara de l’imaginari valencià i també amb la voluntat de incidir en tot allò que encara no està recollit.

Enguany volarem amb gerres com les bruixes valencianes, entrarem en coves de mil dimonis i viatjarem a tolls d’aigües blaves per descobrir la nostra geografia fantàstica. Cercarem on viuen les criatures que ens espantaven de menuts perquè continuen vives en la nostra imaginació i per a fer esta recerca necessitem l’ajuda de tots els valencians i les valencianes. 
 

Organitza: L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia
 

Hi col·laboren:

• SARC - Cultura Diputació de València
• Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (Generalitat Valenciana)
• Càtedra Enric Valor
• Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià
• Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana
• Universitat Rovira i Virgili
• Amical Wikimedia
• Zombi paella

Presentem el número 5 de la col·lecció Espanta la por!. En esta ocasió, les protagonistes d’este conte escrit per Mercé Climent i il·lustrat per Marc Bou són les bruixes.

En eixir d’escola, vine amb els teus menuts a descobrir si soc una bruixa.