On podem trobar una bruixa? Les bruixes poden estar en qualsevol lloc. Les podem trobar en els boscos o en coves. Hi ha algunes que no usen granera i van amb bicicleta. Unes altres van amb barca i viuen a una illa. Fins i tot podem coincidir amb elles en l’ascensor… hi ha bruixes molt modernes! La nostra literatura parla de moltes d’elles. Coneixes les bruixes de les coves del Poble Nou de Benitatxell? Les bruixes modernes de Benidorm? Vine a descobrir-les!

Vols fer-te una barraca? En aquest taller farem una xicoteta reproducció d’aquest habitatge tradicional i el seu espai circumdant, i recrearem les formes de vida dels valencians i valencianes que van habitar fa més d’un segle aquestes cases que encara hui es poden trobar  en espais tan populars com El Palmar o l’Albufera.

Fa molts anys, els pirates navegaven per la mar, viatjaven per tot arreu, i acumulaven tota mena de tresors. València no es va salvar de l’atac d’aquests pirates i conta la llegenda que hi ha molts tresors amagats ací, que es poden trobar amb l’ajuda d’un mapa. Vols començar l’aventura pirata i trobar el tresor? 
T’esperem a L’ETNO.

*Taller del 4 de setembre: Entrades disponibles des de dijous 1 de setembre fins el diumenge 4 en el punt d'informació del Centre Museístic La Beneficència.

Comencem la nova temporada amb tallers educatius renovats per a tota la família. Destinats a xiquets i xiquetes des de 4 anys acompanyats d'un adult, es fan els diumenges a les 12:00 hores. 

Les entrades es repartiran des del dijous anterior a cada taller i la persona a càrrec arreplegarà als participants en el vestíbul del museu a les 12:00 hores. 

Els tallers es realitzaran tant en castellà com en valencià.

Des de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, volem oferir activitats per a totes i tots fent del nostre museu un espai accessible i agradable on poder gaudir també en família. 

Per això enguany contem amb noves activitats dirigides a grans i menuts que vos resumim ací:

• Tallers per a públic familiar. Tots els diumenges a les 12:00 hores podeu vindre a L'ETNO a gaudir d'unes activitats molt participatives i lúdiques pensades per a que tota la família s'ho passe d'allò més bé.
• Etnoviatge. Una nova aposta educativa en format de quadernet dirigida a famílies per a poder realitzar visites de manera autònoma amb xiquets/es de 6 a 11 anys. Cal demanar-la en el punt d'informació del vestíbul de la Beneficència.
• On està ETNO? Nou joc de descobriment que es fa a les sales del museu. Es tracta de trobar un personatge anomenat ETNO. Al final n'hi ha un regal per a qui el trobe.

Totes les nostres activitats estan realitzades per professionals de la didàctica als museus i per dissenyadors que s'han encarregat de fer molt atractives les idees dels tècnics. Esperem que vos agraden!!!

El conjunt de la mostra del Museu Valencià d'Etnologia no ens fa pensar que els gitanos hongaresos que se'ns mostren al llarg del temps s'hagen hagut de sentir de mala gana en tractar amb retratistes paios. De fet, eventualment pot semblar que és al contrari. No obstant això, el fet fotogràfic representa per a ells, com s'indica en el catàleg, "la voluntat imposada d'un univers cultural més enllà del seu". Un cosmos de què, d'alguna manera, han estat obligats a formar part. Una metàfora del que els succeïa i els succeeix en quasi qualsevol aspecte de la vida. L'exposició busca respostes a través de 160 imatges, i també d'un bon nombre d'objectes estris de treball, elements quotidians com ara pipes de fumar, o bé instruments simbòlics d'indumentària com ara vares i de l'ús d'audiovisuals. El material fotogràfic se'ns mostra per ordre cronològic i tipològic, i les principals parts de la mostra són: el descobriment dels gitanos, les fotografies exòtiques de "l'home salvatge" europeu (del segle XIX al XX); el món propi dels gitanos I: imatge i representació pròpies, fotografies d'estudi encarregades per gitanos (principi del segle XX); els gitanos com a "objecte" d'investigacions etnogràfiques, estils de vida gitanos (primera meitat del segle XX); la percepció sociològica dels gitanos I: quan la pobresa no s'arriba a representar com a qüestió ètnica (època d'entreguerres); els gitanos com una història d'èxit de la propaganda política: l'assimilació dels gitanos (els gitanos en el socialisme d'estat); la percepció sociològica dels gitanos II: la pobresa com a qüestió ètnica tematitzada, l'estètica de la pobresa (els gitanos en la fotografia social de la segona meitat del segle XX); representació antropològica dels gitanos com a iguals (la representació empàtica dels gitanos en els últims vint-i-cinc anys); el món propi dels gitanos II: imatge i representació pròpies; i finalment, la destrucció dels estereotips: imatges d'àlbums familiars, fotografies d'estudi, imatges privades i d'aficionats (passat immediat i l'actualitat).

La Festa Valor és una festa popular que vol estendre’s pels carrers i places d’arreu el País Valencià, és una oportunitat per a escoltar els professionals de la narració, però també a les iaies i iaios que saben contar. Una festa de la paraula per a les oïdes de tots i de totes.

És una iniciativa de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de la Biblioteca de L'ETNO.

Des de la vocació que té L’ETNO com a museu social, pensàrem i dissenyàrem la nostra festa per a que poguera ser copiada i adaptada per qualsevol població que volguera fer-ne una. 

En este article voliem contar com va ser la Festa Valor de L’ETNO per si vos ve de gust agafar idees o demanar-nos recursos. Tot allò que creàrem va ser amb eixa intenció: que qualsevol poble valencià ho poguera reaprofitar tot, des de la imatge gràfica de la festa, fins als textos adaptats  de les rondalles d’Enric Valor per poder fer lectures participatives i teatre.

La xarxa d'Itineraris museogràfics en clau de gènere incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al museu. Una perspectiva que estudia les construccions culturals i socials pròpies per als homes i les dones, allò que identifica el femení i el masculí. Amb aquesta xarxa s'ofereix a les i els visitants dels museus participants una lectura diferent de les col·leccions exposades, amb la finalitat de fomentar la igualtat de gènere davant la diversitat.

L'ETNO, Museu Valencià d’Etnologia ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació a les representacions de gènere. Les i els visitants poden consultar i descarregar la informació i material necessari per a realitzar els recorreguts proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l'home i la masculinitat, així com la presència d'identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. 
Alguns dels objectius de la xarxa Relectures són contribuir al coneixement i difusió del patrimoni cultural valencià, fomentar el diàleg intercultural, estrényer els vincles entre els museus valencians i dinamitzar el turisme cultural. També es proposa formar en valors de respecte, convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.
 

Ministrils del Raval és una formació de música tradicional que es va crear en 1988 i que a través de cinc àlbums ha realitzat una cerca rigorosa amb una visió actualitzada del patrimoni etnomusical de Catalunya.

La Filomena se’n va al mercat és un espectacle familiar on es donen a conéixer danses i cançons tradicionals, així com els productes alimentaris a través d'un conte musical.

La música tradicional i l'alimentació van de la mà en aquest espectacle. El grup proposa un diàleg entre el present i el passat; entre la velocitat actual i la lentitud d'abans; entre la pressa i la calma; entre el fast-food i el chup-chup... Entre una dona d'ara, Alba, i una d'abans, la seua tia Filomena, una dona que no va ser com se suposava que havien de ser les dones… Per a Filomena, cada menjar era un viatge, i cada música un aliment. Sort tenim si tenim menjar i cançons, perquè ens ajuden a digerir la vida.

Encarna Mora (acordió), Pere Ruiz (saxo soprano), Carles Llongueras (gralla) Josep Maria Pey (tenora), Jaume Moros (Fliscorno), Joan Rosset (tuba), Isi Vázquez (percussió).

Ataxía sorgeix a València en 2011 de la trobada d'Alberto Mateo amb Andreas Melas, Julia Badenes i Diego López. Ataxía, nom grec que significa desordre, i metafòricament, entremaliadura o mal comportament serveix d'excusa perquè aquesta formació ens propose un espectacle compost de peces pròpies, cançons tradicionals i temes de rebétiko, gènere grec cantat i ballat que pel seu origen marginal i temàtica té unes certes semblances amb el tango, el raï o el fado, i que va sorgir a Grècia a la fi del segle XIX i principis del XX.

El grup ha publicat els discos Música del submón en 2017 i Ataxía en 2021. En aquest segon treball participen 30 músics de diferents països del Mediterrani europeu i oriental i s'inclouen temes que tracten diverses problemàtiques socials i personals: les classes marginalitzades, els amors i els desamors, la censura i la llibertat, els tripijocs dels baixos fons o els treballs durs de la mar. “I per al final de la nit, fortament abraçats, la suor degota directament. Això és el que queda”.

Andreas Melas (tzurás i veu), Alberto Mateo (oud), Julia Badenes (veu i guitarra), Diego López (percussió), Xavi Alamán (contrabaix), Omran Adrah (kanun) i Stefanos Filos (violí).