DES DEL MEDITERRANI

El festival Etnomusic torna com cada any a la cita amb el públic de la ciutat de València, en una edició plena d’il·lusió i coratge després de la riuada que va patir el nostre territori al mes d’octubre passat de 2024. Per això, des de L’ETNO oferim una proposta carregada de formacions d’origen valencià que amb una vocació internacional ens presenten treballs que abasten el nostre marc geogràfic més pròxim i el que configura el Mediterrani, este mar, a vegades origen de tempestes massives, però sempre pont robust entre cultures i pobles.

Cabra, formació valenciana formada per músics d’origen divers d’Espanya, ens oferirà un recorregut per la península Ibèrica en un periple sonor en el qual es mesclen la tradició i l’aportació personal de cada intèrpret.

Andrés Belmonte ens proposarà una fusió entre la música àrab i la música tradicional valenciana amb un instrument central, el ney, una flauta procedent de l’Orient Mitjà d’origen mil·lenari. Per la seua part, Noelia Llorens, Titana, una de les veus més consolidades, impactants i empoderades de la nostra música tradicional, abordarà un viatge pel nostre present musical arrelat al passat.

El trio format pel duo català ZA! i el cantaor Perrate oferiran un concert trencador en el qual el flamenc inclou les percussions i la música electrònica en un joc «minuciosament» improvisat.

L’Etnomusic inclourà un concert del cicle «Música en construcció» de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Enguany tindrem ocasió de gaudir del grup valencià Saüc Ensemble, formació d’origen clàssic que interpretarà músiques creades al Mediterrani durant el Renaixement. Així mateix, el festival inclourà un concert per a famílies en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València) a càrrec del grup gallec de percussió Odaiko.

PROGRAMACIÓ A L'ETNO

• Cabra - Vol 1.  8 de maig. 20.15 h. 
• SAÜC ENSEMBLE - Mármara.  10 de maig. 18.30 h. 
• ZA! Perrate - Jolifanto.  15  maig. 20.15 h
• Andres Belmonte - Gharbí. 22 de maig. 20.15 h. 
• ODAIKO PERCUSSION GROUP - Vaya ritmo. 25 de maig. 11.30 h.
• Titana. 29 de maig. 2015. h.

ETNOMUSIC ALS POBLES

• Eixa. 25 de juny. 20.00 h. Plaça del molí.. 
• Titana. 2 d'octubre. 20.00 h. Massanasa. Plaça Ajuntament.  

Visita teatralitzada a «La Ciutat: local i global» –primer àmbit de l'exposició permanent de L’ETNO–, que té per objectiu conscienciar sobre la importància de la supervivència del comerç local. 

El tracte personalitzat i humà, la proximitat amb la clientela, el diàleg o l'assessorament són característiques d'un fet social en risc de desaparéixer. 

Dos viatgeres del temps (una de 1925 i una altra recentment arribada de 2125), a través d'un recorregut per les curiositats del passat i per les sospites d'un predictible futur, ens ajudaran a posar en valor el paper del comerç tradicional i a comprendre la rellevància i la transcendència de les accions presents.

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia junt amb l’Associació d’Estudis del Cant Valencià, recupera la Cantà del Carme amb un recorregut on el cantadors i les cantadores aniran de casal en casal del barri del Carme fent un homenatge a les comissions falleres.

La Cantà del Carme és, en essència, un esdeveniment que es feia amb motiu de les festes del barri de Sant Vicent o de la Mare de Déu del Carme i que es va perdre fa, aproximadament, 25 anys. Les últimes referències històriques sobre la Cantà del Carme ens dirigeixen a l’ordenança del 28 de juliol de 1836 de la «Confraria de la Vera Cruz dels pobres cegos oracioners a la ciutat de Valéncia», on s´estipulen els mesos, les hores, els honoraris pel seu treball, els instruments que utilitzaran o l’espai on es realitzarà la interpretació o cantà dels cegos, una manifestació popular que es va mantindre pràcticament fins a l’actualitat amb la representació coneguda com la Cantà del Carme.

La Cantà del Carme 2025 s’iniciarà a les 16.30 h. des de la porta de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia (C/ Corona, 36) per a acabar cap a les 20 h. a la Falla Na Jordana.

HORARI I RECORREGUT

16.30 h. Falla Mossén Sorell - Corona (c/ Corona, 33)
16.45 h. Ripalda - Beneficència - Sant Ramon (c/ Sant Ramon, 26)
17.00 h. Marqués de Caro - Dr. Chiarri (c/ Marqués de Caro, 16)
17.15 h. Ripalda - Sogueros (c/ Ripalda, 2)
17.30 h. Carrer de Dalt - Sant Tomàs (c/ Sant Tomàs, 23)
17.45 h. San Miguel - Vicente Iborra (Plaça de Vicent Iborra, 3)
18.00 h. Carrer de Baix - Mesó de Morella (c/ de Baix, 26)
18.15 h. Portal de Valldigna (c/ Landerer-c/ de les Salines)
18.30 h. Plaça de l’Àngel (c/ de l'Àngel Custodi, 9)
18.45 h. Serrans - Plaça dels Furs (c/ Nàquera, 12)
19.00 h. Blanqueries (c/ Moret, 15)
19.15 h. Plaça Santa Creu (Plaça Santa Creu, 6)
19.30 h. Plaça de l’Arbre (Plaça Dramaturg Faust Hernàndez Casajuana)
19.45 h. Na Jordana (c/ Salvador Giner, 9)

Tornen els tallers de caps de setmana per a famílies. Són propostes de caràcter lúdic i educatiu per públic familiar, i tracten temes de la cultura popular valenciana, del cicle festiu valencià i de les nostres exposicions.

Els tallers estan destinats a xiquets i xiquetes des de 6 fins a 12 anys, acompanyats d'un adult i es realitzen tant en valencià com en castellà. 

Les entrades  es podran arreplegar des de les 10 hores del dia de cada taller en el hall del museu. 
 

De qui és esta ombra? Què és allò que es mou? Qui hi ha darrere d’aquell arbre? Però si són... dues encantades! Acaben d’eixir del seu llarg son de pedra. Però, qui les deu haver embruixades? 
Amb el taller «Encantades: llums i ombres», convidem als xiquets i a les xiquetes a redescobrir dues figures oblidades, però fascinants, del folklore valencià a través d’un dels formats narratius més enlluernadors: el teatre d’ombres.

Vols ser artista urbà per un dia? T’agradaria participar en la confecció d’un mural?  En L’ETNO, totes les maneres d’expressió són vàlides. Els murs que el conformen ens parlen d’on venim, qui som, com vivien els nostres iaios i iaies, o per què actuem hui d’una manera o d’una altra. 

Vine i participa en la construcció de la nostra cultura formant part del moviment de l’art de carrer!

Voleu conéixer d'una manera divertida i creativa com és la nostra ciutat i donar valor a totes les persones i els llocs que conformen cada barri?

Ma casa, el meu edifici, el meu carrer, el meu barri, els seus comerços, els seus llocs emblemàtics, cada districte i els seus topònims... I totes les persones que viuen en ells, amb els seus costums i les seues tradicions formen part de la nostra ciutat.

‘Terra a la vista!’ Una colla de pirates està a punt de desembarcar a l’ETNO
El nostre mar Mediterrani ha albergat moltes històries de pirates, i la nostra terra ha donat refugi
també a algun pirata famós. Coneixerem les històries de moltes tripulacions de vaixells pirates que
han navegat la nostra mar.

Vine amb vosaltres a navegar els mars per descobrir aventures de pirates, vaixells i el llenguatge de
les banderes. Crearem la nostra pròpia bandera pirata i en l'endurem a casa!

La marjal és un dels àmbits naturals valencians més característics. No obstant això, està molt amenaçat per la contaminació, la sobreexplotació i recentment ha sofrit un fort impacte amb la DANA. 

Coneix a Anneta i Rufí, una parella de siverts que es troben a l’Albufera. Cada menys ànecs tornen a l’Albufera. Anneta es vol quedar a criar, però s’ha tornat més complicat trobar menjar pels pollets. Rufí està trist i Anneta els demana ajuda perquè les aus tornen! 

Cada participant crearà una postal per a mostrar la diversitat d'espècies de la marjal a l'Albufera, perquè tots i totes la coneguen, la respecten i la cuiden. Us imagineu que bonic seria que, gràcies a les nostres postals, més gent cuidara la marjal i més aus poguessen tornar a visitar-nos?